Usuari:Medol/Civisme

El civisme és l'estudi dels drets i obligacions dels ciutadans en la societat. El terme deriva de la paraula llatina civicus, que significa "relatiu a un ciutadà". El terme es refereix al comportament que afecta altres ciutadans, especialment en el context del desenvolupament urbà.

El civisme és l'estudi dels aspectes teòrics, polítics i pràctics de la ciutadania, així com dels seus drets i deures. Inclou l'estudi del dret civil i els codis civils, i l'estudi del govern amb atenció al paper dels ciutadans, en contraposició als factors externs, en el funcionament i la supervisió del govern.

En la filosofia

Antiga Esparta

Arquidam

A la seva Història de la guerra del Peloponès, Tucídides atribueix un discurs a Arquidam II en què subratlla la importància per a Esparta de l'educació cívica per a les virtuts espartanes de duresa, obediència, astúcia, senzillesa i preparació:

«

And we are wise, because we are educated with too little learning to despise the laws, and with too severe a self-control to disobey them, and are brought up not to be too knowing in useless matters—such as the knowledge which can give a specious criticism of an enemy's plans in theory, but fails to assail them with equal success in practice—but are taught to consider that the schemes of our enemies are not dissimilar to our own, and that the freaks of chance are not determinable by calculation. In practice we always base our preparations against an enemy on the assumption that his plans are good; indeed, it is right to rest our hopes not on a belief in his blunders, but on the soundness of our provisions. Nor ought we to believe that there is much difference between man and man, but to think that the superiority lies with him who is reared in the severest school.

»

L'assagista francès Michel de Montaigne va elogiar com Agesilau II, el fill d'Arquidam, va seguir de prop l'enfocament del seu pare:

«

One asking to this purpose, Agesilaus, what he thought most proper for boys to learn? "What they ought to do when they come to be men," said he.

»

Simònides

Plutarc relata una comparació feta per Simònides entre l'educació espartana dels ciutadans i la ramaderia amb cavalls:

«

Simonides called Sparta "the tamer of men," because by early strictness of education, they, more than any nation, trained the citizens to obedience to the laws, and made them tractable and patient of subjection, as horses that are broken in while colts.

»

Licurg

Segons l'historiador romà Plutarc, el semillegendari Licurg d'Esparta considerava que l'educació de la ciutadania era la seva principal prioritat com a redactor de la constitució espartana. Plutarc observa que "tot el curs d'educació [espartana] va ser un exercici continuat d'una obediència preparada i perfecta" en la qual "amb prou feines hi havia cap moment o lloc sense algú present que els recordés el seu deure, i de castigar-los si se n'havien oblidat."

També descriu com els espartans limitaven l'educació cívica per mantenir el control social sobre els joves:

«

Reading and writing they gave them, just enough to serve their turn; their chief care was to make them good subjects, and to teach them to endure pain and conquer in battle.

»

Tanmateix, els joves també havien d'expressar-se de manera contundent i succinta, així com pensar i reflexionar sobre qüestions de virtut cívica, incloent-hi qüestions com qui és o no un bon ciutadà d'Esparta. Montaigne lloaria més tard aquesta particular tècnica d'educació, admirant la manera com els ciutadans espartans passaven el seu temps aprenent a adquirir virtuts com el coratge i la temprança. Als nois espartans també se'ls ensenyava música i cançons que potenciessin el coratge i evitessin la covardia..

Essencialment, l'ideal espartà d'educació cívica era un procés pel qual l'interès del ciutadà s'uneix totalment amb l'interès de la societat política, en un esperit de perfecte patriotisme: "Per concloure, Licurg va educar els seus ciutadans de tal manera que no podrien viure sols; s'havien de fer un amb el bé públic i, agrupar-se com abelles al voltant de l'abella reina, evitar les pròpies aspiracions per dedicar-se totalment al seu país.

L'educació cívica per a la duresa i les destreses marcials no era només dins de l'àmbit dels homes espartans: Plutarc explica com Licurg "va ordenar a les donzelles que practiquessin la lluita, córrer i participar en competicions amb l'objectiu d'esdevenir joves sanes per l'Estat.

Antiga Atenes

Pèricles

El Discurs fúnebre de Pèricles ofereix una visió de la forma d'educació cívica d'Esparta, molt contrastada, d'Atenes, per a la llibertat personal, més que per l'obediència cega, on presumeix que Atenes és "l'escola de l'Hèl·lade", ja que:

«

in education, where our rivals from their very cradles by a painful discipline seek after manliness, at Athens we live exactly as we please, and yet are just as ready to encounter every legitimate danger.

»

Tanmateix, el filòsof anglès Thomas Hobbes creia que als atenesos només se'ls va ensenyar a pensar que tenien llibertat personal per tal de dissuadir-los de fer canvis.

Critó

En el diàleg socràtic Critó, Critó d'Atenes aprèn de Sòcrates la importància en l'educació cívica de seguir l'opinió dels experts, més que no pas l'opinió majoritària. Sòcrates utilitza l'analogia del gimnasta que ha de fer cas al seu entrenador i no al que pensin les altres persones sobre la gimnàstica. Critó també escolta l'argument de Sòcrates que un ciutadà ha d'obeir les lleis de la seva ciutat en part perquè va ser la seva ciutat la que el va educar per a la ciutadania.

Èsquil

A la comèdia d'Aristòfanes Les granotes, el personatge del dramaturg Èsquil renya el seu company de tragèdia Eurípides per haver escrit escenes pernicioses per als ideals propis de la ciutadania:

«

What crimes is he not guilty of? Did he not put up on display pimps and women giving birth in holy shrines and having sex with their own brothers, and then claim that living is no life? So now, because of him our city here is crammed with bureaucratic types and stupid democratic apes who always cheat our people. Nobody carries on the torch— no one's trained in that these days.

»

Durant la seva diatriba, destaca la importància de la poesia per a l'educació cívica:

«

Small children have a teacher helping them, for young men there's the poets—we've got a solemn duty to say useful things.

»

De la mateixa manera, Plutarc parlarà més tard del poder del poeta Tales de Milet per, en paraules del poeta anglès John Milton, "preparar i calmar l'espatlla espartana amb les seves cançons i odes suaus, per implantar-hi millor la llei i el civisme". Plutarc també va parlar de la profunda influència de les "lliçons d'estat" d' Homer sobre Licurg, redactor de la constitució espartana.

Adrast

A la tragèdia d' Eurípides Els suplicants, el rei Adrast d'Argos descriu com Hippomedon va rebre la seva educació cívica per a la resistència, l'habilitat marcial i el servei a l'estat:

«

Such another was Hippomedon, third of all this band; from his very boyhood he refrained from turning towards the allurements of the Muses, to lead life of ease; his home was in the fields, and gladly would he school his nature to hardships with a view to manliness, aye hasting to the chase, rejoicing in his steeds or straining of his bow, because he would make himself of use unto his state.

»

Adrast també descriu com Partenopeu va rebre la seva educació per a la ciutadania a la seva ciutat d'adopció:

«

Next behold the huntress Atalanta's son, Parthenopaeus, a youth of peerless beauty; from Arcady he came even to the streams of Inachus, and in Argos spent his boyhood. There, when he grew to man's estate, first, as is the duty of strangers settled in another land, he showed no pique or jealousy against the state, became no quibbler, chiefest source of annoyance citizen or stranger can give, but took his stand amid the host, and fought for Argos as he were her own son, glad at heart whenso the city prospered, deeply grieved if e'er reverses came; many a lover though he had midst men and maids, yet was he careful to avoid offence.

»

Roma antiga

Aureli

En les seves Meditacions, Marc Aureli explica com va ser educat com a ciutadà per posar en valor la llibertat d'expressió, per abstenir-se de la retòrica i donar conferències exhortatives, i per percebre els defectes de la tirania. Del seu germà va aprendre un ideal específic per a l'estat romà:

«

He it was also that did put me in the first conceit and desire of an equal commonwealth, administered by justice and equality; and of a kingdom wherein should be regarded nothing more than the good and welfare of the subjects.

»

També va seguir l'exemple del seu pare adoptiu Antoní Pius, de qui va dir que vigilava acuradament l'administració i les finances del govern, estava obert a escoltar idees sobre com servir el bé comú i no es preocupava ni per l'ambició ni per la voluntat popular:

«

Again, that secrets he neither had many, nor often, and such only as concerned public matters: his discretion and moderation, in exhibiting of the public sights and shows for the pleasure and pastime of the people: in public buildings. [sic] congiaries, and the like. In all these things, having a respect unto men only as men, and to the equity of the things themselves, and not unto the glory that might follow.

»

El seu pare també va ensenyar a Aureli a viure com a personatge públic modest:

«

That I lived under the government of my lord and father, who would take away from me all pride and vainglory, and reduce me to that conceit and opinion that it was not impossible for a prince to live in the court without a troop of guards and followers, extraordinary apparel, such and such torches and statues, and other like particulars of state and magnificence; but that a man may reduce and contract himself almost to the state of a private man, and yet for all that not to become the more base and remiss in those public matters and affairs, wherein power and authority is requisite.

»

Edat Moderna

Hobbes

En el seu tractat Leviatan, el filòsof anglès Thomas Hobbes va criticar durament l'èmfasi de l'educació cívica contemporània en l'estudi de la democràcia atenesa i el republicanisme romà, dient que va animar erròniament els subjectes monàrquics a frenar les accions dels seus monarques. Va pensar que aquells ciutadans que van absorbir el valor de la democràcia a partir de les obres clàssiques probablement s'oposarien a la monarquia de la manera que els gossos rabiosos eviten l'aigua. Hobbes se sentia profundament incòmode amb l'educació cívica aristotèlica, que segons ell apostava pel govern popular en comptes del domini monàrquic.

Bacon

El filòsof anglès Francis Bacon era conscient de la rellevància de l'educació cívica pel que va anomenar "mèrit civil". No obstant això, en el seu assaig The Advancement of Learning, Bacon també argumenta que l'educació cívica ha d'anar precedida per l'educació religiosa i moral, de manera que els qui jutgen la política no estaran sota la influència del relativisme moral.

Crítica a l'educació cívica

Les escoles de Sudbury afirmen que els valors, la justícia social i la democràcia s'han d'aprendre a través de l'experiència com va dir Aristòtil: "Per a les coses que hem d'aprendre abans de poder-les fer, aprenem fent-les." Afirmen que per a això les escoles han de fomentar el comportament ètic i la responsabilitat personal. Per assolir aquests objectius, les escoles han de permetre als alumnes les tres grans llibertats —llibertat d'elecció, llibertat d'acció i llibertat de suportar els resultats de l'acció— que constitueixen la responsabilitat personal. La "racionalitat política més sòlida" de les escoles democràtiques és que ensenyen "les virtuts de la deliberació democràtica pel bé de la ciutadania futura".