Usuari:Contraix/proves/Vall de Conangles
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La vall de Conangles és una vall situada al sud dels Pirineus axials i té una orientació est-oest. El seu desnivell oscil·la entre els 1.556 metres del refugi de Conangles fins els 2.887 del Tuc des Estanhets. Per llevant resta oberta a la vall del riu Noguera Ribagorçana.
La part superior de la vall està inclosa dintre de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La totalitat de la vall de Conangles està inclosa dintre del municipi de Naut Aran, a la comarca de la vall d'Aran, encara que geogràficament pertany a la conca del Noguera Ribagorçana.
El refugi de Conangles es troba a la base de la vall, a peu de la carretera N-230, a una altitud de 1.555,6 metres.
Geografia[modifica]
Cims, serres i colls[modifica]
En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord, es troben els següents elements geogràfics:
Vessant septentrional (N)[modifica]
La carena de muntanyes del vessant separa la vall de Conangles de la vall d'Aran geogràfica.
- Tuc deth Pòrt de Vielha, pic amb un altitud de 2.605 metres.
- Sèrra de Fontfreda.
- Tuc de Sarrahèra, de 2.634 metres.
Vessant oriental (E)[modifica]
Separa la vall de Conangles de la capçalera de la vall de Rius i el Circ de Tòrt, ambdues situades a la vessant atlàntica dels Pirineus.
- Tuc de Lac Redon, pic de 2.564 metres d'altitud.
- Coret deth Lac Redon, coll de muntanya que comunica la vall de Rius amb la vall de Conangles. El pas es fa a una altura de 2.450 metres.
- Pòrt de Rius. Es la principal entrada a la vall de Conangles procedent de la vall de Rius. Hi passa el sender GR-11, que recorre els Pirineus pel vessant sud, i permet accedir al refugi de la Restanca.
- Tuc de Tòrt, de 2.656,7 metres.
- Coth de Conangles.
- Tuc des Estanhets, de 2.887 metres.
Vessant meridional (S)[modifica]
Separa la vall de Conangles de la vall de Besiberri, que pertany al municipi de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
- Molar Gran. Serra crestejada des del Tuc des Estanhets fins les Colhadetes de Conangles.
- Colhadetes de Conangles, enforcadura entre el Molar Gran i el Tuc de la Contesa, de 2.685 metres.
- Tuc de la Contesa, pic de 2.778 metres.
- Molar Xic. Carena de muntanya que va perdent altitud fins arribar a la base de la vall.
Vessant occidental (O)[modifica]
La vall de Conangles desemboca a vall de la Noguera Ribagorçana, on es troba la carretera N-230 en el punt d'entrada a la boca sud del túnel de Viella. Destaca també la presència del refugi de Conangles, un heliport i l'edifici de Centre de Recerca d'Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona, així com s'hi trobava un hostal, anomenat Hospital de Viella, que era el lloc on històricament acollien els viatgers que anaven cap a la Vall d'Aran, i que actualment (2020) encara dóna servei. A l'altre cantó de la carretera, a l'oest, es troba la vall de Molieres.
Estanys i Rius[modifica]
El Lac Redon, situat a 2.234 metres d'altitud, està situat al sud de sèrra de Fontfreda. La vall és dividida en dos pel riu Ribera de Sant Nicolau, alimentat per nombrosos afluents i que desguassa al Noguera Ribagorçana.
Bosc de la Contesa[modifica]
El bosc de la Contesa o de Conangles s'estén des de un límit superior d'entre els 1.800 i el 2.000 metres des del riu Ribera de Sant Nicolau cap el sud fins el riu Barranc de Besiberri, que creua la vall de Besiberri. És un bosc mixt de faig (Fagus sylvatica) i avet blanc (Abies alba) més importants de la Península ibèrica.
També s'hi troben el joliu (scila lilio-hyacinthus), l'espunyidella d'olor (Galium odoratum) i l'el·lèbor verd (Helleborus viridis).[1]
Bibliografia[modifica]
- «Vall de Conangles» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2020].
Referències[modifica]
- ↑ Carreras, Jordi; Ferré, Albert; Vigo, Josep. «Boscos». A: Manual dels hàbitats de Catalunya (pdf). Volum VI. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, 2015. ISBN 978-84-3939-380-1 [Consulta: 12 agost 2020].