Primera Guerra Sinojaponesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera Guerra Sinojaponesa
Principals batalles I moviments de les tropes
Principals batalles I moviments de les tropes
Dates 1 d'agost del 189417 d'abril del 1895
Escenari Corea, Manxúria, Taiwan, Mar Groga
Resultat Victoria de l'Imperi Japonès
Bàndols
Dinastia Qing Xina (Dinastia Qing) Imperi del JapóImperi Japonès (Era Meiji)
Comandants
Dinastia Qing Li Hongzhang
Dinastia Qing Ting Ju ch'ang
Imperi del Japó Yamagata Aritomo
Marina japonesa Ito Sukeyuki
Forces
Dinastia Qing 630.000 Imperi del Japó 240.000
Baixes
Dinastia Qing 35.000 Imperi del Japó 17.000

La Primera Guerra Sinojaponesa (xinès: 中日甲午战争; pinyin: Zhōngrì Jiǎwǔ Zhànzhēng; japonès: 日清戦争; romaji: Nisshin Sensō) (1 d'agost del 189417 d'abril de 1895) va enfrontar el Japó de la dinastia Meiji i la Xina de la dinastia Qing pel control de Corea. En xinès, per a distingir-la de la Segona Guerra Sinojaponesa, se la coneix com "Guerra Jiawu" (Jiǎwǔ), ja que va ocórrer l'any xinès que porta aquest nom.

Ambdós països es disputaven el control de Corea i va arribar a simbolitzar la degeneració i el debilitament de la dinastia Qing. Va posar de manifest l'èxit de la modernització duta a terme al Japó des de la Restauració Meiji en comparació amb la de la Xina. El Japó temia l'expansió de l’Imperi Rus a Manxúria i Corea, i tractava d'aconseguir conquestes a l'estranger seguint la ideologia nacionalista Meiji. La dinastia Li (Yi) de Corea tractava de preservar el seu tradicional aïllament i la relació tributària amb la Xina, que, al seu torn s'esforçava per protegir al seu principal vassall.

Orígens de la guerra[modifica | modifica el codi]

Des de 1875, la Xina havia permès al Japó reconèixer Corea com a estat independent. Després, quan la Xina va tractar de reafirmar la seva influència sobre el seu antic tributari, va esclatar la rivalitat amb el Japó, i l'opinió pública coreana es va dividir entre reformistes a favor de la modernització i conservadors defensors de l'aïllament.

El 1894, va ser assassinat a Shanghai un reformista coreà defensor dels japonesos, i la secta religiosa coreana tonghak va iniciar una rebel·lió. El govern coreà va demanar ajuda a la Xina i els japonesos van encoratjar la intervenció xinesa amb l'única finalitat d'enviar una presumpta expedició en suport dels reformistes coreans, que va arribar a Seül el 8 de juny, i dues setmanes més tard va prendre per la força el palau reial.

Desenvolupament de la contesa[modifica | modifica el codi]

L'1 d'agost de 1894 es va declarar oficialment la guerra, malgrat que anteriorment a aquesta data ja havien tingut lloc combats a terra i en mar. L'exèrcit japonès va derrotar el xinès en diverses batalles que van tenir lloc en les proximitats de Seül i Pyongyang, obligant-lo a retirar-se cap al nord. Posteriors victòries a la batalla del Riu Yalu i la batalla de Pyongyang van obrir el camí cap a la Xina per als japonesos, i abans del 21 de novembre havien pres Port Arthur (actual Lüshunkou).

La flota del nord de la Xina, la flota Beiyang (xinès: 北洋舰队; pinyin: Běiyáng Jiànduì), va ser apallissada per l'armada japonesa a la desembocadura del riu Yalu, perdent vuit dels seus dotze cuirassats, i va haver de retirar-se a les fortificacions de la base naval Weihaiwei, sent posteriorment sorpresa per un atac terrestre japonès a la península de Liaodong, que va destruir els vaixells del port amb bombardeigs des de terra. Després de la caiguda de Weihaiwei el 2 de febrer, i amb la millora de les dures condicions hivernals, les tropes japoneses van continuar avançant cap a Manxúria.

Conseqüències de la guerra[modifica | modifica el codi]

El Japó va cedir i va renunciar, en favor de Rússia, a la península de Liaodong i la plaça estratègica de Port Arthur. Aquest fet, malgrat conservar la resta de guanys territorials i la influència sobre Corea, crearia un considerable ànim de revenja en els nipons; deu anys més tard no perdrien l'oportunitat de destreure's mitjançant la guerra russojaponesa.

Aquest resultat va enfurismar els estudiants xinesos i va intensificar les pressions en favor d'una modernització més radical. Poc després, Sun Yat-sen va fundar el moviment revolucionari republicà que més tard es convertiria en el Guomindang i va conduir a la Revolució Xinhai (xinès: 辛亥革命; pinyin: Xīnhài Gémìng) La guerra també va encoratjar posteriors intrusions japoneses en territori xinès.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera Guerra Sinojaponesa