Usuari:Jordimanya/Jordi Manyà i Martínez
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Jordimanya. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 de gener de 1965 Sabadell, Catalunya  |
| Vicepresident Fundacional de l'Assemblea Nacional Catalana | |
← cap Carles Castellanos → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | Professor universitari, enginyer, advocat i periodista |
| Lloc web | http://www.jordimanya.com |
Jordi Manyà i Martínez (Sabadell, Catalunya, 14 de gener de 1965) és un advocat, enginyer i llicenciat en comunicació audiovisual català. Alhora és professor[1] de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Fou el primer vicepresident de l'ANC[2] i el responsable del disseny de la seva estructura organitzativa i legal.
Biografia[modifica]
Va néixer a Sabadell el 14 de gener de 1965, fill d'una família de classe mitjana d'aquesta ciutat. Té dos germans: un més gran, en Joan, i un més petit, el Xavier.
Va iniciar la seva educació preescolar al parvulari de l'escola de la Mare de Déu del Diví Pastor de Sabadell, i va continuar l'escolarització fent la EGB a l'escola dels Maristes de Sabadell.
El setembre de 1979 va iniciar el batxillerat al Centre d'Estudis Vidal i Barraquer de Sabadell, on segueix fins acabar fent el COU el curs 82-83.
En aquella època a Sabadell va participar en el grup d'Esplai la Trepa i va fundar el Grup d'Esplai Grinyol, el primer de l'entorn que atenia infants tutelats per la Generalitat i en règim residencia intern.
Amb 18 anys, l'any 1983, va començar a estudiar Enginyeria Superior de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya. Simultaniejava la carrera amb la feina d'educador de Carrer al barri del Raval de Barcelona, Allà va començar a col·laborar amb el Centre Obert Joan Salvador Gavina, i va coincidir amb el Germà Adrià Trescents i amb Sor Genoveva Masip, especialment en l'atenció a joves i adolescents drogoaddictes i amb dificultats legals. També en aquells moments va fundar el Centre Juvenil TEB al mateix barri del Raval.
Poc abans d'acabar la carrera iniciada, va començar a treballar fent d'educador per a la Direcció General de Serveis Penitencaris i Rehabilitació. L'any 1992 va esdevenir Cap de Secció Oberta del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona. Va ser en aquest interval quan va començar a estudiar dret com a segona carrera, estudis que va simultaniejar entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.
En canviar el Codi Penal el 1995, i en permetre's legalment una nova modalitat de compliment de pena en règim extern al sistema penitenciari, Jordi Manyà, va ser del grup iniciador de la Primera Unitat Depenent Penitenciària a Catalunya, "Can Cònsol", de la que en va ser coordinador educatiu. En aquest període va obtenir el títol habilitant com a educador social, tot i no tenir formació universitària d'aquesta disciplina. En aquest període va començar el doctorat en dret a la Universitat de Barcelona. Funda també l'any 2004 la Simulació per a Universitaris del Parlament de Catalunya, actualment dita SPUNI, activitat que encara es realitza avui en dia. Aquesta és la primera experiència de simulació per a universitaris d'una assemblea legislativa a l'Estat espanyol.
Va finalitzar aquesta anterior etapa consolidant els seus estudis als Estats Units, a New Haven, Connecticut, on va assistir a la Law School de la Universitat de Yale. Donat el doble origen dels estudis previs el Dret i l'Enginyeria de Telecomunicacions, la seva àrea d'especialització va ser el Dret d'Internet i de les TIC.
Va començar a exercir el dret a Barcelona just en retornar dels Estats Units amb els estudis ja acabats. També en arribar a Catalunya inicia uns nous estudis a la UOC de comunicació audiovisual.
La seva estada a Barcelona després del retorn dels Estats Units, fou molt breu ja que de seguida va marxar altre cop del país i va passar a residir a Birmingham i a Brussel·les després. També durant la seva estada a Brussel·les va col·laborar al Parlament Europeu i a la corresponsalia a Brussel·les de TV3.
Retorna definitivament a Barcelona el 2010, quan reprèn la seva tasca com advocat. Acaba els estudis de Comunicació Audiovisual, com a tercera carrera.
Membre del Secretariat Nacional de l'ANC[modifica]
El 30 d'abril de 2011 a la Conferència Nacional per a l'Estat Propi va presentar-se com a candidat i fou escollit per a ser membre del Secretariat Provisional d'allò que hauria de dur a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana. En el secretariat Nacional Provisional va assumir les funcions d'assessor jurídic, juntament amb en Santi Pons i Ricard Gené. Fou ell qui va dissenyar l'estructura de funcionament, organitzativa i legal de l'entitat plasmant-ho en la redacció dels estatuts provisionals i del conjunt de la resta de documents fundacional. Després va ser escollit com a primer vicepresident de l'ANC.
En anys posteriors (va ser membre del Secretariat Nacional de l'ANC en les tres successives eleccions) va ocupar diverses funcions a l'Assemblea. Els primers anys va seguir exercint les funcions jurídiques de l'Assemblea i a més va ser l'interlocutor de l'Associació amb els partits polítics[3]. També fou un dels dos creadors de l'Assemblea Territorial de Brussel·les[4]. Posteriorment va liderar un sector del secretariat nacional de l'Assemblea que considerava que calia no únicament cercar la independència sino que també calia començar a preparar el dibuix de la Catalunya del Futur i que en el segle XXI això havia de fer-se des de la participació ciutadana. En aquest sentit, dins de l'ANC es va constituir el projecte El País que Volem[5], que ell va coordinar i dirigir en el seu procés fundacional.
El projecte intern de l'ANC anomenat El País que Volem [5] pretenia fer aflorar idees i suggeriments de qualsevol espectre ideològic sobre com havia de ser el país en el futur, i ho volia fer des d'una òptica no limitada al independentisme sinó també oberta a la resta de mirades socials. L'ANC va ser acordar, per tant, que adquirís vida pròpia i sortís de l'estructura orgànica interna de l'ANC, que el condicionava a connectar només amb l'independentisme sociològics. Així fou, que es va crear amb personalitat jurídica pròpia l'associació El Pais que volem (EPqV)[5], de la que en Jordi Manyà fou el Secretari i Salvador Alegret (degà de la Universitat Catalana d'Estiu), el seu president.
Aquesta entitat va aturar la seva acció, per voluntat pròpia, delegant les seves funcions i finalitats en "Reinicia" en tant que era una plataforma on confluïen altres entitats que perseguen interessos i objectius similars.
Etapa a Exigents[modifica]
Des de gener de 2017 ha participat en la creació de Exigents associació de finalitats molt similar al País que Volem[5], a qui preten substituir, però que enfoca molt més la seva feina en la organització d'un conjunt de congressos i activitats de dinamització i participació ciutadana. Jordi Manyà n'és el seu secretari i Rosa Maria Dumenjó la seva presidenta. Aquesta associació té com a primera finalitat organitzar el primer Congrés Catalunya I Futur, el Congrés que té com a president d'Honor a Federico Mayor Zaragoza i com a president del seu consell directiu a Eudald Carbonell, altres vicepresidents ho són Joandomenec Ros, Miquel Strubell, Josep Ferrer i Pere Pugès.
Referències[modifica]
- ↑ ub. «Universitat de Barcelona - Directori UB», 08-10-2009. [Consulta: 9 juliol 2017].
- ↑ «Wikipedia / Assemblea Nacional Catalana / apartat història.». [Consulta: 1r juliol 2017].
- ↑ (Cap. 8) Vilalta, Anna Rosenfeld i; Guixà, Joan Serra i. 17:14 L'hora del poble: Com vam fer la Via Catalana. ARA LLIBRES, 2013-11-29. ISBN 9788415642664.
- ↑ «Jordi Manyà». [Consulta: 9 juliol 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Ara.cat : El País que Volem.» (en català), 29-05-2014. [Consulta: 1r juliol 2017].
Enllaços externs[modifica]