Sildàvia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSildàvia
Sildàvia
Reialme del pelicà negre
Bandera de Sildàvia

Lema Eih bennek, eih blavek.
(El qui s'hi acosta, s'hi punxa)
Localització
LocationSyldavia.png
Entitats de població
Capital Klow
Població
Total 642.000 hab.
Gentilici sildau, sildava
Llengua Sildau
Història
Fundació 1127
Organització i govern
Forma de govern Monarquia
• Rei Muskar XII
Economia
Moneda Khôr [[ISO 4217|]]
Altres dades

País fictici de Les aventures de Tintín
Modifica dades a Wikidata

Sildàvia (en francès, Syldavie) és un país imaginari de Les aventures de Tintín.

Dades generals[modifica | modifica el codi]

Sildàvia, anomenada també el Reialme del Pelicà Negre, és una monarquia centreeuropea de 642.000 habitants quan en Tintín la visita. El país està format per dues grans valls: la del riu Wladir i la del seu afluent, el Moltus. El subsòl és ric en minerals i en brollen nombrosos fonts d'aigües termals. El país és exportador de blat, aigua mineral i llenya. El territori és molt muntanyós, i està majoritàriament ocupat pel massís de Zmylpathes, on es construeix l'estació espacial que portarà els protagonistes de la sèrie a la Lluna a Objectiu: la Lluna.

Una de les ciutats importants de Sildàvia és Kragonidin, degut a la seva riquesa en fonts. A més, el país disposa de companyia aèria pròpia: Syldair.

Tintín i Sildàvia[modifica | modifica el codi]

La primera visita d'en Tintín a Sildàvia té lloc a El ceptre d'Ottokar. Bordúria intenta annexionar-se a Sildàvia, i per a fer-ho, prepara un complot per tal de fer desaparèixer el ceptre del rei Muskar XII; d'aquesta manera el monarca no podrà mostrar-lo el dia de Sant Wladimir i perdrà el tron. L'obra està escrita el 1939, pocs mesos després que Alemanya s'annexionés a Àustria. Bordúria s'assembla en diversos aspectes a l'Alemanya nazi.[1]

En Tintín tornarà a Sildàvia a Objectiu: la Lluna, acompanyat pel capità Haddock, per participar en el programa especial de vol tripulat a la Lluna, que organitzen les autoritats sildaves, i on el professor Tornassol n'és un tècnic destacat. Tant en aquest volum com en el següent, Hem caminat damunt la Lluna, només se'n veuen les muntanyes del massís de Zmylpathes on es troba l'estació espacial.[2]

A L'afer Tornassol l'aparició de Sildàvia és més complexa. A la primera part de l'aventura hi participen agents secrets sildaus que intenten impedir als seus enemics borduris el segrest del professor Tornassol, autor d'un curiós invent que el dictador de Bordúria vol obtenir a qualsevol preu per tal d'utilitzar-lo com a arma. Finalment, els borduris aconsegueixen el seu objectiu i en Tintín i el capità Haddock, amb l'ajuda de la Bianca Castafiore, han d'anar a Bordúria a alliberar el professor. Sildàvia només apareix quan, un cop alliberat en Tornassol, aconsegueixen creuar la frontera entre tots dos països a dins d'un tanc borduri.[3][4][5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sildàvia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hergé. El ceptre d'Ottokar. Editorial Joventut, 1999. 
  2. Hergé. Objectiu: la Lluna. Editorial Joventut, 1999. 
  3. Hergé. L'afer Tornassol. Editorial Joventut, 1999. 
  4. Tintín en català. «Fonts d'inspiració d'Hergé». [Consulta: 25 juny 2014].
  5. Tintín en català. «Els països imaginaris». [Consulta: 25 juny 2014].
  6. Aventuras de Tintín y Milú Wiki. «Syldavia». [Consulta: 25 juny 2014].