Triglav

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaTriglav
Imatge
TipusMuntanya i punt més alt Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaTriglav National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaEslovènia Modifica el valor a Wikidata
 46° 22′ 42″ N, 13° 50′ 12″ E / 46.378333°N,13.836667°E / 46.378333; 13.836667Coord.: 46° 22′ 42″ N, 13° 50′ 12″ E / 46.378333°N,13.836667°E / 46.378333; 13.836667
SerraladaAlps Julians Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.864 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència2.059 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament72,5 km Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeTriàsic Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
26 agost 1778 primer ascens Modifica el valor a Wikidata

Triglav (pronunciat [ˈtɾiːɡlau̯]; en alemany: Terglau; en italià: Tricorno), amb una cota de 2.864 m[3] és la muntanya més alta d'Eslovènia i el cim més alt dels Alps Julians. La muntanya és el símbol preeminent de la nació eslovena. És l'element central del Parc Nacional de Triglav, l'únic parc nacional d'Eslovènia. El Triglav també va ser el cim més alt de la República Federal Socialista de Iugoslàvia abans de la independència d'Eslovènia el 1991. Juntament amb el riu Vardar va ser el símbol de la «fraternitat i unitat iugoslava».

Topònim[modifica]

El nom deriva del compost *Tri-golvъ (literalment «tres caps», és a dir, «tres cims»), que es pot entendre perquè la muntanya té tres cims quan es veu des de gran part de l'Alta Carniola. És poc probable que el nom tingui cap connexió amb la deïtat eslava Triglav.[4] En el dialecte local, el nom es pronuncia Tərgwò (amb un accent a la segona síl·laba) en contrast amb l'eslovè Tríglav estàndard. El cim més alt de vegades també s'anomena Veliki Triglav [5] per a distingir-lo del Mali Triglav, 2,738 m, immediatament a l'est.[6]

Història[modifica]

La primera ascensió registrada del Triglav es va aconseguir l'any 1778, per iniciativa de l'industrial i erudit Sigmund Zois.[7] Segons la ressenya publicada al diari Illyrisches Blatt l'any 1821 per l'historiador i geògraf Johann Richter, els alpinistes foren el cirurgià Lovrenz Willomitzer, el caçador d'isards Štefan Rožič i els miners Luka Korošec i Matevž Kos. Segons la ressenya de Belsazar Hacquet a la seva Oryctographia Carniolica, van ser dos caçadors d'isards, un d'ells Luka Korošec i el nom de l'altre no s'esmenta.[8]

L'alçada de Triglav va ser mesurada per primera vegada el 23 de setembre de 1808 per Valentin Stanič.[8] El primer a posar el nom de la muntanya en un mapa, escrit com a Mons Terglou, va ser Joannes Disma Floriantschitsch de Grienfeld, que el 1744 va publicar el mapa Ducatus Carniolae Tabula Chorographica.[9] El primer mapa on va aparèixer el seu nom escrit com a Triglav va ser Zemljovid Slovenske dežele in pokrajin de Peter Kosler, elaborat del 1848 al 1852 i publicat a Viena el 1861.[10]

Una triglavka partisana eslovena

Durant la Segona Guerra Mundial, Triglav va representar simbòlicament l'impuls de la resistència eslovena als exèrcits feixista i nazi.[11] Els partisans eslovens van portar la triglavka des de 1942 fins després de 1944.[12][13] La zona de Triglav és l'escenari d'un antic conte popular eslovè sobre un caçador que busca un tresor custodiat per un isard encantat amb banyes daurades anomenat Zlatorog.

Escut d'Eslovènia, amb una representació estilitzada del Triglav.

L'expresident eslovè Milan Kučan va proclamar una vegada que és un deure de tota persona eslovena escalar el Triglav almenys una vegada a la seva vida.

Elements significatius[modifica]

Torre Aljaž[modifica]

Torre Aljaž al cim de la muntanya

Al cim de la muntanya s'alça una petita estructura metàl·lica, la torre Aljaž (en eslovè: Aljažev stolp). Actua com a refugi i vèrtex geodèsic, i és un símbol de la sobirania territorial del poble eslovè.

L'epònim de la torre era el sacerdot, alpinista i patriota Jakob Aljaž. A principis de 1895, va esbossar al terra de la seva habitació a la parròquia de Dovje els plànols d'una torre cilíndrica amb una bandera al cim.[14] L'abril d'aquell any va comprar el cim del Triglav per la suma d'un gulden austrohongarès. Fent-ho es va assegurar el dret d'aixecar un edifici al cim de la muntanya.[15] La torre va ser construïda amb ferro i xapa d'acer zincada per Anton Belec de Šent Vid nad Ljubljano. Ell i quatre treballadors van pujar els components de la torre al cim del Triglav i van muntar-la en cinc hores el 7 d'agost de 1895. La inauguració va tenir lloc aquell mateix dia. Aljaž va donar el refugi a la Societat Alpina Eslovena.[16]

Vista romàntica del Triglav del pintor Marko Pernhart

Al principi, a la torre hi havia tres cadires, un llibre de registre, un fogó portàtil i una làmina del cim de Marko Pernhart.[17] A l'època socialista, com a punt més alt de l'antiga Iugoslàvia, estava pintada de vermell i decorada amb una estrella roja.[18][19] Amb la proclamació de la independència d'Eslovènia el juny de 1991, la bandera d'Eslovènia es va hissar al cim de la torre.[19]

Refugi Stanič[modifica]

L'any 1895, a causa de la manca d'espai, Aljaž també va encarregar la construcció del Refugi Stanič. Es troba a 55 m sota el cim del Triglav i rep el nom del poeta i alpinista Valentin Stanič. El refugi té espai per a 8 persones assegudes o 16 dempeus. La seva importància va disminuir després de la construcció del refugi de Kredarica el 1896.

Glacera del Triglav[modifica]

Restes de la glacera del Triglav l'any 2002

La glacera del Triglav (Triglavski ledenik) es trobava sota el cim del relleu càrstic del Triglav (Triglavski podi), a la part del vessant nord-est de la muntanya.[20] Cobrint més de 40 hectàrees a finals del segle XIX, la glacera s'havia reduït fins a 15 hectàrees el 1946,[21] i després d'una altra contracció s'havia dividit en dues parts el 1992.[22] L'any 2011 cobria una àrea de només 1-3 hectàrees, depenent de la temporada.[22] El 2019 va deixar de considerar-se una glacera.[23][24][25]

Referències[modifica]

  1. Banovec, Tomaž «Triglav, 2864 metrov» (en eslovè). Planinski Vestnik, vol. LXXXVI, 3, March 1986, pàg. 106.
  2. «Kako visok je v resnici Triglav» (en eslovè). , 22-11-2016.
  3. According to the measurement performed in 1985 from the Trenta Valley by the Geodetic Institute of Slovenia, it had an elevation of 2,864.09 ± 0.032 metres (9,396.62 ± 0.10 ft).[1] A new measurement by the Slovenian Surveying and Mapping Authority of the Republic of Slovenia| in 2016 showed an elevation of 2,863.65 metres (9,395.2 ft).[2]
  4. Snoj, Marko. Etimološki slovar slovenskih zemljepisnih imen. Ljubljana: Modrijan, 2009, p. 439. 
  5. Slovenska zemlja: opis slovenskih pokrajin v prirodoznanskem, statistis̄kem, kulturnem in zgodovinskem obziru. Ljubljana: Matica slovenska, 1892, p. 21. 
  6. Merrill, Christopher. Only the Nails Remain: Scenes from the Balkan Wars. Lanham, MD: Rowman & Littlefield Publishers, 2001, p. 52. 
  7. Gabrovec, Matej. «Najstarejši kartografski prikazi, pisne omembe in likovne upodobitve». A: Triglavski ledenik. Založba ZRC, 2014, p. 26–27. ISBN 9789612547318. 
  8. 8,0 8,1 Mikša, Peter. «Exploring the Mountains – Triglav at the End of the 18th Century». A: Štih. Man, Nature and Environment between the Northern Adriatic and the Eastern Alps in Premodern Times. Znanstvena založba Filozofske fakultete Univerze v Ljubljani [Ljubljana University Press, Faculty of Arts: Historical Association of Slovenia], 2014, p. 202–215. ISBN 978-961-237-723-6. 
  9. Drago, Perko. Analiza površja Slovenije s stometrskim Digitalnim modelom reliefa. Ljubljana: Založba ZRC, 2001, p. 41. 
  10. Fridl, Jerneja; Renata, Šolar (en eslovè) Knjižnica, 55, 4, 2011.
  11. Debeljak, Aleš. «Dreaming of Friends, Living with Foes». A: Alter Ego: Twenty Confronting Views on the European Experience. Amsterdam University Press, 2004, p. 57. ISBN 978-90-5356-688-6. 
  12. Luštek, Miroslav. «Nekaj zunanjih znakov partizanstva». A: Bevc, Milan.. Letopis muzeja narodne osvoboditve 1958 (en sl, fr). II. Museum of the National Liberation of the People's Republic of Slovenia.  Arxivat 15 de maig 2013 a Wayback Machine.
  13. Otorepec, Božo. «Triglav: ein Symbolberg». A: Les Alpes de Slovénie = Die Alpen Sloweniens (en de, fr), 1997, p. 137–142. ISBN 3-905312-38-7. 
  14. «Ali ste vedeli ...». Slovene Alpine Museum. [Consulta: 27 maig 2014].
  15. Mikša, Peter (en eslovè) Zgodovina Za Vse : Vse Za Zgodovino, pàg. 65–68. ISSN: 1318-2498.
  16. «Aljažev stolp vrh Triglava» (en eslovè). Mountaneering club Ljubljana-Matica. Arxivat de l'original el 27 December 2007. [Consulta: 13 novembre 2007].
  17. Cvirn, Janez. Vidic. Ilustrirana zgodovina Slovencev. Mladinska knjiga, 2000, p. 271. ISBN 86-11-15664-1. 
  18. Bartolj, Jaka. «Jakob Aljaž built a tower that has become a Slovenian symbol». MMC RTV Slovenija. RTV Slovenija, 17 December 2013.
  19. 19,0 19,1 Belimezov, Maja. «Stolp ima 110 let» (en eslovè). Gore-ljudje.net, 25-07-2007. [Consulta: 12 setembre 2008].
  20. Šmid Hribar, Mateja. (en eslovè). 
  21. Pavšek, Miha. «Regular Measurements on the Triglav Glacier 1946–2008: A Poster». Geographical Institute of Anton Melik, Scientific Research Centre of the Slovene Academy of Sciences and Arts.
  22. 22,0 22,1 Gabrovec, Matej. «Spreminjanje obsega ledenika» (en eslovè). Environmental Agency of the Republic of Slovenia, Ministry of Agriculture and Environment, 02-11-2011.
  23. «Triglavskega ledenika ni več, ostala je le še zaplata ledu #video» (en eslovè). [Consulta: 8 juny 2022].
  24. «Prepozno za žalni venec. Triglavskega ledenika ni več» (en eslovè). [Consulta: 8 juny 2022].
  25. «Vsak dan prvi - 24ur.com». [Consulta: 8 juny 2022].