Tomás Genovés y Lapetra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTomás Genovés y Lapetra
Biografia
Naixement28 desembre 1805 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Burgos (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i sarsuela Modifica el valor a Wikidata

Tomás Genovés y Lapetra (Saragossa, 28 de desembre de 1805 - Burgos, 5 de juny de 1861) va ser un compositor d'òpera i sarsuela espanyol.

Nascut a Saragossa, es va educar en el col·legi d'infants de la Basílica del Pilar i després a Madrid, on va completar la seua formació de músic. A Madrid va estrenar l'any 1831 Enrico e Clotilde, una òpera a l'estil italià, i l'any 1832 El rapte, una òpera espanyola segons el mateix autor, precursora en certa manera del renaixement de la sarsuela i una de les primeres òperes que es van fer en castellà.

Es va traslladar a Itàlia, on va estrenar Zelma (1835) a Bolonya, La battaglia di Lepanto (1836) a Roma, Bianca di Belmonte (1838) a Venècia, Iginia d'Asti (1840) a Nàpols i Luisa della Vallière (1845) a Milà. Abans de tornar a Madrid, va passar per Alemanya.

Al seu retorn a Madrid va interessar-se per la sarsuela, component algunes d'aquestes obres en col·laboració, i Un embuste y una boda (1851) en solitari. Va treballar com a mestre de música de la família reial, però va haver de deixar el treball quan la falta dels pagaments mensuals li va produir problemes econòmics. Va tenir alguns alumnes particulars entre ells la soprano Trinidad Ramos,[1] però finalment es va traslladar a Burgos, on va morir el 5 de juny del 1861.

Va exercir de mestre de capella en la catedral de Tarassona, on es conserva la música religiosa que va compondre. A més també va compondre dues simfonies: Numància destruïda i El Setge de Saragossa.

Es va casar amb la soprano Elisa Villó, també coneguda com a Elisa Villó de Genovés.[2]

Obres[modifica]

(LLista no exhaustiva)

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 49, pàg. 583 (ISBN 84-239-4549-9)
  2. Peña y Goñi, Antonio «La ópera española - Apuntes históricos XIV» (pdf). La correspondencia musical, 24-05-1882, pàg. 2.

Bibliografia[modifica]