Usuari:Arnaugir/Apunts diversos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Cursives[modifica]

Cursiva en traducció d'obres arquitectòniques[modifica]

Jo sí els hauria posat en cursiva, no perquè els noms dels teatres hagin d'anar en cursiva, sinó perquè aquí surten entre parèntesis després del nom traduït en català: en aquest cas la cursiva és una marca que emfatitza el canvi de llengua. És a dir, en un text quan parlem de la National Gallery no va en cursiva, evidentment, però sí que hi aniria si diguéssim: «La Galeria Nacional (National Gallery en anglès) és un museu que bla-bla-bla». Aquí no s'especifica en txec (o en la llengua original enlloc), però se sobreentén. Un altre exemple: «L'aniversari de l'Académie Française» però «la institució anomenada l'Acadèmia Francesa (Académie Française) és una de les patums culturals de la República». És el mateix ús que quan marquem un estrangerisme en cursiva dins un text. --Enric (discussió) 10:12, 5 març 2013 (CET)

Traducció d'obres entre parèntesis[modifica]

Quan es tradueix el títol d'una obra entre parèntesi, s'ha de posar entre cometes? Also sprach Zarathustra (Així parlà Zaratustra) o Also sprach Zarathustra (Així parlà Zaratustra)?

« si ja n'existeix una edició catalana el títol va en cursiva igual que l'original: Also sprach Zarathustra (Així parlà Zaratustra); si es tracta d'una obra que no s'ha traduït, però que no s'entén què vol dir (i, amb l'alemany, si un no sap la llengua, gairebé et podria dir que no s'entén mai), llavors s'acostuma a posar la traducció entre cometes i en rodona dins el parèntesi, o bé directament en rodona i sense les cometes: Die Geburt der Tragödie ('El naixement de la tragèdia'), o bé: Die Geburt der Tragödie (El naixement de la tragèdia). --Enric (discussió) 17:05, 23 jul 2012 (CEST)

Cal consultar l'ISBN o bé els catàlegs de les biblioteques, perquè de vegades la traducció literal i el títol amb què s'ha publicat en català no coincideixen. La cometa senzilla és la que s'utilitza quan es vol exemplificar una traducció d'un mot, o una frase: whisky, del gaèlic uisce beatha, 'aigua de vida'. Ara bé, també és cert que en això hi ha molt poti-poti i no tothom sap fer servir la cometa simple, i moltes vegades se'n fan servir dues ("xxx" o «xxx»), tot i que l'ús correcte en aquest cas és la cometa simple ('xxx'). Pel que fa al títol traduït literalment, com ja he comentat, també és molt habitual posar-lo dins dels parèntesis en rodona tal qual, sense cometes de cap mena. --Enric (discussió) 17:55, 23 jul 2012 (CEST)

»
Enric

Cursiva en abreviatures[modifica]

Solament s'escriuen en cursiva les abreviacions dels llatinismes següents: loc. cit. (loco citato); op. cit. (opere citato). Circa (c. o ca.) i ibidem (ibíd.) no s'hi escriuen. [1]

Cursives en símbols[modifica]

Bon dia! La veritat és que no m'hi havia fixat mai, potser perquè als textos que toco no acostumen a sortir-hi mai fórmules. I una cosa són les abreviatures (que porten punt i es poden pluralitzar: pta. i ptes., pàg. i pàgs. –o p. i pp.–) i una altra els símbols (poden escriure's amb majúscules o minúscules, no porten punt i no són pluralitzables: PTA, kg, W, etc.). Pel que fa a l'ús de la cursiva en les magnituds físiques, el llibre del Solà, que és com la Bíblia, no en diu res (o jo no ho he sabut trobar), però en canvi aquí hi diu això:

« Magnituds físiques

De manera general, les lletres (llatines o gregues) que representen magnituds físiques s'escriuen en cursiva.

CP (capacitat calorífica)
μr (permeabilitat relativa)
D (coeficient de difusió)
»

Per tant, ja anaves ben encaminat... --Enric (discussió) 10:21, 19 nov 2012 (CET)

Còdexs, obres medievals, etc.[modifica]

Els títols dels còdexs manuscrits s'escriuen en rodona, no en cursiva: el Cançoner dels Masdovelles, el Codex Calixtinus, el Còdex de Roda, el Cartulari de Sant Cugat, el Liber Feudorum Ceritaniae, el Llibre Vermell de Montserrat; tots aquests exemples extrets del llibre Ortotipografia: Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic de Josep M. Pujol i Joan Solà (Columna, 1995), § 5.28.10.b, p. 193. El cas del Llibre de Kells és equiparable a tots els precedents. També ho podeu veure aquí, § 2.3.11.k, p. 29. --Enric (discussió) 09:26, 29 abr 2016 (CEST)

Extret d'Ortotipografia: Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic de Josep M. Pujol i Joan Solà (Columna, 1995), § 5.28.10.d, p. 193: «[S'escriuen en rodona i sense cometes] les obres medievals en què el genèric va especificat pel nom de l'autor o un topònim de l'indret on foren trobades o es conserven: el Cronicó de Sklokoster, les Homilies d'Organyà, els Annals Rivipul·lenses» i per analogia, doncs, la Crònica de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós. --Enric (discussió) 18:48, 29 abr 2016 (CEST)

Cometes[modifica]

Traducció d'obres entre parèntesis[modifica]

Veure #Traducció d'obres entre parèntesis

Traduccions[modifica]

Traducció de noms en castellà[modifica]

Copiat de: Viquipèdia:Avaluació d'articles/Catedral de Toledo
« Sobre si cal traduir els noms en castellà de portes i sants... Si parléssim de la catedral de Cracòvia, per exemple, jo posaria el nom en català i, al costat, el nom original polonès, perquè el lector entengués de què estem parlant, ja que el polonès no és una llengua de comprensió fàcil entre els catalans. Tractant-se de llengües fàcilment comprensibles per al lector (sobretot en fragments tan curts com el nom d'una porta o una capella): evidentment el castellà, però també el portuguès, el francès, l'italià, l'occità, etc., ho deixaria en la forma original i prou, i també amb la traducció si fos el cas que aquesta no és prou òbvia (ara se m'acut el Salone della Meridiana del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, que caldria afegir-hi Saló del Rellotge de Sol). En aquest cas jo hi posaria fins i tot Puerta i Capilla, i amb majúscula, ja que és tot el nom propi sencer: així, la Puerta del Reloj, la Capilla de los Reyes Nuevos, etc., però «les portes del Reloj, del Perdón i de Los Leones», en aquest cas amb el Los amb majúscula perquè no és un article assimilable; però si hi posem Puerta, llavors seria «Puerta de los Leones», ja que forma part del nom sencer en castellà. Ah, i els noms dels sants en la denominació de les portes, capelles, torres, etc. sempre van amb majúscula, tant en català com en castellà: porta de Sant Pere, capella de Santa Llúcia, etc., ja que ni que sant sigui un qualificatiu forma part del nom sencer, igual com a carrer de Sant Pere (i no de sant Pere), avinguda del General Prim (i no del general Prim), plaça del Bon Succés (i no del bon Succés), etc. Potser també es podria optar per traduir tots els noms i posar-hi al costat el nom original, però ho trobo redundant en un cas en què els noms resultants seran tan semblants: «Porta del Perdó (Puerta del Perdón); Capella dels Reis Nous (Capilla de los Reyes Nuevos); etc. I en aquest cas, si optéssim per la forma traduïda, només hi posaria el nom original quan no fos fàcilment deduïble (cas del Salone della Meridiana que et comentava abans). --Enric (discussió) 10:42, 25 oct 2010 (CEST) »
Enric

Majúscules[modifica]

Majúscules en títols d'obres[modifica]

Copiat de: Viquipèdia Discussió:Proposta de distinció d'alta qualitat d'un article/L'Anunciació Friedsam
« En els títols de quadres, escultures, llibres, obres musicals, etc., només van amb majúscula l'inicial del títol i els elements considerats noms propis: La rendició de Breda, Las Meninas, etc. En el cas de noms singulars de tipus religiós, s'acostumen a posar també amb majúscula quan van sense qualificatiu: La Passió (però La passió de Crist), L'Anunciació, El Davallament (però El davallament de la creu), etc. En aquest cas, Friedsam no actua com un qualificatiu del tipus d'Anunciació sinó com a aposició (seria com La Pietat Rondanini, per exemple). Per tant, L'Anunciació Friedsam. --Enric (discussió) 10:23, 20 jul 2011 (CEST) »
Enric
« Hola! Tot i no ser títols específics d'una obra artística sí que són títols descriptius, de manera que jo els posaria en rodona, no en cursiva, però en canvi amb majúscula. Així, el Retaule dels sants Abdó i Senén, el Retaule de Sant Vicenç, etc. (com el Concert en si menor per a clavecí, timbal i maraques de XXX). També en aquests casos hi posaria el Sant amb majúscula, ja que forma gairebé part del nom del personatge (però no quan va en plural), com el monument al General Prim, el sepulcre funerari del Príncep de Viana, etc. És una opinió personal, en tot cas... --Enric (discussió) 11:50, 6 set 2011 (CEST) »

Majúscules en noms de monuments[modifica]

Copiat de: Usuari Discussió:MarisaLR
«

Bon dia! En els noms propis, el terme genèric acostuma a anar amb minúscula i l'específic amb majúscula, per tant podríem dir perfectament baptisteri Neonià (o baptisteri Ortodox o, millor, baptisteri dels Ortodoxos) i baptisteri Arrià (o, molt millor, baptisteri dels Arrians). Ara bé, quan l'element específic és un adjectiu, com en aquest cas (o en Península Ibèrica, Illes Britàniques, Guerres Mèdiques, Pont Nou, Palau Arquebisbal, etc.), el nom genèric també s'acostuma a posar igualment amb majúscula: així, jo en diria Baptisteri Neonià (o Baptisteri Ortodox) i Baptisteri Arrià, o bé baptisteri dels Ortodoxos i baptisteri dels Arrians. --Enric (discussió) 11:01, 16 des 2011 (CET)

»
Enric
Copiat de: Usuari Discussió:Davidpar
«

Bon dia! En general, va amb majúscula el nom propi en si, però no el genèric que l'acompanya: torre de Vila-seca, torre de les Hores, església de Sant Nicolau, capella de Santa Àgata, castell de Montsonís, etc. Però tot és ple d'excepcions: quan es tracta de museus, biblioteques, auditoris, institucions docents (escoles, instituts, universitats), hospitals, patronats, fundacions i establiments en general (hotels, bars, restaurants, botigues, tallers, etc.), el genèric també va amb majúscula: Cafè de l'Òpera, Hospital del Mar, Hotel Majestic, etc. També solen dur-ne alguns edificis singulars com vil·les, parcs, mercats o llocs públics, tipus Palauet Albéniz, Vil·la Joana, Parc de l'Oreneta, Plaça de la Llibertat (en el sentit del mercat, no de la plaça en si), etc. Fins i tot és habitual que qualsevol palau o casa vagi amb majúscula: Palau de la Virreina, Casa Lleó-Morera, etc., si bé en aquest últim cas no hi ha unanimitat i tant pots veure denominacions amb majúscula com amb minúscula, seguint la regla de posar el genèric sempre amb minúscula. --Enric (discussió) 10:14, 5 nov 2012 (CET)

Ara que veig l'article sobre la Torre Vella de Salou (ho dic per continuar amb les torres i perquè és veïna de la de Vila-seca), volia dir-te que quan al nom genèric l'acompanya un adjectiu i no un nom, és habitual també posar el genèric amb majúscula: la Torre Vella, la Casa Gran, etc. (anàlogament a la Depressió Literal, el Gran Llac Salat, la Selva Negra, etc.). --Enric (discussió) 10:24, 5 nov 2012 (CET)
»
Enric

Noms de sants[modifica]

«

Hola! Els sants, ni que formin part d'un nom propi, haurien d'anar amb minúscula, perquè són un qualificatiu del nom: així, sant Miquel, com l'advocat Tomeu o el jutge Pepet. Ara bé, si el nom propi porta també un qualificatiu adherit o en aposició, cas de Sant Miquel Arcàngel o Sant Simeó l'Estilita, per exemple, llavors jo sí que ho posaria amb majúscula tot plegat (i no sant Miquel arcàngel, tot i que sí que es veu de vegades sant Miquel Arcàngel); si es canvia l'ordre dels qualificatius, tots abans del nom, llavors sí que va tot plegat amb minúscules: l'arcàngel sant Miquel, o l'arcàngel Miquel. Bé, ja veus que tot plegat és una mica agafat amb pinces. --Enric (discussió) 20:53, 4 feb 2012 (CET)

»
Enric

Majúscules toponímiques[modifica]

« en els topònims és cada vegada més habitual posar només amb majúscula l'element específic; per tant illes Balears, illes Canàries, península Ibèrica, oceà Atlàntic, mar Mediterrània, mar Negra, serralada Bètica. Potser perquè aquests adjectius funcionen més com a noms propis per se que com a veritables adjectius; de fet molts poden anar sense el nom genèric: les Balears, la Mediterrània, etc. En el cas d'Illes Balears, va amb majúscula quan es refereix a l'arxipèlag en sentit polític: el Govern de les Illes Balears; en sentit estrictament geogràfic, illes va amb minúscula: el clima de les illes Balears. --Enric (discussió) 23:40, 8 maig 2013 (CEST) »
Enric
« La denominació completa i oficial d'un estat va sempre amb majúscules: República de Turquia, Sultanat (o Soldanat) d'Oman, República Islàmica de l'Iran, República Popular de la Xina, Estats Units d'Amèrica, República Federal del Brasil, Regne de Suècia, Emirats Àrabs Units, República Democràtica Popular de Corea... Tant si és un estat actual com desaparegut: Imperi Alemany, Imperi Rus, Imperi Otomà, Imperi Austrohongarès, República Democràtica Alemanya, Sacre Imperi Romanogermànic... Quan es tracta de formes estatals més remotes en el temps que no tenien un nom oficial, per analogia també se sol escriure tot amb majúscules: Imperi Seljúcida, Imperi Romà, Imperi Maia, Imperi Persa... En aquest últim cas sol haver-hi més vacil·lacions i de vegades s'escriu amb minúscules, però és millor posar-ho tot amb majúscules. --Enric (discussió) 13:21, 17 nov 2015 (CET) »
Enric
« Això d'escriure imperi Romà o imperi Austrohongarès és una norma del llibre d'estil de l'Enciclopèdia Catalana, que trobo discutible (no entenc per què diuen «Corona Espanyola» però «corona catalanoaragonesa», i per què els regnes comencen amb majúscula i els imperis amb minúscula). En un document de l'IEC sobre ús de majúscules i minúscules, però, l'ús és el contrari: comença amb majúscula l'Imperi i el qualificatiu va amb minúscula: Imperi otomà; no entenc, però, per què parlen també de la República Centroafricana o la República Francesa. És a dir, segons l'IEC els imperis i les repúbliques es comporten de manera diferent, en qüestió de majúscules i minúscules; ve més aviat del fet que una cosa la consideren «el nom oficial de l'estat» (i llavors va amb majúscula) i en canvi en entitats més antigues el nom seria «no oficial»: així, diferencien entre Regne d'Espanya i regne de Navarra, però llavors entren en contradicció flagrant amb l'Imperi otomà, l'Imperi austrohongarès o l'Imperi rus, que oficialment sí que es deien així (i per tant caldria dir-ne Imperi Otomà, Imperi Austrohongarès o Imperi Rus). En fi, un bon merder. --Enric (discussió) 10:06, 2 maig 2017 (CEST) »
Enric

Majúscules protocol·làries[modifica]

Primer ministre del Regne Unit o Primer Ministre del Regne Unit? tenim una barreja (Primer ministre del Japó però Primer Ministre de França, etc.). --Arnaugir (discussió) 23:24, 18 nov 2014 (CET)

Com a nom del càrrec, hauria d'anar amb minúscules (per tant, el títol de l'article enciclopèdic, amb minúscules), com rei d'Espanya, papa de Roma, bisbe de la Seu, president de la República Francesa, etc. Va amb majúscules quan es tracta del títol protocol·lari. És a dir: «Van assistir a l'acte el president de la Diputació, l'alcalde de Terrassa i el regidor d'Urbanisme»; però: «Va assistir a l'acte el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya». --Enric (discussió) 13:53, 19 nov 2014 (CET)

Preposicions[modifica]

De i a[modifica]

« EVA s'ha quedat sense cap de setmana perquè ha hagut d'anar corregint categories i articles que utilitzen la preposició "a" de manera incorrecta (per exemple, Música a Catalunya -> Música de Catalunya o Patrimoni de la Humanitat a Europa -> Patrimoni de la Humanitat d'Europa). Si us plau, quan creeu articles o categories, recordeu que l'ús de la preposició "a" amb aquest significat és un anglicisme i que en la gran majoria de casos cal fer servir la preposició "de". Gràcies de part de l'EVA. »
— – Leptictidium; what else? 14:36, 4 set 2011 (CEST)

Preposicions davant de segles[modifica]

Els segles van amb la preposició "a" o "en" o "durant" o "de", mai només amb l'article.

Altres[modifica]

Plurals dobles[modifica]

La forma femenina s'ha d'escriure únicament amb la terminació variable, represa des de la darrera vocal tònica quan la flexió femenina no pugui ser únicament una a i, també, en cas que hagi de dur un accent que la forma masculina no duu (doctor/a, president/a, alumne/a, però delegat/ada, funcionari/ària, biòleg/òloga, secretari/ària). Com és lògic, però, en cas que la forma femenina sigui totalment diferent de la masculina cal escriure totes dues formes senceres (pare/mare, oncle/tia...).

Nom del pare/mare: [i no pas Nom del/de la pare/mare]
Professor/a doctor/a tutor/a:
Secretari/ària en funcions:
El Sr./a. .................., professor/a titular del Departament [i no pas El/la Sr./Sra. .............]
Nom i cognoms del doctorand/a [i no pas Nom i cognoms del/de la doctorand/a]
Autor/a del treball:
Director/a de la tesi:

Forma davant d'any[modifica]

Enric, m'agradaria saber el que és correcte, incorrecte i el que recomanes usar de les següents expressions que es refereixen a l'any que va passar una cosa:

  • Al 1848
  • El 1848
  • En 1848 (totes les traduccions automàtiques ho fan així i em sona fatal)
  • L'any 1848

Gràcies per la paciència.--Lohen11 (disc.) 10:35, 9 ago 2013 (CEST)

Hola! Perdona, però tots aquests dies he estat out. Pel que fa a la teva pregunta, totes les formes que proposes són correctes, si bé les més habituals serien "el 1848" o "l'any 1848" (de fet, són les que uso jo normalment sempre). Encara que la preposició en et soni fatal, resulta que és correcta, però és una fórmula que sona a antic, a textos noucentistes o d'abans i tot... Per cert, potser et pot anar bé fer-li una ullada a això, especialment l'apartat "Expressions de temps". Bon estiu! --Enric (discussió) 15:34, 14 ago 2013 (CEST)

Féu / va fer[modifica]

El perfet simple («féu») és propi d'un registre més formal, mentre que el perfet perifràstic («va fer») és més estàndard. És per això que jo faig servir el simple en textos científics (mamífers, biologia...) i el perifràstic en textos més planers (videojocs, sèries de televisió, esports...). Al cap i a la fi, la forma escollida acaba sent qüestió de preferència personal de l'autor de cada article, tot i que jo recomanaria que almenys els articles d'una mateixa temàtica facin servir el mateix pretèrit.

Hi ha alguns autors que toleren o fins i tot promouen barrejar les dues formes en un mateix text, per donar-li més varietat. Tanmateix, el punt de vista més estès, de llarg, és que no s'han de fer servir els dos pretèrits al si d'un mateix text. Cal triar-ne un i fer-lo servir a tot l'article. L'única excepció és la primera persona del singular, que sempre va en perifràstic encara que la resta del text estigui en simple. Així, per exemple, diríem: «Darwin se n'anà a viure a Edimburg, on l'acollí el seu germà, i li digué "Què tal? Ahir em vaig cruspir un bistec que estava per llepar-se els dits."». – Leptictidium (digui, digui) 23:54, 21 set 2013 (CEST)