Viquipèdia Discussió:Estratègia 2030/Fase 1

Quins temes són prioritaris per a Amical Wikimedia /els projectes en català dins del moviment?

1. Fer veure que el moviment només s'enriquirà fomentant el voluntariat.
2. Ser una veu activa en la descentralització de la seu i la visió anglocèntrica que ara mateix envaeix la WMF.
3. Demostrar la viabilitat de l'escalabilitat del modlel d'Amical en capítols més grans.
4. Compartir i potenciar la cuida dels projectes germans; les activitats i tasques de promoció que es fan perquè puguin créixer en paral·lel amb la Viquipèdia i no quedin arraconats o desatesos en un segon pla.

5. Ser exemple en gestió de recursos econòmics.
6. Ser exemple en les relacions capítol - comunitat.

Com a punt principal, explicar i promoure el nostre model basat en el voluntariat, austeritat i la cohesió de grup. La descentralització de la Fundació no serà efectiva si continua la visió anglocèntrica, que crec que és el punt que caldria fer front.

He respost en part en la pregunta 7.

Trobar una complicitat amb els estaments on es produeix coneixement tals com les universitats, els centres d'investigació, les entitats científiques, etc. per augmentar l'expertesa en la comunitat viquipedista catalana.

Crear un model de contribucions que serveixi per a altres llengües que es troben amb les mateixes dificultats que la nostra per fer-nos visibles al món.

Quines perspectives pensem que cal considerar al 2030 en aspectes com educació, societat i tecnologia?

• En primer lloc, que les tècniques educatives no està clar que siguin les mateixes d'aquí a 15 anys, però sí que és evident que el rol de la xarxa creixerà perquè Internet possiblement esdevindrà un tot. Cal saber si les intel·ligències artificials faran augmentar o no la presència de la Viquipèdia a la xarxa i en quin sentit.
• Els usos de la societat han evolucionat ràpidament i ara mateix la plataforma wiki està quedant obsoleta (relacionat amb el punt anterior, a nivell educatiu això no ens beneficia). De l'IRC hem passat a Whatsapp, i de navegar amb ordinadors fixos a mòbils i tauletes. Cal adaptar-se amb major rapidesa i flexibilitat als usos socials o les dificultats tècniques superaran els avantatges de contingut.

La manca de divisió creixent entre el món digital i el no digital. L'educació entesa com a processos d'aprenentatge al llarg de tota la vida i no lligada solament a institucions formals o mètodes tradicionals. La necessitat de reivindicar el llegat cultural i històric. La creixent importància del saber en la "societat del coneixement".

L'educació hauria d'haver avançat molt més cap a la renovació pedgògica d'aquí 15 anys a tot el món. L'estudiant (o podríem dir "el que aprèn") hauria d'estar al centre dels processos d'aprenentatge. Les formes d'educació informal, autodirigida o educació expandida s'haurien d'haver explorat i reconegut més. Però sobretot les metodologies d'aprenentatge haurien de ser més actives, experimentals, no compartimentades en disciplines (globalitzades), etc.

Una enciclopèdia és un "format educatiu" del XVIII. Viquipèdia l'ha actualitzat conservant-ne bona part dels principis, però en certa manera també les formes. Això caldria repensar-ho des de la renovació pedagògica:

• Quins formats han de tenir les plataformes d'accés lliure al coneixement des d'una perspectiva de renovació pedagògica?
• Quin paper hi té una enciclopèdia i quina forma hauria d'agafar?
• Quins altres "formats" no enciclopèdics hi hauria d'haver?

Considero que més que pensar en "adaptar-nos" a tecnologies que sembla que es desenvolupin per sí soles s'hauria d'alinear Wikimedia amb la renovació pedagògica, ser-ne un actor participant i configurar les tecnologies que volem perquè formin part de l'educació que volem.

@Dvdgmz respecte el tercer punt, la WMF disposa de tots els projectes germans, que representen altres formats pedagògics i de divulgació de la informació. Ara bé, abans de pretendre que adopti un procés proactiu en els mètodes educatius, hauríem d'exigir-li una implicació tècnica i d'anàlisi en aquests projectes —que sí tenen una comunitat al darrere— i que amb aquesta gestió a doble ritme que en fan, només provoca la caiguda del model i té com a resultat plataformes pràcticament obsoletes i d'edició i consulta decreixents. Sense potenciar l'eina i sense tenir-la en consideració és inviable instar la Fundació a teixir un discurs coherent (ni tan sols nosaltres com a Amical).

Molt d'acord @Xavier Dengraen que les wikis germanes podrien jugar un paper en ser suport a altres metodologies pedagògiques i que per això els caldria recolzament i foment de la creativitat en les solucions. Tinc el dubte però si innovacions importants s'hi poden fer o caldria fer-ho en un pilot on es puguin fer canvis significatius i experimentar.

Comparteixo els comentaris sobre educació. Com a societat, espero que ens haguem assumit l'obertura de dades i la transparència de les institucions com a normalitat. Tindrem grans fonts de dades obertes que haurem de saber gestionar. En aquest punt, crec que Wikidata té moltíssim camí per recórrer.

La incorporació i fidelització del voluntariat ha d'anar acompanyada per unes tecnologies que facilitin l'edició de la Viquipèdia. Cal donar la benvinguda a les persones novelles amb eines molt visuals que facilitin la comprensió de les regles d'edició.

Quins són els trets que ens defineixen com a Moviment Wikimedia? Quins haurien de ser al 2030?

El voluntariat, l'oposició al lucre, l'obertura de dades i llibertat d'expressió en tots els sentits, la defensa del dret humà a conèixer, a compartir coneixement i a l'ús de la llengua pròpia. Haurien de ser els mateixos l'any 2030, adaptats i/o reforçats en base als possibles canvis polítics o socials de les properes dècades.

2 aspectes: el coneixement lliure i la seva producció/edició col·laborativa.

Crec que sigui quina sigui la forma en que editem/consultem el 2030 s'haurien de conservar aquest dos aspectes; el coneixement lliure ens fa més lliures com a persones, la seva producció o edició col·laborativa distribueix socialment la manera en que es genera i difon evitant que el control estigui centralitzat i pugui ser objecte de manipulació, implica negociació, discussió, contrast de perspectives i aproximació als consensos.

El moviment Wikimedia es diferencia per la seva defensa del coneixement lliure. I ho fa també d'una manera que el fa únic: creient que la suma de voluntaris de tot el món pot fer que el coneixement sigui accessible per tots. A més, ho fa des del multilingüisme. Són valors que haurien de ser tan vàlids el 2001, el 2017 o el 2030.

Cal una visió de conjunt del “Projecte Wikimèdia”, del conjunt de les Viquipèdies, Commons, Data, Wikidites, Wikillibres, etc. Som una colla de gent que tracta de fer arribar tot el coneixement a totes les persones. I el primer problema és que moltes de les persones que col·laboren ni tan sols se’n adonen del que estan fent. Una cosa es ficar rajoles i una altra construir una catedral. Nosaltres com a comunitat de wikimedistes estem ficant rajoles per tal de fer la catedral. I tan vàlid és qui escriu un article com qui apuja fotos com qui referencia dades a Wikidata, com qui tradueix. I tan destructiu és fer vandalisme massiu com negar la validesa de les aportacions dels altres projectes, i penso en la reacció contra Wikidata que hi ha a més d’una viquipèdia. Cal promocionar l’idea de Wikimedia com a un tot.

La necessitat de crear una font de coneixement col·laborativament que sigui fiable i gratuïta tan en la seva redacció com en la seva consulta.

Quins són els riscos a què ens enfrontem? I els punts on ens hem de recolzar per avançar?

• Sobretot la davallada de consultes en llengua pròpia: cal progressar en nombre de visites perquè si no a la llarga el nombre d'edicions també caurà.
• La qualitat del contingut; cal cercar col·laboracions amb entitats especialitzades per millorar el nivell dels articles ja existents i seguir tancant forats entre temàtiques.
• A nivell geopolític, la relació entre països i polítiques restrictives poden danyar les col·laboracions entre capítols i la lliure circulació de persones i continguts. És un risc que s'ha de tenir en compte i la descentralització de la WMF és un argument en què recolzar-se.
• A nivell de la disponibilitat de coneixement, la massificació de notícies falses i postveritats, a banda de la mercantilització de la recerca científica i els murs de pagament. Cal seguir sent un agent discursiu per ser un referent contra aquestes xacres.

Un risc és que el relat o el context perdin valor enfront la dada simple i presentada en forma de gràfic o titular de manera exclusiva. L'exclusió d'amplis col·lectius d'accés al coneixement per circumstàncies externes als projectes. La colonització per part d'usuaris amb interessos diferents que desplacin les comunitats o la no renovació d'editors. Les aliances del moviment amb entitats o persones que malmetin la seva imatge. Major centralisme

ens enfrontem...

• al risc "intern" que les dinàmiques dels ja editors facin que els no-editors no vegin els projectes Wikimedia com un lloc on "tothom pot editar"
• al risc que la intel·ligència artificial es desenvolupi excloent els processos col·lectius de co-producció, co-definició de criteris i co-decisió sobre els continguts i que s'enfoqui cap a una segmentació individualitzant (orientada per les oportunitats comercials) de manera que a la pràctica s'empobreixin les perspectives i la diversitat i s'invisibilitzi la confrontació d'idees
• al risc de la centralització del control sobre infraestructures i continguts, sobre la presa de decisions en les organitzacions i en la societat, l'extracció del valor generat per molts concentrant els beneficis econòmics i el poder en mans d'uns pocs
• al risc de la creixent influència sobre les lleis, el desenvolupament tecnològic i la circulació de continguts d'una combinació de règims o governs autoritaris i corporacions multinacionals no-democràtiques i extractives

ens podem recolzar...

• en el moviment del software i les tecnologies lliures
• en els moviments per l'autonomia i la sobirania tecnològica
• en el moviment per (re)construir una internet distribuïda, neutral, més autogestionada
• en els moviments pel coneixement lliure, la ciència lliure, la cultura lliure, l'ampliació del domini públic, la limitació de la propietat intel·lectual, la compensació justa dels productors de continguts, les dades obertes (openData) i les dades procomuns (dataCommons)
• en la revitalització i actualització del cooperativisme i l'economia social i solidària i la seva confluència amb els procomuns digitals
• en els creixents moviments, iniciatives i experiència de recuperació i ampliació democràtica amb més participació col·lectiva en la deliberació, presa de decisions i (auto)gestió d'allò comú, des de les institucions polítiques i culturals, a les infraestructures, l'energia, l'espai públic o els centres educatius
• en les organitzacions i moviments locals i internacionals a favor de les llibertats i els drets civils, per unes relacions justes, de cooperació i solidaritat entre les persones i entre els pobles, en defensa de la diversitat cultural, lingüística i de gènere.

Estic molt d'acord amb les vostres completes respostes. Poc més afegir. Crec que en un món de notícies falses i de tuits, hauríem de fer una defensa del context de la informació. La Viquipèdia ha de ser el lloc on es vulgui refugiar la gent amb ganes d'aprofundir. Com a riscos, a nivell de la Viquipèdia en català potser afegiria un entorn polititzat o de debat calent, del qual ens n'hauríem de mantenir al marge. Com a punts a favor, mencionar la cohesió de la comunitat.

També estic amb les vostres propostes i reflexions. Només afegiria que la Viquipèdia s'ha de regir i per tant recolzar en els principis de l'Economia del bé comú per avançar en paral·lel amb altres 'revolucions' que tot just estan emergint.

Quins canvis volem ajudar a implantar al món al 2030?

• El lliure accés al coneixement sense imposar-nos ni supeditar altres fonts de dades (al contrari del que s'està fent amb Wikipedia Zero).
• L'equitat de representació en gèneres i cultura arreu del món.
• La simplifació de l'ús de Viquipèdia i el contacte entre tots els que en formen part.

Sobre l'accés lliure al coneixement, afegir que si l'accés a aquest coneixement no és en la llengua materna del receptor no és realment lliure. Per tant, escriuria alguna cosa com "El lliure accés al coneixement en qualsevol llengua [...]"

Segurament aquesta és la pregunta més política. El simple fet de posar el coneixement en mans de la ciutadania és quelcom que pot motivar canvis en una societat. En un futur, m'agradaria que la Viquipèdia ajudés a democratitzar el coneixement en zones on encara és complicat accedir-hi. També trobo molt necessari que la Viquipèdia aconsegueixi l'equitat dels seus articles. Aquest fet suposaria trencar amb els compendis elaborats fins al moment, que infrarepresenten les dones i persones d'altres gèneres. En aquest sentit, les minories també s'hi haurien de visibilitzar.

Ser capaços de recopilar el coneixement humà sense biaixos.

Quins aspectes cal tenir en compte perquè "tot el coneixement arribi a tota la humanitat" com indica el nostre lema?

Deixant en compte la visió anglocèntrica i eurocèntrica que ha caracteritzat el moviment aquests darrers anys i no segregant un Nord i un Sud com fins ara la WMF ha fet. Imprescindible el wiki com un tot i distribuir equitativament recursos, amb especial implicació en països en vies de desenvolupament però sense cap mena d'esperit colonialista.

Cal tenir en compte la diversitat lingüística del projecte. Si la Viquipèdia en llengües minoritàries no és vista arreu com una font d'informació al nivell de les versions en llengües franques, els usuaris tendiran a fer ús d'aquestes últimes i es perdrà nitidesa en la transferència de coneixement.

Reduir anglocentrisme i biaixos de contingut. Tenir en compte diferents usos dels articles i cuidar la seva qualitat i accessibilitat (per exemple, les introduccions dels articles extensos com demanen els lectors). Mirar com s'integra el relat amb les dades i amb les imatges o vídeos si el format va canviant. Fer aliances educatives perquè les barreres d'accés no siguin per manca de competència. Pressionar per alliberar i digitalitzar recursos i fonts.

Sempre sabent que el lema és un objectiu utòpic, fins ara hem estat apostant molt pel coneixement provinent d'Occident i ignorant tota la resta del món. Estic d'acord amb diversitat, alliberament de recursos, etc. La Barcelona ha mencionat el tema de les fotos o vídeos; crec que caldria estudiar com aquests recursos (que cada van més en augment) limiten l'accés al coneixement a persones amb mancances d'accessibilitat.

Cal reduir els biaixos que existeixen dintre del conjunt de projectes. El cas del gènere és el més conegut, però s’hi troben altres molt seriosos. Una dona ho té més difícil que un home per a ser “rellevant”. Però una dona de Lesotho ho té encara més difícil. I si és pintora ho tindrà més senzill que si és gravadora. Hi ha moltes fractures d’aquesta mena.

Penso que cal fer un esforç per incloure els temes menys centrals. També cal un esforç per que la informació pugui ser difosa en totes les llengües. És un punt problemàtic: hi ha comunitats a les viquipèdies que no s’interessen per rebre els continguts que ja estan en anglès, francès o castellà, diuen que no necessiten tindre aquests continguts en la seva versió perquè ja està l’altra. He trobat ja dos idiomes on eixa actitud és la dominant i així no arribarem mai a “tot el coneixement per a tots”. D’altra banda hi ha llengües que no tenen una massa suficient d’editors, o per a les que no hi han els mitjans habituals d’adquirir certs coneixements. Per exemple, llengües (i no penseu en petites llengües, són llengües de les que tenen exèrcit i marina propis) en les que no hi han manuals de medicina o de matemàtiques superiors. En eixos casos ¿no estaria be fer articles automàtics des de Wikidata o traduccions curades des de altres llengües? Algú dirà que això és botopèdia, però ¿no és millor que la ignorància?

D'aquí al 2030, hauria d'haver-se trobat la manera d'eliminar els biaxos. Això vol dir que caldria haver trobat la manera d'eliminar primerament la bretxa tecnològica ja que aquesta és una de les primeres barreres en què ens enfrontem.

Què ens uneix per treballar junts en aquest procés?

El coneixement lliure en català i en totes les llengües (sobretot en el nostre cas, posar en disposició el que existeix sobre la cultura, la història i la societat catalana) en un compendi gratuït, modificable, totalment lliure i objectiu visitable per qualsevol persona. És a dir, crec que les bases continuen sent les mateixes en aquest sentit que les fa 5-8 anys.

Podria dir que ens uneixen...

• els objectius compartits pel coneixement, la tecnologia i la cultura lliures que van estretament lligats a fer-nos més lliures com a persones i com a col·lectivitat donant accés a tothom sense distinció a la producció i ús d'aquest coneixement

Però també...

• la batalla pel discurs en que els projectes de Wikimedia també s'han convertit, és per això que les idees s'hi confronten d'una manera oberta en un marc que busca permenentment la seva compatibilitat o al menys negociació i que ha de seguir existint
• l'interès legítim personal, sectorial i de col·lectius concrets per beneficiar-se educativa, econòmica, cultural o socialment dels continguts generats col·laborativament

Ens trobem en aquest procés estratègic per garantir que aquest projecte segueixi sent útil a mitjà termini. Ens uneix treballar pel coneixement lliure i fer-ho de forma col·laborativa i per a tothom. De cara al futur, la Viquipèdia ha demostrat que fer un projecte col·laboratiu global és possible i això deixarà un pòsit perquè futures iniciatives pel coneixement s'inspirin en la nostra filosofia.

Estic d'acord amb el que heu anat exposant. Només afegiria que en el cas de les llengües minoritzades com la nostra, la Viquipèdia esdevé una eina imprescindible. Els darrers estudis sociolingüístics demostren la davallada del català com a eina d'investigació i d'excel·lència, per tant bolcar el coneixement científic en llengua catalana a la Viquipèdia és una de les necessitats més imperioses a les quals ens enfrontem com a editors i editores en llengua catalana.