Tintín i el llac dels taurons (pel·lícula)
Tintin et le lac aux requins | |
---|---|
![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Raymond Leblanc |
Protagonistes | |
Producció | Raymond Leblanc i Georges Dargaud ![]() |
Guió | Adaptació de Greg |
Música | François Rauber |
Dissenyador de so | Jean Nény (en) ![]() ![]() |
Muntatge | Jean-Pierre Cereghetti (en) ![]() ![]() |
Productora | Associated Artists |
Distribuïdor | United Artists |
Dades i xifres | |
País d'origen | França Bèlgica |
Estrena | 1972 |
Durada | 73 minuts |
Idioma original | francès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Basat en | Tintín ![]() |
Gènere | Animació, aventures, comèdia, Ciència-ficció |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Tintín i el llac dels taurons (títol original en francès: Tintin et le Lac aux requins) és un llargmetratge d'animació franco-belga de Raymond Leblanc als Estudis Belvision, estrenada el 1972. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
La intriga té lloc en l'estat imaginari de Sildàvia. El professor Tornassol acaba d'inventar una mena de fotocopiadora en tres dimensions[2] capaç de reproduir qualsevol objecte. Per desgràcia, el sinistre Rastapopoulos, que ara es fa dir "Gran Tauró", prova d'apoderar-se de l'aparell per tal de reproduir fraudulentament obres d'art robades en museus i emmagatzemades al seu cau sota les aigües del llac Fléchizaff. Amb l'ajuda de Niko i Nuxka, dos joves sildaus, Tintin aconseguirà desbaratar els seus plans. De la pel·lícula es farà una adaptació en còmic dirigida pels estudis Hergé.[3]
Veus[modifica]
- Jacques Careuil: Tintín
- Claude Bertrand: el Capità Haddock
- Henri Virlogeux: el Professor Tornassol
- Guy Pierrault: Dupont
- Paul Rieger: Dupond
- Serge Nadaud: Rastapopoulos
- Jacques Vinitzki: Niko
- Marie Vinitzki: Nouchka
- Micheline Dax: Bianca Castafiore
- Jacques Ciron: El director del Museu
- Jacques Balutin: Guardia de nit del Museu
- Georges Atlas
- Nadine Basile
- Jean Berger
- Edmond Bernard
- Jacqueline Brasseur
- Pierre Collet
- Jacques Ferrière
- Georges Hubert
- Maurice Nasil
- Nathalie Nerval
- Alain Nobis
- Michel Thomas
- Nicolas Youmatoff
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- És el segon llargmetratge d'animació que relata les Les aventures de Tintín.
- Per evitar les trampes de l'adaptació d'un àlbum, la pel·lícula es basa en un guió original de Greg. La història es desenvolupa gairebé tota a Sildàvia.
- Després dels llargmetratges al cinema de les aventures de Tintin, Tintín i el misteri del toisó d'or el 1961 i Tintín i el misteri de les taronges blaves el 1964, serà l'últim llargmetratge en dibuixos animats just després de Tintin i el Temple del Sol (dirigides el 1969) abans de la trilogia el 2011.
- El multimilionari Laszlo_Carreidas, personatge de l'àlbum Vol 714 pour Sydney (tret 5 anys abans), és visible en l'aeroport al començament de la pel·lícula.
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. Tintín i el llac dels taurons. esadir.cat.
- ↑ Començament dels anys 2000, la impressió tridimensional s'ha fet realitat.
- ↑ «Tintin et le lac aux requins». The New York Times.