Titanosàurid

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaTitanosàurid
Titanosauria
Epachthosaurus.jpg
Esquelet d’Epachthosaurus skeleton, Museu Nacional de la República txeca (provinent d’Amèrica del Sud)
Període
Juràssic tardà–Cretaci tardà, 156-66
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
Sense valor Titanosauria
Lydekker, 1895
Famílies
Modifica dades a Wikidata

Els titanosauroïdeus (dinosaures membres dels grups Titanosauria i/o Titanosauroidea) van ser una superfamília de sauròpodes dels dinosaures, el qual inclou Saltasaurus i Isisaurus. Aquesta superfamília inclou alguns dels animals més pesants que hagin caminat sobre el sòl terrestre com són Argentinosaurus i Paralititan — que pesaven 100.000 kg, o fins i tot el doble com podria ser el cas de Bruhathkayosaurus).

Reben el nom dels Titans de la mitologia grega.

Junt amb els Brachiosauridae i relacionats, fan el clade més gran anomenat Titanosauriformes.

Descripció[modifica]

Els Titanosaures tenien caps petits, fins i tot comparatas amb la resta dels sauròpedes. Les narius eren grosses i tenien crestes nasals formades per ossos. Les dents eren espatulades o en forma de bastonets però sempre petites.

El coll eren relativament curts per a un sauròpode i les cues no tan llargues com en els diplodocidae.

De les empremtes fòssils s'ha determinat que la pell de molts d'ells portava un dibuix en mosaic amb escates.

Tots eren enormes però amb diferència de mida entre espècies. Fins i tot en una illa se n’han trobat de relativament nans com Magyarosaurus, probablement com a resultat del fenomen del nanisme insular.

Distribució[modifica]

Els titanosaures van ser el darrer grup de sauròpodes abans de l'extinció del Cretaci, de 90–65 milions d'anys enrere i eren els herbívors dominants en el seu temps. Per l'evidència dels fòssils semblen haver desplaçat als diplodòcids i braquiosàurids, quan aquest moriren entre el Juràssic primerenc i el Cretaci mitjà.

Tenien una distribució cosmopolita especialment al sud, fins i tot a Austràlia (Queensland).[1]

Dieta[modifica]

Els excrements fossilitzats mostren restes de plantes que fan pensar que l’alimentació no era de tipus selectiu[2] en anàlisis fetes el 2005 es troben moltes monocotiledònies com palmes (Arecaceae) i herbes (Poaceae), incloent-hi antecessors de l’arròs i el bambú, que han donat la idea especulativa d’una coevolució de dinosaures i herbes.

Nius[modifica]

Diagrama d’un niu de titanosaure

Es va descobrir un gran niu de titanosaure a Auca Mahuevo, (Patagònia), i un altre a Espanya. Els ous eren relativament petits (11-12 cm), amb embrions fossilitzats amb impressions de la pell (no indicaven ni plumes ni espines dèrmiques). Apparentment centenars de femelles van fer el forat hi van pondre els ous i el van cobrir de vegetació i substàncies descompostes. Això va donar evidència de comportament de ramat que seria també una estratègia contra els seus depredadors com Abelisaurus.[3]

Taxonomia[modifica]

Segons la proposta de Paul Sereno del 2005,

Filogènia[modifica]

Titanosauria

Andesaurus


Titanosauridae
unnamed

Malawisaurus


Lognkosauria

Mendozasaurus



Futalognkosaurus




unnamed

Epachthosaurus


Eutitanosauria
unnamed

Rapetosaurus


unnamed
Aeolosaurini

Gondwanatitan



Aeolosaurus



unnamed

Rinconsaurus



Loma Lindero sp.




unnamed

Lirainosaurus


unnamed
Opisthocoelicaudiinae

Opisthocoelicaudia



Alamosaurus



Saltasaurinae

Neuquensaurus


unnamed

Saltasaurus



Rocasaurus











Referències[modifica]

  1. Molnar R.E. and Salisbury S.W.. «Observations on Cretaceous Sauropods from Australia». A: Carpenter, Kenneth and Tidswell, Virginia (ed.). Thunder Lizards: The Sauropodomorph Dinosaurs. Indiana University Press, 2005, p. 454–465. ISBN 0-253-34542-1. 
  2. Dinosaur Coprolites and the Early Evolution of Grasses and Grazers - Prasad et al. 310 (5751): 1177 - Science
  3. Vila, Bernat; Jackson, Frankie D.; Fortuny, Josep; Sellés, Albert G.; Galobart, Àngel «3-D Modelling of Megaloolithid Clutches: Insights about Nest Construction and Dinosaur Behaviour». PLOS ONE, 5, 5, 05-05-2010, pàg. e10362. DOI: 10.1371/journal.pone.0010362. ISSN: 1932-6203.
  4. Salgado, L. and Carvalho, I. «Uberabatitan ribeiroi, a new titanosaur from the Marila Formation (Bauru Group, Upper Cretaceous), Minas Gerais, Brazil.». Palaeontology, 51, 4, 2008, pàg. 881–901. DOI: 10.1111/j.1475-4983.2008.00781.x.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Titanosàurid Modifica l'enllaç a Wikidata