Vés al contingut

Usuari:Medol/Joaquim Ruyra i Oms

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Joaquim Ruyra i Oms ( pronunciació catalana: [ʒuəˈkim ˈrujɾə] ; 27 de se, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del segle xx. segle. [1] [2]

A més de la seva obre de la normalització de la llengua catalana, on col·laborà amb Pompeu Fabra i altres en la creació d’un sistema lingüístic unificat.

La vida[modifica]

Descendent de propietaris rurals i advocats, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona entre el 1875 i el 18a i la ciutat costanera de Blanes, a la comarca de la Selva, on es va establir després de casar-se amb Teresa de Llinàs el 1889, tot i que la parella també tenia una residència a Barcelona i Arenys de Març

Blanes es va convertintrar en contacte amb el dialecte local ( salat ) i la veritable llengua parlada de pescadors i camperols, que després va incorporar als seus escrits. En una entrevista amb Tomàs Garcés el 1926, Ruyra va dir:

Blanes és la meva història, la meva pàtria, el lloc pel qual tinc més afecte. Hi he viscut gaireus pares hi van morir. És just, doncs, que gairebé tots els meus records siguin de Blanes. [3]

L’estiu de 1928, els boscos de sureres de la seva propietat al massís de les Gavarres van ser devastats perds fdas fdasf dasf dasf das fdasfads fadsfdas fdas fadsf r els seus principals escrits, va acabar amb el final de la seva carrera literària.

Durant la Gufadsfedsra seu patrimoni i posteriorment homenfdasfatjat en el seu 80è aniversari amb una cerimònia oficial dsorganitzada per la Institució de les Lletres Catalanfes . fadsfdasdaVa morir discretament el maig de 1939, en pldas fdasf ena guerra, i va ser enterrat al cementiri municipal de Blanes.

Treball[modifica]

Cala i Punta de S'Agulla ( Blanes ). El paisatge de la Costa Brava va tenir una gran influència en l'obra literària de Ruyra.

Tot i que en la seva joventut va començar a escriure en castellà, considerat en aquella època com la llengua amb finalitats culturals, aviat va passar a la seva llengua materna influït pel gran poeta Jacint Verdaguer —a qui va conèixer personalment— i va participar en la vida literària de Barcelona, Blanes., Girona i Olot, convertint-se en guanyador de molts jocs florals concursos (Jocs florals) en els anys 1890 - 1900 i col·laborant en diversos catalanistes revistes i diaris (la Renaixença, la Veu de Catalunya, Joventut i altres).

Ruyra va conrear molts gèneres diferents, com ara la narrativa, la poesia, el drama, l’assaig i la crítica literària, però és més conegut pels relats breus inclosos als volums Marines i boscatges ( Seascapes and Woodland Scenes, 1903), que alguns anys després es van ampliar i reeditat com Pinya de rosa ( The End Knot, 1920), i La parada ( The Trap, 1919). El tercer volum va ser Entre flames ( Entre flames, 1928), dedicat als afectats pels incendis forestals de Gavarres, i l’any vinent va aparèixer a la premsa la narració filosòfica Sociòlegs d’ultratomba ( Sociòlegs post -mort, 1929). Algunes d'aquestes històries han estat traduïdes al castellà, anglès, francès, alemany i italià [4] i han estat comparades amb escrits de Herman Melville, Joseph Conrad, Edgar Allan Poe, Robert Louis Stevenson i Ernest Hemingway . [5] [6]

Ruyra va escriure tres capítols d’una novel·la inacabada ( La gent del mas Aulet, 1904), una novel·la curta ( Les coses benignes, 1925) i dues antologies de poesia, Fulles ventisses (1919) i La cobla (1931). A més, també va traduir al català escriptors francesos com Erckmann-Chatrian, Racine, Molière i Eugène Scribe .

Influència[modifica]

Placa de ceràmica a la casa de Ruyra a Arenys de Mar.

Ruyra va estar a l'avantguarda de la generació modernista catalana ja que van construir un nou model literari després del 1860, quan la llengua catalana es va convertir en el vehicle del nacionalisme cultural . [5] Tot i que no va produir una gran quantitat d’obres, els seus relats van establir un referent estilístic per a la literatura catalana —incloent la configuració d’un «cànon paisatgístic» [7] i representen un ús model del llenguatge que va influir fortament en molts grans escriptors catalans, inclosos Josep Carner, Carles Riba, Josep Pla, Pere Calders i Mercè Rodoreda . [2] Salvador Espriu fins i tot es va declarar el seu deixeble literari i va afirmar que Ruyra era "possiblement el millor escriptor que he conegut fins ara en qualsevol idioma". [6]

Actualment, la memòria de Ruyra es recorda amb afecte a la seva ciutat natal, Blanes, on l’Ajuntament promou una ruta literària multilingüe que explora diferents llocs que van inspirar i figuren en els seus relats curts, com les drassanes, la cala de Sa Forcanera o el santuari del Vilar . [3] A més, un passeig marítim i una escola pública local porten el seu nom. El 1958, amb motiu del centenari del naixement de Ruyra, es va erigir un monument d’homenatge al passeig marítim i el 1989 es va col·locar una placa a la casa de la seva família –coneguda com Can Creus, situada al carrer Major– que diu el següent: "Joaquim Ruyra i Oms, fill devot de Blanes i mestre de la prosa catalana". [8] La casa on va viure a Arenys de Mar també té una placa de ceràmica a la façana.

Des de 1963, la Fundació Enciclopèdia Catalana i l’editorial La Galera atorguen el Premi Joaquim Ruyra de ficció per a joves durant la Nit de Santa Llúcia ("Nit de Santa Llúcia"), un dels esdeveniments culturals més importants relacionats amb la literatura en llengua catalana. [9]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Joaquim Ruyra i Oms». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 maig 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Joaquim Ruyra. Presentation». LletrA, Catalan literature online. Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 23 octubre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 . 
  4. ↑ «Joaquim Ruyra 1858-1939. Obra». Association of Catalan-Language Writers. [Consulta: 23 octubre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 {{{títol}}}. ISBN 978-0-856-68605-4. 
  6. ↑ 6,0 6,1 {{{títol}}}. ISBN 9788499841236. 
  7. ↑ Tort i Donada, Joan (en castellà) Ería: Revista cuatrimestral de geografía, 73-74, 2007, pàg. 351–372. ISSN: 0211-0563.
  8. ↑ «Joaquim Ruyra's route». Blanes Costa Brava. Blanes Town Hall. [Consulta: 24 octubre 2020].
  9. ↑ «Premi Joaquim Ruyra». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 octubre 2020].

[[Categoria:Poetes en català]] [[Categoria:Escriptors en català]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Medol/Joaquim_Ruyra_i_Oms&oldid=29710965»