Miquel Porta Perales

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Porta Perales
Miquel porta perales.jpg
Miquel Porta Perales el 2016.
Dades biogràfiques
Naixement 1948
Badalona
Activitat professional
Ocupació Escriptor, assagista i crític de no ficció
Modifica dades a Wikidata

Miquel Porta Perales (Badalona, 1948) és un escriptor català, llicenciat en Filosofia i Lletres. Ha col·laborat a mitjans de comunicació com El País, Diari de Barcelona, Avui, ABC, El Punt i El PuntAvui. Actualment, és articulista de l'ABC, articulista d'Economia Digital, col·laborador de la revista Hänsel* i Gretel* i Catalunya Ràdio. Com a comentarista ha col·laborat a Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio 4, Televisió de Catalunya, Televisión Española, ComRadio, Catalunya Ràdio, Cope, Cadena Ser, Rac1, BTV i Telemadrid. Ha publicat articles a revistes com El Viejo Topo, Arrel, El Món, El Temps, Letra Internacional, Lateral, Actualida Económica, Cuadernos de Pensamiento Político, Barcelona Metrópolis, Revista de Libros i Revista de Occidente. Com a escriptor, ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen Malalts de passat, Si un persa viatgés a Catalunya, La tentación liberal, La orquesta rosa, Totalismo i Paganos.

Com a assagista i articulista, critica el nacionalisme, l'esquerra i els anomenats nous moviments socials. Aposta per una societat liberal.

Llibres publicats[modifica]

  • El positivismo lógico. El Círculo de Viena (Montesinos, 1983)
  • Nació i autodeterminació. El debat nostre de cada dia (La Magrana, 1987)
  • Camaleons i numantins. La perestroika dels intel·lectuals catalans (Barcanova, 1992)
  • Sade (La Magrana, 1992)
  • Les ideologies polítiques (La Magrana, 1994)
  • Des de la trona. Fonamentalistes, predicadors i nostàlgics a la cultura catalana actual (Laertes, 1994)
  • Del franquisme als Jocs Olímpics. 1975-1992 (Barcanova, 1995)
  • El gran naufragi. La crisi de la cultura progressista (Thassàlia, 1996)
  • Adéu al nacionalisme. El catalanisme en l'era postnacional (Thassàlia, 1997)
  • Dues millor que una. Les raons del bilingüisme (Thassàlia, 1997)
  • Lliures i europeus. Del consens a la moneda única. 1975-1999. Història de Catalunya. Volum 11. (La Vanguardia, 1998). Edició en CD.
  • Malats de passat. Una revisió crítica de la identitat catalana (Laertes, 2000)
  • Claves del siglo XXI. (La Vanguardia, 2000). Direcció editorial de Josep Carles Rius.
  • Els reptes de la interculturalitat a la Mediterrània (Proa, 2001). Edició Joseph Maila i Maria-Àngels Roque
  • Elogi del present. Una apologia raonada de l'ordre establert (Laertes, 2002)
  • El futuro de España en el XXV aniversario de la Constitución (Faes, 2003). Presentació de Marcelino Oreja. Amb articles de José María Aznar i d'altres
  • Si un persa viatgés a Catalunya. Un pamflet sobre el nacionalprogressisme català (L'esfera dels llibres, 2005)
  • El fraude del buenismo (Faes, 2005). Coordinador Valentí Puig
  • L'endemà de la independència (L'esfera dels llibres, 2006). Amb articles de Francesc-Marc Álvaro, Oriol Bohigas, Xavier Bru de Sala, Francesc de Carreras, Josep Cuní, Hèctor López Bofill, Valentí Puig, Xavier Rubert de Ventós i Albert Sáez
  • Diccionario persa de Cataluña. Una guía para entrar y salir de Cataluña (L'esfera dels llibres, 2006). Edició catalana i castellana.[1]
  • La tentación liberal. Una defensa del orden establecido (Península, 2009)[2]
  • Adéu Espanya, adéu Catalunya (Pòrtic, 2010), amb Vicent Sanchis
  • La orquesta rosa. Letra y música del pensamiento de izquierdas (Editorial Gota a Gota, 2014)[3]
  • Cataluña. El mito de la secesión (Almuzara, 2014). Edició de Juan Arza i Joaquim Coll
  • Cataluña en claro. Economía, Derecho, Historia, Cultura (Faes, 2014). Edició castellana i catalana. Articles de José Mª. de Areilza Carvajal i d'altres
  • En pro de la regeneración política de España (Aranzadi, 2015). Direcció de Enrique Arnaldo Alcubilla i Pedro González-Trevijano
  • Totalismo[4][5][6] (EDLibros, 2016)
  • Compendium II (Hänsel* i Gretel*, 2017). Edició i presentació de Llucià Homs i Fèlix Riera
  • Paganos. Crédulos, fanáticos,farsantes y vanidosos (ED Libros 2017)[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]