Usuari:Casablanca~cawiki/Reichsgau Wartheland
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
El Reichsgau Wartheland, «Gau del Reich (Reichsgau) del país del Warta (Wartheland, Regió de Warta)», inicialment anomenat Reichsgau Posen, fou creat per els autoritats nazis arran de la conquesta de Polònia el 1939 a principis de la II Guerra Mundial. Comprenia el territori de Gran Polònia i les seves àrees més properes que en un primer moment foren ocupades i posteriorment annexades al Tercer Reich després de la derrota de l'exèrcit polonès el 1939. El nom en un primer moment derivava de la capital, Posen (Poznan), i després del riu principal, el Warta. El Reichsgau existirà fins l'ofensiva soviètica de gener del 1945 i la posterior conquesta de la capital per part de l'Exèrcit Roig.
Història[modifica]
La part principal del Reichsgau fou annexionada al Regne de Prússia com a província (de nom província del Sud de Prússia) el 1793 arran de la segona partició de Polònia. Entre 1815-1849 el territori formava part del Gran Ducat de Posen com a província autònoma prussiana per després convertir-se en província de Posen fins al 1919. D'acord amb el Tractat de Versalles d'aquell any establert a la Conferència de Pau de París, l'antiga província prussiana passava a formar part de la nova Polònia independent.
Invasió i ocupació[modifica]
Amb la fi de la campanya de Polònia el 25 de setembre Hitler ordenà l'establiment d'una ocupació militar per als territoris conquerits sota el comandament del General Gerd Von Runstedt amb casernes generals a Poznan, Cracòvia, Danzig i Lodz[1]. El 8 d'octubre també per decret del Führer, els territoris occidentals de l'antiga Polònia eren annexionats al Reich. Els territoris més orientals es convertien en el Govern General amb Cracòvia com a capital segons decret de 12 d'octubre com a part no incorporada al Reich[2]. Els territoris que s'incorporaven com a parts integrants d'Alemanya eren dividits en dos Reichdsgaue (el de Danzig-Prússia Occidental i el nostre, inicialment anomenat Reichsgau Posen fins al 29 de gener del 1940 en què passa a designar-se com a Wartheland [3]) mentre que la resta s'incorporava als ja existents de l'Alta Silèsia i de la Prússia Oriental que d'aquesta manera veien augmentat el seu territori. La seva superfície territorial era de 43.905 km2 amb 4.693.700 habitants l'any 1941. Era el segon Gau més extens i poblat dels 41 que integraven el Tercer Reich el 1942 (ara com a Grossdeutsches Reich) després dels de Prússia Oriental i Saxònia, respectivament. Majoritàriament rural, només tenia dues grans ciutats, Poznan la capital, ara amb el seu nom germànic de Posen que tenia fins al 1919 i Lodz, des del 1949 batejada com a Litzmannstadtt en honor del general alemany Karl Litzmann que comandava les tropes germàniques en aquesta ciutat el 1914. Abans de la guerra Lodz era el centre industrial més important i la segona ciutat més poblada de Polònia, amb 684.000 habitants, dels quals 54.000 eren alemanys. Lodz era la part més oriental del Gau de Wartheland.
El ja esmenat decret de 8 d'octubre designava l'SS Obergruppenführer Arthur Greiser com a nou Gauleiter del territori. Membre del NSDAP des de desembre 1929, havia estat president del Senat de Dantzig a partir del 1934 fins als seu nou càrrec. Proper a Himmler[5] i a Bormann[6], Greiser acumularà tants poders com el seu correligionari Albert Forster, Gauleiter de Dantzig-Prússia Occidental. Tots dos eren Gauleiter i Reichsstatthalter, és a dir, governadors, caps d'administració i responsables del partitdels seus respectius territoris. Amb elles exercirà un poder absolut a la seva circumscripció: governador, cap de l'administració i responsable del partit [7]. Gràcies a això, Greisler aconseguirà no només estar sota el control directe de Hitler sinó que a més gaudirà de poder amplis i especials en tots els àmbits [8]. Des d'aquesta posició que Greisler defensarà gelosament [9], es dedicarà a construir el Reichsgau amb l'objectiu de convertir-lo en un Gau modèlic del nou ordre nacional-socialista. En aquesta tasca no estarà sol: el secundarà August Jäger, antic funcionari del ministeri dels afers eclesiàstics i veterà del Kirchenkampf [10]. Com també passa a la resta dels Gaue del Reich, Himmler nomena un Cap dels SS i de la policia: Wilhelm Koppe. Investit amb les prerrogatives de representant permanent del Reichsstatthalter Greiser assumirà i portarà endavant el programa d'assassinat massiu de la població jueva. Així, entre uns i altres aplicaran exhaustivament el programa nazi en tots els seus objectius: germanització total del territori i el genocidi que habitava en el territori Paral·lelament a tot això, l'explotació econòmica del nou Reichsgau
Germanització[modifica]
El 8 d'octubre defineix les obligacions de les persones residint als territoris annexats : integrat del punt de vista econòmica, el Reichsgau veu la seva població alemanya (7 % de la població total), privada d'un cert nombre dels drets dels ciutadans del Altreich. Concebut com una zona experimental per la societat nacional-socialista, el Reichsgau constitueix, amb el conjunt dels territoris polonais annexats, una zona de no dret, un rechtsfrei Raum
De les llistes d'habitants polonesos i jueus són així establertes, però es revelen ràpidament poc fiables, en raó de les massacres desordenades perpetrats pels alemanys en el moment del seu avenç en territori polonès i de la fugida d'alguns habitants de la regió[34].
Des del començament de l'ocupació, en novembre 1939, els responsables locals de la política racial al Gau fixen el nombre de Polonais i de Jueus a expulsar del Gau abans el mes de març 1940 en 300 000 persones[35]. Així, De nombrosos Jueus del Wartheland són ràpidament expulsats sobre ordre de Greiser cap al Govern general al curs de l'hivern 1939-1940. No obstant això, aquesta sortida forçosa es fa al caos més total[36], res no sent previst sobre el lloc d'arribada per acollir les 150 000 Jueus expulsats[37]. Al curs dels mesos següents, La política de Greiser troba l'oposició d'Hans Frank, el governador general de Polònia[38], i la temptativa de conciliació entra les dues satrapes nazis no desemboca pas[39].
Cap a finals del 1940, les SS han expulsat 325 000 Jueus i Polonesos del Wartheland i del corredor de Dantzig cap al Govern general després d'haver-ne confiscat els seus béns. Els nens i els ancians moren en el camí o als camps de trànsit provisionals de Potulice, Smukal (a Bydgoszcz) i Toruń. El 1941, 45 000 persones suplementàries són així desplaçades. Els expulsàvem han organitzat de manera systématique a marxar del fi de l'any 1939 ; dels Umwanderzentralstelle, oficis pels migrants, han instal·lat a les principals ciutats del Gau i reben per missió d'organitzar les expulsàvem. Dels fitxers de persones a expulsar i dels plànols de transport han establert, dels camps d'etapa han posat en marxa. No obstant això, res no ha fet al Govern general per acollir aquesta població[41].
Aquests expulsàvem, destinades a reforçar la proporció d'Alemanys al Reichsgau, pretenen portar el part de població alemanya a 50 % de la població total del Reichsgau l'any 1945 en refoulant els Polonais i els Jueus, recaptats pels Alemanys com bruts i vecteurs de malalties[42], al Govern General de Polònia. Això ha efectuat en el marc d'un plànol elaborat a la primavera 1940 per Konrad Meyer-Hetling, el concepteur d'un dels nombrosos avantprojectes de l'esquema general de l'Est[43]. No obstant això, aquests programes d'expulsàvem es xoquen a les realitats de l'economia de guerra alemanya. Greiser rebutja així a un marc de l'administració del cap de la policia i de les SS, responsable de la política racial, l'expulsió d'obrers agrícoles polonais[11].
Sotmesos a un tractament discriminatoire, recaptats com dels serfs[44], els Polonais del Warthegau són molt d'hora víctimes de mesures vexatoires[7]. Els primers mesos d'existència del Gau veuen la posada en marxa d'una política de terror systématique per la SS, carregada
Al mes de maig 1940, una ordenança prohibit els matrimonis mixtes entra Polonais i Alemanys, a continuació en setembre, tot contacte sexual ha prohibit entra Polonaises i dels soldats alemanys. Els Polonaises contrevenant a aquesta ordenança han condemnat al bordel, tandis, que, fi 1941, els relatàvem sexuals entra Alemanyes i Polonais han castigat de mort per l'home. En desembre 1941, un codi pénal específic ha adoptat pels Polonais i els Jueus del Reichsgau, suprimint els drets del defensa, les possibilitats de crida i instituant la immédiateté de l'execució de la sentència. La posada en marxa d'aquests procediments judicials específics entrena la multiplicació de les condemnes a mort[7].
Com al conjunt dels territoris polonesos annexionats o ocupats pel Reich, els poloneos es veuen igualment privats d'accessos a l'educació altra que primària[48]. D'uns altres projectes són igualment elaborats per la SS amb la finalitat d'accentuar la segregació entra Alemanys i Polonais : per exemple, els Polonais qui desitgen que els seus nens continuen els seus estudis més enllà de la quarta classifica deuen fer-ne la demanda[49]. De més, els Polonais es veuen prohibir de fa tot pràctica religiosa, les soles Esglésies reconegudes al Gau sent reservades als Alemanys[50].
Ofensiva i ocupació soviètica[modifica]
El gener del 1945 comença l'ofensiva soviètica sobre el Vístula i l'Oder que durà a la conquesta de de la ciutat de Lodz el 19 de gener i finalment de la capital del Reichsgau, Posen, el 24 de febre després de gairebé un mes de setge. Algunes setmanes abans, El 21 de gener, la capital havia estat declara fortalesa comença l'ofensiva soviètica sobre Posen. La població alemanya fugirà a la desbandada tant a causa de les dificultats imposades per les autoritats nazis com per la rapidesa de l'ofensiva soviètica. Es calcula que aproximadament 50.000 refugiats van morir tant per les atrocitats comeses per l'Exèrcit Roig com per les dures condicions climàtiques pròpies de l'hivern continental. El que restava de la població alemanya serà expulsada cap a Alemenya quan acabi la guerra(**). Els territoris que formaven l'antic Reichsgau foren reincorporats a Polònia d'acord als acords presos la Conferència de Ialta.
Notes[modifica]
[1]: Robert M. KENNEDY, Major Infantry United States Army, The German Campaign in Poland (1939), Brennington, Merriam Press, 2015 (reprinted) (1º edició, Department of the Army, 1956), pàg. 127.
[2]: ibid., ibid.
[3]: René Epp, «Des laboratoires pour l'Europe nouvelle : la lutte implacable du national-socialisme contre les Églises dans les territoires annexés pendant la guerre», Revue des Sciences Religieuses, vol. 65, no 1, 1991, p. 71-94 , on line ((http://www.persee.fr/doc/rscir_0035-2217_1991_num_65_1_3164), consultat 24 desembre 2017.
[4]: Ibid., ibid., pàg. 72.
[5]: Christian BAECHLER, Guerre et extermination à l'Est : Hitler et la conquête de l'espace vital. 1933-1945, 2012, Paris, Tallandier, pàg. 136
[6]: Martin BROSZAT, L'État hitlérien : L'origine et l'évolution des structures du troisième Reich, Paris, Fayard, 1985, pàg. 209.
[7]: Epp, 1991, «Des laboratoires...», pàg.. 73.
[8]:Ian KEFRSHAW, Essai sur le charisme en poltique, Paris, Gallimard, 1991, pàg. 250.
[9]: Per exemple, el 29 de setembre del 1949 es dirigia en carta al ministre de l'Interior del Reich, Frick, insistint en la missió política i racial que li havia encomanat Hitler. Al respecte, Broszat, L'État hitlerien..., op.cit., 1985, p. 210.
[10]: Respectivament: Kershaw, ibid., 1991, p. 249. i Christian INGRAO, Croire et détruire: les intellectuels dans la machine de guerre SS, Paris, Fayard, 2010, p. 311
[11]: Édouard CONTET/ Cornelia ESSNEROHNTE, La Quête de la race : Une anthropologie du nazisme, Paris, Hachette, 1995, p. 59.
[12]:
(**)Norman M. NAIMARK, The Russians in Germany. Harvard University Press, pàg. 75.
Referències[modifica]
- Alyaq Alan et Robert Frank, 1937-1947 : la guerre-monde I et II, Paris, Gallimard, 2015, 1412 + 1073 p.
- Götz Aly, Comment Hitler a acheté les Allemands : Une dictature au service du Peuple, Paris, Flammarion, 2005 (ISBN 978-2-0812-1809-3).
- Chistian Baechler, Guerre et extermination à l'Est : Hitler et la conquête de l'espace vital. 1933-1945, Paris, Tallandier, 2012, 524 p. (ISBN 978-2-84734-906-1).
- Georges Bensoussan, Histoire de la Shoah, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Que sais-je? », 2012, 128 p. (ISBN 978-2-13059-324-9).
- Martin Broszat, L'État hitlérien : L'origine et l'évolution des structures du troisième Reich, Paris, Fayard, 1985, 625 p. (ISBN 978-2-213-01402-9).
- Christopher R. Browning, Les origines de la Solution finale : L'évolution de la politique antijuive des nazis septembre 1939 - mars 1942, Paris, Les Belles Lettres, 2007, 1023 p. (ISBN 978-2-251-38086-5).
- Johann Chapoutot, « Éradiquer le typhus : imaginaire médical et discours sanitaire nazi dans le gouvernement général de Pologne (1939-1944) », Revue historique, vol. 1, no 669, 2014, p. 87-108 (DOI 10.3917/rhis.141.0087). (inscription nécessaire) – via Cairn.info Document utilisé pour la rédaction de l’article
- Johann Chapoutot, La loi du sang : Penser et agir en nazi, Paris, Gallimard, 2014, 567 p. (ISBN 978-2-07-014193-7)
- Édouard Conte et Cornelia Essner, La Quête de la race : Une anthropologie du nazisme, Paris, Hachette, 1995, 451 p. (ISBN 978-2-01-017992-1).
- René Epp, « Des laboratoires pour l'Europe nouvelle : la lutte implacable du national-socialisme contre les Églises dans les territoires annexés pendant la guerre », Revue des Sciences Religieuses, vol. 65, no 1, 1991, p. 71-94 (DOI 10.3406/rscir.1991.3164, lire en ligne).
- Saul Friedländer, Les Années d'extermination : L'Allemagne nazie et les Juifs. 1939-1945, Paris, Seuil, 2008, 1032 p. (ISBN 978-2-7578-2630-0).
- Christian Ingrao, Croire et détruire: les intellectuels dans la machine de guerre SS, Paris, Fayard, 2010, 703 p. (ISBN 978-2-8185-0168-9).
- Ian Kershaw, Essai sur le charisme en politique , Paris, Gallimard, 1991, 416 p. (ISBN 2-070-41908-8).
- Ian Kershaw, La Fin : Allemagne, 1944-1945, Paris, Seuil, 2012, 665 p. (ISBN 978-2-02-080301-4).
- Viktor Klemperer, LTI, La langue du IIIe Reich : Carnet d'un Philologue, Paris, Albin Michel, 1996, 373 p. (ISBN 2-266-13546-5).
- Annie Lacroix-Riz, Le Vatican, l'Europe et le Reich : De la Première Guerre mondiale à la guerre froide, Paris, Armand Colin, 1996 (ISBN 978-2-200-21641-2).
- Barbara Lambauer, « Les «Croisés d'Himmler» et la politique de la police du parti nazi vis-à-vis des confessions religieuses », Revue d’histoire moderne et contemporaine, vol. 50, no 1, 2003, p. 198-205 (on line). (inscription nécessaire) – via Cairn.info
- Peter Longerich, Himmler : L'éclosion quotidienne d'un monstre ordinaire [« Heinrich Himmler. Biographie »], Paris, éditions Héloise d'Ormesson, 2010, 917 p. (ISBN 978-2-35087-137-0).
- Jean Lopez, Berlin : Les offensives géantes de l'Armée Rouge. Vistule - Oder - Elbe (12 janvier-9 mai 1945), Paris, Economica, 2010, 644 p. (ISBN 978-2-7178-5783-2).
- Norman M. Naimark, The Russians in Germany. A History of the Soviet Zone of Occupation, 1945-1949, Harvard University Press, 1995, ISBN 0674784057
'