Usuari:Urteca/Froylán Turcios

Urteca/Froylán Turcios

José Froylán de Jesús Turcios Canyelles (7 de juliol de 1874 a la ciutat de Juticalpa, departament de Olancho, en la república d'Hondures - San José, Costa Rica, 19 de novembre de 1943). va ser un poeta, narrador, editor, antólogo i periodista hondureny que al costat de Juan Ramón Molina va ser l'intel·lectual d'Hondures més important de principis del segle XX.

Vida

Fill que va anar de Froylan Turcios, el seu pare fué exiliat de Juticalpa durant la rebel·lió de Antúnez i Závala en la Guerra de Olancho la seva mare va ser la senyora Trinidad Canyelles, filla d'un matrimoni pudiente de Olancho. Els seus germans van ser: Alfonso, Delia, Gustavo, Luis i Mercès Turcios Canyelles.

Froylan Turcios va ser un connotat de les lletres, a més en el camp polític va ser nomenat Ministre de Governació, electe diputat per al Congrés Nacional i després delegat d'Hondures davant la Societat de Nacions de Ginebra, Suïssa. Com a periodista va dirigir el diari El Temps de la ciutat cabdal Tegucigalpa i va fundar les revistes El Temps de Tegucigalpa, El Pensament (1894), Revista nova (1902), Art i Lletres (1903) i Esfinx (1905), entre unes altres.

Una vegada radicat en la república de Guatemala va editar els periòdics El Temps (1904) i El Diumenge (1908) al seu retorn a la seva pàtria Hondures, va dirigir els periòdics L'Herald (1909), El Nou Temps (1911) i Butlletí de la Defensa Nacional (1924); en 1925 fundo la "Revista Ariel".

Imbuït de les lluites americanistas, va ser secretari privat del guerriller patriota Augusto César Sandino en la república de Nicaragua, i en el plànol literari amic de Rubén Darío, Juan Ramón Molina i nombroses figures del pensament universal. Va realitzar una fèrria labor de defensa nacional, de vegades no va estar d'acord amb la política implementada pels Estats Units d'Amèrica i altres països a la regió centroamericana i les Antilles.

Obres

Turcios va ser un contista de fins trets preciosistes, inclinant-se als temes violents. Va iniciar a Hondures al segle XX el gènere del conte. A més de conrear la poesia preciosista, va elaborar els seus relats com a filigranes estilístiques. Els seus textos en prosa, influïts per l'italià Gabriele D'Annunzio, es caracteritzen per la perícia en la trama, el valor exacte i alhora ornamental de les paraules i els finals inesperats o impactants que van marcar després bona part del gènere a Amèrica Llatina.

En 1910 va publicar la novel·la El vampir, el tema del qual gira al voltant de la mort i té un estil modernista, raó per la qual la realitat no es veu reflectida directament en l'obra. A l'any següent va publicar una altra novel·la més breu cridada El fantasma blanc. Entre els seus volums de poesia i conte es troben, entre uns altres:

• Papallones (1895),
• Línies (1899),
• Fulles de tardor (1905),
• Proses noves (1914),
• Floresita sonora (1915),
• Contes de l'amor i de la mort (1930),
• Pàgines de l'ahir (1932), i
• Contes complets (1995).

Oració de l'hondureny

Froylan Turcios, va escriure "L'Oració de l'hondureny" sentint-se inspirat en les persones i en el paisatge del seu país natal Hondures.

«

¡Bendiga Dios la pródiga tierra en que nací! Fecunden el sol y las lluvias sus campos labrantíos; florezcan sus industrias y todas sus riquezas esplendan magnificas bajo su cielo de zafiro. Mi corazón y mi pensamiento, en una sola voluntad, exaltarán su nombre, en un constante esfuerzo por su cultura. Número en acción en la conquista de sus altos valores morales, factor permanente de la paz y del trabajo, me sumaré a sus energías; y en el hogar, en la sociedad o en los negocios públicos, en cualquier aspecto de mi destino, siempre tendré presente mi obligación ineludible de contribuir a la gloria de Honduras. Huiré del alcohol y del juego, y de todo cuanto pueda disminuir mi personalidad, para merecer el honor de figurar entre sus hijos mejores. Respetaré sus símbolos eternos y la memoria de sus próceres, admirando a sus hombres ilustres y a todos los que sobresalgan por enaltecerla. Y no olvidaré jamás que mi primer deber será, en todo tiempo, defender con valor su soberanía, su integridad territorial, su dignidad de nación independiente; prefiriendo morir mil veces antes que ver profanado su suelo, roto su escudo, vencido su brillante pabellón. ¡Bendiga Dios la pródiga tierra en que nací! Libre y civilizada, agrande su poder en los tiempos y brille su nombre en las amplias conquistas de la justicia y del derecho.

»

Estudis sobre la seva vida

En el 2004, l'escriptor José Antonio Funes Rodríguez va obtenir el Premi d'Estudis Històrics Rei Juan Carlos I, atorgat per la Cooperació cultural espanyola a Hondures, per la seva tesi El Modernisme a Hondures: Vida i obra narrativa de Froylán Turcios.

Influències al cinema hondureny

L'any 2010, es va presentar un curtmetratge basat en el conte curt de Froylán Turcios: "El riure de la mort".

Bibliografia

• Martínez, José Francisco. ”Literatura hondurenya i el seu procés generacional.” Edicions Nova Universitat, número 28 de Col·lecció Lletres hondurenyes. Universitat Nacional Autònoma d'Hondures, Editorial Universitària. 1987.
• Mejía, M. "Froylan Turcios en els camps de l'estètica i el civisme". Editorial Universitària. Tegucigalpa, M.D. de C. Hondures, 1980.