Usuària:Amazonia 2017/proves/sororitat

L’inici del gènere de la ciència-ficció té el seu origen el 1818, tal com reconeix un històric al sector com el Brian Aldiss amb Frankenstein, o, El Promoteu modern de Mary Wollstonecraft Shelley. Una dona familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços científic-tècnics, filla de la memorable feminista Mary Wollstonecraft i del filòsof William Godwin.

Frankestein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblament de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació que es veu incompresa per la resta del món.

Existeix una llarga tradició de dones que escriuen ciència-ficció: Vonda Mclntyre, Marge Piercy, Suzette Haden Elgin, James Tiptree Jr. (pseudònim), Chelsea Quinn Yarbro, Naomi Mitchison, Sally Miller Gearhart i Suzy McKee Charnas destacant especialment el treball d'Úrsula Le Guin, Anne McCaffrey i Joanna Russ.

El gènere de ficció o ciència-ficció

La ciència-ficció és un gènere literari molt ampli que engloba tot un recull de propostes i posicionaments o interrogacions sobre unes realitats fora de tot lloc precís, d'autores i autors que reneguen de les etiquetes i mai no cessen de cercar respostes interpel·lant de manera crítica la realitat present. Algunes definicions simples de la ciència-ficció recollides per Miquel Barceló, historiador del gènere són:

• "Branca de la literatura que s'ocupa de la resposta humana als canvis científics i tecnològics." Isaac Asimov
• "Especulació realista al voltant d’uns possibles esdeveniments, basada de manera sòlida en un coneixement adequat del món real, passat i present, i en una profunda comprensió del mètode científic". Robert A. Heilein
• "Literatura del canvi que canvia al mateix temps que s’està tractant de definir-la". Tom Shippey
• «La lectura del gènere que ens ocupa m'ha semblat sempre essencial per a configurar una mentalitat oberta, dotada d'un gran relativisme cultural (…) La contínua exposició a altres mons, altres cultures, altres maneres d'entendre la vida i organitzar la societat obliga a relativitzar la nostra pròpia manera d'organitzar-nos i viure.» Miquel Barceló

L'abast geogràfic avui en dia és molt ampli. La ciència-ficció va néixer a Europa amb Mary Shelley oficialment (i amb Christine de Pisan molt abans), Herbert G. Wells i el francès Jules Verne. Al segle XX s’estableix com un gènere bàsicament anglosaxó després del treball del luxemburguès Hugo Gernsback i el nord-americà John W. Campbell. També hi ha un treball molt destacat en el Japó en l'àmbit de l’anime i el manga.

Societats alternatives: utopies versus ginecotopies

Cartel filme Metropolis (1927).

El terme Utopia fa referència a una societat alternativa ubicada en un passat remot o en un futur incert, que obre la possibilitat de generar models alternatius. L'anàlisi de les utopies, societats imaginaries on són abolides les contradiccions de la societat existent, ens permet diagnosticar les causes de la misèria i el descontent de les societats presents.

Com exemple molt significatiu del context que es donava a la denominada època d'or de la ciència-ficció (anys 70 del segle XX), podem citar l'estudi que Lisa Tuttle, escriptora i crítica de ciència-ficció va realitzar. Una llista crítica de quins eren els rols tradicionals assignats a les dones dins el gènere literari:  hi havia "la verge tímida" personatge neutre i passiu, la "reina de les amazones" com personatge dolent, la "científica" com personatge dolent, conca i frustrada, la "bona muller" con personatge bo que s'atén als rols socials masclistes i la germana petita "tomboy" com personatge bo, sempre i quan al final esdevingui en bona muller, es clar.

Hi ha diverses tipologies d'utopies: steampunk, ucronies, ciberpunk, distopies i ginecotopies per citar algunes. Les steampunk per amants del maquinisme del S.XIX, les ucronies irreals amb contingut històric real, les ciberpunk plenes de hackers i tecnofetixisme per tot arreu, les distòpies d'ambient asfixiant i angoixador, i les ginecotopies, unes utopies que van nàixer amb una finalitat d'empoderament feminista i van evolucionar cap a societats utòpiques amb un enfocament menys heterocentriste i més inclusiu amb clara temàtica LGTBIQ.

El terme ginecotopia ten el seu origen amb Ursula K Le Guin el segle XX com una proposta utòpica per a les dones, «un espai propi on poder viure en pau sense la misogínia dominant, amb les manifestacions de la pròpia cultura, amb una genealogia femenina que justifica i protegeix el benestar de les dones i promou i respecta les diferències» Una definició que recorda molt a l'habitació pròpia que reivindicava Virginia Woolf però des d`un enfocament molt més col·lectiu i aplicat a l'ampli món especulatiu de la Ciència-Ficció.

El punt de partida de les utopies clàssiques i les utopies feministes es completament diferent a cadascuna:

• A les "utopies tradicionals" tota es modificable menys els rols de gènere assignats a homes i dones que es presentam com una veritat irrefutable i perenne a qualsevol societat, època, país, planeta. Tampoc es reconeixen altres sexualitats, identitats de gènere i/o relacions afectives. Per tant encara que les utopies es mostren con un relat rompedor d'esquemes i revolucionari veurem com les "utopies tradicionals" sempre reflectiran una vision política interessada de la societat ratificant uns esquemes patriarcals i heterocentristes.

• A les "ginecotopies" tot es modificable a la societat, s'inclouen per tant els rols de gènere assignats a homes i dones. Als arguments de les obres modernes també es trencara el marc conceptual del heterocentrisme donant-la veu a més sexualitats (lesbianes, gais), més gèneres (transsexuals, intersexuals). A les ginecotopies s'articula un discurs amb una visió favorable al drets humans de les dones, progressista amb el rol de la dona tant en l'àmbit public com privat i que poc a poc a les darreres èpoques anirà recollint tots els avenços del post-feminisme i la teoria queer oferint un discurs més aperturista cap a les relacions afectives i sexuals que es poden donar en aquestes utopies.

Mentre l'estil dels escriptors masculins reproduïa acríticament la posició subordinada de les dones dins la societat a partir dels estereotipus vigents, les figures femenines a les ginecotopies en les escriptores de ciència-ficció acostumaven a subvertir els rols de gènere dominants. Sovint ens presentaven altres models de societats on les relacions de dominació de gènere es trobaven alterades o eren inexistents. El 2016 Jen Green i Sarah Lefanu van fer un recull interessant de ginecotopies, en format de relats breus, com primer apropament al gènere. Entre les autores a l'obre destaquen; Joanna Russ amb Tòpics de l'espai exterior, Lisa Tuttle amb En un naufragi i Penny Casdagli amb Mab on es tracta el mite de la partenogénesi. En conjunt s'aprecia en ells una fèrria convicció en la força i eficàcia de les dones, tant aïllades com col·lectivament.

Bibliografia de ciència-ficció feminista

Com deia la novel·lista Virginia Woolf a la seva obra Una cambra pròpia, els llibres es continuen els uns als altres, tot i que tenim costum de jutjar-los separadament. Si això afegim el que deia Maria-Mercè Marçal, la dona autoritat esdevé, doncs, punt de referència central, meditació inestimable, palanca eficaç per al propi desig. Aquí tenim doncs l’esperit de celebrar la influència de les figures verticals, les mares simbòliques.

A continuació es presenta una llista breu de ginecotopies en la història de la ciència-ficció ordenades alfabèticament:

• Arnasson, Eleanor. Ring of swords | Círculo de espadas. Traducció: Elsa Mateo. Barcelona : Ediciones B, 1996. ISBN 8440660685
• Arnasson, Eleanor. Woman of the iron people | Una Mujer del Pueblo de Hierro. Barcelona: Ediciones B, 2005. ISBN 8466621431
• Asaro, Catherine. Quantum rose | Rosa cuántica. Trad. Manuel Mata Álvarez-Santullano. Madrid : La Factoría de Ideas, 2012. ISBN 9788498009132
• Atwood, Margaret. The Handmaid's tale | El Cuento de la criada. Traducción del inglés de Elsa Mateo Blanco. Barcelona: Salamandra, 2017. ISBN 9788498388015
• Bradley, Marion Zimmer. Caminando hacia el fin del mundo. Traducció Teresa Gottlieb. Barcelona: Minotauro, 1997. ISBN 9788445072875
• Bradley, Marion Zimmer. Mists of Avalon | Las Nieblas de Avalon. Barcelona : Acervo, 1997. ISBN 8470023896
• Bradley, Marion Zimmer. The bloody sun | Darkover, el sol sangriento. Traducción: Mirta Rosenberg. Barcelona : Ediciones B, 2007. ISBN 9788466632386
• Brin, David. Glory season | Tiempos de gloria. Traducción: Rafael Marín Trechera. Barcelona : Ediciones B, Grupo Z, 1996. ISBN 8440665857
• Bujold, Lois McMaster. Warrior's apprentice | El Aprendiz de guerrero. Traducción: Paola Tizzano. Barcelona: Ediciones B, 2003. ISBN 8466617833
• Bujold, Lois McMaster. En caída libre. Barcelona: Ediciones B, 1990. ISBN 8440612044
• Butler, Octavia E. Lilith's Brood ó Trilogia Xenogenesis.

Dawn (1987) || Amanecer. Barcelona: Ultramar, 1989. ISBN 8473865456

Adulthood Rites (1988) || Ritos de madurez. Barcelona: Ultramar, 1989. ISBN 8473865480

Imago (1989) || Imago. Barcelona : Ultramar, 1990. ISBN 847386574X

• Cadigan, Pat. (editora) The Ultimate cyberpunk. New York: Ibooks, 2004. ISBN 0743486528
• Carter, Angela. The Infernal desire machines of Doctor Hoffman 1940-1992. London : Penguin, 2010. ISBN 9780141046686
• Carter, Angela. Heroes and villains | Héroes y villanos. Traducción de Ana María Valdivieso. Barcelona : Minotauro, 1989. ISBN 8445070673
• Charnas, Suzy McKee. Motherlines New York, NY: Tor Books, 2012. ISBN 9781466821156
• Charnas, Suzy McKee. Caminando hacia el fin del mundo. Traducción Teresa Gottlieb. Barcelona : Minotauro, 1997. ISBN 9788445072875
• Cherryh, C. J. El Orgullo de Chanur. Traducción: Albert Solé. Madrid: La Factoría de Ideas, 2004. ISBN 849502442X
• Cherryh, C. J. Cyteen I : la traición. Barcelona : Ediciones B, 1990. ISBN 8440617607
• Delany, Samuel R. Tritón. Traducción: Domingo Santos. Barcelona : Ultramar, 1991. ISBN 8473866150
• Ebershoff David. La Chica danesa. Traducción de Jesús Pardo. Barcelona : Anagrama, 2001. ISBN 9788433969378
• Elgin, Suzette Haden. Native tongue | Lengua materna. Traducción: Rafael Marín Trechera. Barcelona : Ultramar, 1989. ISBN 847386543X
• Ellison, Harlan (ed.) Dangerous Visions | Visiones peligrosas. Traducción de Domingo Santos y Francisco Blanco. Barcelona : Martínez Roca, cop. 1983. ISBN 8427008082 (Vol.I)
• Griffith, Nicola. Slow river | Río lento. Barcelona: Ediciones B, 1998. ISBN 8440681976
• Haldeman, Joe. Camouflage | Camuflaje. Traducción de Pedro Jorge Romero. Barcelona: Libros del Atril, 2006. ISBN 8496575233
• Hambly, Barbara. Dragonsbane | Vencer al dragón. Barcelona: Ediciones B, 2017. ISBN 9788466661584
• Hopkinson, Nalo. Ladrona de medianoche. Traducció Isabel Merino Bodes. Madrid: La Factoría de Ideas, 2012. ISBN 9788498008999
• Kress, Nancy. Alien light | Una Luz extraña. Barcelona: Ediciones B, 2007. ISBN 9788466609180
• Kress, Nancy. Beggars in Spain | Mendigos en España. Barcelona: Ediciones B, cop. 2006. ISBN 8440620144
• Leckie, Ann. Ancillary sword | Justicia auxiliar. Traducción de Victoria Morera. Barcelona : Ediciones B, 2015. ISBN 9788466656887

• Le Guin, Ursula K. La Mà esquerra de la foscor. Traducció de Sílvia Aymerich. Barcelona : Proa, 1997. ISBN 8482564412
• Le Guin, Ursula K. Les Dotze direccions del vent. Traducció d'Alfred Bosch i Pascual. Alella : Pleniluni, 1985. ISBN 8485752112
• Le Guin, Ursula K L'Ull de la garsa. Traducció d'Isabel-Clara Simó. Barcelona : Columna, 1997. ISBN 848300304X
• Le Guin, Ursula K. The Dispossessed. New York : Avon Books, 1975. ISBN 0380003821
• Le Guin, Ursula K. Word for world is forest / El Nombre del mundo es bosque. Traducció de Matilde Horne. Barcelona : Minotauro, 2002. ISBN 9788445074084
• MacIntyre, Vonda N. Serpiente del sueño. Barcelona: Ediciones B, 1989. ISBN 8440606346
• MacIntyre, Vonda N. La Luna y el sol. Traducción: Pedro Jorge Romero. Barcelona [etc.] : Ediciones B, Grupo Z, 1999. ISBN 8440693052
• Miéville, China. La Estación de la calle Perdido. Trad.de Carlos Lacasa Martín y Manuel Mata Álvarez-Santuliano. Barcelona : B, Grupo Zeta, febrero, 2017. ISBN 9788466660853
• McCaffey, Anne. El Vuelo del Dragón. Traducción de José María Aroca. Barcelona: Roca, 2008. ISBN 978-84-92429-15-8
• McHugh, Maureen F. China montaña Zhang. Traducción de Pedro Jorge Romero. Barcelona: Libros del Atril, 2007. ISBN 9788496575356
• Moon, Elizabeth. Restos de población. Barcelona: Ediciones B, 1998. ISBN 8440684894
• Robinson, Frank M. The dark beyond the stars. New York : Saint Martin's Press, 1998. ISBN 9780312866242
• Robinson, Kim Stanley. The dark beyond the stars. New York: Saint Martin's Press, 1998. ISBN 9780312866242
• Robinson, Kim Stanley. Marte rojo. Barcelona : Minotauro, 2008. ISBN 9788445076811
• Russ, Joanna. L’Home femella. Alella : Pleniluni, 1989. ISBN 8485752090
• Russell, Mary Doria. The sparrow. New York : Ballantine Books , 2016. ISBN 9780449912553
• Sargent, Pamela. (ed.) Women of Wonder (Series) || Mujeres y maravillas. Traducción de Manuela Díez. Barcelona : Bruguera, 1977. ISBN 8402051707
• Sturgeon, Theodore. Més que humà. Traducció d'Eduard Castanyo. Barcelona : Laertes, 1993. ISBN 8475842143
• Sturgeon, Theodore. Venus más X. Barcelona : Orbis, 1985. ISBN 8476344244
• Tepper, Sheri S. La Puerta al país de las mujeres. Barcelona: Ediciones B, 2008. ISBN 844064731X
• Tepper, Sheri S. La Bella durmiente. Barcelona: Ediciones B, 2007. ISBN 9788466633109
• Tiptree, James (pseudònim d'Alice Sheldon). The Women Men Don`t See (relat breu a l'antologia 39 de Bruguera, ISBN 9788402070272)
• Phillips, Julie. La doble vida de Alice B. Sheldon, James Tiptree, Jr. Barcelona : Circe, 2007. ISBN 9788477652571******
• Tuttle, Lisa. Futuros perdidos. Barcelona : Gigamesh, 2016. ISBN 9788416035540
• Varley, John. Titán. Barcelona : Edhasa, 2004. ISBN 8435020967
• Wilhelm, Kate. Donde solían cantar los dulces pájaros. Barcelona: Bruguera, 1979. ISBN 8402062113
• Willis, Connie. El Libro del día del juicio final. Madrid: La Factoría de Ideas, 2014. ISBN 9788490184004
• Willis, Connie. Oveja mansa. Trad. Rafael Marín Trechera. Barcelona: Ediciones B, 1997 ISBN 84-406-7715-4
• Wittig, Monique. Las Guerrilleras. Traducción de Josep Elías i Juan Viñoly. Barcelona : Seix Barral,1971.