Usuari:MiguelAngel fotografo/Cristòfor Colom pruebas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Colom a Palos, intervenció de Martín Alonso Pinzón[modifica]

Estàtua dels Germans Pinzón a Palos de la Frontera, al fons s'observa la Fontanilla i l'Església de San Jorge Mártir.

Quan Colom va arribar a la vila de Palos[n. 1] es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven d'un estrany. Una reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de la vila, en la qual els sancionava a servir a la corona amb dues caravel durant dos mesos,[n. 2][1][2] va ser llegida a la porta de l'Església de San Jorge,[n. 3][3] on estava situada la plaça pública.

També hi va haver problemes en el reclutament de mariners, entre altres raons perquè les ordenances de Palos prohibien noliejar vaixells a les persones que no tinguessin participació en el senyoriu de la vila.[4][5] És per això que a finals de juny de 1492 els Reis Catòlics van comprar la meitat de la vila de Palos pertanyent al comte de Cifuentes per 16.400.000 morabatins.[n. 4] Aixímateix Colom, -com ningú es va allistar a la expedició ja que ningú confiava en un desconegut com ho era ell per aquella gent-, va recórrer a una de les provisions expedides pels monarques en la qual se li va concedir permís per reclutar mariners entre els empresonats, encara que finalment això no va ser necessari.[n. 5][6][7]

Per fi, els religiosos de La Rábida, en especial fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, van aconseguir solucionar el problema de la recluta de mariners, en posar en contacte a Colom amb Martín Alonso Pinzón,[7][8] destacat navegant local, que va recolzar la possibilitat del viatge, contra el que la gent pensava del projecte.[9] També Pero Vázquez de la Frontera, vell mariner establert a la vila molt respectat per la seva experiència i amic de Martín Alonso, va influir de manera important per que el major dels Pinzón es decidís a donar suport a l'empresa.[10][11][5]

Martín Alonso va aportar de la seva hisenda personal mig milió de morabatins, la tercera part de les despeses en metàl·lic de l'empresa.[12] Així mateix va rebutjar els vaixells que havia embargat Colom[13] i va acomiadar també als homes que aquest havia enrolat, va escollir per a l'empresa altres dues caravel·les,[14] la Pinta que pertanyia a Cristóbal Quintero,[15][16] de Palos, i la Niña que era propietat de Juan Niño,[17][16] de Moguer, ja que sabia que eren molt velers i "aptes per a l'ofici de navegar" perquè les tenia arrendades;[18] aquestes caravel·les es van unir a la Santa María, una nau que va llogar Colom a Juan de la Cosa, navegant càntabre establert a El Puerto de Santa María.[19] Martín Alonso va fer partícips als seus germans, Vicente i Francisco i, a més, va ser per Palos, Moguer i Huelva, convencent als seus parents i amics que es van enrolar,[8] aconseguint amb això la tripulació necessària.[7][13] Destacades famílies de navegants de la zona que es van unir a l'empresa, com els Niño de Moguer , els Quintero de Palos i altres mariners de prestigi que van ser decisius per al definitiu reclutament de la tripulació.[20]

Primer viatge[modifica]

Recorregut del primer viatge de Colom.

Finalitzats tots els preparatius, l'expedició salpà del port de Palos de la Frontera[21][22] al albirar el 3 d'agost de 1492, amb les caravel·les "La Pinta" i "La Niña", i amb la nau "Santa Maria", amb una tripulació d'uns 90 homes. En diverses pintures i altres obres artístiques s'ha reflectit la presència d'algun sacerdot o religiós, però en aquesta primera expedició no va viatjar cap clergue entre la tripulació.[20][23][24]

Arribada de Cristòfor Colom a Amèrica (D.Puebla, c.1892)

El 9 d'agost arribaren a les Illes Canàries on s'hi havien amarrat durant uns dies. Primerament, van navegar fins a la La Gomera, on visità a Beatriz de Bobadilla que era la governadora de l'illa; i posteriorment, van amarrar a Gran Canària on arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les seves veles triangulars originals per unes quadrades que la convertiren en la caravel·la més ràpida de la flota.[n. 6]

El dia 6 de setembre van continuar l'expedició rumb al desconegut. L'expedició no va resultar fàcil per a ningú i durant la mateixa va haver diversos conats de motins. Entre el 13 i el 17 de setembre van experimentar l'efecte de la declinació magnètica.[25] El 22 de setembre va enviar Colom la seva carta de navegació a Pinzón.[n. 7] La nit del 6 al 7 d'octubre es produeix un intent de motí a la Santa María que va ser amagat amb a ajuda dels Pinzón. No obstant això entre el 9 i 10 d'octubre el descontentament s'estén a la resta de l'expedició, prenent la determinació de que es tornarien en el termini de 3 dies de no albirar terra.[26][27] Quan els navegants ja estaven inquiets per no albirà terra des de feia més d'un mes, el grumet Rodrigo de Triana crida des de La Pinta: "Terra a la vista". Sobre aquest episodi també existeix controvèrsia entre els historiadors,[28] ja que els reis havien ofert 10.000 morabatins al primer home que van veiés terra ferma, però aquest premi el va rebre Colom qui, segons el seu diari de bord,[n. 8] hauria vist "lumbre" unes hores abans que Rodrigo de Triana.[29] Arribaren el 12 d'octubre, trigant per tant 36 dies de viatge, a una illa anomenada Guanahani, que rebatejà amb el nom de San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames.[n. 9][30][31]

També desembarcà a l'illa de Cuba, a la que va anomenà Joana, i a de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria.[31][32] Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica.[33][34]

En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona; així mateix la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa.

El dia 9 de març, Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que la expedició no interferia amb les seves propietats allen mar.[n. 10]

El dia Colom 13 va abandonar Portugal en direcció a Andalusia. Les dues caravel·les arribaren al port de Palos el 15 de març de 1493,[n. 11] amb una diferència de poques hores una d'una altra. Pocs dies després mor Martín Alonso Pinzón sent enterrat probablement a La Rábida, segons era la seva voluntat.[35][36]

Notas y Referencias[modifica]

Notas[modifica]

Referencias[modifica]

  1. ↑ «Real Provisión de los Reyes Católicos. Dirigida a ciertos vecinos de Palos para que entreguen a Cristobal Colón dos carabelas» (en castellà). www.elhistoriador.com.ar. [Consulta: 10 setembre 2009].
  2. ↑ MORALES PADRÓN, Francisco. Historia del descubrimiento y conquista de América. Madrid: Editora Nacional, 1973, pàg. 85. ISBN 9788427602915. 
  3. ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Pàg. 13.
  4. ↑ ÁLVAREZ DE TOLEDO, Luisa Isabel. «El Palos del descubrimiento». A: África versus América (2ª ed.). Sanlúcar de Barrameda: Fundación Casa Medina-Sidonia, 2006. ISBN 9788460711353. 
  5. ↑ 5,0 5,1 ÁLVAREZ DE TOLEDO, Luisa Isabel. «Los papeles de Santa Fe». A: África versus América (2ª ed.). Sanlúcar de Barrameda: Fundación Casa Medina-Sidonia, 2006. ISBN 9788460711353. 
  6. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. págs. 78-79.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 FERNÁNDEZ DURO, Cesareo. «Primer viaje de Colón». A: El Continente americano : conferencias dadas en el Ateneo científico, literario y artístico de Madrid, con motivo del cuarto centenario del descubrimiento de Améríca (1894). Volumen 1. Estblecimiento Tip. "Sucesores de Rivadeneyra", 1891, p. págs. 16-17. 
  8. ↑ 8,0 8,1 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 207-208.
  9. ↑ ASENSIO, José María. Martín Alonso Pinzón: Estudio histórico. La España Moderna, 1892, p. pàgs. 58-61. 
  10. ↑ FERNÁNDEZ DURO, Cesáreo. Colón y Pinzón. Informe relativo á los pormenores de descubrimiento del Nuevo mundo. Madrid: Imprenta y fundición de Manuel Tello, 1883, p. pàg. 121. 
  11. ↑ FERNÁNDEZ DURO, Cesáreo. Pinzón en el descubrimiento de las Indias. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1892, p. pàg. 40-53. 
  12. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo XXXIV, pág. 256.»
  13. ↑ 13,0 13,1 IBARRA Y RODRÍGUEZ, Eduardo. Don Fernando el Católico y el descubrimiento de América. Madrid: Imprenta de Fortaner, 1892, p. pàg. 184. 
  14. ↑ MENÉNDEZ-PIDAL, Gonzalo. «Tres puntos finales, Cristóbal Colón». A: Hacia una nueva imagen del mundo. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2003. ISBN 978-84-259-1245-0. 
  15. ↑ GOULD, Alice B. Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492. Madrid: Real Academia de la Historia, 1984, p. pàgs. 88-95. ISBN 9788460038290. 
  16. ↑ 16,0 16,1 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 209.
  17. ↑ GOULD, Alice B. Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492. Madrid: Real Academia de la Historia, 1984, p. pàg. 176. ISBN 9788460038290. 
  18. ↑ GOULD, Alice B. Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492. Madrid: Real Academia de la Historia, 1984, p. Pàg. 93. ISBN 9788460038290. 
  19. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 208.
  20. ↑ 20,0 20,1 SUÁREZ FERNÁNDEZ, Luis. Los reyes católicos. Ediciones Rialp, 1990, p. pàg. 247. ISBN 9788432125850. 
  21. ↑ FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Historia general y natural de las Indias, islas y tierra-firme del mar océano. Real Academia de la Historia (1851), 1535, p. 21. 
    • DE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid. Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle, p. 255-256. 
  22. ↑ CATALÀ ROCA, Pere «Sobre el port de Palos (Resposta indirecta a la qüestió de Pals)» (PDF). Butlletí del Centre d'Estudis Colombins (CEC, Òmnium Cultural) [Barcelona], Any III, núm. 10, Segon trimestre 1993, pàgs. 18-19. D.L. B-16689 - 1993 [Consulta: 12 setembre 2009].
    • VERDERA, Nito «Sobre els Pinzón y Palos» (PDF). Butlletí del Centre d'Estudis Colombins (CEC, Òmnium Cultural) [Barcelona], ANY III, núm. 14, Tercer trimestre 1994, pàgs. 8-10. D.L. B-16689 - 1993 [Consulta: 24 abril 2009].
  23. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. Pàg. 104.
  24. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàg. 71.
  25. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàg. 268-269.
  26. ↑ FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Lib. II, cap. V, pàg. 24.
  27. ↑ VARELA MARCOS, Jesús. Colón y Pinzón: descubridores de América. Tordesillas (Valladolid): Universidad de Valladolid, 2005, pàgs. 129-130. ISBN 9788493393809. 
  28. ↑ GOULD, Alice B. Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492. Real Academia de la Historia, 1984, p. Pàgs. 201-211. ISBN 9788460038290. 
  29. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. Pàgs. 82-83.
  30. ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 43.
  31. ↑ 31,0 31,1 FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Cap. VI.
  32. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 81.
  33. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 82.
  34. ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 45.
  35. ↑ ORTEGA, Ángel. Tom III, pàg. 38-110.
  36. ↑ IZQUIERDO LABRADO, Julio. «Martín Alonso Pinzón», 1985.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:MiguelAngel_fotografo/Cristòfor_Colom_pruebas&oldid=21639414»