Usuari:Pallares/s Mar de Noruega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El mar de Noruega és un mar que fa frontera amb l' oceà Àrtic [1] que limita essencialment amb la península escandinava a l'est i al nord-est d' Islàndia a l'oest [2] , [3] . El 2008, la Declaració Ilulissat [signada només pels cinc estats circumpolars : Dinamarca ( Groenlàndia ), Noruega, Rússia, els Estats Units i el Canadà ] van definir com a límit sud de l’ oceà Àrtic el cercle polar àrtic, que per tant situaria una part del mar de Noruega a l’oceà Àrtic. Oceà Atlàntic [4] . A França, el Consell Nacional d'Informació Geogràfica ha adoptat la classificació de les zones marítimes escollida per l' Organització Hidrogràfica Internacional [5] .

Geografia, biogeografia[modifica]

L' Organització Hidrogràfica Internacional defineix els límits del mar de Noruega de la següent manera [6] :

  • Nord-est : línia que uneix l’extrem sud-oest de l’ illa Spitsbergen amb el cap nord, a l’illa de l’Ós, i després travessa aquesta illa fins al seu extrem sud, Cape Bull ( en noruec Kapp Bull), i d’aquí al cap nord, Noruega ( 71° 10′ 13″ N, 25° 47′ 03″ E ).
  • Sud-est : la costa oest de Noruega, entre el cap nord i la península de Stadlandet (Cape Stadt) ( 62° 11′ 15″ N, 5° 06′ 12″ E ).
  • Sud : des d’un punt de la costa oest de Noruega a 61 ° 00’N de latitud, seguint aquest paral·lel a 0 ° 53’O de longitud, des d’allí una línia fins a l’extrem nord -est de l’illa de Fugloy ( Illes Fèroe ) ( 62° 20′ 50″ N, 6° 18′ 36″ O ) i d'allà a l'extrem oriental de Gerpir Headland, Islàndia ;
  • Oest : línia que uneix l'extrem sud-oest de l' illa Spitsbergen amb el punt més septentrional de l'illa Jan Mayen, després al llarg de la costa occidental d'aquesta illa fins al seu extrem sud i des d'allí una línia fins a l'extrem oriental del promontori de Gerpir ( 65° 04′ 36″ N, 13° 30′ 44″ O ), a Islàndia .

Val a dir que el mar de Noruega no cau per sota del 61 paral·lel que va des del nord de les illes Shetland fins a l'illa de Ytre Sula, Noruega. Comunica al sud-oest amb l’oceà Atlàntic, al sud amb el mar del Nord, al nord-est amb el mar de Barents i al nord-oest amb el mar de Groenlàndia .</br> La costa noruega es talla en múltiples fiords i illes com les illes Lofoten .</br> La plataforma continental es va esfondrar allà, produint el megatsunami més gran del nord-oest d’Europa, dels quals encara es conserven traces.

Cobreix una superfície d'aproximadament 1,1 milions de quilòmetres quadrats. A diferència del mar del Nord o del mar de Barents adjacent, el mar de Noruega cobreix només una petita àrea de la plataforma continental i arriba a una profunditat de fins a 4 000 mètres .

Camp de petroli i gas Brent

Recursos d'hidrocarburs[modifica]

El fons, de forma molt desigual, és ric en gas natural i petroli .

La part oriental d’aquesta zona, tot i que té una sismicitat significativa fins a una alta, actualment és explotada per diverses plataformes petrolieres marines. ; en particular el jaciment de gas d'Ormen Lange (descobert el 1997 i operat des de llavors)septembre 2007setembre de 2007 ) [7], que és el segon jaciment de gas noruec més gran, just després que el també explotat jaciment de gas Troll [7] es trobi en una antiga zona de col·lapse del fons marí. Norsk Hydro, operador d’aquest jaciment, tenia el risc d’un nou esllavissada a la zona estudiada i busca entendre les causes d’aquest col·lapse. Va haver d'adaptar el seu disseny d'instal·lacions submergides (especialment les canonades) al fons marí deconstruït per les nombroses terrasses successives de col·lapse i zones de fluxions o cons de col·lapse [7] . Es coneixen diverses cicatrius de col·lapse del mateix tipus que la que va deixar el col·lapse de Storegga al voltant del mar del nord i del mar de Noruega (incloses dues de grans, més al nord i a mar obert) i algunes més petites a la vora de Groenlàndia i Escòcia [8] .

Recursos naturals[modifica]

Les zones costaneres són utilitzades per moltes espècies de peixos de l’Atlàntic Nord, com el salmó, com a lloc de posta. La vora de la plataforma continental alberga una rica biodiversitat [9] . Abans hi havia abundància de grans cetacis i tonyines vermelles del nord .

Corrents i circulació de l'aigua[modifica]

La deriva de l'Atlàntic Nord garanteix temperatures regulars durant tot l'any, que són aproximadament 10 graus per sobre de la mitjana corresponent a la latitud . Juntament amb el veí mar de Groenlàndia, el mar de Noruega constitueix el punt de partida de les aigües profundes de l'Atlàntic Nord. : l’aigua calenta i salada s’hi refreda i s’enfonsa a les profunditats. Per tant, és un lloc crucial per a la formació i manteniment de la circulació termohalina . A l’oest del mar de Noruega, ens trobem amb un altre corrent fort, fred aquesta vegada. Es tracta del corrent transpolar, orientat nord-sud, una branca del qual entra al mar de Noruega al nord de Jan Mayen i l’origen del qual és cap al pol. L’alimenten tres corrents subordinats que es formen als mars de Kara, Laptev i Sibèria oriental . Tot i això, la branca principal d’aquest corrent és el corrent de Groenlàndia, al mar del mateix nom [10] .

" Georisc "[modifica]

És una zona on els terratrèmols, de baixa o mitjana intensitat (magnitud), són tanmateix nombrosos. Pel que fa a la freqüència dels terratrèmols, el risc sísmic sembla ser més elevat al llarg de la costa noruega, en una zona que ja ha experimentat esfondraments submarins, inclosos els de Storegga ' que es considera que van ser els més grans esllavissades de terres conegudes actualment a Europa. Van causar almenys un megatsunami que es va estendre a centenars de quilòmetres. Els geòlegs estimen que si tal esdeveniment arribés a ocórrer de nou, encara que en menor escala, les seves conseqüències en les instal·lacions costa fora (plataforma, pous i canonades i de gas sistema de canonades previstes en el llit marí) serien catastròfiques [7] (en l'actualitat hi ha al voltant de 700 instal·lacions marines al mar del Nord ). Més al nord / centre i a gran profunditat, també hi ha importants volcans de fang que formen muntanyes submarines .

l marine protections in Skagerrak, including:

Norway
Sweden[11]
Denmark
  • Grenen and a 270,295-hectàrea (667,910-acre) sea area immediately north.<ref>{{cite

l marine protections in Skagerrak, including:

Norway
Sweden[12]
Denmark
  • Grenen and a 270,295-hectàrea (667,910-acre) sea area immediately north.<ref>{{cite

Referències[modifica]

  1. ↑ Limites des océans et des mers S23 Draft 2002 Organisation Hydrographique Internationale Chapitre 9 "L'océan Arctique et ses subdivisions" Site Internet: http://www.iho.int/mtg_docs/com_wg/S-23WG/S-23WG_Misc/Draft_2002/Draft_2002.htm
  2. ↑ «Limites des Océans et des Mers, Plantilla:3e édition». Organisation hydrographique internationale. [Consulta: 31 gener 2015]..
  3. ↑ Hypsometry and volume of the Arctic Ocean and its constituents seas Martin Jakobsson Volume 3, Number 5 ISSN 1525-2027 Site Internet: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2001GC000302/pdf.
  4. ↑ Environmental Security in the Arctic Ocean par Paul Arthur Berkman Site Internet: https://books.google.fr/books?id=cL2Gv8cZOdkC&pg=PA10&lpg=PA10&dq=norwegian+sea+iho&source=bl&ots=GyJzNE9UN1&sig=H36m8VKNHqXOzuN53h-zJdoKjBg&hl=fr&sa=X&ei=zK4VVfqQPIKAU-qQgogM&ved=0CBQQ6AEwADgK#v=onepage&q=norwegian%20sea%20iho&f=false.
  5. ↑ CONSEIL NATIONAL DE L’INFORMATION GÉOGRAPHIQUE 136, BIS RUE DE GRENELLE – 75700 PARIS 07 SP PAYS ET CAPITALES DU MONDE Nomenclature des espaces maritimes Site Internet:http://archives.cnig.gouv.fr/Front/docs/cms/espaces-maritimes_123860208273764600.pdf.
  6. ↑ «Limites des Océans et des Mers Plantilla:3e édition». Organisation hydrographique internationale. [Consulta: 31 gener 2015]..
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 NGI (Norges Geotekniske Institutt ; Institut norvégien de géotechnique ; qui est un institut privé, nommé « Centre d'excellence » par le Conseil de l'Europe en 2002, dirige l'ICG ; « International Centre for Geohazards » ou « Centre international pour les géorisques » (ICG), Ormen Lange and the Storegga slide (Le gisement gazier d'Ormen Lange et l'effondrement sous-marin de Storegga, consulté 2012-06-12.
  8. ↑ Studerer kvartær - geologisk kjempe ; Nordsjøvifta, présentation du travail universitaire de Karoline Wallsten (avec carte), 4 nov 2011.
  9. ↑ Geir Ottersen & Jo Anders Auran, Helhetlig forvaltningsplan for Norskehavet : Arealrapport med miljø- og naturressursbeskrivelse (Plan global de gestion pour la mer de Norvège ; Rapport sur les zones et ressources environnementales et naturelles) Còpia de fitxer a la Wayback Machine., voire Figure/carte A.6.8. et figure Figure A.6.9., 15/10 2007, N°6/2007 page 60/165.
  10. ↑ Recherches polaires CNRS Inist Actualités de la recherche scientifique (Carte "Circulation océanique en Arctique" Source: Woods Hole Oceanographic Institute) Site Internet:http://recherchespolaires.inist.fr/?L-ocean-Arctique-physiographie
  11. ↑ «Natura 2000» (en suec). Swedish Environmental Protection Agency. [Consulta: 19 gener 2016].
  12. ↑ «Natura 2000» (en suec). Swedish Environmental Protection Agency. [Consulta: 19 gener 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Pallares/s_Mar_de_Noruega&oldid=28085701»