Torre Ramona
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau i castell  | ||||
| Construcció | 1517 (Gregorià) | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura del Renaixement arquitectura popular | ||||
| Altitud | 138 m | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Subirats (Alt Penedès) | ||||
| Lloc | C-243b (Gelida a Sant Sadurní), km 15,5 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Data | 22 abril 1949 | ||||
| Codi BCIN | 1582-MH | ||||
| Codi BIC | RI-51-0005722 | ||||
| Id. IPAC | 1784 | ||||
_-_2.jpg)
_-_8.jpg)
La Torre Ramona o Ramon és un edifici de Subirats (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció
[modifica]Està situat al costat sud de l'autopista AP-7, sota el Castell de Subirats. Es tracta d'un conjunt fortificat, format per un gran casal de planta quadrangular, precedit d'una plaça amb cases a banda i banda (que es perllonguen a cada costat de l'edifici principal) i tancada per un baluard format per un mur emmerletat, centrat per un portal allindat.[1]
La construcció principal, de planta quadrangular i composta de planta baixa, pis i golfes, s'organitza entorn d'un pati central, descobert, de forma rectangular, i que al primer pis del costat N té una galeria d'arcs apuntats gòtics. La coberta de la casa és de teula àrab a quatre aigües.[1]
La façana principal, força austera, és centrada pel portal d'accés, adovellat d'arc de mig punt, amb una finestras a cada banda, la de l'esquerra amb guardapols. Al primer pis, hi ha tres finestres rectangulars i allindanades amb una motllura a manera de guardapols amb uns relleus amb querubins i àngels. Al segon pis, a la finestra principal, hi ha un matacà, ben conservat, fet de pedra molt polida. a les golfes, s'hi obren tres senzilles finestres més. A la part posterior de l'edifici, s'hi va adossar en època més o menys recent, un cos només de planta baixa, que a nivell de la planta noble esdevé una gran terrassa.[1]
Les cases situades a banda i banda de la plaça centrada pel gran casal són de petites dimensions; consten de planta baixa i pis. Les obertures són en llur major part d'arc rebaixat, tot i que n'hi ha algues de totalment rectangulars; la segona casa entrant a la plaça a mà esquerra té el portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, i les finestres allindanades de tradició conopial, similars a algunes de les que hi ha a la part posterior del gran casal.[1]
El mur que tanca el conjunt és coronat per merlets dins els quals s'obren espitlleres horitzontals (les del costat dret entrant a la plaça semblen quadrangulars i mig tapiades), tot i que posteriorment s'hi adossaren sengles cases per la part exterior del conjunt, de manera que els merlets quedaren tapiats. Al final del reng de cases del costat dret (entrant a la plaça), ja al costat de l'edifici principal del qual queden separades per un passatge, hi ha un solar que té visible a la part posterior un mur amb merlets. Podem, doncs, suposar que a la part posterior de les cases s'hi deu conservar aquest mur emmerletat, encara que ara resti amagat pels arrebossats moderns. Tanmateix, per poder-ho confirmar, caldria dur a terme un estudi de paraments per poder-ho confirmar. Adossada a aquest mur amb merlets del solar no construït, ja en l'angle posterior dret del conjunt, hi ha una torre de defensa de planta quadrangular.[1]
Història
[modifica]El 1493, el rei Ferran el Catòlic incorporà a la corona el terme de Subirats, i el 1513 vengué tots els delmes i drets que hi tenia a Miquel Joan Gralla,[2] alt funcionari reial i mestre racional de Catalunya, per 30.000 sous.[3] Casat amb Anna Desplà i de Corbera,[4] filla i hereva de Guerau Desplà i d'Oms,[5] i senyora d'Esponellà i Desgüell, fou succeït per Francesc Joan Gralla i Desplà,[6][3] que faria construir el palau.[1][3]
Casat amb Guiomar d'Hostalric i Sabastida,[7][3] fou succeït per la seva filla Lucrècia Gralla i d'Hostalric,[8] que el 1522 es va casar amb Francesc de Montcada i de Cardona, primer marquès d'Aitona,[9] El 1611, el seu fill Gastó de Montcada i Gralla (1554-1626)[10] va vendre tots els drets que tenia sobre aquestes terres a Josep de Milsocós[11] per 37.600 lliures.[12] El 1628 van passar al seu nebot Miquel de Ramon i de Milsocós[12] (1622-1663),[13] fill de la seva germana Agnès[14] i de Josep de Ramon,[15] castlà de Sedó de Torrefeta (Segarra).[1]
El 1849, Paula de Ramon i de Tord[16] es va casar amb Àlvar de Fortuny i de Sent-romà,[17] per la qual cosa la casa va rebre el nom de Torre-ramona.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Torre Ramona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Miquel Joan de GRALLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «La Torre Ramona». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Anna DESPLA y de CORBERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Guerau DESPLA y de OMS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesc de GRALLA y DESPLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Guiomar de HOSTALRIC y SABASTIDA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Lucrecia de GRALLA y SABASTIDA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesc de MONTCADA y de CARDONA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Gastón de MONTCADA y de GRALLA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep de MILSOCORS y GARRELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 12,0 12,1 Mata del Racó, Isidre. Els mons d'Isidre Mata del Racó: notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'antic règim. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 1997, p. 35.
- ↑ «Miquel de RAMON y de MILSOCORS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria Agnes de MILSOCORS y GARRELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep de RAMON». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Paula de RAMON y de TORD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Alvaro de Fortuny i Sanromá». geneanet. Martín Rodríguez.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Els Castells Catalans, vol. III: Garrotxa, Gironès, la Selva, Alt Camp, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Editorial Rafael Dalmau, 1992. ISBN 978-84-2320-458-8.
Enllaços externs
[modifica]
- «Palau Gralla (Torre-ramona)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Torre Ramona (Alt Penedès)». Castells Catalans (blog), 03-12-2008.