Vés al contingut

Tortuga marina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Infotaula d'ésser viuTortuga marina
Chelonioidea Modifica el valor a Wikidata

Tortuga olivàcia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreTestudines
SuperfamíliaChelonioidea Modifica el valor a Wikidata
Baur, 1893
Gèneres

Les tortugues marines o quelonioïdeus (Chelonioidea) són una superfamília de sauròpsids (rèptils) marins que habiten la majoria d'oceans del món, llevat de l'Àrtic. Hi ha tortugues marines que es poden trobar a tots els oceans excepte a les regions polars. Les espècies marines de tortugues vivents són set: la tortuga careta o babaua (Caretta caretta), la tortuga verda marina (Chelonia mydas), la tortuga carei (Eretmochelys imbricata), la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), la tortuga olivàcia (Lepidochelys olivacea), la tortuga plana d'Austràlia (Natator depressus) i la tortuga bec de lloro (Lepidochelys kempii). Algunes espècies viatgen entre els oceans. La tortuga plana (N. depressus) només és present a la costa nord d'Austràlia.

Ecologia

[modifica]

Les tortugues marines són gairebé sempre submergides a l'aigua, i han desenvolupat un sistema de respiració anaeròbica. Malgrat que totes les tortugues marines respiren aire, quan es presenten circumstàncies que identifiquen com a perilloses poden desviar la respiració a una anaeròbica durant llargs períodes. Una tortuga de mar pot omplir ràpidament els seus pulmons amb un moment. Els seus grans pulmons s'han adaptat per permetre el ràpid intercanvi d'oxigen i per evitar els gasos que atrapen en immersions profundes.

Una tortuga carei nedant a Hondures
Tortuga verda (Chelonia mydas)

D'acord amb SeaWorld Parks & Entertainment algunes tortugues marines poden assolir edats de fins a 80 anys.[1]

Calen dècades perquè les tortugues marines arribin a la maduresa sexual. Després de l'aparellament al mar, les tortugues marines femelles adultes tornen a terra a niar a la nit. Les diferents espècies de tortugues marines presenten diferents nivells de filopàtria. En el cas extrem, les femelles tornen a la platja on van néixer. Això es pot dur a terme cada dos a quatre anys de maduresa. Fan entre un i vuit nius per temporada.

La femella madura arriba a la platja, gairebé sempre de nit, i troba sorra apropiada sobre la qual crear un niu. fent servir les seves potes posteriors, cava un forat rodó de 40 a 50 centímetres (16 a 20 polzades) de profunditat. Amb el forat excavat, comença a omplir el niu amb ous de closca tova, un a un, fins a arribar a pondre'n entre 50 a 200, depenent de l'espècie. Algunes espècies poden arribar a pondre 250 ous, com la tortuga carei. Després de col·locar-los, reomple el niu amb sorra, refà i allisa la superfície fins que està suficientment amagat com per passar desapercebut visualment. El procés complet dura entre trenta i seixanta minuts. Després deixa de prestar atenció als ous i se'n torna al mar.[2]

El gènere sexual de la cria depèn de la temperatura que assoleixi la sorra. La incubació dura al voltant de dos mesos. Els ous en un niu desclouen en un període molt curt de temps. Quan estan llestes per sortir de l'ou, les cries empenyen amb el seu musell i caven a través de la sorra. Aquest fenomen sovint passa de nit, per tal d'evitar depredadors com les gavines. A la nit les taxes de supervivència a la platja són molt més altes. Quan arriben a la superfície, de manera instintiva, es dirigeixen cap al mar. Si, com passa en rares ocasions, la posta es duu a terme durant el dia, només una proporció molt petita dels ous de cada niu, generalment al voltant d'un 0,01%, tenen èxit, degut als depredadors oportunistes, com les gavines.

Tot seguit les cries es dirigeixen vers l'oceà, on hi hi ha depredadors marins que les esperen. El 1987 Carr va descobrir que les cries de les tortugues verdes marines i les babaues passaven gran part de la seva vida pelàgica, prop de la superfície evitant el fons marí i la costa, on troben refugi i menjar.[3] El 2007 Reich va determinar que les cries de la tortuga verda de mar passen els primers tres a cinc anys de la seva vida en aigües pelàgiques. En l'oceà obert, els exemplars pre-juvenils d'aquesta espècie s'alimenten de zooplàncton abans de l'alimentació herbívora a les praderies marines costaneres.[4][5]

Glàndula de sal

[modifica]

Les tortugues de mar tenen una glàndula excretora de sal al cantó dels ulls, en les fosses nasals o a la llengua, depenent de l'espècie, les glàndules de sal dels quelonis es troben al cantó dels ulls en Dermochelys coriacea. Degut a la composició isosmòtica de les meduses i les altres preses gelatinoses de les que subsisteixen les tortugues marines, les dietes de les tortugues marines tenen un alt contingut en sal.[6]

Importància per als éssers humans

[modifica]
"Forma en què els nadius de la costa est cacen tortugues". Prop de Cooktown, Austràlia. De l'estudi Phillip Parker King. 1818.

Les tortugues marines són capturades arreu del món, tot i que en molts països és il·legal caçar la majoria de les espècies.[7][8] Gran part de les captures intencionades de tortugues marines a tot el món són per alimentació.

Moltes parts del món han considerat durant molt de temps les tortugues marines com un bon plat a taula. En textos dels antics xinesos que daten del segle v aC, descriuen les tortugues marines com menjars exòtics.[9] Moltes comunitats costaneres arreu del món depenen de les tortugues marines com a font de proteïnes, sovint capturant-les i mantenint-les amb vida cap per amunt fins que es necessiten. Els pobles costaners recullen els ous de tortugues marines per al consum.[10]

Les tortugues marines són molt populars a Mèxic per alimentar-se.[11]

Determinades espècies de tortugues marines són capturades per les seves closques, però en casos molt reduïts en proporció. El carei, un material de decoració ornamental tradicionalment utilitzat al Japó i la Xina, ve de la closca de tortuga carei.[12][13] Els antics grecs i romans fabricaven escuts de tortugues marines, principalment de la tortuga carei, per a diversos articles i ornaments usats per les seves elits, com ara pintes i raspalls.[14] La pell de les aletes és apreciada per al seu ús com a calçat i per fabricar productes de cuir.

Els mochica, un poble de l'antic Perú, adoraven el mar i els seus animals. Representen sovint les tortugues marines en el seu art.[15]

Les tortugues marines gaudeixen d'immunitat de la greu picada de les cubomeduses i les consumeixen amb regularitat, i ajuden així a controlar la proliferació de les seves poblacions i protegeixen de l'arribada d'aquests animals prop de les platges tropicals.

La tortuga verda marina s'alimenta de pastures marines d'angiospermes com ara Posidonia. Aquest tipus d'algars necessiten ser constantment segats per ajudar al desenvolupament del fons marí. Les tortugues marines actuen com animals de pastura que arranen aquestes plantes i ajuden a mantenir la salut dels llits d'algues marines. Simultàniament, aquests llits d'algues marines proporcionen un hàbitat de cria i desenvolupament de nombroses espècies de peixos, mol·luscos i crustacis. Sense llits d'algues marines, no hi hauria moltes de les espècies que els humans consumeixen, perquè es trencarien els nivells més baixos de la cadena alimentària. Això podria provocar l'extinció d'altres espècies marines.[16]

Les platges i els sistemes dunars no reben gaires nutrients. El paper de les tortugues en aquest àmbit és clau. Les tortugues marines utilitzen les platges i les dunes litorals baixes per niar i dipositar els seus ous. En algunes zones hi ha molts ous, com per exemple al llarg d'un tram de 20 quilòmetres de platja a la costa est de Florida, on les tortugues marines ponen més de 150.000 ous a la sorra. Aquest fet permet que la vegetació de les dunes pugui créixer i enfortir-se amb la presència dels nutrients dels ous de tortugues marines, quan hi ha nius sense descloure's i ous o cries que queden atrapades. A mesura que la vegetació de les dunes es fa més forta i saludable, la salut de tota la platja i l'ecosistema de les dunes millora. S'enforteix la vegetació i els sistemes d'arrels ajuden a mantenir la sorra a les dunes i a protegir la platja de l'erosió.[16]

Pobles costaners, com el de Tortuguero a Costa Rica, han passat d'una indústria turística que venia carn i closques de tortuga, a una economia basada amb l'ecoturisme de les tortugues. Tortuguero és considerat el lloc de fundació de conservació de tortugues marines. A la dècada del 1960 la demanda cultural de carn de tortuga de mar, petxines, i els ous ràpidament van anar extingint les poblacions de tortugues marines, que havien estat abundants i niaven abundantment a la platja. La Caribbean Conservation Corporation va començar a treballar amb els pobladors per promoure l'ecoturisme com un substitut permanent per a la caça de tortugues marines. Des d'aquest canvi de paradigma en el turisme de Tortuguero, cada any acull milers de turistes que visiten la platja protegida de 22 milles que permet veure el passeig de les tortugues marines i la seva nidificació.[17][18]

Estat de conservació

[modifica]
Avís legal sobre un niu a Boca Raton, Florida

Les set espècies de tortugues marines,[19] estan incloses a la Llista Vermella de la UICN com espècies "en perill" o "en perill crític".[20] Malgrat que les tortugues marines ponen generalment al voltant d'un centenar d'ous al mateix temps, de mitjana de només un dels ous del niu acostuma a sobreviure fins a l'edat adulta.[21] Si bé moltes de les coses que posen en perill les cries són naturals, amb depredadors com els taurons, ossos rentadors, guineus, i les gavines,[22] moltes amenaces noves per a l'espècies de tortugues marines han arribat recentment i tenen a veure amb la presència d'éssers humans.[23][24]

La tortuga llaüt, la tortuga bec de lloro i la tortuga carei estan en perill crític.[25][26] La tortuga olivàcia i la tortuga verda marina estan en perill, i la tortuga careta està amenaçada.[27] L'estat de conservació de la tortuga plana d'Austràlia no és clar degut a la manca de dades.

Una de les amenaces més importants prové ara de la captura accidental, a causa dels mètodes de pesca imprecisa. El palangre es considera una causa important de mort accidental de tortugues marines.[28][29] També hi ha un mercat negre que demanda carei, tant per a decoració com per a fàrmac en medicines populars i tradicionals.[30]

Les tortugues marines han de pujar a la superfície per a respirar, i si són atrapades per les arts de pesca, són incapaces d'arribar a la superfície i s'ofeguen.

No obstant això, hi ha alguns petits canvis molt econòmics que poden afectar menys la supervivència de les tortugues, com hams una mica més grans i xarxes de les quals les tortugues marines poden escapar.[31][32] Els dispositius d'exclusió de tortugues (DET) han reduït la captura accidental de tortugues marines en xarxes de captura de gambes en un 97%. Un altre perill prové de les deixalles marines, especialment de les xarxes de pesca perdudes o abandonades en les quals poden embullar o les bosses de plàstic que algunes confonen amb el seu aliment, les meduses.

Una altra amenaça és deguda al fet que moltes tortugues de mar retornen a la mateixa platja per niar cada vegada. El desenvolupament d'activitats humanes sobre aquestes platges pot alterar el cicle vital de les poblacions afectant la taxa de natalitat dels nius. Hi ha hagut un moviment per a protegir aquestes àrees, en alguns casos per una policia especial. En algunes àrees com la costa est de Florida, els conservacionistes desenterren ous de tortugues marines per reubicar-los en vivers tancats per protegir-los del trànsit de la platja.

Atès que les cries troben el seu camí cap al mar arrossegant-se cap a l'horitzó més brillant, poden desorientar-se en els trams de costa urbanitzats per la contaminació lumínica. S'han plantejat solucions per minimitzar aquest impacte ambiental com ara limitar la presència d'il·luminació artificial prop d'aquestes platges o l'ús d'il·luminació amb llums LED de color vermell o ambre, “invisible” per a les tortugues marines, en comptes de la llum blanca.

El canvi climàtic també pot ser una amenaça per a les tortugues marines. Per una banda, l'escalfament global podria destruir els hàbitats de cria enfonsant-les sota les aigües. Per una altra, atès que la temperatura de la sorra de les platges de cria determina el sexe d'una tortuga marina durant el seu desenvolupament en l'ou, hi ha preocupació que les creixents temperatures poden produir més proporció de femelles. No obstant això, es necessita més investigació per entendre com el canvi climàtic podria afectar les tortugues marines de distribució de gènere i quines altres possibles amenaces es plantegen.[33]

Les tortugues marines ferides de vegades són rescatades i rehabilitades per organitzacions professionals, com ara el Centre de Vida Marina babau de Juno Beach, Florida, el Mote Marine Laboratory de Sarasota, Florida, el Centre de Mamífers Marins al nord de Califòrnia, el Clearwater Marine Aquarium a Clearwater, Florida,[34] i l'organització Sea Turtle Inc a South Padre Island, Texas.[35][36]

En el sud-est d'Àsia, Filipines ha tingut diverses iniciatives que tracten el tema de la conservació de tortugues marines (anomenades allà Pawikans). El 2007, la província de Batangas a Filipines, va declarar la captura i el consum de Pawikans il·legal. No obstant això, la llei sembla haver tingut poc efecte ja que els ous de Pawikan encara tenen demanda als mercats de Batangas. El setembre del 2007, diversos caçadors furtius xinesos van ser detinguts fora de les Illes Tortuga, a la província més austral del país, Tawi-Tawi. Els caçadors furtius havien recollit més d'un centenar de tortugues marines, juntament amb 10.000 ous de tortugues marines.[37]

Avaluar els avenços dels programes de conservació és difícil, perquè moltes poblacions de tortugues marines no han estat avaluats adequadament.[38] La majoria d'informació sobre poblacions de tortugues marines prové de comptar els nius en les platges, però això no proporciona una imatge precisa de la tortuga sencera de la població.[39]

Les tortugues marines són molt vulnerables a la contaminació per hidrocarburs, tant per la seva tendència a quedar-se a la superfície de l'aigua, i perquè el petroli pot en totes les etapes del seu cicle de vida.[40] de petroli poden enverinar a les tortugues marines a l'entrar en el seu sistema digestiu.

Taxonomia i evolució

[modifica]

Les tortugues marines, juntament amb altres tortugues formen part de l'ordre Testudines. Les set espècies vivents de tortugues marines són: Natator depressus, Chelonia mydas, Eretmochelys imbricata, Lepidochelys kempii, Dermochelys coriacea, Caretta caretta i Lepidochelys olivacea. Totes les espècies excepte la tortuga llaüt es classifiquen a la família Cheloniidae. La tortuga llaüt pertany a la família Dermochelyidae, i n'és l'únic membre.

Les tortugues marines es van diferenciar de totes les altres tortugues fa com a mínim 110 milions d'anys.[41]

  • Família Cheloniidae
    • Chelonia mydas, o verd, la tortuga marina.
    • Eretmochelys imbricata o carei de tortugues marines.
    • Natator depressus o tortuga de mar esquena plana.
    • Caretta caretta o tortuga caguama.
    • Lepidochelys kempii o lora tortugues marines.
    • Lepidochelys olivàcia o golfina la tortuga marina.
  • Família Dermochelyidae
    • Dermochelys coriacea o tortuga llaüt.

A continuació es mostra un cladograma que mostra les relacions filogenètiques de les tortugues de mar a l'extinta família Cheloniidae basada en Lynch i Parham (2003)[42] i Parham i Pyenson (2010).[43] En un sentit més ampli (sensu lato), Cheloniidae inclou moltes espècies extintes que data del Cretaci tardà. En el sentit més estricte (stricto sensu), Cheloniidae inclou només les tortugues marines i les espècies que viuen una mica més d'extint recentment. La tortuga llaüt es troba dins de Cheloniidae a la tribu Carretini, juntament amb les tortugues marines Ridley.

Relacions filogenètiques entre les espècies vivents i extintes de quelònids[42]
† tàxon extint
Cheloniidae sensu lato

†Toxochelys




†Mexichelys




†Lophochleyinae




†Euclastes




†Argillochelys



†Eochelone





†Erquelinnesla



†Pacifichelys





†Puppigerus


Cheloniidae sensu stricto

†Syllomus




†Procolpochelys




Chelonia mydas



Natator depressus





Eretmochelys imbricata


 Carettini 
Lepidochelys

Lepidochelys kempii



Lepidochelys olivacea




Caretta caretta













Referències

[modifica]
  1. ↑ «Sea Turtles: Longevity and Causes of Death». Arxivat de l'original el 2012-08-16.
  2. ↑ Audubon, Maria R. Audubon and His Journals: Dover Publications Reprint. New York: Scribner's Sons, 1897/1986, p. 373–375. ISBN 978-0486251448. 
  3. ↑ Carr, Archie «New Perspectives on the Pelagic Stage of Sea Turtle Development». Conservation Biology. Blackwell Publishing, 1, 2, agost del 1987, pàg. 103–121. DOI: 10.1111/j.1523-1739.1987.tb00020.x. JSTOR: 2385827.
  4. ↑ Reich, Kimberly J.; Karen A. Bjorndal & Alan B. Bolten «The ‘lost years' of green turtles: using stable isotopes to study cryptic lifestages». Biology Letters, 6, in press, 18-09-2007, pàg. 712. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2012. DOI: 10.1098/rsbl.2007.0394. PMC: 2391226. PMID: 17878144 [Consulta: 8 setembre 2011]. Arxivat 23 de desembre 2012 at Archive.is
  5. ↑ Brynner, Jeanna «Sea Turtles' Mystery Hideout Revealed». LiveScience. Imaginova Corp., 19-09-2007.
  6. ↑ Marshall and Cooper, 1988; Nicolson and Lutz, 1989; Reina and Cooper, 2000
  7. ↑ CITES. «Appendices» (SHTML). Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Flora and Fauna, 14-06-2006.
  8. ↑ UNEP-WCMC. «Eretmochelys imbricata A-301.003.003.001». UNEP-WCMC Species Database: CITES-Listed Species. United Nations Environment Programme - World Conservation Monitoring Centre. Arxivat de l'original el 2007-09-29.
  9. ↑ Schafer, Edward H. «Eating Turtles in Ancient China». Journal of the American Oriental Society. American Oriental Society, 82, 1, 1962, pàg. 73–74. DOI: 10.2307/595986. JSTOR: 595986.
  10. ↑ Sam Settle, 1995. Marine Turtle Newsletter 68:8-13
  11. ↑ Yahoo.com, Endangered turtle nests found in Texas
  12. ↑ Heppel, Selina S.; Larry B. Crowder «Analysis of a Fisheries Model for Harvest of Hawksbill Sea Turtles (Eretmochelys imbricata)» (en anglès). Conservation Biology. Blackwell Publishing, 10, 3, juny del 1996, pàg. 874–880. DOI: 10.1046/j.1523-1739.1996.10030874.x. JSTOR: 2387111.
  13. ↑ Strieker, Gary «Tortoiseshell ban threatens Japanese tradition». CNN.com/sci-tech. Cable News Network LP, LLLP., 10-04-2001.
  14. ↑ Casson, Lionel «Periplus Maris Erythraei: Notes on the Text» (en anglès). The Journal of Hellenic Studies. The Society for the Promotion of Hellenic Studies, 102, 1982, pàg. 204–206. DOI: 10.2307/631139. JSTOR: 631139.
  15. ↑ Berrin, Katherine & Larco Museum. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. New York: Thames and Hudson, 1997.
  16. ↑ 16,0 16,1 Why Care About Sea Turtles?, Sea Turtle Conservancy.
  17. ↑ Sea Turtles in Tortuguero National Park Costa Rica -Turtle Observation in Tortuguero Costa Rica
  18. ↑ Alden, John R. «Turtle Watch in Costa Rica». The New York Times, 25-10-1998.
  19. ↑ "Marine Turtles." Office of Protected Resources. NOAA Fisheries, 11 Nov 2010. Web. 8 Dec 2010.
  20. ↑ IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. 8 desembre 2010
  21. ↑ Wright, Sara. "Hilton Head Island sees record sea turtle nesting season." Bluffton Today (2010): n. pag. Web. 8 Dec 2010.
  22. ↑ "Natural." Sea Turtle Foundation. Sea Turtle Foundation, 2010. Web. 8 Dec 2010.
  23. ↑ Heithaus, Michael, Aaron Wirsing, Jordan Thomson, and Derek Burkholder. "A review of lethal and non-lethal effects of predators on adult marine turtles." Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 356.1-2 (2008): 43-51. Web. 15 Dec 2010.
  24. ↑ CatalunyaDiari.cat. «Terribles dades sobre les atrocitats en animals per culpa dels plàstics al mar». [Consulta: 14 gener 2019].
  25. ↑ Sarti Martinez, A.L. (Marine Turtle Specialist Group). Dermochelys coriacea. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 27 octubre 2009. Database entry includes a brief justification of why this species is of critically endangered.
  26. ↑ Sarti Martinez, A.L. (Marine Turtle Specialist Group). Lepidochelys kempii. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 27 octubre 2009.
  27. ↑ US Fish and Wildlife Services. "Species Profile: Loggerhead sea turtle." FWS.gov, 22 de febrer del 2007
  28. ↑ Moniz, Jesse «Turtle conservation: It's now very much a political issue». News. The Royal Gazette Ltd., 03-02-2007.
  29. ↑ Scales, Helen «Glow Sticks May Lure Sea Turtles to Death». News. National Geographic News, 27-04-2007.
  30. ↑ «Atlantic Hawksbill Sea Turtle Fact Sheet». Endangered Species Unit. [Consulta: 7 febrer 2007].
  31. ↑ Irene Kinan. 2006. Marine Turtle Newsletter 113:13-14
  32. ↑ O'Kelly-Lynch, Ruth «Govt: Long-line fishing won't hurt birds». .
  33. ↑ Hawkes, LA; Broderick, AC; Godfrey, MH; Godley, BJ «Climate change and marine turtles». Endangered Species Research, 7, 2009, prepress 2009. DOI: 10.3354/esr00198.
  34. ↑ The Marine Mammal Center and The Florida Aquarium in Tampa, Florida. "Volunteer Opportunities." 2007. February 22, 2007. Marinemammalcenter.org Arxivat 2007-04-11 a Wayback Machine.
  35. ↑ Sea Turtle, Inc
  36. ↑ marinelife.org
  37. ↑ Adraneda, Katherine. WWF urges RP to pursue case vs turtle poachers. The Philippine Star, 12 setembre 2007. 
  38. ↑ Bjorndal, Karen; Bowen, Brian «Better Science Needed for Restoration in the Gulf of Mexico». Science. AAAS, 331, 2011, pàg. 537-538. DOI: 10.1126/science.1199935.
  39. ↑ Witherington, B.E.; Kubilis, Paul; Brost, Beth; Meylan, Anne «Decreasing annual nest counts in a globally important loggerhead sea turtle population». Ecological Applications. Ecological Society of America, 19, 1, 2009, pàg. 30-54. DOI: 10.1890/08-0434.1 [Consulta: 28 juliol 2011].
  40. ↑ Gulf oil spill's effects on sea turtles examined | NOLA.com
  41. ↑ «SWOT Report, vol. 1». Arxivat de l'original el 2009-01-23. [Consulta: 8 setembre 2011].
  42. ↑ 42,0 42,1 Lynch, S.C.; and Parham, J.F. «The first report of hard-shelled sea turtles (Cheloniidae sensu lato) from the Miocene of California, including a new species (Euclastes hutchisoni) with unusually plesiomorphic characters». PaleoBios, 23, 3, 2003, pàg. 21–35.[Enllaç no actiu]
  43. ↑ James F. Parham; Nicholas D. Pyenson «New Sea Turtle from the Miocene of Peru and the Iterative Evolution of Feeding Ecomorphologies since the Cretaceous». Journal of Paleontology, 84, 2, 2010, pàg. 231–247. DOI: 10.1666/09-077R.1.

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Davidson, Osha Gray. (2001). Fire in the Turtle House: The Green Sea Turtle and the Fate of the Ocean. United States: United States of Public Affairs. ISBN 1-5864-8199-1.
  • Sizemore, Evelyn. The Turtle Lady: Ila Fox Loetscher of South Padre. Plano, Texas: Republic of Texas Press, 2002, p. 220. ISBN 1556228961. 
  • Spotila, James R. (2004). Sea Turtles: A Complete Guide to Their Biology, Behavior, and Conservation. Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-8007-6.
  • Witherington, Blair E. (2006). Sea Turtles: An Extraordinary Natural History of Some Uncommon Turtles. St. Paul: Voyageur Press. ISBN 0-7603-2644-4.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tortuga_marina&oldid=36710437»