Usuari:G. Kirena/proves

• OBRES DESTACADES AL MUSEU ABELLÓ
• 
  Coves de Mallorca (1903), pintura a l'oli per Joaquim Mir i Trinxet.
• 
  Declaració d'Amor (Súplica) (c. 1908), dibuix per Ismael Smith.
• 
  Retrat de Matilde Rouvière (1890), oli sobre tela per Carles Pellicer i Rouvière.
• 
  Poema experimental (1947), de Joan Brossa.
• 
  Paisatge de Santa Perpétua de Mogoda (c. 1914 - 1922) oli sobre tela per Joaquim Mir i Trinxet.
• 
  Esbós per a l'anunci de l'Anís del mono (1898), dibuix per Ramon Casas.
• 
  Víctimas de la Fiesta (1894), gratagge sobre paper per Darío de Regoyos.
• 
  La Gitaneta (1933), escultura per Joan Rebull.
• 
  Porta de l'estudi, Isidre Nonell.
• 
  La Garriganga, oli sobre fusta per Joan Abelló.

Retrat de Matilde Rouvière

Creador	Carles Pellicer i Rouvière
Creació	1890
Mètode de fabricació	Pintura a l'oli sobre tela
Gènere	Retrat
Mida	150 () × 80,5 () cm
Propietat de	Donació dels fills d'Eusebi Bertrand Serra
Col·lecció	Museu Abelló, Mollet del Vallès
Catalogació
Número d'inventari	D-00142

Carles Pellicer i Rouvière (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1959) va ser un pintor, retratista i bohemi català.

Biografia

Nascut a Barcelona, Carles Pellicer i Rouvière va ser fill únic d'una família benestant. El seu pare fou Manuel Pellicer, capità de la marina mercant, i la seva mare Matilde Rouvière, dona il·lustrada d'origen francès; des de la infantesa, van encarregar-se de proporcionar-li una bona educació. Cal destacar la figura de l’oncle del pintor, Lluís Rouvière i Bula, un prestigiós enginyer industrial de l'alta societat barcelonina i director de diverses companyies ferroviàries. També va ser delegat general de l’Exposició Universal de Barcelona.

Aquests origens i contactes familiars, els seus estiuejos a Puigcerdà amb els Bertrand, els Granados, els Marshall, i el seu caràcter extravertit, van fer del mestre un personatge singular amb un ampli i heterogeni cercle d’amistats.

Context històric

Pellicer va viure a els canvis de la societat barcelonina de finals del XIX, on proliferaven noves formes de vida, d’oci i de relacions socials a l'entorn de la música i l’espectacle, que és programaven als teatres i als salons de les cases benestants de la ciutat. Així, la Barcelona de finals del segle XIX a inicis del XX va veure com la vida cultural i mundana es desenvolupava en determinades entitats on s’agrupaven cercles d' escriptors, artistes, pintors i músics.

A partir dels segles XVIII i XIX, el saló va convertir-se en una gran habitació destinada a la vida social; les festes i reunions de la bona societat es duien a terme en salons elegantment decorats. L'artista s'envolta d'un marc constructiu de Barcelona com a metròpoli moderna, al qual va contribuir l’Exposició Universal del 1888 i on París esdevé l’eix de transferència principal vers la capital catalana, que culturalment vol convertir-se en la París del sud. És en aquest panorama d’efervescència que hem de situar la figura de Carles Pellicer.

Anys de formació

Primers anys a Barcelona

Les primeres lliçons dins del món de l'art es remunten a finals del segle XIX. Amb l'edat de quinze anys, va rebre formació de dibuix a casa del pintor, dibuixant i litògraf Eusebi Planas, que havia retornat de París on hauria treballat amb amb l’editor Adolphe Goupil. Les il·lustracions de caràcter eròtic del mestre van fer que Matilde Rouvière decidís que el seu fill canvies de centre. A l'Escola de Belles Arts de Barcelona, l'any 1883 va matricular-se a "Enseñanzas Superiores de Pintura, Escultura y Grabado", tenint com a mestre a Antoni Caba i Casamitjana, un dels millors retratistes del moment, i Lluís Rigalt fins a l'any 1887, quan es graduà.

De la primera etapa del jove artista, destaca l'obra Nu femení (1883), similar a les formes arrodonides de les dones que es representen en una de les creacions de Jean Auguste Dominique Ingres, El bany Turc (1862). A més del reconeixement que van tenir les representacions anteriors, Carles Pellicer i Rouvière, també va realitzar una sèrie d'obres de temàtica de paisatges a l'assignatura "Copia en estampa", centrant-se en les estampes i cartilles dels mestres de la Itàlia renaixentista com Antonio Allegri da Correggio o Girolamo Francesco Mazzola, dit Parmigianino.

Etapa a París

L'any 1888, amb vint-i-dos anys, va viatjar a la capital francesa per ampliar els seus horitzons creatius. Continuà la seva formació a París, on va ser alumne a l'Académie Julian, formant-se sota el mestratge del pintor academicista William-Adolphe Bouguereau, una de les figures més emblemàtiques de la pintura acadèmica anomeada "pompier". Bouguereau era el president de la Société des artistes français i el responsable dels Salons oficials, on es valorava sobretot la perfecció tècnica en el tractament del nu mitològic, de la pintura històrica i del retrat. L’auge del sistema acadèmic de les Belles Arts va comptar amb l’admiració del públic i de la crítica oficial, molts cops titllat d'un art efectista i la falsament grandiloqüent propi de “l’art pompier”. Fou aquí on adquirí un ple domini de la línia, la forma i la composició, fent de l'artista un dibuixant de gran qualitat.

A l'acadèmia, l'ensenyament se centrava en l'aprenentatge mitjançant la còpia d'obres dels grans mestres de la història de l'art, fins que l'alumne procedís a treballar al model natural. El fet que el pintor utilitzes com a model de còpia diferents obres figuratives del seu mestre, va comportar la creació d'un gran vincle entre ells que finalment va portar al reconeixement del jove artista com un dels deixebles de William-Adolph Bouguereau. Testimoni d’aquests estrets llaços amb l’artista i la seva esposa, la també pintora Elizabeth Gardner Bouguereau, és la correspondència entre aquesta última i Carles Pellicer, que es va mantenir més enllà de la data de la mort del mestre Bouguereau l'any 1905.

La influència de l’obra de Bouguereau sobre el jove artista és evident: els rostres de les figures, suaus i idealitzats, els cossos sensuals sota les teles, l’arquitectura i la presència de la natura són habituals en les obres del mestre francès.

Durant la seva estada parisenca, entre 1888 i 1905, va exposar als Salons on va presentar pintures on la figura femenina era la protagonista i va saber retratar amb eficàcia les elegàncies de la seva època. Algunes de les obres d'aquest periode d'exposicions son la pintura titulada Magranes, on Pellicer mostra la sensualitat femenina representant una jove emmarcada en un paisatge idíl·lic i envoltada de natura. El tema de les personificacions, representades per joves elevades a la categoria de divinitat, és una constant que serveix al pintor per justificar el nu femení, com passa a l’obra El nido vacío o a Retrat de Mercedes Mata a Puigcerdà, publicada originalment amb el títol Meditación, on la figura de la dona resta sense individualitat per a evocar qualitats o idees, com la meditació en aquest cas.

Retorn a Barcelona

Cap al 1905 torna a Barcelona, on va centrar la seva producció pictòrica en els retrats preciosistes i sumptuosos de famílies adinerades barcelonines: els Bertrand, els Macaya, els Muntadas o els marquesos d’Alella, entre d’altres, van formar part de la seva clientela. A la correspondència del Centre de Documentació de la Fundació Municipal Joan Abelló trobem diverses cartes que el relacionen amb la monarquia espanyola aixó com testimonis del retrat que va fer a la Infanta Maria Teresa.

Durant els anys que es va establir definitivament a la capital catalana, vivia a Passeig de Gracia, a un gran pis on feia reunions a les que assitien intel·lectuals i artistes de l'època i que era ple de quadres i d'objectes d'art. Actualment, alguns d'aquests objectes artístics i obres de Pellicer, formen part del fons de la Fundació Municipal Joan Abelló.

Darrers anys

Finalment, el 1959, va morir a Barcelona. Moltes peces, tant de la seva col·lecció com obres seves, van acabar essent part de la col·lecció Abelló, i unes altres van passar a ser de la família Bertrand, amb qui Pellicer tenia una estreta relació.

Exposicions

El pintor va exposar als coneguts Salons de París a partir del 1893 amb obres on representava figures al·legòriques impregnades d'erotisme i sensualitat. Etude pour un portrait va ser la primera obra que va exposar, feta amb la tècnica del pastel. Sis anys després, va exposar al Saló Portrait de Néna, i Eté on va mostrar dos nous treballs realitzats amb pintura. Al 1900 va presentar la seva obra Attente, al 1901 Fleur preferée, Prisonnier al 1902, Portrait de Madame de I. al 1903, Nénuphars al 1904 i Portrait de Madame Raphaela de Vigo al 1905. Tres de les obres exposades (Prisonnier, Portrait de Madame de I. i Portrait de Madame Raphaela de Vigo) van ser publicades al Catalogue Illustré.

El pintor va ser un assidu expositor de les exposicions nacionals de belles arts i va participar en moltes altres celebrades a les diferents institucions barcelonines. La seva activa participació en la vida artística i les seves abundants relacions socials amb escriptors, pintors, músics i membres de famílies adinerades i poderoses, van fer que Carles Pellicer tingués una gran popularitat als cercles artístics i socials de la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX.

Obres