Vicent Sanchis i Llàcer
 Vicent Sanchis, el 2009 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Josep Vicent Sanchis i Llàcer 1961 València |
 11è Director de Televisió de Catalunya | |
| 2017 – abril 2022 ← Jaume Peral i Juanola – Sigfrid Gras i Salicrú →  | |
| Dades personals | |
| Formació professional | Ciències de la informació |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Professor universitari i tertulià |
| Mitjà de comunicació | RAC1, TV3, El Punt Avui |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Vicent Sanchis |
| Llengua | català (valencià) |
| Obra | |
| Programa | El món a RAC1, Divendres |
Obres destacables Valencians, encara (2012) | |
Premis Premi Joan Fuster d'assaig (2009) Premi Carles Rahola d'assaig (2012) | |
 | |
Josep Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és un periodista i tertulià valencià, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.[1] És vicepresident d'Òmnium Cultural des de març del 2008[2] i secretari general de la Fundació Catalunya Oberta.[3]
Biografia
Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va col·laborar en diverses publicacions i va ser corresponsal de la revista El Món a València entre 1982 i 1984.[1] És, a més, doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull amb la tesi Els assassins d'El Capitán Trueno, amb la qual va obtindre excel.lent cum laude. Ha ostentat diversos càrrecs, com de director del setmanari El Temps; director de la revista Setze, suplement en català de Cambio 16 (1988); director adjunt i director del diari El Observador (1990-1993), director del diari Avui (1996-2007). Aleshores, Sanchis va ser nomenat president del consell editorial de la nova entitat editora Corporació Catalana de Comunicació.
El 2007 signà el Manifest Basset-Bausset per reivindicar la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per a assolir la sobirania nacional dels Països Catalans.[4]
El 2008 va ser nomenat director de continguts del Grup Cultura 03, on va treballar durant un any analitzant la possibilitat de fer un nou diari.[2] Durant un breu període va dirigir la revista Time Out Barcelona.[5] També ha estat director i guionista de diversos programes de Televisió de Catalunya, com Stromboli, Cosí Cosà i Pares i fills.[1] Entre gener de 2009 i 2010 va dirigir Barça TV.[1]
Ha comissariat diverses exposicions, com l'exposició del CCCB Barcelona – València – Palma (2010), amb Melcior Comes i Ignasi Aballí.[6] El 27 de setembre de 2012 rebé el 33è premi Carles Rahola per un assaig sobre el País Valencià, 50 anys després de la publicació de l'obra de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians.[7]
D'ençà 2012 és de nou director del setmanari El Temps i també el director general de la Fundació Catalunya Oberta, succeint l'advocat Josep Maria Antràs.[8] És articulista de diversos mitjans, com El Punt Avui, Nació Digital i El Singular Digital i participa en tertúlies de programes com L'oracle, Els matins o El món a RAC 1. El 2015 treballa en la identificació dels elements presents en col·leccions públiques i en l'àmbit privat de cara a donar forma al futur fons del Museu del Còmic.[9]
Obra publicada
- Les ràdios lliures: una pràctica alternativa (Terra Verda, 1985)
- L'ombra del poder (Planeta, 1999), amb Lluís Prenafeta (col·laboració)[10]
- Franco contra Flash Gordon (2009) Premi Joan Fuster d'assaig de 2009
- Tebeos mutilados. La censura franquista contra Editorial Bruguera (Ediciones B, 2010) ISBN 978 8466644211
- Adéu Espanya, adéu Catalunya (Pòrtic, 2010), amb Miquel Porta Perales ISBN 978 8498091601
- El malson, quan la realitat supera la ficció (L'arquer, 2010), amb Lluis Prenafeta ISBN 978 8466412469
- Valencians, encara (2012) Premi Carles Rahola d'assaig de 2012, inicialment Cinquanta anys després ISBN 978 8475883595
Premis i reconeixements
- 2009 - Guardó especial de la junta de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.[11]
- 2012 - Premi Carles Rahola per Valencians, encara
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Josep Vicent Sanchis Llàcer». Blanquerna - Universitat Ramon Llull. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Entrevista con Vicent Sanchis» (en castellà). UOC, 2009. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ «La FCO presenta ‘Londres-París-Barcelona’, d’Enric Vila». Fundació Catalunya Oberta, 25-02-2015. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ «Signants del manifest Basset-Bausset», 30-12-2008.
- ↑ «Andreu Gomila, nou director de 'Time Out Barcelona'». Barcelona: Comunicació 21, 29-06-2010. [Consulta: 29 juny 2010].
- ↑ «El CCCB explora la relación intermitente entre Barcelona, Valencia y Palma». Europa Press, 25-05-2010. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ Notícia breu al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, el 28 de setembre de 2012
- ↑ Notícia a Vilaweb, el 16 d'octubre de 2012
- ↑ «Mascarell: "Per acabar el Museu del Còmic falten entre 7 i 9 milions i no els tenim"». Ara, 10-04-2015.
- ↑ C., M. «A l'ombra del poder». El Punt Avui, 28-10-2009.
- ↑ «"Enderrock", "Time Out" i "Cupatges", principals revistes guardonades pels premis APPEC 2008». 324.cat, 23-01-2009.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicent Sanchis i Llàcer |