Usuari:Mcapdevila/Reciclatge del paper

El reciclatge del paper és el procés de recuperació de paper ja utilitzat per transformar-lo en nous productes de paper. Existeixen tres categories de paper que poden utilitzar com matèria primera per a paper reciclat: mòlt, deixalles de pre-consum i rebuig de post-consum. El paper mòlt són retalls i trossos provinents de la manufactura del paper, i es reciclen internament en una fàbrica de paper. Les deixalles pre-consum són materials que ja han passat per la fàbrica de paper, i que han estat rebutjats abans d'estar preparats per al consum. Les deixalles postconsum són materials de paper ja utilitzats que el consumidor rebutja, com ara velles revistes o periòdics, material d'oficina, guies telefòniques, etc. El paper que es considera adequat per al reciclatge és anomenat "rebuig de paper"

Història

Contenidor per a reciclatge de paper i cartró (Espanya)

A l'antiga Xina, ja es fabricava paper a partir de les fibres vegetals del bambú, salze, cànem... des de l'any 305 aC, segons les últimes investigacions. També s'han documentat transformacions de paper en nou paper en Japó, l'any 1031. el 1776, durant la declaració d'Independència dels Estats Units, els rebels col·laboren amb la revolució proporcionant materials, que es transformen en nous productes, entre ells el paper.

La primera fàbrica que crea paper a partir d'altres materials que no són draps i cotó, es funda el 1801 a Anglaterra. Matthias Koops rep la primera patent per extreure la tinta del paper i transformar la pasta el paper que serveixi per escriure, imprimir, i per a altres propòsits El 1843: L'alemany Friedrich Keller trobà un mètode eficient per moldre la fusta a partir dels processos químics per treballar la fusta que es van descobrir el 1829. El 1895 el coronel americà George I. Waring va idear el primer sistema de separació de residus.

A la dècada de 1920, els abocadors comencen a ser font de materials per reciclar productes. Durant les Guerres Mundials, el reciclatge de diversos materials va servir per proveir les tropes de diferents productes. El 1993 passa a la història com el primer any en què es reciclen més tones de paper de les que es llencen.

Procés de reciclatge

El paper es recicla reduint-lo a pasta de paper i combinant-lo amb nova pasta procedent de la fusta. Atès que el procés de reciclatge provoca la ruptura de les fibres, cada vegada que es recicla paper la qualitat del mateix disminueix, el que vol dir que s'han d'afegir un elevat percentatge de noves fibres, o serà sinònim de productes de menor qualitat. Qualsevol escrit o coloració del paper s'ha de 1 retirar mitjançant decoloració.

Gairebé qualsevol tipus de paper es pot reciclar avui dia, encara que alguns són més difícils de tractar que altres. Els papers coberts amb plàstic o alumini, i els papers encerats, enganxats o engomats normalment no es reciclen per l'elevat cost del procés. Els papers de regal tampoc poden reciclar causa de la seva ja de per si pobre qualitat.

De vegades, les plantes de reciclatge demanen que es retirin les lluentors dels diaris, atès que són d'un tipus de paper diferent. Tenen un recobriment d'argila que algunes fàbriques no poden treballar. La majoria de l'argila es retira de la pasta reciclada com llots.

Passos

• Pastificació: Se li afegeixen dissolvents químics específics a les fibres de paper i se separen.
• Garbellat: Que retira tot el que no són fibres de paper.
• Centrifugació: Els materials es separen per la seva densitat, quedant en diferents estrats el paper i els fangs.
• Flotació (eliminació de la tinta): S'afegeixen bombolles d'aire perquè la tinta es separi dels fangs.
• Rentat de les pastes per retirar les petites partícules que poden quedar.
• Blanquejat, generalment amb peròxid d'hidrogen o hiposulfit de sodi.

Raons per reciclar

La indústria del paper suposa un efecte en el medi ambient, tant amb les activitats prèvies (on s'adquireixen i processen les matèries primeres), com en les posteriors (impacte d'eliminació de residus). El reciclatge del paper redueix aquest impacte. Actualment, el 90% de la pasta de paper està fabricada amb fusta. La producció de paper representa aproximadament un 35% d'arbres talats, suposant el 1,2% del volum de producció mundial total.

Reciclar una tona de paper de diari estalvia aproximadament una tona de fusta, mentre que reciclant una tona de paper imprès o de còpies s'estalvia una mica més de dues tones de fusta. Això és perquè la fabricació de pasta requereix el doble de fusta per retirar la lignina i produir fibres de major qualitat que amb els processos mecànics de fabricació. La relació entre les tones de paper reciclat i el nombre d'arbres salvats no és banal, ja que la mida dels arbres varia enormement i és el factor principal en la quantitat de paper que es pot obtenir d'un determinat nombre d'ells.

La majoria dels fabricants de pasta de paper duen a terme una reforestació per assegurar un continu abastament de paper. En Canadà, el Programa per a la Aprovació de la Certificació Forestal (PEFC en anglès) i el Consell de Maneig Forestal (FSC) certifiquen que el paper fet dels arbres talats s'ajusta a les guies d'actuació, assegurant bones pràctiques forestals. S'estima que reciclar la meitat del paper mundial evitaria la tala de 20 milions de hectàrees (81.000 km ²) forestals.

Com a resum, algunes raons per reciclar paper són l'estalvi de:

• 17 arbres adults.
• 2,5 metres cúbics de deixalles.
• 27.000 litres d'aigua.
• 1.440 litres d'oli.
• 4100 quilowatts-hora (14.700 megajoules) d'energia.
• 27 quilograms de contaminants.

Per cada tona de paper reciclat, en comparació amb la producció d'aquesta mateixa tona de paper verge.

Energia

El consum d'energia es redueix reciclant, encara que existeix debat sobre l'estalvi real d'energia. L'Administració per a la Informació sobre l'Energia afirma que es redueix un 40% d'energia quan el paper és reciclat pel que fa a quan es fabrica amb pasta no reciclada, mentre que l'Oficina Internacional de Reciclatge (Bureau of International Recycling, sigles BIR en anglès), sosté que la reducció és del 64%.

Fàbrica de paper.

Alguns càlculs mostren que reciclar una tona de paper de diari estalvia fins a 4.000 kW. H de electricitat, encara que aquest càlcul podria ser massa elevat, ja que és bastant electricitat com per a abastir una casa europea de tres habitacions durant tot un any, o suficient per escalfar i refrigerar per aire condicionat una casa mitjana en Estats Units durant gairebé sis mesos

Reciclar per fabricar paper podria en realitat consumir més combustible que si es fabrica directament nova pasta de paper, però, aquestes plantes de reciclatge reben tota la seva energia de la crema de deixalles de fusta (escorça d'arbres, arrels), i subproductes de la lignina. Les fàbriques de paper que produeixen nova pasta per procediments mecànics utilitzen elevades quantitats d'energia, una estimació aproximada de l'energia elèctrica requerida és de 10 gigajoules per tona de pasta, que normalment prové de plantes hidroelèctriques. Les plantes de reciclatge adquireixen la major part de la seva energia de companyies energètiques, i atès que solen estar en àrees urbanes, és com si l'electricitat estigués generada per la crema de combustibles fòssils.

Compactadora en un abocador australià.

Ús dels abocadors

Als Estats Units, prop d'un 35% dels residus sòlids urbans (abans del reciclatge) pel que fa al pes, són paper o productes de paper. Reciclar una tona de paper de diari estalvia tres metres cúbics de deixalles. La incineració del paper ja usat és una opció que normalment es prefereix a la de l'abocador, ja que d'aquesta manera es genera energia útil. Els materials orgànics, inclòs el paper, es descomponen en els abocadors, encara que de vegades ho fan lentament i alliberant metà, un potent gas de efecte hivernacle. Molts grans abocadors reuneixen aquest metà per utilitzar-lo com biogàs combustible. En àrees molt urbanitzades, com les de la majoria d'Europa i el nord-est dels Estats Units, les extensions adequades per abocadors escassegen i han de ser utilitzades amb cura, encara que afortunadament, és en aquestes àrees on la recol·lecció de paper usat és també més eficient atès que crea més treballs i estalvia espais en altres abocadors.

Contaminació d'aigua i aire

L'Environmental Protection Agency (EPA) va descobrir que reciclar causa un 35% menys de contaminació de l'aigua i un 74% menys de contaminació aèria que quan es fabrica paper verge. Les fàbriques de paper poden ser fonts de les dues contaminacions, especialment si estan fabricant pasta de paper blanquejada, encara que les fàbriques modernes produeixen una contaminació considerablement menys que les de fa algunes dècades. Reciclar paper disminueix la demanda de paper verge i per tant redueix la quantitat total de contaminació que s'associa amb la manufactura del paper. El paper reciclat pot ser blanquejat amb els mateixos productes químics que s'usen per blanquejar el paper verge, encara que el peròxid d'hidrogen i el hidrosulfit de sodi són els agents blanquejants més freqüents, de qualsevol manera. El paper reciclat, o el paper derivat d'ell, es coneix com LPC, lliure de processos clorats, en cas que no s'hagin utilitzat productes clorats durant el procés del reciclatge.

Crítiques al reciclatge

Alguns dels ja esmentats beneficis del reciclatge de paper han estat durament criticats, com el fet que eviti la tala d'arbres, estalviar energia, redueixi la contaminació, creï llocs de treball o sigui més econòmic.

Estalvi d'energia

Existeix controvèrsia en quanta energia s'estalvia mitjançant el reciclatge. L'Administració per a la Informació de l'Energia de Estats Units (EIA), afirma en la seva pàgina web que "una planta de reciclatge de paper utilitza un 40% menys d'energia per fabricar paper reciclat que la que s'utilitza quan la matèria primera és la fusta ". Els crítics, per contra, argumenten que durant el procés global pot gastar més energia en produir béns reciclats que quan es fabriquen amb els mètodes tradicionals. El 2008, un informe de l'Institut d'Enginyers Mecànics del Regne Unit es preguntava:

«

És reciclar sempre la millor opció? No, si no hi ha demanda per als materials reciclats. No si es gasta més energia i s'emeten més gasos d'efecte hivernacle durant el procés de reciclatge dels que s'emetrien en manufacturar un nou producte. No si en realitat no reciclem, sinó que classifiquem els residus en piles de diferents materials i els enviem a l'estranger, sense controlar el que passa amb ells després.

»

Estalvi econòmic

La quantitat de diners que s'estalvia en realitat pel reciclatge depèn de l'eficiència econòmica del programa de reciclatge que s'utilitzi per a això. L'institut per a la Independència Local, als Estats Units, afirma que el cost del reciclatge depèn de diversos factors que envolten a la comunitat que recicla, com el que cobrin els abocadors i la quantitat de residus que la comunitat recicla. Sosté que les comunitats comencen a estalviar diners quan el reciclatge és substitutiu del sistema d'eliminació de residus tradicional, més que quan l'afegeixen a l'eliminació habitual.

En un article de 1996 del New York Times, John Tierney argumentava que costa més diners reciclar les escombraries de Nova York que disposa-la en un abocador. Tierney sostenia que el procés de reciclatge empra gent addicional per a tal tasca, a més d'empleats per classificar i inspeccionar, i de les taxes que s'han d'abonar, resumint així que els costos del procés per fabricar el producte final són sovint més grans que els beneficis de les seves vendes.

Condicions laborals

Els crítics solen argumentar que mentre el reciclatge crea llocs de treball, amb freqüència són treballs amb un salari baix i unes condicions laborals De vegades, aquests treballadors tenen una tasca que no arriba a produir el que l'empresa gasta en els seus salaris.

Tala d'arbres

L'economista Steven Landsburg, autor de l'escrit titulat "Per què no sóc un mediambientalista", afirma que el reciclatge de paper redueix en realitat la població forestal. Ho afirma pel fet que les companyies de paper compten amb incentius per reforestar els boscos per si mateixos, una elevada demanda de paper porta a mantenir grans boscs. Per contra, una petita demanda de paper du a boscos més madurs. Arguments similars expressar en un article de 1995 a favor del mercat lliure.

Quan les companyies forestals talen arbres, altres es planten al seu lloc. La majoria del paper prové de boscos que es mantenen específicament per a la producció de Molts defensors del medi ambient assenyalen, però, que aquests boscos "granja" són pitjors que els boscos verges en molts aspectes. Els boscos granja no poden reparar el terra tan ràpid com els verges, causant l'erosió del sòl i per tant dels boscos, i necessitant sovint fertilitzants per mantenir-se, a més de contenir menor biodiversitat que en els verges. A més, els nous arbres plantats no són d'igual grandària que els arbres que es van tallar.

El reciclatge de paper no s'hauria de confondre amb salvar el bosc tropical. Molta gent té el fals concepte que fabricar paper és el que està causant la desforestació dels boscos tropicals, però rarament aquest tipus de fusta s'usa per a aquesta finalitat. La desforestació es produeix principalment per la pressió demogràfica, que demana més terres per a l'agricultura i la construcció. Per tant, el reciclatge de paper, encara que redueix la demanda d'arbres, no beneficia els boscos tropicals.

Paper de premsa

Hi ha límits en el percentatge de paper de premsa mundial que pot manufacturarse a partir de fibra reciclada. El límit superior més obvi, és el de la pròpia naturalesa del reciclatge. Part de les fibres que entren en una planta de reciclatge es perd durant el procés, a causa de les ineficiències inherents a aquest. Segons la pàgina web dels Amics de la Terra del Regne Unit, la fibra de fusta només pot reciclar-cinc vegades, a causa del dany que pateix durant els reciclatges. Així, una determinada quantitat de fibra verge, nova, es requereix cada any, fins i tot encara una planta de reciclatge segueixi utilitzant paper 100% reciclat. A més, alguns diaris vells mai arribaran a una planta de reciclatge, adquirint una gran quantitat d'utilitats domèstiques i industrials, o fins i tot acabant a l'abocador.

Les taxes de reciclatge varien segons el país, i fins i tot dins dels mateixos països varien entre àrees rurals i urbanes, així com dins de les mateixes ciutats. L'Associació Americana del Paper i els Boscos (AFPA, de les sigles en anglès), s'estima que més d'un 72% del paper de premsa que es va produir a Amèrica del Nord el 2006 es va recuperar per a la reutilització o la exportació. Del percentatge reutilitzat, l'AFPA estima que prop d'un terç torna a la manufactura del paper. Les taxes de reciclatge poden també variar segons el preu pagat al mercat pel paper, que pot ser variable. Com a exemple, en els últims anys, en créixer Xina com manufacturera de diferents tipus de paper i empaquetat (utilitzant quantitats significatives de fibra reciclada importada, entre d'altres, dels Estats Units), la seva demanda de vells diaris ha estat a vegades tan forta que ha arribat a influir en els preus de compra de fibra reciclada a tot el món. Encara que un preu alt per la fibra reciclada és una bona notícia per a aquest objectiu de reduir les quantitats de productes en abocador, es poden afectar els beneficis de les fàbriques de paper de diari que usen fibres reciclades.

Una consideració important en la selecció de la fibra per a les fàbriques de paper de diari, a part dels costos, és l'elevada velocitat de les modernes màquines i premses amb què compten. Hi ha màquines en els Estats Units operant a velocitats que s'aproximen als 1.400 metres per minut, segons la informació del grup Risi inc., Mentre que les màquines més noves del món, incloses algunes instal·lades a la Xina, poden arribar a velocitats de 1.800 metres per minut. Les premses més nous córrer a velocitats de 90.000 còpies per hora (segons l'associació industrial IFRA).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Reciclatge del paper

• «CONTENEDORES DE RECICLAJE QUÉ SE ECHA Y QUÉ NO» (en castellà). [Consulta: 6 octubre 2013]. «cita com a font http://www.mambiente.munimadrid.es/nuevo_residuos/5.1envases.htm Ayuntamiento de Madrid. Área de medio ambiente»
• http://www.cajas.com.ar/noticias-beneficios-del-reciclado-de-las-cajas-de-carton.html
• http://www.redcicla.com/
• http://www.reciclapapel.org/htm/zona_escolar/reciclarpapel.asp
• http://www.paperrecycles.org/index.html
• http://www.inforeciclaje.com/reciclaje-papel.php