L'estel misteriós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreL'estel misteriós
L'Étoile mystérieuse
Tipusàlbum de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorHergé
LlenguaFrancès
PublicacióBèlgica, 1942
EditorCasterman
EditorialCasterman Modifica el valor a Wikidata
Edició en català
TraductorJoaquim Ventalló
Dades i xifres
GènereCòmic d'aventures
Personatges
capità Haddock
Tintín
Milú
Eric Björgensköld
Hipòlit Calys
Paul Cantonneau
Capità Chester
Philippulus el profeta
Mr. Bohlwinkel
Dupond i Dupont Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióàrea metropolitana de Brussel·les
Akureyri
oceà Àrtic
Aurora Modifica el valor a Wikidata
Descriu l'univers de ficcióLes Aventures de Tintin Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Les aventures de Tintín
Altres
ISBN978-84-261-1183-8
Lloc webfr.tintin.com… Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c93bb565-206e-4056-9338-6152352f0f07 Modifica el valor a Wikidata

L'estel misteriós és el desè àlbum de Les aventures de Tintín creat per Hergé el 1942 en mig de la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquesta obra, els àlbums següents foren editats en color. Va ser traduït al català per Joaquim Ventalló i Vergés.[1]

En aquest àlbum hi apareix Porfirio Bolero y Calamares, un científic de la Universitat de Salamanca, presumptament especialitzat en astrofísica.[2] És l'únic personatge de nacionalitat espanyola que apareix a les aventures de Tintín. Escrit i publicat sota la ocupació nazi de Bèlgica, només hi apareixen figures secundàries de països amics d'Alemanya, o neutres.[3] Després de la guerra Hergé en va editar una nova edició a la qual els aspectes més antisemites van ser una mica afluixats. El financer dolent Blumenstein de la versió de 1942, nom de conotació jueva esdevé «von Bohlwinkel», nom brussel·lenc que al·ludeix a una botiga de llaminadures.[4]

El 1982, l'artista belga Jan Bucquoy en va publicar una paròdia La vie sexuelle de Tintin («la vida sexual de Tíntin») al qual el bolet del frontis ésdevé un gran fal·lus.[5] Tot això no va plaure als hereus i la fundació Moulinsart que té tradició de demander els parodistes i que generalment perd, davant del dret artístic a la parodia.[6][7]

Argument[modifica]

Un meteorit gegant s'acosta a la Terra i pot causar la fi del món, però només en cau un fragment a l'oceà Àrtic. Amb la col·laboració d'un científic organitzen una expedició per veure'l i competeixen amb un altre vaixell per arribar primers. Allí descobreixen un nou element que té la propietat d'engrandir tot allò que hi estigui en contacte. Hergé va publicar aquesta idea de la fi del món durant l'època del desembarcament de Normandia i hi tracta la rivalitat pel progrés entre Europa i els Estats Units representada per la cursa entre els dos vaixells.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Hergé; Ventalló i Vergés, Joaquim. L'Estel misteriós. 6a ed. Barcelona: Joventut, 1982. ISBN 84-261-1183-1. 
  2. ↑ «Porfirio Bolero y Calamares» (en anglès). Comics Vine. Gamespot. [Consulta: 15 maig 2022].
  3. ↑ «Les dessous de Tintin #9 – Tintin perd le Nord» (en francès), 10-11-2018. [Consulta: 15 maig 2022].
  4. ↑ Binick, Charles; Delcroix, Olivier «Raciste, antisémite, sexiste: Tintin sur le banc des accusés [Racista, antisemita, sexista: Tintín al tribunal]». Le Figaro, 10-12-2014. Arxivat de l'original el 10 de desembre 2014 [Consulta: 15 maig 2022].
  5. ↑ La vie sexuelle de Tintin - Jan Bucquoy. Brussel·les: Dolle Mol. 
  6. ↑ Knudde, Kjell. «Hergé» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2022].
  7. ↑ «L'artiste qui plaçait Tintin en "charmante compagnie" attaqué par Moulinsart devant la justice française» (en francès). RTBF, 11-03-2021. [Consulta: 15 maig 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27estel_misteriós&oldid=32181773»