Vés al contingut

Usuari:CarlesVA/Mar (títol)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Mar, en arameu oriental (siríac classic: ܡܪܝ, Mār(y), escrit amb una iod final silenciosa; judeoarameu babiloni: מָר, Mār) o Mor, en arameu occidental, és una mot arameu que significa ‘senyor’, amb les formes Marth i Morth per al femení, ‘senyora’ (siríac: ܡܪܬܝ, Mārt(y)), i que s'empra com a tractament de reverència.

En el cristianisme

[modifica]

En el cristianisme siríac és un tractament de reverència que s'empra abans del nom de baptisme. S'usa, en primer lloc, per a referir-se als sants; així, per exemple, Mar Aprem/Mor Afrem per a referir-se a Efraïm de Síria o Marth/Morth Maryam per referir-se a Maria, mare de Jesús.

El tractament també s'utilitza en lloc de «Monsenyor», abans del nom de religió que prenen els bisbes, inclosos els bisbes metropolitans i els arquebisbes.[1][2][3] Tot i que també s'empra per referir-se al catolicós i a altres primats, aquests normalment reben el tractament de Maran Mar/Moran Mor, on Maran o Moran (siríac: ܡܪܢ, Māran) significa ‘Nostre Senyor’. Així mateix, el patriarca ortodox siríac d'Antioquia i catolicós jacobita siríac també poden rebre el títol d'Aboon Mor, on Aboon significa ‘nostre pare’. Tot i que és habitual mantenir la concordança dialectal, alguns prelats de les esglésies siromalabar empren l'híbrid Moran Mar, que combina les dues pronunciacions, oriental i occidental. Finalment, els cristians de Sant Tomàs anomenen al Papa Marpāpa, que pot considerar-se una adaptació del tractament de Sant Pare.

De fet, Maran / Moran és també un títol particular donat a Jesús, ja sigui sol o en combinació amb altres noms i títols. De la mateixa manera, Martan / Mortan (siríac: ܡܪܬܢ, Mārtan, ‘Nostra Senyora’) és un títol de Maria, mare de Jesús.

Mar/Mor és, de fet, una forma abreujada de Marya/Moryo (siríac: ܡܪܝܐ, Māryā), que seria la forma determinada plena, i que en el cristianisme siríac s'utilitza per a referir-se a Déu. Marya s'utilitza, així, a l'Antic Testament de la Peshitta per representar el tetragrama.[4] De Marya/Moryo deriva la forma Mara/Moro, emprada per referir-se a Jesús.[4] Tot i que Mara/Moro és clarament una forma derivada de Marya/Moryo i, en última instància, té arrels en el semític comú, existeix una etimologia fantasiosa donada pels lèxics siríacs més antics, en que es considera el terme un acrònim:

  • ܡ de ܡܪܘܬܐ, māruṯā, ‘senyoria’[5]
  • ܪ de ܪܒܘܬܐ, rabbuṯā, ‘majestat’[6]
  • ܝ ܐ de ܐܝܬܝܐ, iṯyā, ‘auto-existència’[7]

En el judaisme

[modifica]

En hebreu misnàic o del Talmud, aquest mot arameu es pronuncia «mar» (hebreu: מָר‎) i s'utilitza com un tractament formal per referir-se a qualsevol home, equivalent a «senyor».[8] Mar va ser també el tractament honorífic donat als exilarques o caps de la diàspora jueva a Babilònia,[9] una mostra més dels molts trets culturals compartits entre els jueus de parla aramea i els cristians siríacs. Dins del Talmud, Mar és el nom amb què és conegut Tabyomi, un important rabí babiloni del segle v.[10]

En hebreu modern d'Israel, Mar s'utilitza per a qualsevol home, equivalent a «senyor» en català. Tanmateix, en cercles rabínics de jueus de l'Orient Mitjà, la variant aramea Maran (arameu: מָרָן, ‘nostre senyor’) encara és un títol exclusiu de rabins molt apreciats, com ara Ovadia Yosef, líder espiritual del partit Xas.

En el mandaisme

[modifica]

Dins del mandaisme i en llengua mandea, una varietat aramea oriental, el terme Mara també s'empra per referir-se a la divinitat única, Hayyi Rabbi, ‘la Gran Vida’: ࡌࡀࡓࡀ ࡖࡓࡀࡁࡅࡕࡀ, Mara ḏ-Rabuta, ‘Senyor de la Grandesa’ o ‘el Gran Senyor’.[11]

Referències

[modifica]
  1. Brock, S. P.. An Introduction to Syriac Studies (en anglès). Piscataway, New Jersey: Gorgias Press, 2006, p. 1. ISBN 978-1-59333-349-2. «Mor (or Mar) is an honorific title used both for bishops and for saints» 
  2. Baarda, T. J. «A Syriac Fragment of Mar Epheraem's Commentary on the Diatessaron» (en anglès). New Testament Studies, 8, 4, 1962, pàg. 287-300. DOI: 10.1017/S0028688500007931. «Mar, literally ‘My Lord’, a usual title of ecclesiastics and saints. This title always occurs in the commentaries when the Commentary of Ephraem is referred to.»
  3. Dodd, Erica. The Frescoes of Mar Musa al-Habashi (en anglès). Pontifical Institute of Medieval Studies, 2001, p. 23. ISBN 978-0-88844-139-3. «It was pointed out that the title ‘Mar’ or Saint is commonly used for prophets as well as saints.» 
  4. 4,0 4,1 «mry, mryˀ (mārē, māryā, mārā) n.m. master, lord» (en anglès). The Comprehensive Aramaic Lexicon. Hebrew Union College. [Consulta: 1r març 2024].
  5. «ܡܪܘܬܐ» (en anglès). Sedra. Beth Mardutho: The Syriac Institute. [Consulta: 1r març 2024].
  6. «ܪܒܘܬܐ» (en anglès). Sedra. Beth Mardutho: The Syriac Institute. [Consulta: 1r març 2024].
  7. «ܐܝܬܝܐ» (en anglès). Sedra. Beth Mardutho: The Syriac Institute. [Consulta: 1r març 2024].
  8. Schechter, Solomon; Bacher, Wilhelm. «MAR (מר‎)» (en anglès). Jewish Encyclopedia. The Kopelman Foundation. [Consulta: 1r març 2024].
  9. Brand, Ezra. «Understanding Honorifics in the Talmudic Era. Rabbi, Rav, Abba, Imma, Mar, and names lacking honorific» (en anglès). Talmud & Tech, 24-07-2023. [Consulta: 25 gener 2024].
  10. Bacher, Wilhelm. «TABYOMI (generally known as Mar)» (en anglès). Jewish Encyclopedia. The Kopelman Foundation. [Consulta: 2 març 2024].
  11. Aldihisi, S. The story of creation in the Mandaean holy book in the Ginza Rba (Tesi) (en anglès). University of London, 2008. PQ ETD:591390.