Victoria Szpunberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVictoria Szpunberg
Biografia
Naixement24 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre
Universitat Autònoma de Barcelona
Col·legi del Teatre de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de teatre, dramaturga, professora de teatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut del Teatre
Universitat Autònoma de Barcelona
Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia
Sala Beckett Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAlberto Szpunberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter: szpunberg Modifica el valor a Wikidata

Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 24 de novembre de 1973)[1] és dramaturga i docent d'arts escèniques a diversos centres d'ensenyament com l'Institut del Teatre, l'Escola Superior de Coreografia de Barcelona, l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia, l'Obrador de la Sala Beckett, l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona o l'Escola de Teatre Aules de Barcelona.[2] El 2013 va guanyar el Premi Max a la millor autoria teatral catalana amb l'obra L'any que ve serà millor, escrita de forma col·lectiva amb Carol López, Marta Buchaca i Mercè Sarrias.[3]

Biografia[modifica]

És filla del poeta argentí Alberto Szpunberg, exiliat a Espanya arran del cop d'estat a l'Argentina de 1976.[4][5] El seu avi, León Szpunberg, d'origen jueu va fugir dels pogroms de centreeuropa durant el primer quart del segle xx. Juntament amb la resta de la família que no va acabar als camps de concentració nazis varen aconseguir arribar a l'Argentina. Els seus pares, nascuts a Buenos Aires, també varen haver d'exiliar-se a causa del cop d'estat a l'Argentina de 1976 i es varen instal·lar a El Masnou (Maresme). Aquest bagatge familiar, des de les històries de Rússia i de la Unió Soviètica explicades pel seu avi, barrejades amb expressions en jiddisch, fins a les vivències argentines dels pares, marcarà la seva obra.[5]

Victoria Szpunberg és llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona i va cursar el Màster en Estudis Teatrals de la UAB; prèviament es va formar en dansa i composició a l'Escola Area de Barcelona i en interpretació a la Escuela Sportivo Teatral de Buenos Aires i al Col·legi del Teatre de Barcelona.[2]

És professora del Departament de Dramatúrgia de l'Institut del Teatre des del 2004[2][6] i ha estat col·laboradora de l'Escola de Teatre Social Patothom.[7] També ha participat en diversos projectes de Teatre i Educació, com el programa CaixaEscena o els cursos d'estiu del Campus Universitari de la Mediterrània de la UPC, i és docent de diversos centres d'ensenyament d'art dramàtic.[2] Ha sigut autora resident del Royal Court Theatre (2000) i de la Sala Beckett (Temporada 2018-19),[8][9] i va participar a la primera edició del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya (2002-2003).[10]

Szpunberg és una col·laboradora habitual del programa Vostè primer de RAC1, presentat per Marc Giró.[11]

Va fer el llibret de l'òpera La gata perduda, musicada per Arnau Tordera sobre el barri d'El Raval de Barcelona i amb 400 persones del mateix barri, que es va estrenar el 2022 al Gran Teatre del Liceu.[12]

Activitat dramàtica[modifica]

La seva primera obra, Entre aquí y allá (lo que dura un paseo), escrita el 1998, va rebre un accèssit del Premi Maria Teresa León i fou seleccionada l'any 2000 per participar a la Residència Internacional del Royal Court Theatre de Londres; aquell mateix any s'estrenaria a la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrid sota la direcció de Julián Quintanilla.[13] A partir d'aleshores, Szpunberg estrenaria a diversos festivals i teatres, tant nacionals com internacionals.

Ha treballat i estrenat en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Teatre Tantarantana o la Sala Beckett, i també en teatres de Madrid i la resta de Catalunya i Espanya.[9] Les seves obres s'han representat en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona, el Festival Internacional de Teatre de Sitges o la Bienal Internacional de Danza de Cali.[14]

Els seus textos han estat traduïts a més de deu idiomes i s'han pogut veure en països com Estats Units, Colòmbia, Itàlia, Txèquia i França, entre d'altres.[7][15] A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreògrafs, ha signat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a ràdio i instal·lacions sonores.[7]

És autora de la trilogia La fragilidad de la memoria (Como narrar un hecho abismal: el del exilio y la última dictadura argentina), escrita el 2008 gràcies al programa Iberescena. La trilogia està formada per les obres El meu avi no va anar a Cuba, La marca preferida de las hermanas Clausman i pel text radiofònic La memòria d'una Ludisia.[13]

Entre les seves obres també destaquen L'aparador (Teatre Nacional de Catalunya - Projecte T6, 2003), Esthetic Paradise (Sala BeckettFestival Grec, 2004), La màquina de parlar (Sala Beckett, 2007), Boys don't Cry (Teatre Tantarantana – Festival Grec, 2012), L'onzena plaga (Teatre Lliure, 2015), Balena blava (Teatre Nacional de Catalunya, 2018).[16]

El 2013 va rebre el Premi Max a la Millor autoria teatral catalana per l'obra L'any que ve serà millor, escrita de forma col·lectiva amb Carol López, Marta Buchaca i Mercè Sarrias.[3]

La temporada 2018-2019, Victoria Szpunberg va ser l'autora resident de la Sala Beckett, i fruit d'aquesta residència hi estrenà l'obra Amor mundi en el marc del Festival Grec de Barcelona. El programa d'autors en residència de la Sala Beckett consisteix a incorporar un dramaturg a l'equip artístic de la sala i fer-lo partícip, durant una temporada, de les decisions i activitats que s'hi duen a terme, amb l'encàrrec d'escriure una obra nova, expressament per a l'ocasió, que serà estrenada amb producció de la pròpia Sala Beckett durant la temporada següent a la de la residència.[8]

El 2018, Arola Editors va publicar un recull de la producció escènica de Szpunberg dins de la seva col·lecció de Teatre Reunit.[13]

Obra[14][17][modifica]

Dramatúrgies per a espectacles de dansa[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fabulamundi – Playwriting Europe | Victoria Szpunberg». [Consulta: 22 maig 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Teatre, Institut del. «Szpunberg, Victoria». [Consulta: 22 maig 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Palmarés de la XVI edición de los Premios Max, 2013 Naves del Español - Matadero de Madrid - Madrid», 2013. [Consulta: 22 maig 2021].
  4. Ara. «Mor el poeta Alberto Szpunberg als 80 anys», 14-11-2020. [Consulta: 22 maig 2021].
  5. 5,0 5,1 «Victoria Szpunberg». Revista (Pausa.) Quadern de teatre contemporani, 08-11-2015.
  6. Puig Taulé, Oriol. «Victoria Szpunberg, la dramaturga inclassificable». Núvol, 30-05-2018. [Consulta: 22 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Victoria Szpunberg». CCCB. [Consulta: 22 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 «Victoria Szpunberg serà l'autora resident a la Beckett la temporada que ve». Ara.cat.
  9. 9,0 9,1 «Victoria». Sala Beckett. [Consulta: 22 maig 2021].
  10. «El TNC abre sus puertas a la dramaturgia catalana actual, página 39 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà). La Vanguardia, 16-02-2002. [Consulta: 22 maig 2021].
  11. Guitart, Anna. «Meravella Giró», 21-05-2021. [Consulta: 22 maig 2021].
  12. Vilà i Batista, Adrià. «‘La gata perduda’: el magma del Raval». Núvol, 09-10-2022. [Consulta: 24 desembre 2022].
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 Szpunberg Witt, Victoria. Victoria Szpunberg : (2004-2018). Tarragona: Arola Editors, 2019. ISBN 978-84-949074-9-4. 
  14. 14,0 14,1 «Victoria Szpunberg». Contextoteatral. [Consulta: 22 maig 2021].
  15. «Victoria Szpunberg». Catalandrama. [Consulta: 22 maig 2021].
  16. «Victoria Szpunberg - Catalandrama». [Consulta: 13 setembre 2018].
  17. 17,0 17,1 Teatre, Institut del. «Victoria Szpunberg». [Consulta: 22 maig 2021].
  18. Prieto Nadal, Ana. «La màquina de parlar: futur esclavista i robots placebo». Núvol, 15-11-2017. [Consulta: 22 maig 2021].
  19. Prieto Nadal, Ana. «El joc preferit de les Clausman». Núvol, 11-06-2019. [Consulta: 22 maig 2021].
  20. 324cat. «L'humor irònic de 'L'any que ve serà millor' arriba demà a La Villarroel», 29-09-2011. [Consulta: 22 maig 2021].
  21. «Programa de "De Damasc a Idomeni"». Teatre Lliure, 2016. [Consulta: 22 maig 2021].
  22. Figueras, Martí. «En Procés: parlem sobre política i teatre». Núvol, 14-02-2018. [Consulta: 22 maig 2021].
  23. Juanico, Núria. «El TNC explora el sacrifici modern amb 'La balena blava'», 12-04-2018. [Consulta: 22 maig 2021].
  24. EFE. «El TNC estrena "Balena blava", inspirado en el clásico de Stravinski» (en castellà), 11-04-2018. [Consulta: 22 maig 2021].
  25. Puig Taulé, Oriol. «La primavera es consagra per partida doble al TNC». Núvol, 11-04-2018. [Consulta: 22 maig 2021].
  26. «La Fundació SGAE publica les obres del VII Laboratori d’Escriptura Teatral». [Consulta: 22 maig 2021].
  27. Bueno, David. «L’amor de Hannah Arendt arriba a la Beckett». Núvol, 04-07-2019. [Consulta: 22 maig 2021].
  28. Casamayor, Roser. «‘Amor mundi’ o com estimar bé els altres». Núvol, 05-07-2019. [Consulta: 22 maig 2021].
  29. «Ballant a la sorra». [Consulta: 22 maig 2021].
  30. Cervera, Marta. «Homenaje a Carmen Amaya en el Teatre Grec» (en castellà). El Periódico, 04-07-2012. [Consulta: 22 maig 2021].
  31. «A Medellín lo inundan "Aires de Tango"» (en castellà), 30-09-2014. [Consulta: 22 maig 2021].
  32. «Esta noche la Bienal Internacional de Danza de Cali se despide». [Consulta: 22 maig 2021].