Torre Ramona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Torre Ramona
Torre Ramona (Subirats) - 8.jpg
Dades bàsiques
Tipus palau
Construït segle XVI
Característiques
Estil Gòtic-renaixement, obra popular
Altitud 138 msnm
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès
Municipi Subirats
Localització Ctra. C-243b, km 15,5. Subirats (Alt Penedès)

41° 25′ 17″ N, 1° 49′ 11″ E / 41.42138889°N,1.81972222°E / 41.42138889; 1.81972222
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 1582-MH
BIC: RI-51-0005722
IPAC: 1784
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Torre Ramona, o Torre Ramon, és un edifici de Subirats (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional. És un antic palau rural d'estil gòtic-renaixentista, edificat al segle XVI de dos pisos de planta quadrada, baixos, planta noble i golfes, tot cobert amb teula àrab a quatre vessants, d'uns 25 m de costat, amb visibles indicis d'haver estat voltat per un mur emmerletat. Està situat al peu del Castell de Subirats, prop de l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera Lavernó, dalt d'un petit monticle, dominant el pas del camí ral.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Torre-ramona és situat al costat sud de l'autopista AP7, sota el castell de Subirats. Es tracta d'un conjunt fortificat, format per un gran casal de planta quadrangular, precedit d'una plaça amb cases a banda i banda (que es prolonguen a cada costat de l'edifici principal) i tancada per un baluard format per un mur emmerletat, centrat per un portal allindat.[1]

La construcció principal, de planta quadrangular i composta de planta baixa, pis i golfes, s'organitza entorn d'un pati central, descobert, de forma rectangular, i que al primer pis del costat N té una galeria d'arcs apuntats gòtics. La coberta de la casa és de teula àrab a quatre aigües.[1]

La façana principal, força austera, és centrada pel portal d'accés, adovellat d'arc de mig punt, amb una finestras a cada banda, la de l'esquerra amb guardapols. Al primer pis, hi ha tres finestres rectangulars i allindades amb una motllura a manera de guardapols amb uns relleus amb querubins i àngels. Al segon pis, a la finestra principal, hi ha un matacà, ben conservat, fet de pedra molt polida. a les golfes, s'hi obren tres senzilles finestres més. A la part posterior de l'edifici, s'hi va adossar en època més o menys recent, un cos només de planta baixa, que a nivell de la planta noble esdevé una gran terrassa.[1]

Les cases situades a banda i banda de la plaça centrada pel gran casal són de petites dimensions; consten de planta baixa i pis. Les obertures són en llur major part d'arc rebaixat, tot i que n'hi ha algues de totalment rectangulars; la segona casa entrant a la plaça a mà esquerra té el portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, i les finestres allindades de tradició conopial, similars a algunes de les que hi ha a la part posterior del gran casal.[1]

El mur que tanca el conjunt és coronat per merlets dins els quals s'obren espitlleres horitzontals (les del costat dret entrant a la plaça semblen quadrangulars i mig tapiades), tot i que posteriorment s'hi adossaren sengles cases per la part exterior del conjunt, de manera que els merlets quedaren tapiats. Al final del reng de cases del costat dret ( entrant a la plaça), ja al costat de l'edifici principal del qual queden separades per un passatge, hi ha un solar que té visible a la part posterior un mur amb merlets. Podem, doncs, suposar que a la part posterior de les cases s'hi deu conservar aquest mur emmerletat, encara que ara resti amagat pels arrebossats moderns. Tanmateix, per poder-ho confirmar, caldria dur a terme un estudi de paraments per poder-ho confirmar. Adossada a aquest mur amb merlets del solar no construït, ja en l'angle posterior dret del conjunt, hi ha una torre de defensa de planta quadrangular.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Torre Ramona (novembre 2010)

És un dels pocs palaus rurals del segle XVI que es coneixen al Penedès. Fou manat construir per Francesc Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan Gralla, qui va comprar la senyoria de Subirats a l'emperador Carles I, el 1521. El seu nét, Gastó de Montcada i Gralla, ho va vendre el 1611 a Joan de Millsocós; després passà a la seva filla, Agnés de Millsocós, que el 1619 casà amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra), de qui el lloc agafa el lloc de torre d'en Ramon, però des que al segle XIX fou de Paula de Ramon, casada amb Àlvar de Fortuny, se l'anomena Torre-ramona.[1] La família Ramona o, més ben dit, Ramon, fou defensora de la causa de l'arxiduc Carles d’Àustria en la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) i, per això, el rei Felip V d'Espanya va segrestar-ne transitòriament els béns.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Torre Ramona». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 setembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Els Castells Catalans,vol. III Garrotxa, Gironès, la Selva, Alt Camp, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.. Editorial Rafael Dalmau, 1992. ISBN 978-84-2320-458-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Ramona Modifica l'enllaç a Wikidata