Tintín i el Temple del Sol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaTintín i el Temple del Sol
Tintin et le Temple du Soleil
Tintinfil.jpg
Fitxa
Direcció Eddie Lateste
Director artístic Jean Torton
Michou Wiggers
Producció Raymond Leblanc
Guió Eddie Lateste
Jos Marissen
László Molnár
Michel Régnier,
adaptació de Hergé
Música François Rauber
Jacques Brel
Dissenyador de so Jean Nény
Muntatge László Molnár
Productora Belvision
Dargaud Films
Distribuïdor United Artists
Dades i xifres
País d'origen França
Bèlgica
Suïssa
Estrena 1969
Durada 77 minuts
Idioma original francès
Color en color
Descripció
Gènere aventures, animació
Lloc de la narració Perú

IMDB: tt0065106 Filmaffinity: 630756 Allocine: 316 Rottentomatoes: m/tintin-et-le-temple-du-soleil-tintin-and-the-temple-of-the-sun Allmovie: v159717 TV.com: movies/tintin-the-prisoners-of-the-sun
Modifica les dades a Wikidata

Tintin i el Temple del Sol (títol original en francès: Tintin et le Temple du Soleil) és un llargmetratge d'animació francobelga produït pels estudis Belvision i estrenada el 1969.

Adaptat dels àlbums de còmic Les 7 boles de cristall i El Temple del Sol d'Hergé, és el segon llargmetratge d'animació que relata Les Aventures de Tintin i Milú. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Uns exploradors són atesos d'un de mal misteriós després d'un viatge a Amèrica del Sud. A Moulinsart, Bergamote, l'últim dels exploradors, cau en letargia després d'un tall de corrent i el professor Tournesol és raptat en un vaixell per misteriosos individus. Tournesol ha comès en efecte un sacrilegi portant el braçalet de la mòmia Rascar Capac, portat per l'expedició.

Tintin, el capità Haddock i els Dupondt es llencen a la seva persecució, al Perú. De camí, rebran l'ajuda d'un jove indi quetxua anomenat Zorrino, que els permetrà arribar al Temple del Sol on és retingut Tornassol.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Havent obtingut un bon èxit comercial amb la producció de set dibuixos animats per a la televisió, la societat Belvision es va llançar a la producció de dos llargmetratges per al cinema.[3] Per a la primera pel·lícula, la tria va ser El Temple del sol que semblava prestar-se bé a ser passada a la pantalla. El contingut de les Les 7 boles de cristall va ser condensat al començament de pel·lícula i presentat per un personatge semblant a Hergé.
  • Es van desplegar importants mitjans tècnics i Jacques Brel va escriure una cançó especialment per a la pel·lícula. Tanmateix, es van aportar importants transformacions per Greg al guió original d’Hergé, com l’afegitó del personatge de la filla del cap dels Inques.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Tintín i el Temple del Sol (en català). esadir.cat. 
  2. «Tintin et le Temple du Soleil». The New York Times.
  3. El segon llargmetratge d’animació serà Tintin i el Llac dels taurons.