Toyohara Chikanobu
- En aquest nom japonès, el cognom és Toyohara.
  | |
| Nom original | (ja) 楊洲周延 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1838 Edo |
| Mort | 1912 (73/74 anys) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer d'estómac ) |
| Dades personals | |
| Formació | Nabeta Gyokuei (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, artista d'ukiyo-e |
| Període | Període Edo |
| Gènere | Gosho-e (en) |
| Alumnes | Nobukazu i Reika Kikkawa (en) |
 | |
Toyohara Chikanobu (japonès: 豊原 周延) (1838–1912), més conegut entre els seus contemporanis com a Yōshū Chikanobu (楊洲 周延), va ser un prolífic xilografista japonès del període Meiji.
Noms[modifica]
Chikanobu signava les seves obres com a Yōshū Chikanobu. Aquest era el seu goh. El seu nom real era Hashimoto Naoyoshi (橋本 直義), que es va publicar en el seu obituari.[1]
Moltes de les seves primeres obres estaven signades "Estudi de Yoshu Chikanobu" (楊洲齋周延) Yoshu-sai Chikanobu. Almenys hi ha un tríptic del 12 Meiji (1879) signat "Yoshu Naoyoshi" (楊洲直義).
El retrat de l’Emperador Meiji que hi ha al Museu Britànic està inscrit "dibuixat per Yoshu Chikanobu a petició especial" (應需豊原周延筆) motome ni ōjite Yoshu Chikanobu hitsu.[2]
No han aparegut obres que estiguin signades "Toyohara Chikanobu".
Carrera militar[modifica]
Chikanobu era un criat del clan Sakakibara del domini Takada, a la província d'Echigo. Després del col·lapse del shogunat Tokugawa, es va unir als Shogitai i va lluitar en la Batalla de Ueno.[1]
Es va unir als partidaris de Tokugawa a Hakodate, Hokkaidō, on va lluitar en la Batalla de Hakodate a la fortalesa de Goryōkaku. Va servir sota el lideratge d'Enomoto Takeaki i Otori Keisuke; i es va fer famós pel seu coratge.[1]
Amb la rendició dels Shogitai, va ser lliurat junt amb altres a les autoritats del domini Takada.[1]
Carrera artística[modifica]
El 1875 (Meiji 8), va decidir intentar de viure com a artista. Va viatjar a Tòquio i va trobar una feina com a artista per al Kaishin Shimbun.[3] A més, va produir obres nishiki-e.[1]
Quan era molt jove, havia estudiat a l'escola Kanō de pintura, però el seu interès es va desviar cap a l'ukiyo-e. Va estudiar amb un deixeble de Keisai Eisen i, llavors, es va unir a l'escola d'Ichiyūsai Kuniyoshi; durant aquest període, es va fer anomenar Yoshitsuru. Després de la mort de Kuniyoshi, va estudiar amb Kunisada. També es feia anomenar Yoshu.[1]
Com molts artistes d'ukiyo-e, Chikanobu va dirigir la seva atenció cap a una gran varietat de temes. La seva obra considerava des de la mitologia japonesa fins a la representació dels camps de batalla de la seva època o les modes femenines. Igual que altres artistes d'aquest període, també va retratar actors kabuki en algun personatge, i és ben conegut per les seves impressions de les poses mie de les produccions kabuki.
Chikanobu era conegut com a mestre del bijinga,[1] imatges de dones boniques, i per il·lustrar els canvis que es produïen en la moda femenina, inclosos els vestits tradicionals i els occidentals. La seva obra il·lustrava els canvis dels pentinats i el maquillatge amb el pas del temps. Per exemple, en les imatges de Chikanobu en el Mirall de les èpoques (1897), els pentinats de l'era Tenmei, 1781-1789 es diferencien dels de l'era Keio, 1865-1867.
La seva obra captura la transició de l'època dels samurai a la modernitat Meiji, exemplificant el caos artístic del període Meiji el concepte de "furumekashii/imamekashii".[4]
Chikanobu és un artista destacat del període Meiji,[5] però de vegades els seus temes venien d'èpoques històriques anteriors. Per exemple, un gravat il·lustra un incident durant el terratrèmol de l'Edo Ansei del 1855.[6]
El principi del període Meiji estava marcat pels conflictes entre les forces samurai en litigi amb diferents punts de vista sobre l'acabament de l'aïllament autoimposat del Japó i sobre el procés de canvi en la relació entre la cort imperial i el shogunat Tokugawa.[7] Va crear un ventall d'impressions i escenes de la Rebel·lió de Satsuma i de Saigō Takamori.[8]
Alguns d'aquests gravats il·lustraven el període de malestar nacional i altres temes d'interès actual, inclosos gravats com la imatge del 1882 de l'incident d'Imo, també conegut com l'incident de Jingo (壬午事変 jingo jihen).
Els gravats bèl·lics (戦争絵) sensō-e de Chikanobu apareixien en format de tríptic. Aquestes obres van documentar la Primera Guerra sinojaponesa del 1894-1895. Per exemple, Victòria a Asan es va publicar amb una explicació contemporània de la batalla del 29 de juliol del 1894. D'entre els que van estar influenciats per Chikanobu, hi havia Nobukazu (楊斎延一) Yōsai Nobukazu i Gyokuei (楊堂玉英) Yōdō Gyokuei.[1]
Formats[modifica]
Com la majoria dels seus contemporanis, va treballar principalment en el format tate-e ōban.[9] Hi ha un bon nombre de sèries d'un sol panell, així com molts altres gravats en aquest format que no formen part de cap sèrie.
Va produir diverses sèries en el format yoko-e ōban,[10] que normalment es doblegaven al través per produir un àlbum.
Tot i que, sobretot, se'l coneix pels seus tríptics, també són coneguts temes i sèries individuals i dues sèries de díptics. Se'n coneixen com a mínim dos gravats políptics.[11]
També es pot trobar la seva signatura en els dibuixos lineals i les il·lustracions d'un cert nombre d'ehon (絵本), que eren principalment de caràcter històric. A més, hi ha una certa quantitat de fulls de sugoroku (すごろく) amb la seva signatura que encara existeixen, i si més no un gravat en el format kakemono-e[12] va ser produït en els seus últims anys.
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Vegeu "Yoshu Chikanobu [obituari]," Miyako Shimbun, No. 8847 (2 d'octubre de 1912). p. 195:
"Yoshu Chikanobu, que va representar en nishiki-e el Gran Interior del Castell Chiyoda i que va ser famós com a mestre del bijinga, es va retirar fa cinc anys a Shimo-Ōsaki, al peu del Goten-yama, i va dur una vida elegant apartat del món, però patia un càncer d’estómac des del juny passat i finalment va morir la nit del 28 de setembre a l'edat de setanta-cinc anys.
Amb el seu nom real de Hashimoto Naoyoshi, va ser criat del clan Sakakibara del domini Takada, a la província d'Echigo. Després del col·lapse del shogunat Tokugawa, es va unir als Shogitai i va lluitar a la Batalla de Ueno. Després de la derrota de Ueno, va fugir a Hakodate, va lluitar a la Batalla de Hakodate sota el lideratge de Enomoto Takeaki i Otori Keisuke ; i es va fer famós pel seu coratge. Però amb la rendició dels Shogitai, va ser lliurat a les autoritats del feu de Takada. En el vuitè any Meiji, amb la intenció de viure d'allò que li encantava, se'n va anar a la capital i va viure al poble de Yushima-Tenjin. Va esdevenir artista per al Kaishin Shimbun, i a més a més, va produir moltes obres nishiki-e. Pel que fa a la seva base artística: quan era jove va estudiar a l'escola Kanō de pintura, però després es va passar a l’ukiyo-e i va estudiar amb un deixeble de Keisai Eisen; en unir-se després a l'escola d'Utagawa Kuniyoshi , es va fer anomenar Yoshitsuru. Després de la mort de Kuniyoshi va estudiar amb Kunisada. Després va estudiar nigao-e amb Toyohara Kunichika, i es va fer anomenar Isshunsai Chikanobu. També es referia a si mateix com a Yoshu.
Entre els seus deixebles hi havia Nobukazu (楊斎延一 , Yōsai Nobukazu?) i Gyokuei (楊堂玉英 , Yōdō Gyokuei?) com a pintor d’imatges en ventalls (uchiwa-e), i uns quants més. Gyokuei va produir a Kajita Hanko. Com que actualment només Nobukazu té bona salut, no hi ha ningú que aconsegueixi els bijinga de Chikanobu, i per tant l'Edo-e, amb la mort de Kunichika, s’acaba amb Chikanobu. És ben lamentable." — traducc. de Kyoko Iriye Selden, Senior Lecturer, Department of Asian Studies, Cornell University, retirat. - ↑ British Museum, [1] xilografia. Retrat de l’Emperador Meiji
- ↑ 改進新聞 (かいしんしんぶん)
- ↑ Miner, Odagiri i Morrell al Princeton Companion to Classical Japanese Literature, p. 9, 27.
- ↑ Gobrich, Marius. "Edo to Meiji: Ukiyo-e artist Yoshu Chikanobu tracked the transformation of Japanese culture," Japan Times. 6 de març del 2009; extracte, "Creiem que les característiques de l’artista comencen a mostrar-se cap al final de la dècada de 1880.... Abans d’això, en les seves primeres obres, tendeix a imitar al seu mestre, Toyohara Kunichika."
- ↑ Gobrich, "Edo to Meiji," Japan Times. 6 de març del 2009; extracte, "Un quadre mostra a la gent fugint d’una casa que s’esfondra durant el terratrèmol de l'Edo Ansei de 1855, que, segons s’informa, va matar unes 6.000 persones i va destruir gran part de la ciutat. El que dona a aquesta imatge un aire especialment intemporal és el fet que l’aristòcrata dama de la casa —d’acord amb les normes d’etiqueta i del decòrum social— s’ha pres la molèstia d’entrar primer en el seu palanquí abans de ser treta de la casa que s’esfondra."
- ↑ "Yoshu Chikanobu [obituari]," Miyako Shimbun, No. 8847 (2 d’octubre de 1912). p. 195; Gobrich, "Edo to Meiji," Japan Times. 6 de març del 2009; extracte, "[Chikanobu] era originalment un súbdit samurai del shogunat Tokugawa que va presenciar la guerra Boshin (1868-69), que va acabar amb el sistema feudal del país."
- ↑ Museu Britànic, Meiji shoshi nenkai kiji, 1877; xilografia, tríptic. Saigo Takamori i els seus seguidors en la rebel·lió de Satsuma
- ↑ El format tate-e ōban (大判立て絵) és d’uns ~35 x 24,5 cm i està orientat verticalment. Si voleu més informació sobre els formats xilogràfics, vegeu La xilografia al Japó
- ↑ El format yoko-e ōban (大判立て絵) és d’uns ~24,5 x ~35 cm i està orientat horitzontalment. Si voleu més informació sobre els formats xilogràfics, vegeu La impressió xilogràfica al Japó
- ↑ entenent en aquest cas més de tres panells, i un dels quals és un gravat de cinc panells de la sèrie "Les habitacions de les dames imperials al Palau Chiyoda" titulat konrei (こんれい) La cerimònia del casament. L’altre és un gravat ben conegut de nou panells titulat Meiji Sanjū-Ichi-Nen Shi-Gatsu Tōka: Tento Sanjū-Nen Shukugakai Yokyō Gyōretsu no Zu (明治31年4月10日: 奠都30年祝賀會餘興行列の図), La processó en commemoració del trentè aniversari de la transferència de la capital.
- ↑ El format kakemono-e (掛物絵) és d’uns ~71,8 x ~24,4 cm que consta de dos gravats tate-e ōban col·locats verticalment i units pel costat més curt. Si voleu més informació sobre els formats xilogràfics, vegeu La impressió xilogràfica al Japó
Bibliografia[modifica]
- Cavaye, Ronald; Paul Griffith; Akihiko Senda and Mansai Nomura. (2004). A Guide to the Japanese Stage: from Traditional to Cutting Edge. Tokyo: Kōdansha. ISBN 4-7700-2987-X/ISBN 978-4-7700-2987-4; OCLC 148109695.
- Coats, Bruce; Kyoko Kurita; Joshua S. Mostow and Allen Hockley. (2006). Chikanobu: Modernity And Nostalgia in Japanese Prints. Leiden: Hotei. ISBN 90-04-15490-6/ISBN 978-90-04-15490-2; ISBN 90-74822-88-6/ISBN 978-90-74822-88-6; OCLC 255142506.
- Till, Barry. (2010). "Woodblock Prints of Meiji Japan (1868-1912): A View of History Though Art". Hong Kong: Arts of Asia. Vol. XL, no.4, pp. 76–98. ISSN 0004-4083 OCLC 1514382.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toyohara Chikanobu |
- Chikanobu Chikanobu: The Artist's Eye ©.
- Chikanobu collection[Enllaç no actiu] al Museum of Fine Arts de Boston.
- Xilografies de Chikanobu i Yoshitoshi Arxivat 2008-08-08 a Wayback Machine. a la Claremont Colleges Digital Library de la galeria Ruth Chandler Williamson, Scripps College.