Usuari:Marcgon16/Flet
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Flet és el nom emprat per l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien en la seva novel·la El Senyor dels Anells per referir-se a les llars en els arbres habitats per certs clans élficos dels boscos de la fictícia Terra Mitjana. La paraula és, realment, un antic vocable anglès que significa ‘sòl’.[1] Els flets descrits per Tolkien eren una plataforma de fusta sustentada per les branques dels arbres, i accessible mitjançant una escala de corda (freqüentment lleugeres hithlain) que la travessava per la seva banda central. Alguns flets eren senzills, sense murs ni una altra superestructura a part d'una lleugera pantalla tèxtil per frenar el vent.[2] Uns altres eren més complexos, amb edificis complets sobre la plataforma, com el palau de Galadriel i Celeborn a la ciutat de Cares Galadhon, formada per una complexa xarxa de flets sobre els mellyrn del bosc de Lothlórien.[1]
Noms i etimologia[modifica]
Flet (plural flets) és un antic vocable anglès que significa ‘sòl’.[1] En el complex esquema lingüístic creat per Tolkien per representar les diverses llengües de la Terra Mitjana, aquest vocable seria oestron, la llengua comuna representada per l'anglès.[2] L'equivalent quenya seria talen (plural telain), que també significa ‘sòl’ en aquesta llengua élfica construïda per l'autor.[3] Abans que la publicació de «Les etimologies» de Tolkien en El camí perdut i altres escrits deixés clar l'assumpte, Robert Foster va adjudicar a la paraula talen una etimologia sindarin i el significat de ‘plànol’.[2]
Història fictícia[modifica]
La vida sobre els arbres no era un costum general dels elfs. En Lothlórien van començar a construir flets per l'escassetat de materials duradors de construcció en el seu hàbitat boscós (la pedra havia de ser portada surant pel Celebrant) i perquè la seguretat de viure en les altures els resultava desitjable per la proximitat de l'amenaçador Dol Guldur. Encara que els flets van començar només com a refugis i llocs de vigilància, aviat es van convertir en les llars permanents dels elfs, que per viure sobre els arbres es van donar a cridar els galadhrim, que significa ‘poble dels arbres’.[1]
Tolkien no explica amb certesa com es va originar el costum de viure sobre els grans mellyrn: va poder ser una idea del rei Amroth, que va construir una casa en els arbres de Cerin Amroth, però ell va poder haver-la pres del seu amant Nimrodel, de la qual es diu que vivia en els arbres propers al corrent a la qual va donar nom. El flet de Amroth era el més alt de Lothlórien i ho va usar per vigilar des d'ell Dol Guldur, a l'altre costat del Anduin. De fet, el propi nom «Amroth» podria ser una conseqüència de la vida en flets, doncs significaria ‘el que grimpa a l'alt’.
Segles més tard, quan la Companyia va arribar a Lothlórien fugint dels orcs de Moria al gener del 3019 T. I., van passar la seva primera nit presoners de Haldir i altres vigías en un senzill flet usat com a lloc de guàrdia del límit nord del bosc. L'endemà van ser conduïts a Cerin Amroth, on Frodo i Sam van grimpar al flet blanc que ocupava el lloc en el qual una vegada havia estat el del rei Amroth.[4] Llavors la Companyia va ser portada a Cares Galadhon, ‘la ciutat dels arbres’, on, en un gran saló oval construït sobre un enorme flet sustentat al voltant del tronc d'un gegantesc mallorn, van conèixer als reis, Galadriel i Celeborn.
Representació en les adaptacions[modifica]
Les plataformes arbòries dels telain es representen tal qual en El Senyor dels Anells: la Comunitat de l'Anell, encara que en aquesta pel·lícula no es veuen ni les pantalles de tela ni les escales de corda. No obstant això, la trobada de la Companyia amb Galadriel i Celeborn es produeix en un gran flet obert, i no en una sala oval coberta sobre un d'ells, tal com es descriu en la novel·la.[5]