Vés al contingut

Usuari:Lekimodani/The Love Witch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

The Love Witch[modifica]

Infotaula de pel·lículaLekimodani/The Love Witch
The Love Witch
Fitxa
DireccióAnna Biller
Protagonistes
Samantha Robinson
Gian Keys
Laura Waddell
Jeffrey Vincent Parise
Jared Sanford
Robert Seeley
Jennifer Ingrum
ProduccióAnna Biller
GuióAnna Biller
MúsicaAnna Biller
FotografiaM. David Mullen
ProductoraAnna Biller Productions
DistribuïdorOscilloscope Laboratories
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena31 de gener, 2016

(Festival Internacional de Cinema de Rotterdam) 11 de noviembre, 2016

(Estats Units; limitada)
Durada120 minuts [1]
Idioma originalanglès
Recaptació228.894 US$ [2]


The Love Witch  (La bruixa de l’amor) és una horror comedy estatunidenca editada, dirigida, produïda i composta el 2016 per Anna Biller, una autora amb clares influències de la filmologia feminista.[3] El film, ambientat en l’actualitat, pren com a protagonista una bruixa que fa servir la màgia i els encanteris per fer que els homes s’enamorin d’ella; tot plegat amb uns resultats espantosos. Rodada a Los Angeles i Eureka (Califòrnia), la pel·lícula va estrenar-se al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam[4][5]  i el maig de 2016, durant el Marché du Film del Festival Internacional de Cinema de Canes, Oscilloscope Laboratories[6][7] va adquirir-ne els drets per a la seva distribució. Es va rodar en 35mm i les còpies que se’n van fer van fer-se a partir del tall de negatiu original.[8] La crítica l’ha rebuda positivament per l’homenatge paròdic que fa del cinema de terror i dels films en Technicolor dels anys 60, que combina amb una reflexió profunda sobre els rols de gènere contemporanis.[9][10]

Descripció[modifica]

A The Love Witch el personatge de bruixa funciona com a metàfora de la dona, de qui es pressuposa, per la seva condició, que és objecte de la por dels homes i que posseeix de manera innata una propensió a la intuïció, la maternitat i  la fetilleria. El personatge protagonista del film, una jove que fa servir la màgia per fer que els homes se n’enamorin, personifica l’arquetip de la femme fatale.[11] A banda, la pel·lícula s’endinsa en l’estètica camp dels films de terror[12] dels seixanta i explora, des d’una perspectiva femininista,[13] temes com l’amor, el desig i el narcisisme.

Tant la creació d’un set de rodatge i uns dissenys de vestuari elaborats com la voluntat d’oferir una paleta de colors capaç de coincidir amb  la del Tecnicolor[14] són prova de l’elevada estilització del film, que imita el look dels seixanta tot i estar ambientat en l’actualitat (per la qual cosa s’hi veuen cotxes i telèfons mòbils moderns).

Argument[modifica]

La pel·lícula comença amb l’Elaine, una bruixa jove i bonica que condueix cap a Arcata (Califòrnia) per començar una nova vida després que el seu marit, en Jerry, s’hagi mort (tot i suggerir-se clarament que ella n’és precisament la causant). Quan hi arriba, l’Elaine lloga una habitació en una casa d’estil victorià propietat de la Barbara, la seva mentora, i que ha estat conservada per la decoradora d’interiors de la casa, la Trish Manning. Amb la intenció de fer amistat amb la jove, la Trish porta l’Elaine a una casa de te on es troben amb el seu marit, en Richard, que queda immediatament corprès per l’Elaine des del moment en què creuen mirades. Amb l’esperança de trobar un nou amant, l’Elaine escenifica un ritual per tal de conèixer un nou home i ben aviat coneix en Wayne, un professor de literatura a la universitat local.

Tots dos viatgen cap a la casa de camp d’en Wayne i, allà, ella li fa prendre un beuratge que conté al·lucinògens. Tots dos tenen relacions sexuals i això provoca que en Wayne es torni insegur i sentimental, la qual cosa fa que l’Elaine deixi de trobar-lo atractiu i hi perdi l’interès. Mor l’endemà i l’Elaine l’enterra juntament amb una ampolla embruixada. Ràpidament decideix que el següent home que provarà de seduir serà en Richard i, un dia, aprofitant que la Trish és fora, el convida a la seva habitació i li fa beure, també a ell, una poció. Com a conseqüència d’això, en Richard s’obsessionarà amb l’Elaine, que es veurà obligada a tallar amb ell.

Mentrestant i sense que l’Elaine ho sàpiga, un dels companys de feina d’en Wayne n’ha denunciat la desaparició, cosa que portarà l’agent de policia Griff a investigar el cas i a descobrir el cadàver d’en Wayne i l’ampolla embruixada. Les proves l’acaben conduint cap a l’Elaine, però com que ell també se n’acaba enamorant, en un primer moment refusa de creure’s que ella seria capaç d’assassinar algú, cosa que provoca la ira de l’Steve, el seu company de feina. L’Elaine el correspon i està tan convençuda que és l’home del seus somnis que fins i tot simulen unes noçes amb el seu sàbat en una fira renaixentista.

Mentrestant, un Richard lúgubre decideix suïcidar-se a la banyera, on la Trish el troba més tard. Abatuda, la Trish convida l’Elaine a fer un te i s’emprova l’anell que en Griff va donar a l’Elaine a la boda falsa i s’oblida de tornar-l’hi. La Trish decideix anar a l’apartament de l’Elaine per tornar-li l’anell, però quan hi arriba descobreix un altar amb els amants morts de l’Elaine i, de retruc, que els seu marit n’era un. L’Elaine l’enxampa i les dues es barallen fins que la Trish marxa de l’apartament. Després l’Elaine queda de trobar-se al cabaret amb en Griff, que l’acusa de les morts d’en Wayne i en Richard. Li diu que hi ha mostres d’ADN que la relacionen amb tots dos, com l’ampolla embruixada d’en Wayne o els objectes que la Trish li va donar al Richard i que implicarien l’Elaine en el seu suïcidi. Malgrat el seu amor inicial, en Griff es resisteix a deixar anar l’Elaine sense càstig. Els clients del cabaret, que tenen prejudicis contra les bruixes, escolten la conversa i intenten fer mal a l’Elaine. En Griff  l’ajuda a fugir i tots dos tornen a l’apartament, on ella es revenja d’ell per no haver-la estimat com calia.

Repartiment principal[modifica]

  • Samantha Robinson: Elaine
  • Gian Keys: Griff
  • Laura Waddell: Trish
  • Jeffrey Vincent Parise: Wayne
  • Jared Sanford: Gahan
  • Robert Seeley: Richard
  • Jennifer Ingrum: Barbara
  • Clive Ashborn: Professor King
  • Stephen Wozniak: Jerry
  • Elle Evans: Star

Producció[modifica]

The Love Witch és una de les últimes pel·lícules en haver tallat un negatiu de càmera original en un film de 35 mm.[15] De fet, va ser l’única pel·lícula nova (no clàssica) d’aquest format que es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam.[16] Anna Biller, inspirada en el Tecnicolor del 60,[17][18] va dissenyar els sets i el vestuari per emular l’estil de les pel·lícules clàssiques de Hollywood[19] i va col·laborar de molt a prop amb un habitual seu, el director de fotografia M. David Mullen (expert en cinematografia d’època i nominat en dues ocasions pels Premis Independents Spirit),[20] per tal de crear l’estil de llum dura propi d’aquest gènere cinematogràfic.[21] [22]A les escenes de cotxe es va fer servir la retroprojecció per donar glamur a l’actriu principal i també com a homenatge al començament de la pel·lícula Els ocells de Hitchcock.[23]

Els actors també van actuar seguint un clàssic estil «presentacional» i l’actriu protagonista, la Samantha Robinson, va rebre nombrosos elogis pel seu acting estilitzat.[24][25]

Al seu compte de Twitter, l’Anna Biller va compartir que molts dels membres de l’equip eren contraris al concepte del film fins al punt que varen intentar sabotejar-ne el progrés.[26]

Recepció[modifica]

Recepció de la crítica[modifica]

The Love Witch va rebre bones crítiques. Al web de crítiques Rotten Tomatoes, el film ha estat aprovat en un 95% basant-se en 100 crítiques, amb una nota mitjana de 7,6/10. La crítica consensuada del web comenta que:

« The Love Witch offers an absorbing visual homage to a bygone era, arranged subtly in service of a thought-provoking meditation on the battle of the sexes. The Love Witch constitueix un homenatge visual absorbent a una època passada, disposat de manera subtil i al servei d’una reflexió sobre la batalla de sexes.[27] »
— Rotten Tomatoes


A Metacritic i, basant-se en 27 crítiques, el film obté una mitjana de 82 sobre 100 i se’l qualifica com a «digne d’aplaudiment universal», i apareix en conseqüència a la llista de “pel·lícules Metacritic que s’han de veure”.[28] A una ressenya del New York Times, A. O. Scott va dir que:

« Ms. Biller's movie, like its heroine, presents a fascinating, perfectly composed, brightly colored surface. What's underneath is marvelously dark, like love itself. La pel·lícula de la senyora Biller, com la seva heroïna, presenta una superfície perfectament encalmada i brillantment acolorida. El que hi ha a sota és, com l'amor mateix, meravellosament fosc. »
— A.O. Scott

"La pel·lícula de la senyora Biller, com la seva heroïna, presenta una superfície perfectament encalmada i brillantment acolorida. El que hi ha a sota és, com l'amor mateix, meravellosament fosc."[29]

The Love Witch apareix en el lloc 30 de la llista de pel·lícules de terror de Rotten Tomatoes.[30] També va fer-se un lloc a la llista de les deu millors pel·lícules de terror del 2016 de Rolling Stone,[31] la llista de millors pel·lícules del 2016 del New Yorker i la llista de millors pel·lícules del 2016 de IndieWire.[32][33]

Premis i nominacions[modifica]

The Love Witch va guanyar una corbata al Premi Trailblazer i el Millor Disseny de Vestuari als Premis del Cercle de Crítics de Cinema Independent de Chicago,[34] i també va guanyar el Premi a la Millor Pel·lícula Michael Cimino als Premis de Cinema Independent dels Estats Units.[35] El Cercle de Crítics de Cinema de Dublín va atorgar a M. David Mullen el premi a la Millor Fotografia.[36] Samantha Robinson va ser nominada com a Millor Actriu als Premis Fangoria Chainsaw del 2017 i Emma Willis va ser nominada amb el Premi de la Fita Tècnica pel maquillatge i els cabells del film al Cercle de Crítics de Cinema de Londres.[37][38] En una editorial del New York Times, A. O. Scott va esmentar que l’Anna Biller era mereixedora de rebre un Premi de l’Acadèmia (Oscar) pel millor guió original per The Love Witch.[39]

Referències[modifica]

  1. ↑ «THE LOVE WITCH (15)». British Board of Film Classification. [Consulta: June 6, 2017].
  2. ↑ «The Love Witch (2016)». Box Office Mojo. IMDb. [Consulta: November 18, 2016].
  3. ↑ Kreul, James. «Categorical Buzz: The Big Indies at 2016 Wisconsin Film Festival» (en anglès). Madison Film Forum, 18-03-2016. [Consulta: 11 octubre 2018].
  4. ↑ Sims, Hank. «‘Love Witch’ Film Crew Invades Arcata Plaza» (en anglès). Lost Coast Outpost. Lost Coast Communications, 14-06-2015. [Consulta: 13 novembre 2018].
  5. ↑ «The Love Witch». Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, 21-09-2018. [Consulta: 11 octubre 2018].
  6. ↑ McNary, Dave. «Cannes: Oscilloscope Buys Anna Biller’s ‘The Love Witch’» (en anglès). Variety. Penske Business Media, 18-05-2016. [Consulta: 13 octubre 2018].
  7. ↑ Erbland, Kate. «Oscilloscope Laboratories Picks Up Anna Biller's Spellbinding 'The Love Witch' – Exclusive» (en anglès). IndieWire. Penske Business Media, 18-05-2016. [Consulta: 10 octubre 2018].
  8. ↑ Biller, Anna. «The Death of Film» (en anglès). Anna Biller's Blog, 30-01-2016. [Consulta: 12 octubre 2018].
  9. ↑ Anders, Allison. «Fear of the Female Planet, or Why I Love The Love Witch» (en anglès). Talkhouse, 11-06-2017. [Consulta: 10 octubre 2018].
  10. ↑ Walter, Brian. «THE LOVE WITCH: A Heady Brew» (en anglès). Film Inquiry, 09-01-2017. [Consulta: 13 octubre 2018].
  11. ↑ de Voogd, Barend. «Shocking News Interview with Anna Biller» (en anglès). Anna Biller Productions. [Consulta: 9 octubre 2018].
  12. ↑ Pickett, Leah. «The Love Witch» (en anglès). The Chicago Reader. [Consulta: 10 octubre 2018].
  13. ↑ Lucca, Violet. «Review: The Love Witch» (en anglès). Film Comment. Film Society of Lincoln Center, Novembre, 2016. [Consulta: 12 octubre 2018].
  14. ↑ Alexander, Chris. «Review: Anna Biller’s THE LOVE WITCH» (en anglès). CommingSoon.net. CraveOnline Media, 04-04-2016. [Consulta: 12 octubre 2018].
  15. ↑ Brody, Richard. «The State of Independent Film in 2016» (en anglès). The New Yorker. Condé Nast, 09-05-2016. [Consulta: 11 octubre 2018].
  16. ↑ «5 x 35mm» (en neerlandès). Festival Internacional de Cinema de Rotetrdam, 01-02-2016. [Consulta: 12 octubre 2018].
  17. ↑ Ehrlich, David. «‘The Love Witch’ Review: Anna Biller’s Technicolor Throwback Is a Spellbinding Feminist Delight» (en anglès). IndieWire. Penske Business Media, 08-11-2016. [Consulta: 13 octubre 2018].
  18. ↑ Collins, Sean T. «This Valentine’s Day, Watch The Love Witch» (en anglès). Vulture. New York Media, 14-02-2017. [Consulta: 12 octubre 2018].
  19. ↑ «Love Witch, The» (en anglès). Film Guide. Maryland Film Festival, 06-05-2016. [Consulta: 11 octubre 2018].
  20. ↑ «ASC Close-Up: M. David Mullen, ASC» (en anglès). American Cinematographer, maig, 2016. [Consulta: 12 octubre 2018].
  21. ↑ «StudioDaily» (en anglès). Studio Daily, 31-01-2017. [Consulta: 14 octubre 2018].
  22. ↑ Gelmini, David. «Exclusive: Director Anna Biller Talks The Love Witch» (en anglès). Dread Central. Dread Central Media, 21-04-2016. [Consulta: 14 octubre 2018].
  23. ↑ MacFarlane, Steve. «Episode 74: The Love Witch» (en anglès). The American Society of Cinematographers. [Consulta: 14 octubre 2018].
  24. ↑ «The Editors» (en anglès). Balder & Dash. Ebert Digital LLC, 19-12-2016. [Consulta: 14 octubre 2018].
  25. ↑ Wixson, Heather. «2016: A Landmark Year for Female Horror Performances» (en anglès). Daily Dead, 22-12-2016. [Consulta: 14 octubre 2018].
  26. ↑ Nordine, Michael. «‘The Love Witch’ Director Anna Biller: Most of the Film’s Crew ‘Hated What We Were Shooting’ and Never Even Saw the Movie» (en anglès). IndieWire. Penske Business Media LLC, 07-12-2017. [Consulta: 14 octubre 2018].
  27. ↑ «The Love Witch (2016)» (en anglès). Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 15 octubre 2018].
  28. ↑ «The Love Witch Reviews» (en anglès). Metacritic. CBS Interactive. [Consulta: 15 octubre 2018].
  29. ↑ A.O., Scott. «Review: 'The Love Witch,' Hell-Bent on Capturing Your Heart» (en anglès). The New York Times. The New York Times Company, 17-11-2016. [Consulta: 14 octubre 2018].
  30. ↑ «Top 100 Horror Movies» (en anglès). Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 15 octubre 2018].
  31. ↑ Bramesco, Charles; Tobias, Scott; Grierson, Tim; COLLINS, Sean T.; KERN, Laura. «The Best Horror Movies of 2016» (en anglès). Rolling Stone, 15-12-2016. [Consulta: 15 octubre 2018].
  32. ↑ Brody, Richard. «The Best Movies of 2016» (en anglès). The New Yorker. Condé Nast, 09-12-2016. [Consulta: 15 octubre 2018].
  33. ↑ Ehrlich, David. «The 25 Best Movie Moments of 2016, According to IndieWire Critic David Ehrlich» (en anglès). IndieWire. Penske Business Media, 06-12-2016. [Consulta: 15 octubre 2018].
  34. ↑ Jevens, Darel. «Top Chicago Critics Circle awards go to 'Moonlight,' 'La La Land'» (en anglès). Chicago Sun-Times, 08-01-2017. [Consulta: 15 octubre 2018].
  35. ↑ Raup, Jordan. «'Krisha' Sweeps the Inaugural American Independent Film Awards» (en anglès). The Film Stage, 19-02-2018. [Consulta: 15 octubre 2018].
  36. ↑ Clarke, Donald. «The DFCC Awards at the Audi Dublin International Film Festival» (en anglès). The Irish Times, 26-02-2017. [Consulta: 15 octubre 2018].
  37. ↑ Fangoria Staff. «Never mind Oscar, here's the 2017 FANGORIA Chainsaw Awards Nominees Ballot!» (en anglès). Fangoria. Fangoria Entertainment, 07-02-2017. [Consulta: 15 octubre 2018].
  38. ↑ Lodge, Guy. «'Three Billboards,' 'Phantom Thread' Lead London Critics' Circle Nominations» (en anglès). Variety. Penske Business Media, 19-12-2017. [Consulta: 15 octubre 2018].
  39. ↑ A.O., Scott. «And the Nominees Should Be...» (en anglès). The New York Times. The New York Times Company. [Consulta: 15 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lekimodani/The_Love_Witch&oldid=31125100»