Una assassina molt especial

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaUna assassina molt especial
Serial Mom
Serialmother.jpeg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció John Waters
Protagonistes
Producció John Fiedler
Guió John Waters
Música Basil Poledouris
Fotografia Robert M. Stevens
Distribuïdora Savoy Pictures
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1994
Durada 95 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Baltimore
Color color
Temàtica
Gènere pel·lícula de comèdia i thriller còmic
Tema principal assassí en sèrie
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Una assassina molt especial (títol original: Serial Mom) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Waters, estrenada l'any 1994.  Ha estat doblada al català.[1]El film està pretesament inspirat en una història real, però no és més que una invenció del realitzador per avivar l'interès de l'espectador. Precissa fins i tot irònicament « que cap persona implicada en els homicidis no ha rebut cap compensació financera ».

Argument[modifica]

Beverly és en aparença una respectable mare de família, afectuosa i plena d'atencions. Però té un petit defecte: a Beverly no li agrada que li portin la contrària, ella, el seu marit o els seus fills. És així com dels membres del veïnat  desaparèixen, assassinats en condicions misterioses.[2]  El film dibuixa, a través d'un humor negre destructor, el retrat d'una dona aparentment normal, però interiorment boja. No suporta que ningú es creui en el seu camí, s'atreveix a criticar la seva família o ella mateixa, o no respecta  les regles elementals del saber viure. Porta aquest raciocini a l'extrem, no dubtant en eliminar físicament tot el que ho infligeix, ja sigui per un pretext aparentment futil (un jove que no es posa  el  cinturó de seguretat, un jurat que osa portar sabates blanques després del Labor Day ...)

La critica de la societat moderna és igualment molt present. És particularment evident en el procés de Beverly, on els seus fills venen t-shirts i xapes amb la seva efigie, i on Chip (el fill) convenç el germà de Carl de vendre els drets de la seva història per una adaptació cinematogràfica de les « gestes » de la seva mare.

Repartiment[modifica]

  • Kathleen Turner: Beverly Sutphin
  • Sam Waterston: Eugene Sutphin
  • Ricki Lake: Misty Sutphin
  • Matthew Lillard: Chip Sutphin
  • Scott Morgan: inspector Pike
  • Walt MacPherson: Inspector Gracey
  • Justin Whalin: Scotty Barnhill, l'amic de Chip
  • Patricia Dunnock: Birdie, l'amiga de Chip
  • Lonnie Horsey: Carl Pageant, el company de Misty
  • Mink Stole: Dottie Hinkle, la veïna assetjada
  • Mary Jo Catlett : Rosemary Ackerman
  • John Badila: Paul Stubbins, el professor de matemàtiques de Chip
  • Kathy Fannon: Betty Sterner, el veí que menja pollastre
  • Doug Roberts: Ralph Sterner, la veïna que menja pollastre
  • Traci Lords : la companya rossa de Carl
  • Tim Caggiano : Marvin A. Pickles, el testimoni als banys
  • Jeff Mandon : Howell Hawkins, el periodista fotògraf
  • Colgate Salsbury : el pare Boyce
  • Patsy Grady Abrams: Emma Lou Jenson, la clienta del Videoclub
  • Richard Pilcher : Herbie Hebden, l'advocat de Beverly

Rebuda[modifica]

  • Serial Mother va rebre una regular acollida en sales, obtenint 8 milions de dòlars de recaptació per un pressupost que arribava a 13 milions. No obstant això, com nombrosos altres films de John Waters, la seva sortida en vídeo va refer aquest fracàs i li va procurar un estatus de film de culte.
  • crírtica:
    • "Waters carrega contra la suposada familia feliç americana" [3]
    • "Original i rodada amb molta imaginació" [4]

Referències al film[modifica]

Hi ha nombroses referències a altres films, amb diversos extrets visibles o evocats:

  • Blood Feast de Herschell Gordon Lewis (1963) : Chip mira aquest film gore a la seva habitació amb Birdie i Scotty, qualificant-lo de « Ciutadà Kane del gore ». El realitzador John Waters tindrà alguns anys més tard un petit paper de capellà pedòfil a la continuació, Orgia sagnant 2 (2002).
  • Strait-Jacket de William Castle (1964) : Chip i els seus amics miren al videoclub l'escena on Joan Crawford decapita un home i una dona adormits.
  • Deadly Weapons de Doris Wishman (1974) : Scotty mira aquest film al llit mentre Beverly és a casa dels Sterner.
  • The Texas Chain Saw Massacre de Tobe Hooper (1974) : Chip i Birdie miren aquest film al videoclub quan la Sra. Jenson arriba.
  • Annie de John Huston (1982) : la Sra. Jenson mira aquest film a casa d'ella, després d'haver portat al videoclub la cinta no rebobinada de Ghost Dad, una comèdia familiar més aviat empalagosa.

El film conté igualment diverses referències a Assassins en sèrie:

  • Henry Lee Lucas: A l'hora d'esmorzar, Chip demana al seu pare si ha vist el film Henry, retrat d'un serial killer.
  • Charles Manson: El llibre sobre els ocells que Beverly pretén llegir al llit conté una foto de Manson. Més tard, Eugène troba articles sobre l'assassinat de l'actriu Sharon Tate i de altres quatre persones per membres de la « família » Manson.
  • Richard Speck: El llibre de Beverly conté igualment una foto de Speck. Registrant, Eugene troba una foto dedicada de Speck amagada sota el seu llit.
  • Ted Bundy: Eugene troba una cinta que Bundy ha enviat a Beverly sis dies abans el seu execució (destacar que a la V.O., la veu de Bundy és posada pel mateix John Waters).
  • El Temple del Poble: Eugene troba un article mencionant el suïcidi col·lectiu organitzat per aquesta secta.

El film manlleva també trucs d'altres films

  • Basic Instint: al tribunal, Beverly aparta les cames per torbar la declaració de Marvin Pickles.

Referències[modifica]

  1. «Una assassina molt especial» (en català). esadir.cat.
  2. «Serial Mom». The New York Times.
  3. Ocaña, Javier «Serial Mother». Cinemania.
  4. Morales, Fernando «Serial Mother». El País.