Tintín i el Temple del Sol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaTintín i el Temple del Sol
Tintin et le Temple du Soleil
Tintinfil.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Eddie Lateste
Direcció artística Jean Torton
Michou Wiggers
Producció Raymond Leblanc
Guió Eddie Lateste
Jos Marissen
László Molnár
Michel Régnier,
adaptació de Hergé
Música François Rauber
Jacques Brel
So Jean Nény
Muntatge László Molnár
Productora Belvision
Dargaud Films
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País França
Bèlgica
Suïssa
Data d'estrena 1969
Durada 77 minuts
Idioma original francès
Color color
Temàtica
Gènere aventures, animació
Lloc de la narració Perú
Més informació
IMDb Fitxa 6.4/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Tintin i el Temple del Sol (títol original en francès: Tintin et le Temple du Soleil) és un llargmetratge d'animació francobelga produït pels estudis Belvision i estrenada el 1969.

Adaptat dels àlbums de còmic Les 7 boles de cristall i El Temple del Sol d'Hergé, és el segon llargmetratge d'animació que relata Les Aventures de Tintin i Milú. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Uns exploradors són atesos d'un de mal misteriós després d'un viatge a Amèrica del Sud. A Moulinsart, Bergamote, l'últim dels exploradors, cau en letargia després d'un tall de corrent i el professor Tournesol és raptat en un vaixell per misteriosos individus. Tournesol ha comès en efecte un sacrilegi portant el braçalet de la mòmia Rascar Capac, portat per l'expedició.

Tintin, el capità Haddock i els Dupondt es llencen a la seva persecució, al Perú. De camí, rebran l'ajuda d'un jove indi quetxua anomenat Zorrino, que els permetrà arribar al Temple del Sol on és retingut Tornassol.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Havent obtingut un bon èxit comercial amb la producció de set dibuixos animats per a la televisió, la societat Belvision es va llançar a la producció de dos llargmetratges per al cinema.[3] Per a la primera pel·lícula, la tria va ser El Temple del sol que semblava prestar-se bé a ser passada a la pantalla. El contingut de les Les 7 boles de cristall va ser condensat al començament de pel·lícula i presentat per un personatge semblant a Hergé.
  • Es van desplegar importants mitjans tècnics i Jacques Brel va escriure una cançó especialment per a la pel·lícula. Tanmateix, es van aportar importants transformacions per Greg al guió original d’Hergé, com l’afegitó del personatge de la filla del cap dels Inques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Tintín i el Temple del Sol (en català). esadir.cat. 
  2. «Tintin et le Temple du Soleil». The New York Times.
  3. El segon llargmetratge d’animació serà Tintin i el Llac dels taurons.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema