Onyar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Undarius)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaOnyar
L'Onyar a Girona.
L'Onyar a Girona.
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 220 m
Estat Espanya
Localització Guilleries (Sant Martí Sapresa41° 58′ 14″ N, 2° 50′ 22″ E / 41.970555555556°N,2.8394444444444°E / 41.970555555556; 2.8394444444444
Final
Localització Ter a Girona 
Geografia
Desguassos Ter
Creua la Selva i Gironès
Mesures i indicadors
Superfície de la conca 340,7 km²
Longitud 34 km
Cabal 1,82 m³/seg
Modifica dades a Wikidata
La casa de Rafael Masó (color blanc) al marge dret del riu Onyar.

L'Onyar (del llatí Undarius) és un riu de Catalunya, afluent del Ter per la dreta. La seva conca comprèn els municipis de Brunyola, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou, Campllong, Fornells de la Selva, Quart i Girona, per tant abraça la meitat nord del pla de la Selva, a l'extrem nord de la Depressió Prelitoral. Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries (muntanya de Santa Bàrbara, 854 m) al municipi de Brunyola (la Selva).

Introducció[modifica | modifica el codi]

El riu Onyar és un riu de Catalunya concretament pertanyent a l’àmbit gironí. Aquest, neix al Massís de les Guilleries ]a una altura de 220 metres aproximadament concretament al municipi de Brunyola situat a la serralada prelitoral. L’Onyar, és un afluent del riu Ter i travessa Girona de nord a sud fragmenta-la en dues parts. Aquest, ha provocat destrosses amb les grans riuades patides fa segles ençà deixant un gran nombre de ferits. Té una longitud de 34 km i un cabal mitjà d'1,82 m³/s i desemboca a una altitud de 76 metres aproximadament. Concretament, desemboca al riu Ter. Els territoris que travessa la conca de l’Onyar són La Selva i El Gironès. La superfície de la conca és de 340,7 km². Aquest riu en època d’escasses pluges s’alimenta d’una séquia provinent del riu Ter, la séquia Monar.

Inici i final del curs fluvial[modifica | modifica el codi]

L’inici del riu Onyar va ser al poble de Brunyola situat a la província de Girona, concretament al nord-est de la comarca de La Selva. Aquest inclou la població de Sant Martí Sapresa i és per aquest motiu, que moltes vegades veurem que el naixement del riu es concreta encara més en Sant Martí Sapresa. El segon poble per on travessa el riu Onyar és Vilobí d'Onyar situat al nord-est de la depressió prelitoral. El riu el travessa de nord-est a sud-est. La població però està situada al terreny planer de la part dreta del mateix riu. Un altre poble que travessa el riu és Riudellots de la Selva situat també a la comarca de La Selva concretament a la conca mitjana del riu Onyar. El poble, patia fortes inundacions com a conseqüència de les crescudes del riu i va ser traslladat al segle XV per tal d'evitar aquests problemes. Deixant de banda la comarca de La Selva, entrem ja a la comarca del Gironès. Per tant un municipi que travessa el riu Onyar és Sant Andreu Salou. Aquest, és un territori planer però drenat per un seguit de rieres que van a desembocar al riu Onyar. Aquest municipi però té diferents nuclis a causa del pas del riu Onyar i de les diferents rieres que desemboquen al mateix. Continuant en la Comarca del Gironès, l’Onyar també passa pel municipi de Campllong i Fornells de la Selva que ja comença a formar part de l’àrea urbana de Girona i per tant, limita amb Campllong i Riudellots de la Selva. Quart, és el següent municipi que es veu influenciat pel riu Onyar. Quart, continua formant part de la Comarca del Gironès i és semblant a Fornells de la Selva, ja que també forma part de l’àrea urbana de Girona. És un punt important pel riu, ja que està a pocs quilòmetres del centre ciutat i per tant comença alguna de les problemàtiques, ja que normalment baixa amb poca aigua però en època de pluja el creixement és massiu a conseqüència també de les rieres afluents del mateix riu. Finalment, el trajecte del riu Onyar finalitza en la travessa de tota la ciutat de Girona on finalment es troba amb el riu Ter. Girona, és la comarca del Gironès i és una ciutat que es troba amb la influència de quatre rius: riu Ter, riu Onyar,riu Güell i riu Galligants.

Inundacions a Girona del riu Onyar[modifica | modifica el codi]

Hi ha hagut diferents inundacions històriques al llarg dels últims cinc - sis segles. Quasi totes les grans inundacions han estat a la tardaor en els mesos de setembre, octubre i novembre. Des de la primera inundació datada l'any 1193 fins a l'actualitat hi ha hagut 150 episodis.[1][2]

- Octubre de 1552: inundacions de diferents rius a Girona entre ells l'Onyar provocant una gran inundació a Girona. Amb tot, fins al moment no hi ha notícies de cap víctima, però si ferits lleus.

- Novembre de 1617: és una de les inundacions més catastròfiques patides a la ciutat de Girona. Aquesta, és coneguda com l'Aiguat del Diluvi. No s'ha de deixar de banda que en aquest episodi no només pateix la ciutat de Girona inundacions sinó que també gran part de Catalunya.

- Setembre de 1678: l'Onyar pateix una forta crescuda deixant els carrers dels voltants completament plens d'aigua. En aquesta va haver 3 morts i ferits greus a més de grans pèrdues econòmiques. En aquesta època, Girona tenia molta ramaderia i agricultura i va ser l'afectació més gran econòmicament. A més, de pèrdues arquitectòniques com ponts i els porxos propers al sector.

- Setembre de 1732: en aquesta ocasió va ser el Galligants el que va influir en el fet que l'Onyar es desbordés. L'Onyar, inunda la part més baixa de la ciutat. en aquesta ocasió, només es té constància d'un mort però una gran quantitat d'habitatges malmesos amb feirts lleus.

- Octubre de 1763: aquesta inundació va ser provocada pels quatre rius que travessen la ciutat de Girona. Va generar grans destrosses en rius de nou, embassaments i molins propers a la ciutat de Girona.

- Setembre de 1843: després d'uns dies de pluja moderada, comença a ploure de manera forta provocant que es desbordin els rius i s'acabi inundant la ciutat. En aquest moment, l'aigua arriba fins a fora muralles. Fins entrada la tarda, no comença a moderar però tardanament, comença a pujar el nivell del riu de manera més forta. En aquesta ocasió, es comptabilitzen més d'un centenar de víctimes, cases, via pública i persones ferides. Els sistemes sonors d'evacuació no s'hi posen en funcionament i creen encara més una catàstrofe.

- Octubre de 1861: semblava que hi havia una forta tranquil·litat després d'uns mesos de sequera però és per l'octubre quan Girona torna a patir una forta riuada. En aquesta ocasió són les aigües que cauen de Montjuïc les que inunden la ciutat. Seguidament s'afegeixen els rius Güell i Onyar a la inundació. En aquesta ocasió, hi van haver dos mort i moltes persones ferides. No s'ha de deixar de banda els danys públics entre ells l'Ajuntament de Girona.

- Octubre de 1919: en aquesta ocasió, no hi va haver cap víctima i sí que hi va haver pla d'emergència per tal d'evitar alguna catàstrofe major.

- Octubre de 1940: va ser coneguda com l'Aiguat de Sant Lluc i va ser una de les més importants que mai ha tingut els pobles dels voltants de la riba del ter. Va haver-hi entre sis i quinze víctime a més a més dels ferits.

- Octubre de 1962: va haver-hi un desbordament dels tres rius i la riera la Maçana. L'Onyar és l'últim en patir la crescuda però va acabar inundant gran part de la ciutat baixa. Els principals problemes però, comencen ja des del carrer del Carme. En aquesta inundació, no va haver-hi cap mort però si un gran nombre de ferits i unes grans pèrdues econòmiques (serveis públics,habitatges, indústries, comerços i vies de comunicació). És arran d'aquesta inundació que l'ajuntament opta per demanar ajuts per tal d'evitar i posar èmfasi a les inundacions de la ciutat de Girona.

- Octubre de 1970: en aquest episodi, tornem a incloure els tres rius i la riera de la maçana. Aquesta va ser la inundació més intensa i forta que s'ha patit en el segle XX. En poques hores, es produeixen tres tipus d'inundacions diferents. És en la tercera inundació on l'Onyar es desborda des del carrer del Carme i sobrepasant la plataforma de Plaça Catalunya. No va haver-hi cap víctima però si a propo de 2000 damnificats i unes pèrdues econòmiques que sobrepasaren els 500 milions de les antigues pessetes. És en aquest mateix any que es dissenya un pla especial hidràulic per Josep Maria Llansó de Vinyals

- Agost del 2005: aquesta, no va ocasionar grans destroses sinó per la pecularietat d'aquesta. Tempesta de pedra i neu que va deixar col·lapsada la ciutat. Els punts més afectats varen ser la part baixa de la ciutat i les entrades als diferents barris dels voltants de la ciutat de Girona.

El riu Onyar i la séquia Monar en època de pluges.
Fitxer:L'Onyar passant per Plaça Catalunya..jpg
L'Onyar passant per Plaça Catalunya.

Víctimes i afectats per les inundacions[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a les víctimes, en poques ocasions hi va haver però no s'ha de deixar de banda la gran quantitat de damnificats i ferits com a conseqüència de les inundacions. La majoria de les vegades, els morts han estat com a conseqüència de no poder aconseguir un bon pla d'emergència o no arribar a temps a avisar als ciutadans.

Sectors afectats per les inundacions del riu Onyar[modifica | modifica el codi]

Els sectors més afectats van ser la indústria, el comerç (rambla de Girona per exemple) i els serveis públics (parcs i jardins de la ciutat per exemple). A més no s’ha de deixar de banda les cases més properes als carrers citats anteriorment i també les vies de comunicació d'entrada i sortida de la ciutat de Girona. Pel que fa a la indústria va haver-hi una pèrdua econòmica de 132.000 € aproximadament en aquella època. En el comerç, una pèrdua de 480.000 € aproximadament i pel que fa als serveis públics, una quantia de 15.000 € aproximadament. Per últim, afegir els habitatges amb un total aproximat de 9.500 € a mitjans del segle XX. Aquestes dades són aproximades i cal tenir en compte que encara hi havia l'antiga moneda per tant, els valors no són exactes.

Ajuts i mesures previstes pel riu Onyar[modifica | modifica el codi]

Tots aquests damnificats, van rebre uns ajuts institucionals. Amb el pas dels dies, s'hi va crear un pla especial hidràulic de protecció de la ciutat de Girona. Aquest projecte ve derivat per Josep Maria Llansó de Vinyals. Les principals actuacions són: la neteja del llit del riu Onyar, la millora de la canalització i la substitució de murs laterals i reconstrucció de dos ponts.

Les cases de l'Onyar i el pont de l'Eiffel.

La séquia Monar i el riu Onyar[modifica | modifica el codi]

La séquia Monar actualment continua essent important pel riu Onyar. Aquesta séquia té més de 400 anys d'història i actualment era utilitzada per les grans indústries dels voltants de la Ciutat de Girona. L'utilitzaven indústries com "la Gassol (Salt)", "la Coma Cros" (Salt), entre d’altres. A més, des de fa quatre segles, l'utilitzaven aquestes indústries per generar energia elèctrica. Aquestes últimes dècades però, ha servit per abastir aigua a les hortes properes del terme municipal de Girona i Salt. Aquestes hortes, la majoria estaven situades al costat del riu Güell entre d’altres però malauradament la majoria, han desaparegut com a conseqüència de l’antropització. Actualment, fa una funció diferent, ja que porta aigua del riu Ter fins a l’Onyar en èpoques en què el cabal del riu Onyar està baix a causa de les poques pluges a la ciutat. Això, provoca que aquesta imatge de les cases amb aigua típiques i maques de Girona sempre siguin i formin part de la foto, ja que moltes vegades, gràcies a aquesta séquia, el riu porta un cabal mitjà i no genera sequedat.

Afluents[modifica | modifica el codi]

  • Riera Gotarra
  • Riu Bogantó
  • Riera Riudevilla
  • L'Agulla

Poblacions que travessa l'Onyar[modifica | modifica el codi]

Principals poblacions que travessa:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ribas Palom, Anna. Les inundacions a Girona. Girona: Institut d'estudis gironins, p. 106. ISBN 84-86953-27-8. 
  2. Ribas Palom, Anna «Natura, societat i calamitat. Una aproximació a les inundacions històriques de la ciutat de Girona». Falta indicar la publicació, 08-07-1994.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onyar Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 58′ 13.94″ N, 2° 50′ 22.16″ E / 41.9705389°N,2.8394889°E / 41.9705389; 2.8394889