Cursa de velocitat
 | |
| Esport | atletisme  |
|---|---|
| Tipus | disciplines atlètiques de cursa |
En atletisme les curses més curtes i explosives són les curses de velocitat. En pista coberta es corren sobre distàncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres.
Els atletes[modifica]
Els atletes de les curses de velocitat es caracteritzen per tindre més fibres musculars ràpides als músculs. De la mateixa manera, el més habitual és trobar-nos amb atletes forts i alts, realment ser explosiu és més important que no l'alçada o el desenvolupament muscular.
La cursa[modifica]
La sortida[modifica]
Els velocistes comencen la cursa ajupits als estartings, que els ajudaran a guanyar impuls al principi de la cursa, que hi ha sobre la ratlla de sortida. Els blocs tan sols s'utilitzen a les curses de velocitat i a les de relleus. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva, a causa de la seva curta durada.
El jutge de sortida serà l'encarregat de marcar l'eixida amb una pistola o qualsevol altre aparell homologat.[1] Hi ha tres moments: als vostres llocs!, llestos! i la sortida definitiva. En cap cas abans de la sortida l'atleta podrà tocar la línia de sortida ni el terra que hi ha davant ella amb les mans o els peus.[2]
La sortida falsa o nul·la es produeix quan algú dels atletes inicia el moviment abans que el jutge hagi donat l'eixida, incompleix les ordres de als vostres llocs! o llestos! o molesta als seus contrincants.[3] Els atletes que la provoquen seran advertits i, a les curses de velocitat, tot aquell que faça una sortida falsa a continuació serà desqualificat.[4]
El desenvolupament[modifica]
Un cop que el jutge dona el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb els blocs i fa els 10 o 20 primers metres lleugerament ajupit, finalment posa l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.
A totes les curses de velocitat l'atleta ha de mantindre's al mateix carrer pel que va començar. La invasió del carrer veí és motiu de desqualificació,[5] amb l'excepció de si ho fa forçat per altre corredor i sense obtindre cap avantatge.[6] L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser amb l'única excepció dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.
L'arribada[modifica]
Com a la resta de curses de l'atletisme, el guanyador és l'atleta que creua amb el seu tronc primer la vertical de la ratlla de meta.[7] Per tant, no es tindrà en compte si ho fan amb el cap, el coll, els braços o les cames.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cursa de velocitat |
Principals proves d'atletisme | |
|---|---|
| Velocitat | |
| Tanques | |
| Mitjana distància | |
| Llarga distància | |
| Relleus | |
| Marxa | |
| Salts | |
| Llançaments | |
| Combinades | |
| Altres | |
