The Darkness

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Darkness
The Darkness en concert, 2004.
The Darkness en concert, 2004.
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen England Lowestoft, Suffolk
Gènere(s) Hard Rock, Glam Metal, Glam Rock
Anys en actiu 20002006
2011 - actualment
Discogràfiques Atlantic Records
Must Destroy
Artistes relacionats Onion Trump
Lloc web oficial TheActualDarkness.com
Membres anteriors
Justin Hawkins
Richie Edwards
Ed Graham
Dan Hawkins
Frankie Poullain

The Darkness és un grup de rock creat al Regne Unit pels germans Justin Hawkins (guitarra i veu) i Dan Hawkins (guitarra), juntament amb Frankie Poullain (baix) i Ed Graham (bateria).

El seu primer single "I Believe in a Thing Called Love" va arribar al número 1 de les llistes de vendes del Regne Unit, i el seu primer disc "Permission to Land", ha venut més de quatre milions de còpies.

Estan considerats com els succesors dels Rolling Stones i han declarat estar influenciats per grups de rock dels anys 70 com AC/DC, Van Halen, Queen, T-Rex, Aerosmith i Led Zeppelin. Les tonalitats agudes de Hawkins s'han convertit en una marca d'identitat.

The Darkness va guanyar tres guardons dels Brit Awards a l'any 2004, incloent-hi "Millor Grup", "Millor Grup de Rock" i "Mejor Disc".

El grup va publicar a l'any 2005 el seu segon disc "One Way Ticket to Hell ...and Back". Al maig del 2005, Poullain abandonà el grup per diferències musicals, sent substituït per Richie Edwards. A l'octubre del 2006, Justin Hawkins, compositor, guitarrista i cantante, anuncia que abandona el grup por problemes amb les drogues i l'alcohol, i el nou baixista Richie Edwards es farà càrrec de la veu.

Mientrestant, Hawkins centrarà les seves forces a gravar un disc en solitari i fer música per pel·lícules. L'any 2007 es va trobar entre els sis candidats per representar al Regne Unit a l'aleshores present edició del Festival d'Eurovisión 2007, que va tenir lloc el 12 de maig a Helsinki.

Història i biografía[modifica | modifica el codi]

The Darkness (Justin Hawkins -veu i guitarra-, Dan Hawkins -guitarra-, Frankie Poullain -baix- (actualment Richie Edwards) i Ed Graham -bateria-) és el grup que posat novament a Londres i Anglaterra així com el Regne Unit sota el pols del Rock. El grup de Justin Hawkins ha recuperat l'esperit del Rock dels 70, i amb un estil a mig camí entre Queen i AC/DC, s'ha convertit en un autèntic fenomen social a tot el món.

El seu disc de debut, "Permission to land" (2003) ha venut més de 4 milions de còpies a tot el món. Aquest grup ha aconseguit un reconegut prestigi entre els mitjans i el públic anglesos a base d'actuar a tota classe de sales arreu del país, així com de la resta del Regne Unit. Es van donar a conèixer després d'una sèrie de concerts llegendaris a Londres, a on van demostrar a més de la seva bona música, el seu gran talent per l'espectacle. Les seves recents actuacions en els festivals de Glastonbury i Reading van ser les més comentades d'aquest any.

Influenciat pels grans del Rock, The Darkness demoestra amb el seu primer disc que el format clàssic de guitarra, baix, i bateria, juntament amb un frontman espectacular com no s'havia vist en molt de temps, segueix sent capaç d'emocionar-nos, fer-nos saltar, vibrar i confiar en el Rock'n'Roll com la música més vitalista de totes. Cançons com el primer single "Growing on me", "I believe in a thing called love" o "Get your hands off my woman" que entre moltes altres confirmen l'enorme potencial d'aquest grup que recupera l'esperit del millor Rock dels anys 70 i 80; tenen un estil únic, les seves cançons són totes himnes potencials i resulta molt difícil no corejar-les en sentir-les. L'escència de grans bandes rockeres és capturada en les cançonss del grupo, però ells entreguen la seva música amb una convincent arrogància i un toc d'ironia post-moderna.

La seva sonoritat està enormement influenciada per el Rock Clàssic dels anys 70 i 80, però funciona perquè ho fan amb una producció del Segle XXI, perquè ningú més ha sonat així durant molt de temps i perquè ho fan així sense cap tipus de vergonya. “Tothom està molt tens” diu Frankie, “odio l'arrogància dels grups que pensen que les seves emocions mesquines són interessants. Si mires als grups de fa 25 anys, la gent té somriures als seus rostres. Estem portant això una altra vegada”.

Un retall de premsa d'un concert seu assegurava: “l'excepcional esperit d'un gran showman-cantant arquetípic viu a dins de Hawkins. Posseeix una veu fenomenal (en part tipus Bon Scott, en part Freddie Mercury i en part Luciano Pavarotti), es vana i es posa per a tot l'estadi, mentre que els membres del grup desprenen energia elèctrica i ritmes vigorosos”. Un altre retall: “Autèntiques estrelles. Tant originals que poden fer desaparèixer l'aroma d'apatia i d'insipidesa que es multiplica pel nostre país, gràcies a un grup que ens va donar Rock amb tanta força que vam haver de seguir-los”.

Permission to Land[modifica | modifica el codi]

Temps enrere, ningú donava un cèntim per aquest grup, fins al punt de que ells mateixos es van haver de pagar la gravació del seu primer disc Permission to Land. Ara tenen una multinacional donant-los suport i això certament ha augmentat el mite que s'està teixint sobre els germans Hawkins i companyia, els quals el 17 de febrer del 2004 van ser el centre d'atenció de la premsa en rebre tres estatuetes en els Brit Awards.

El disc comienza amb “Black shuck”, una de les cançons més potents del disc amb un riff al més pur estil d'Angus Young. A “Growing on me”, Justin descansa una mica dels falsets, que només apareixen a estones, i resulta molt agradable escoltar com sona normalment la seva veu. Després ve el gran èxit mundial “I believe in a thing called love”, un tema enganxós i molt entretingut, que a estones témolt de Queen. “Love is only a feeling” és una balada que té una melodia plena de contrastos i que passeja per un ampli registre. Els puntejos de la guitarra sobresurten molt i això mesclat amb els cors dóna un resultat molt interessant. “Givin´ up”, amb la seva esgotadora tornada, i “Stuck in a rut” són els temes més dèbils del disc. “Holding my own” és una clàssica balada rockera. La melodia, la guitarra i els cors inter-actuen i s'intercalen en una estructura dramàtica que recorda als millors exemples del gènere. Una cançó preciosa.

En conjunt, "Permission to land", és un disc amb unes harmonies i una sonoritat molt típica del metal dels 80; guitarres que recorden a Kiss i AC/DC, i uns falsets teatrals que evoquen d'alguna manera a l'incomparable Freddie Mercury.

One Way Ticket to Hell ...And Back[modifica | modifica el codi]

A diferència del seu disc de debut, molt més escessiu i caricaturesc, aquest disc es perfila com un treball més aconseguit i estructurat, pensat en cada pas de la seva construcció. Ens sorprèn el cantant Justin Hawkins amb la seva veu, per res del món limitada, però molt més controlada en impulsos, ha après a modular-la i així a controlar els seus registres.

En les noves sonoritats ara podem trobar-hi pianos i sintetitzadors, o elements menys comuns com sitars, triangles, panderetes o un flautista peruà en la particular intro del disc.

I és amb tots aquests canvis que el grup pretén presentar-se a mitjans i públic amb quelcom menys divertit que en el seu debut, i aconseguir així una imatge molt més respectable, per arribar a posicionar-se com a grup a perdurar en el temps.

És dir la veritat, que cada un dels temes inclosos és un gran èxit en potència. I tot comença amb “One Way Ticket”, un específic tall amb un trepidant riff de guitarra. I ens sorprèn amb el falset operístic i molt exagerat i una tornada simple que manifesta la base del Rock’n’Roll.

El disc ha estat produït pel productor Roy Thomas Baker (Queen, The Rolling Stones, David Bowie, The Who)

La sortida de Justin Hawkins[modifica | modifica el codi]

Segons ha revelat el diari britànic The Sun, el vocalista Justin Hawkins ha abandonat The Darkness immediatament després d'abandonar el centre de rehabilitació per a poder continuar el seu tractament contra les drogues. El grup decidí continuar endavant amb el baixista Richie Edwards com a cantant.

En una entrevista amb aquest diari, Hawkins va parlar sincerament sobre la seva batalla amb l'alcohol i les drogues. Hawkins assegurava haver-se gastat més de 150000 lliures (uns 225000 Euros) en cocaína al llarg dels últims tres anys. Segons Classic Rock, Hawkins li va dir a The Sun que One way ticket to hell ...and back (el darrer disc del grup en el moment dels fets) “és, per descomptat, autobiogràfic”. Hawkins comenta que “estava consumint fins a cinc grams de cocaïna al dia, la qual cosa em costava unes 1000 lliures a la setmana, de vegades fins i tot més. Solia estar despert fins a quatre dies seguits amb coca i alcohol. Afectà a cadascuna de les meves decisions. Tot estava decidit en funció a que havia de prendre cocaïna en algun moment. Demanava que anéssim els primers en una entrega de premis per poder seguir amb la meva alcoholització i la meva drogadicció”.

A l'agosto, Hawkins cancel·là un festival a Dinamarca i va entrar a un centre de rehabilitació. “M'hi vaig posar i em vaig desfer” ha declarat Hawkins a The Sun. Ara Hawkins està donant els primers passos per a la seva recuperació i gaudint d'una vida tranquil·la amb la seva xicota, Sue Whitehouse, mànager de The Darkness. Sobre la seva decisió d'abandonar la banda, Justin ha dit que “em sento malament pels altres nois del grup. Serà un cop dur. Però és el moment de canviar. Seria perillós per a la meva recuperació seguir en el grup. No li dono la culpa al grup del meu problema – sóc un addicte. Hi ha gent que pot estar a grups i mantenir-se neta, però jo no sóc un d'aquests”.

Hawkins declarà també que va tenir al cap anar-se'n de The Darkness abans de l'aleshores darrera gira mundial del grup, però que va voler continuar abans de posar-se a rehabilitació. Hawkins diu que ara es concentrarà en fer un disc en solitari i escriure música per a pel·lícules.

Stone Gods, nou començament[modifica | modifica el codi]

  • El 2 de març de 2007, a la pàgina oficial i les seves entrades al Myspace foren bruscament modificades mostrant una nova imatge, noves influències musicals i un nou nom que encara no es coneixia.
  • El grup va publicar el seu disc "Silver Spoons & Broken Bones" a principis d'estiu del 2008, arribant a la posició 67. Es van publicar tres singles del disc a part de l'EP que van publicar a primers d'any. Els singles elegits van ser: "Don't Drink The Watter", "Knight of a Living Dead" i "Start of Something".

Cada single venia amb material inèdit, igual que els singles de The Dakness.

  • Després del llançament del disc i alguns concerts, el bateria original i membre de The Darkness va abandonar el grup suposadament per problemes físics. Encara que un temps després va assegurar que el van fer fora. Stone Gods va seguir la gira amb un nou bateria anomenat Robin.
  • Finalitzada la gira, van començar a gravar el seu segon disc, el qual estava a punt en finalitzar l'any 2009. No obstant el disc no arribaria; a finals de 2010 i sense cap notícia al respecte en un any, el seu baixista anunciava per Twitter que Stone Gods es trobava en "hiatus", o el que és millor, en parada.
  • Sembla que les raons eren que el propi grup The Darkness es reuniria de cara al 2011 per fer una nova gira i possible nou material. Dan Hawkins ho va confirmar en una conferència.

Hot Leg, l'altra cara de la moneda[modifica | modifica el codi]

  • Mentre Stone Gods realitzava la seva gira de debut, Justin Hawkins anunciava una nova banda per a finals del 2008, anomenada Hot Leg.
  • A l'octubre de 2008 realitzaven 4 concerts per Londres i editaven el seu primer tema: "Trojan Guitar". Cap a finals d'any, publicaven un altre single: "I've Met Jesus". I finalment al febrer es publicava el seu debut, anomenat: "Red Light Fever".
  • La discogràfica que es va encarregar d'editar-lo va ser creada pel propi Justin: Barbecue Records. Malgrat que esperava tenir molt d'èxit, realment va vendre menys que el debut de Stone Gods, i només va arribar a la posició 81. Es va publicar un altre single: "Cocktails".
  • El grup va realitzar una gira des de març a finals de l'estiu de 2009, assistint-hi bastant de públic. Però en Justin no estava content amb la repercussió del grup i a finals d'any després d'un concert en el qual se li va veure lluir bigoti, va posar a Hot Leg també en parada i es va acomiadar a si mateix per la seva discogràfica.
  • Durant el 2010, en Justin va fer innumerables col·laboracions amb altres artistes, com Meat Loaf, Adam Lambert ... i a finals d'any, després de la notícia del retorn de The Darkness al 2011, se suposa que es troba assajant i component nou material per a l'esperada gira de retorn de The Darkness al 2011.

The Darkness, es reuneixs[modifica | modifica el codi]

Començaren els rumors a finals del 2010 després que es digués que Dan Hawkins havia donat una conferència en una universitat i ho havia confirmat. Ed Graham, el bateria original de The Darkness havia anunciat que feia la seva darrera actuació amb el seu grup KFB, i la resta dels seus integrants van confirmar que se n'anava per tornar a The Darkness. El baixista original de The Darkness va començar a donar evidències de que el grup es reunia en el seu Facebook en comentar sobre els rumors: "posiblement, així sigui...". En Justin va posar a la seva pàgina de Twitter un video de The Darkness i va comentar que es trobava en un estudi assajant.

Una pàgina de Facebook oficial de The Darkness seguida d'una web i Twitter oficial es van obrir entre gener i febrer del 2011 confirmant el retorn. A la vegada que Justin confirmava que tindríem notícies de The Darkness molt aviat en el seu Twitter; la web oficial quedava oberta al públic dient que tindríem més notícies al cap de poc temps, i a on es podia comprar ja una samarreta del grup.

El 15 de març del 2011 s'anunciava el retorn definitiu del grup, amb la formació original. També anunciaven la seva participació en el festival Download el 10 de juny, juntament amb Def Leppard, i que la gravació del tercer disc del grup, començaria a l'abril.

Integrants del grup[modifica | modifica el codi]

Ex-integrants

Discografia[modifica | modifica el codi]

Totes les posicions estan basades en les llistes britàniques.

Àlbums[modifica | modifica el codi]

Senzills[modifica | modifica el codi]

Extrets de Permission to Land:

  • "I Believe in a Thing Called Love" (EP, 2002)
  • "Get Your Hands Off My Woman" (febrer 2003)
  • "Growing on Me" (juny 2003)
  • "I Believe in a Thing Called Love" (setembre 2003)
  • "Love is Only a Feeling" (març 2004)

No extrets de cap àlbum:

  • "Christmas Time (Don't Let the Bells End)" (desembre 2003)

Extrets de One Way Ticket to Hell...And Back:

  • "One Way Ticket (novembre 2005)
  • "Is It Just Me?" (febrer 2006)
  • "Girlfriend" (maig 2006)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Darkness