Victoriano López Gonzalo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1735  Terzaga (província de Guadalajara) |
| Mort | 21 novembre 1805 (70 anys) |
 Bisbe de Cartagena | |
| 14 desembre 1789 – ← Manuel Felipe Miralles (en)  – José, Obispo de Cartagena Jiménez → Diòcesi: bisbat de Cartagena | |
| Bisbe de Tortosa | |
| 24 juliol 1786 – ← Pedro Cortés y Larraz – Antonio José Salinas y Moreno → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Bisbe de Puebla-Tlaxcala | |
| 13 setembre 1773 – ← Francisco Fabián y Fuero – Santiago José Hechavarría y Elguesúa → Diòcesi: bisbat de Puebla-Tlaxcala | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1774–), religiós cristià |
| Consagració | Alonso Núñez de Haro y Peralta |
Victoriano López Gonzalo (Terzaga, 23 de març de 1735 - Almansa, 21 de novembre de 1805), eclesiàstic castellà que fou bisbe de Puebla de los Ángeles, de Tortosa i de Cartagena.
Biografia
[modifica]Fill de Juan Manuel López i Inés Gonzalo,[1] naix el 23 de març de 1735 a Terzaga, pertanyent a la diòcesi de Sigüenza. Col·legial del Col·legi-Seminari de Sant Bartomeu a la universitat de Sigüenza, estudia Teologia i Filosofia, des de 1750 a 1757,[2] període que coincideix amb l'estada de Francisco Fabián y Fuero, també natural de Terzaga, com a canonge magistral de la catedral i rector del Col·legi de Sant Bartomeu.[3] Amb posterioritat es trasllada a Saragossa, per continuar els seus estudis, i és ordenat prevere.[4]
En 1764, quan és nomenat Francisco Fabián y Fuero bisbe de Puebla de los Ángeles, Victoriano López l'acompanya com a familiar amb el càrrec de secretari. Posteriorment aconsegueix una canongia a la catedral, després fou nomenat governador,[5] i quan el bisbe Francisco Fabián fou traslladat en 1772 a l'arquebisbat de València es manté com a governador de la diòcesi,[6] fins que el 3 de març de 1773 Carles III el nomena bisbe de Puebla de los Ángeles.[1] El 13 de setembre del mateix any és ratificat en el càrrec,[7] i el 6 de març de 1774 és consagrat.[8]
Durant el seu llarg pontificat en Puebla de los Ángeles recorre l'extensa diòcesis, reforma els convents de religioses de la ciutat de Puebla, i en l'antic col·legi de Sant Ildefons, que havia estat dels jesuïtes, funda una casa hospici.[9]
El 13 de gener de 1786 es publica a Madrid la promoció de Victoriano López al bisbat de Tortosa, i en arribar la notícia a Puebla de los Ángeles, a l'abril del mateix any, s'inicia un moviment en la diòcesi per evitar el trasllat, amb una petició al Rei enviada el 26 d'abril, el qual contesta el 12 d'agost accedint a la petició i mantenint el bisbe en la diòcesi de Puebla.[10][11] De tota manera, la butlla papal ratificant el nomenament havia estat signada el 24 de juliol,[12] i això significava que la permanència del bisbe a Puebla no es podia mantenir molt de temps. Així, el 23 de maig de 1787 Victoriano López surtia de Veracruz en la fragata La Prosperidad cap a Espanya, per ocupar el bisbat de Tortosa.[13]
Al cap de poc d'arribar a Tortosa, a l'octubre de 1787, una forta crescuda de l'Ebre produeix la devastació de camps i cases, i el bisbe concedeix un important ajut econòmic, i a més, estableix una Junta de socors per ajudar els que havien sofert pèrdues.[14][15]
Establit a Tortosa, millora la disciplina del seu clergat i realitza visites pastorals per la diòcesi,[16] com l'efectuada a Vila-real el 2 de setembre de 1788.[17]
Promogut per Carles IV al bisbat de Cartagena, és confirmat per butlla papal el 14 de desembre de 1789,[7] pren possessió el 25 de febrer de 1790, i fa l'entrada pública a la Catedral de Múrcia el 23 de març del mateix any,[1] sense cap solemnitat per trobar-se malalt.[18]
Sols arribar ha de fer front a una pretesa disgregació de la diòcesi, amb les demandes de Llorca i Chinchilla per erigir-se en bisbats, mentre Cartagena volia que retornara a la seva ciutat la seu, i així tornar a fer coincidir el nom del bisbat i la capital d'aquest. Aquest conflicte venia d'antic, i durant el pontificat de Victoriano López, els plets interposats per Llorca i Cartagena són resolts a favor del bisbe i del capítol.[19] Reforma els estudis del Col·legi Seminari de sant Fulgenci, extensió de les universitats de Granada i Oriola i seminari conciliar alhora, amb unes noves constitucions, i un nou pla d'estudis que troba dificultats en que l'aproven al Consell de Castella, però aquestes noves constitucions, més rigoristes, provoquen una revolta dels estudiants seglars, aconseguint la substitució del rector.[20][21] Durant els seus anys dirigint la diòcesi realitza diverses visites pastorals: a l'estiu de 1791, Jorquera i els pobles del voltant; a l'estiu de 1793, Llorca, Mazarrón i llocs de la serra de Segura; visita Almansa en 1799 i 1802, i aquest darrer any també visita Villena; i en desembre de 1804 es troba en el Albujón.[22]
Estigué molt implicat no sols en la millora de les condicions espirituals i doctrinals dels fidels al seu càrrec, sinó també en la millora de les condicions de vida dels seus diocesans: Millorà els camins que sortien de Múrcia, els murs per prevenir les inundacions del Segura, reedificà la presó, mantingué els hospitals de Múrcia i Cartagena, establí fàbriques tèxtils a Molina de Segura i la Alberca, restaura la Casa d'Expòsits de Múrcia, ajudà a mantenir el preu del blat en anys de fam amb ajuts en l'abastiment, i distribuí 500.000 rals entre les famílies afectades pel trencament de la presa d'aigua de Puentes, de Llorca, de 1802.[23][24]
Promou la defensa del Rei i del regne front a l'amenaça que representava la revolució francesa en la Guerra de la Convenció (1793-1795), amb rogatives públiques i la redacció de cartes pastorals.[25]
Amb la salut trencada, i patint el clima de Múrcia amb estius càlids i hiverns humits, busca altres llocs com la Alberca i Almansa, per a passar llargues temporades. I estant en Almansa, mor el 21 de novembre de 1805, les exèquies foren el 25, i fou soterrat a l'església de l'Assumpció,[26] a la capella de Sant Jaume, al costat de l'Epístola. En la catedral de Múrcia, els funerals per la seva ànima se celebren els dies 18, 19 i 20 de juny.[27]
Obra
[modifica]- D. Victoriano Lopez Gonzalo... Obispo de la Puebla de los Angeles... Con el justo fin de impedir en quanto fuese posible la frecuencia de los Delitos... Clemente XIV... a instancia de... Carlos Tercero... se sirvió expedir... un Breve... por el qual... manda... que... les fuesen insinuadas, en cada ciudad... una ô â lo mas dos Iglesias o lugares Sagrados... y el Sagrado Asilo... Usando pues de esta facultad con arreglo a lo prevenido... por el presente elegimos y señalamos para Asilo de Sagrada Inmunidad en nuestra Capital de la Puebla las Parroquias... que desde el día de la Publicacion de este Edicto, tampoco gozarà del Privilegio de Inmunidad y Asilo Nuestra Santa Iglesia... (1774).[28][29] Edicte.
- Edicte manant recollir la primera edició del llibre Carta a una religiosa (1774).[30]
- D. Victoriano Lopez Gonzalo,... A nuestros venerables párrocos, sus tenientes ó vicarios, jueces eclesiásticos, confesores, predicadores, y demas fieles de este nuestro obispado... (1777).[31] Carta pastoral recordant que el contraban és pecat.[32]
- D. Victoriano Lopez Gonzalo,... A nuestro provisor y vicario general, y a nuestros vicarios jueces eclesiásticos foraneos ... (1778).[33] Edicte.
- Método curativo que puede contribuir para precaver en mucha parte las desgracias que ocasiona la actual epidemia de viruelas á los pobres que las padecen en los pueblos y campos, y carecen de médicos que gobiernen prudentemente su curacion ... (1779).[34]
- D. Victoriano López Gonzalo,... A todos los Fieles a quienes tocar pueda, Salud en Nuestro Señor Jesu-Christo, que es la verdadera salud... (1784).[35]
- D. Victoriano López Gonzalo,... a todos nuestros muy amados fieles de este nuestro Obispado, Salud en Nuestro Señor Jesu-Christo, que es la verdadera y eterna... (1786).[36] Carta pastoral de comiat de la diòcesi de Puebla.[37]
- Pastoral de D. Victoriano López Gonzalo exhortant a complir amb les obligacions fiscals i condemnant les preposicions que s'insereixen (1788).[38]
- Carta pastoral sobre abusos i disciplina del clergat (1793).[39]
- Carta pastoral sobre la necessitat de pagar els tributs (1798).[40]
- Carta pastoral sobre abstinència i dejuni (1799).[41]
- Carta pastoral sobre la dignitat de l'estat episcopal (1799).[42]
- Estatuts per al seminari conciliar de sant Fulgenci de Múrcia (1803).[43]
- Carta pastoral sobre les bones formes en els temples i sobre la immodèstia dels vestits (1805)[44]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Medina 1991: p. 527.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 52-53.
- ↑ Esteban Lorente 1986: p. 325.
- ↑ Medina 1991: pp. 421-422.
- ↑ «Necrologia» 1806: p. 25.
- ↑ Medina 1991: p. 422.
- ↑ 7,0 7,1 Arnaldos Martínez 1992: p. 53.
- ↑ «Victoriano López Gonzalo». Catholic Hierarchy.
- ↑ «Necrologia» 1806: pp. 25-26.
- ↑ Valdés, pp. 97 i 257.
- ↑ Vila Vilar 1990: pp. 369-371.
- ↑ Eubel 1958: p. 195,
- ↑ Valdés, pp. 362-363.
- ↑ «Necrologia» 1806: pp. 26-27.
- ↑ Villanueva 1806: p. 118.
- ↑ «Necrologia» 1806: p. 27.
- ↑ Traver 1917: p. 12.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: p. 54.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 54-56.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 72-79.
- ↑ Arnaldos Martínez 1998: pp. 77-82.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: p. 83.
- ↑ «Necrologia» 1806: pp. 27-30.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 80-83.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 66-72.
- ↑ Medina 1991: p. 528.
- ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 83-84.
- ↑ Edició: [Mexico? : s.n., 1774. Segons la Real Biblioteca de Patrinomio Nacional. Catàleg
- ↑ Edició: [Puebla de los Ángeles] : s.n., 1774. Segons la Brown University Library. «Catalog»
- ↑ Medina 1991: p. 456, ref. 916.
- ↑ Edició: [Puebla de los Ángeles] : s.n., 1777. Segons la Brown University Library. «Catalog»
- ↑ Medina 1991: p. 481, ref. 985.
- ↑ Edició: [Puebla de los Ángeles] : s.n., 1778. Segons la Brown University Library. «Catalog»
- ↑ Edició: En La Puebla : en la oficina del Real y Pontificio Seminario Palafoxiana, 1779. Segons la Brown University Library. «Catalog»
- ↑ Medina 1991: p. 515, ref. 1084.
- ↑ Edició: S.l. : s.i., 1786.(Olivera López 2006: p. 123; Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1324).
- ↑ Medina 1991: p. 527, ref. 1110.
- ↑ Edició: S.l. : s.i., [1788]. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1325.
- ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1793. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1326.
- ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1798. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1327.
- ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1799. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1328.
- ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1799. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1329.
- ↑ Edició: Madrid : Viuda de Ibarra, 1803. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1330.
- ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1807. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1331.
Bibliografia
[modifica]- Aguilar Piñal, Francisco. Bibliografia de autores españoles del siglo XVIII. Tomo 5. Madrid : Instituto Miguel de Cervantes, 1981. ISBN 84-00-05317-6. (castellà)
- Arnaldos Martínez, Francisco. «D. Victoriano López Gonzalo (1789-1805), un obispo murciano del Antiguo Régimen». Murgetana, 85 (1992), pp. 51–85. ISSN 0213-0939. (castellà)
- Arnaldos Martínez, Francisco. «¿Fue filojansenista D. Victoriano López Gonzalo, obispo de Cartagena (1789-1805)?». Murgetana, 97 (1998), pp. 73–82. ISSN 0213-0939. (castellà)
- Esteban Lorente, Juan Carlos. «Un obispo regalista del siglo XVIII natural de Terzaga: don Francisco Fabián y Fuero, arzobispo de Valencia Arxivat 2004-06-24 a Wayback Machine.». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara, 13 (1986), pp. 323–338. ISSN 0214-7092. (castellà)
- Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita: Volumen sextum: A Pontificatu Clementis PP. XII (1730) usque ad Pontificatum Pii PP. VI (1799)). Patavii : Typis librariae “Il Messaggero di S. Antonio”, 1958. (llatí)
- Medina, José Toribio. La imprenta en la Puebla de loa Ángeles. México : Universidad Nacional Autónoma, 1991. ISBN 968-36-1992-4. (castellà)
- «Necrologia : Noticia acerca del Ilustrísimo Señor Don Victoriano López Gonzalo, Obispo de Cartagena». Memorial literario : Biblioteca periódica de Artes y Ciencias, Tomo VI, núm. 10 (10 abril 1806), pp. 24–32. (castellà)
- Olivera López, Luis; Meza Oliver, Rocio. Catálogo de la Colección Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, 1616-1873. México : UNAM, 2006. ISBN 970-32-3179-9. (castellà)
- Traver, Benito. «Personajes ilustres que han visitado el sepulcro bendito de San Pascual Bailón». San Pascual, Año 1, Nº 8 (Vila-real, 17 desembre 1917), pp. 11–12. (castellà)
- Valdés, Manuel Antonio. Gazetas de México, Compendio de noticias de Nueva España que comprehenden los años de 1786 y 1787. México : Por D. Felipe de Zúñiga y Ontiveros, s.d. (castellà)
- Vila Vilar, Enriqueta; Sarabia Viejo, Mª Justina. Cartas de cabildos hispanoamericanos : Audiencia de México. Tomo 2. Madrid : CSIC, 1990. ISBN 84-00-07068-2. (castellà)
- Villanueva, Jaime; Villanueva, Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1806. (castellà)