Miquel Porta Perales

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMiquel Porta Perales
Miquel porta perales.jpg
Miquel Porta Perales el 2016.
Biografia
Naixement 1948
Badalona
Activitat
Ocupació Escriptor, assagista i crític de no ficció
Modifica les dades a Wikidata

Miquel Porta Perales (Badalona, 1948) és un escriptor català, llicenciat en Filosofia i Lletres. Ha col·laborat a mitjans de comunicació com El País, Diari de Barcelona, Avui, ABC, El Punt i El PuntAvui. Actualment, és articulista de l'ABC, articulista d'Economia Digital, col·laborador de la revista Hänsel* i Gretel* i Catalunya Ràdio. Com a comentarista ha col·laborat a Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio 4, Televisió de Catalunya, Televisión Española, ComRadio, Catalunya Ràdio, Cope, Cadena Ser, Rac1, BTV i Telemadrid. Ha publicat articles a revistes com El Viejo Topo, Arrel, El Món, El Temps, Letra Internacional, Lateral, Actualida Económica, Cuadernos de Pensamiento Político, Barcelona Metrópolis, Revista de Libros i Revista de Occidente. Com a escriptor, ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen Malalts de passat, Si un persa viatgés a Catalunya, La tentación liberal, La orquesta rosa, Totalismo i Paganos.

Com a assagista i articulista, critica el nacionalisme, l'esquerra i els anomenats nous moviments socials. Aposta per una societat liberal.

Llibres publicats[modifica]

  • El positivismo lógico. El Círculo de Viena (Montesinos, 1983)
  • Nació i autodeterminació. El debat nostre de cada dia (La Magrana, 1987)
  • Camaleons i numantins. La perestroika dels intel·lectuals catalans (Barcanova, 1992)
  • Sade (La Magrana, 1992)
  • Les ideologies polítiques (La Magrana, 1994)
  • Des de la trona. Fonamentalistes, predicadors i nostàlgics a la cultura catalana actual (Laertes, 1994)
  • Del franquisme als Jocs Olímpics. 1975-1992 (Barcanova, 1995)
  • El gran naufragi. La crisi de la cultura progressista (Thassàlia, 1996)
  • Adéu al nacionalisme. El catalanisme en l'era postnacional (Thassàlia, 1997)
  • Dues millor que una. Les raons del bilingüisme (Thassàlia, 1997)
  • Lliures i europeus. Del consens a la moneda única. 1975-1999. Història de Catalunya. Volum 11. (La Vanguardia, 1998). Edició en CD.
  • Malats de passat. Una revisió crítica de la identitat catalana (Laertes, 2000)
  • Claves del siglo XXI. (La Vanguardia, 2000). Direcció editorial de Josep Carles Rius.
  • Els reptes de la interculturalitat a la Mediterrània (Proa, 2001). Edició Joseph Maila i Maria-Àngels Roque
  • Elogi del present. Una apologia raonada de l'ordre establert (Laertes, 2002)
  • El futuro de España en el XXV aniversario de la Constitución (Faes, 2003). Presentació de Marcelino Oreja. Amb articles de José María Aznar i d'altres
  • Si un persa viatgés a Catalunya. Un pamflet sobre el nacionalprogressisme català (L'esfera dels llibres, 2005)
  • El fraude del buenismo (Faes, 2005). Coordinador Valentí Puig
  • L'endemà de la independència (L'esfera dels llibres, 2006). Amb articles de Francesc-Marc Álvaro, Oriol Bohigas, Xavier Bru de Sala, Francesc de Carreras, Josep Cuní, Hèctor López Bofill, Valentí Puig, Xavier Rubert de Ventós i Albert Sáez
  • Diccionario persa de Cataluña. Una guía para entrar y salir de Cataluña (L'esfera dels llibres, 2006). Edició catalana i castellana.[1]
  • La tentación liberal. Una defensa del orden establecido (Península, 2009)[2]
  • Adéu Espanya, adéu Catalunya (Pòrtic, 2010), amb Vicent Sanchis
  • La orquesta rosa. Letra y música del pensamiento de izquierdas (Editorial Gota a Gota, 2014)[3]
  • Cataluña. El mito de la secesión (Almuzara, 2014). Edició de Juan Arza i Joaquim Coll
  • Cataluña en claro. Economía, Derecho, Historia, Cultura (Faes, 2014). Edició castellana i catalana. Articles de José Mª. de Areilza Carvajal i d'altres
  • En pro de la regeneración política de España (Aranzadi, 2015). Direcció de Enrique Arnaldo Alcubilla i Pedro González-Trevijano
  • Totalismo[4][5][6] (EDLibros, 2016)
  • Compendium II (Hänsel* i Gretel*, 2017). Edició i presentació de Llucià Homs i Fèlix Riera
  • Paganos. Crédulos, fanáticos,farsantes y vanidosos (ED Libros 2017)[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]