Usuari:Urteca/Andrés Morris
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Andrés Morris (1925 - 1987, València, Espanya) Escriptor, catedràtic i dramaturg espanyol, que va residir en la república d'Hondures per un temps i va ser cònsol d'aquest país Centroamericano davant el govern d'Espanya.
Va néixer a la ciutat de València, Espanya en 1925, va realitzar els seus estudis de batxillerat en la localitat de Xàtiva, continuant els seus estudis en Lleis a la Universitat de Sevilla i els va concloure a la Universitat de València, respectivament. Va contreure matrimoni amb l'hondurenya Luz Laínez, mentre realitzava viatges per Estocolm i Londres.
Una vegada radicat a Hondures la seva segona llar.[1] Laboro en 1961 en la crítica literària en La Premsa de Tegucigalpa, seguidament va ser mestre a la “Escola Superior del Professorat General Francisco Morazán” i consecutivament és electe per dirigir el T.I.S.P. que després d'unir-se amb altres cercles teatrals van conformar el Teatre Nacional d'Hondures, que sota la seva adreça i la del mestre Francisco Salvador aconsegueixen treure a flotació aquesta branca dramàtica. La seva primera obra hondurenya va ser: “L'ascensió del busito” una farsa política inèdita. Després el 20 d'octubre de 1966 estrena en les instal·lacions de la Casa de la Cultura de Tegucigalpa, l'obra “El Guarizama”; després en 1968 estrena “La Mel del Borinot” de grans acceptacions. En 1982 va ser nomenat cònsol de la república d'Hondures, davant Espanya radicant-se a la seva ciutat natal València, la qual li veuria morir en 1987.[2]
Obres[modifica]
Teatre:
- La Tempesta (1955),
- Ras de la gent (1957),
- Els Ressons Dormits (1957),
- El Guarizama (1967),
- Oficis d'Homes (1968),
- Trilogia ístmica: “El Guarizama”, “Ofici d'homes”, “La mel del borinot” (1969).
- La Pedra Polida (1984),
- Alteracions de la pau i l'ordre/ Diàlegs, monòlegs i veus per a un cercle. (2001).[3]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- ALTERACIONS DE LA PAU I L'ORDRE: DIÀLEGS, MONÒLEGS I VEUS PER A UN CIRC (En paper) ANDRÉS MORRIS, INSTITUCIO ALFONS EL MAGNANIM (VALÈNCIA), 2001. ISBN 9788478223527.
- Diccionari de Literatura Centroamericana /Morris, Andrés/.