Vassili Vladímirov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVassili Vladímirov

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Василий Сергеевич Владимиров Modifica el valor a Wikidata
9 gener 1923 Modifica el valor a Wikidata
Diàglevo (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
raion d'Odintsovo (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Troiekúrovskoie, Sec. 26 55° 41′ 40″ N, 37° 24′ 51″ E / 55.694572°N,37.414297°E / 55.694572; 37.414297 Modifica el valor a Wikidata
Director Institut Steklov de Matemàtiques
1988 – 1993
← Nikolai BogoliúbovIuri Óssipov → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Sant Petersburg (1945–1948)
Facultat de Matemàtiques i Mecànica de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (1939–1941)
Institut Steklov de Matemàtiques, Secció de Sant Petersburg - doctor (–1953) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaЧисленное решение кинетического уравнения для сферы Modifica el valor a Wikidata (1953 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiNikolai Bogoliúbov Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, teoria de funcions, física matemàtica i teoria d'equacions diferencials Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Física i Tecnologia de Moscou (1964–1987)
Institut Steklov de Matemàtiques (1956–2002)
Institut pan-rus de Recerca Científica en Física Experimental (1950–1956)
Institut Steklov de Matemàtiques, Secció de Sant Petersburg (1948–1950)
Exèrcit Roig (1941–1945) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesIgor Volovitx Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralIgor Volovitx Modifica el valor a Wikidata

Vassili Vladímirov (rus: Василий Сергеевич Владимиров) (Diàglevo, 9 de gener de 1923 - raion d'Odintsovo, 3 de novembre de 2012) va ser un matemàtic rus i soviètic.

Vida i obra[modifica]

Vladímirov va néixer en un petit llogaret a uns 150 quilòmetres a l'est de Leningrad, fill de pagesos pobres. L'inici de la seva escolarització el 1930, va coincidir amb el període de les col·lectivitzacions i la posterior fam.[1] El 1937 va començar estudis a l'Escola Tècnica d'Hidrologia i Meteorologia de Leningrad i, dos anys després, també va anar a l'escola nocturna del Ministeri de la Metal·lúrgia.[2] El 1939 va ingressar a la universitat de Leningrad, però el 1941 amb la invasió alemanya, es va incorporar a l'Exèrcit Roig i va estar tota la guerra a la ciutat assetjada, fent tasques de defensa antiaérea, sobrevivint a la fam i el fred del bloqueig.[3] Per aquesta tasca va rebre nombrosos guardons militars.

Acabada la guerra, el 1945 va reprendre els seus estudis universitaris i es va graduar el 1948, sota la direcció de Boris Venkov en l'especialitat de teoria de nombres.[4] El 1953 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la solució numèrica de l'equació cinètica de l'esfera.[5]

En graduar-se va treballar a l'oficina de Leningrad de l'Institut Steklov de Matemàtiques, on va treballar en càlculs associats a l'energia atòmica sota la direcció de Leonid Kantoróvitx, qui el va recomanar per incorporar-se al projecte nuclear rus de les bombes atòmiques.[6] Des de 1950 fins a 1956 va estar treballant al centre de recerca nuclear de la ciutat soviètica d'Arzamas-16 (actual Sarov), al departament KB-11 dirigit per Nikolai Bogoliúbov, de qui va esdevenir el deixeble més il·lustre.[7]

El 1956 es va traslladar a Moscou per treballar a l'Institut Steklov fent recerca en el camp de la teoria quàntica de camps.[8] Vladimirov va fer la resta de la seva carrera a l'Institut Steklov, tot i que també va ser professor de forma simultània durant molts anys de l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou.[9] El 1988 va ser escollit director de l'Institut Steklov, substituint en el càrrec el seu mestre. Bogoliúbov.[10] La seva obra en el camp d'intersecció entre les matemàtiques i la física teòrica és ingent: més de tres-cents articles científiques i una dotzena de monografies. El 2007 va publicar una autobiografia amb el títol de "Я сын трудового народа" (Soc fill de gent treballadora).[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]