Virginia Vallejo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVirginia Vallejo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Virginia Vallejo García Modifica el valor a Wikidata
26 agost 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Cartago (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAnglo Colombian School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i periodisme televisiu Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, columnista, model, presentadora, periodista, directora de televisió, presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFernando Borrero Caicedo (1969–1971)
David Stivel (1978–1981) Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): VirginiaVallejo Goodreads author: 932044 Modifica el valor a Wikidata

Virginia Vallejo (Cartago, Colòmbia, 26 d'agost de 1949), és una escriptora, periodista colombiana, directora i presentadora de televisió i ràdio, asilada política als Estats Units d'Amèrica des de juny de 2010.[1]

El 18 de juliol del 2006, la DEA la va treure de Colòmbia en un vol especial per salvar la seva vida, i cooperar amb el Departament de Justícia i la justícia colombiana en els dos processos més importants del país de la segona meitat del segle xx, després d'haver assenyalat presidents i polítics colombians com beneficiaris dels cartells fundadors de la droga.[2]

El 2007, va publicar el seu primer llibre, "Amando a Pablo, odiant Escobar", que va portar a la Fiscalia de Colòmbia a reobrir els processos Presa del Palau de Justícia (1985) i el magnicidi del candidat presidencial Luis Carlos Galán (1989).[3] El llibre va ser traduït a quinze idiomes, i portat al cinema el 2018.[4][5]

Des de la seva arribada als Estats Units, viu a Miami, Florida.[6] El 2019, va tornar a la televisió per fer programes especials reportatges el canal internacional Actualidad RT.[7]

Primers anys de vida[modifica]

Família i infància[modifica]

Virginia Vallejo va néixer el 26 d'agost de 1949 a Cartago, Valle del Cauca, Colòmbia, prop del ranxo de la seva família. Els seus pares eren Juan Vallejo Jaramillo, un empresari, i Mary García Rivera.[8] La seva àvia paterna, Sofía Jaramillo Arango, era descendent d'Alonso Jaramillo de Andrade Céspedes y Guzmán, un noble d'Extremadura, Espanya.[9][10] Diversos membres de la seva família eren ministres, escriptors i ambaixadors, com el seu avi patern Eduardo Vallejo Varela, ministre d'Economia (1930);[11][12] el seu besoncle Alejandro Vallejo Varela, escriptor i amic íntim de Jorge Eliécer Gaitán;[13][14] i el seu besoncle Jaime Jaramillo Arango, ministre d'Educació (1934), ambaixador a diversos països d'Europa i cofundador de l'Escola Anglo Colombiana.[15][16]

El 1950, la jove família va tornar a Bogotà, on van néixer els seus germans, Felipe (1951), Antonio (1955–2012) i Sofía (1957).[17] Va estudiar primer a la llar d'infants d'Elvira Lleras Restrepo, germana del president Carlos Lleras Restrepo, amic de la seva família.[18] Després va assistir a l'escola Anglo Colombiana.

Primera carrera i matrimonis[modifica]

Els anys 1967 i 1968, va treballar com a professora d'anglès al Centro Colombo Americano de Bogotà i, el 1969, a la presidència del Banco del Comercio. El mateix any, es va casar amb Fernando Borrero Caicedo, director general de Borrero, Zamorano i Giovanelli, però es van divorciar el 1971.[19][20] L'any 1972, mentre treballava com a directora de relacions públiques de Cervecería Andina, va rebre una invitació per unir-se a un proper programa de televisió, "¡Oiga Colombia, Revista del Sábado!", dirigit per Carlos Lemos Simmonds i Aníbal Fernández de Soto.[21]

El 1978, es va casar amb David Stivel, el director argentí de televisió, teatre i cinema, i cap del Clan Stivel.[22] El matrimoni va acabar el 1981.

Carrera als mitjans de comunicació[modifica]

Dècada de 1970[modifica]

Entre 1972 i 1975, va ser presentadora de "¡Oiga Colombia, revista del sábado!"; I, del 1973 al 1975, dels musicals "Éxitos 73", "Éxitos 74" i "Éxitos 75", de Produccions THOY i dirigit per Eucario Bermúdez.[23]

El 1973, va ser reportera de "TV Sucesos-A3", dirigit per Alberto Acosta; i, del 1975 al 1977, editor internacional del noticiari.[cal citació] A principis i mitjans dels anys setanta, va ser amfitriona d'altres programes, com el concurs "TV Crucigrama", un altre per a infants, i un espai de cuina amb el xef Segundo Cabezas.[24]

El gener de 1978, es va convertir en la presentadora del "Noticiero 24 Horas" de les 7:00 PM, dirigit per Mauricio Gómez i Sergio Arboleda.[25] Al març, va ser convidada pel govern de Taiwan a la possessió del president Chiang Ching-kuo. En aquest mateix any, va ser triada com a vicepresidenta de la junta directiva de l'ACL, "Asociación Colombiana de Locutores". Entre els anys 1978, 1979 i 1980, va guanyar el premi com la Millor Presentadora de Televisió de l´APE, "Asociación de Periodistas del Espectáculo".

En el 1979, va coprotagonitzar la pel·lícula "Colombia Connection", de Gustavo Nieto Roa.[26] Al novembre, va aparèixer a la revista nord-americana "Town & Country", obrint la secció "Las Mujeres de El Dorado". El 1979 i 1980, va presentar "¡Cuidado con las Mujeres!", de RTI Televisión.[27]

Dècada de 1980[modifica]

En el 1981, va fundar la seva pròpia productora, "TV Impacto", amb la periodista Margot Ricci.[cal citació] Aquell mateix any, el govern d'Israel les va convidar a fer especials sobre Terra Santa.

El 1980 i 1982, va treballar a Caracol Radio. Va ser la única periodista colombiana enviada a Londres per cobrir les noces del príncep Carles de Gal·les i lady Diana Spencer, el 29 de juliol de 1981. La transmissió radial de Vallejo va durar sis hores.[28] De 1980 a 1985, va cobrir el "Concurso Nacional de Belleza" a Cartagena de Indias, per a "Caracol Radio y Televisión".

Entre 1981 i 1983 va dirigir "¡Al Ataque!", espai de la seva productora. Virginia Vallejo va ser la primera periodista de televisió a entrevistar Pablo Escobar, el gener de 1983 i al basurero Moravia de Medellín. Durant una hora, el candidat al Congrés va descriure el projecte social d'ell i els seus socis, "Medellín Sin Tugurios". El programa de Vallejo va col·locar a Escobar a l'escena nacional.[29]

En els anys 1983 i 1984, va presentar "Hoy por Hoy, el Magazín del Lunes", a les 7:00 PM. El 1984, va realitzar un comercial de televisió per a "Medias Di Lido" a Venècia, Itàlia, seguit per tres, a Rio de Janeiro, Brasil; San Juan, Puerto Rico; i Cartagena de Indias, Colòmbia.[30] En 1983 i 1984, va presentar el musical "El Show de las Estrellas", dirigit per Jorge Barón.[31] El 1984, va ser editora internacional del "Grupo Radial Colombiano", dirigit per Carlos Lemos Simmonds. El 1985, va ser la presentadora del noticiero "Telediario", dirigit per Arturo Abella.[32]

El 1985, va aparèixer a les portades de revistes internacionals Bazaar i Cosmopolitan. També a Elenco, revista del diari El Tiempo, que la va descriure com “el símbol d'una època".[33] El 1988, va guanyar una beca del govern alemany per estudiar periodisme econòmic a l'Internationales Institut für Journalismus, a Berlín. Va decidir quedar-se a Alemanya per cooperar amb l'Oficina Federal de Investigació (Bundeskriminalampt o Interpol Europa), en la lluita contra els cartells de la droga colombians.

Dècada de 1990[modifica]

El 1991, va tornar a Colòmbia per coprotagonitzar la telenovel·la “Sombra de tu Sombra", de "Caracol Televisión".[34] En 1992, va presentar ¡Indiscretísimo!, dirigit per Manuel Prado. De 1992 a 1994, va treballar a la cadena radial "Todelar".[35]

A l'octubre de 1994, va finalitzar la seva carrera als mitjans de comunicació colombians, per obrir i encapçalar l'operació sud-americana d'una companyia de multinivell (MLM) amb seu als Estats Units.

Dècada de 2000[modifica]

Entre 2009 i 2010, va treballar com a columnista per al diari veneçolà 6to Poder, dirigit per Leocenis García, polític i periodista d'oposició; però, el 2010, el president Hugo Chávez va tancar el mitjà i va empresonar el director.[36][37]

Dècada de 2010[modifica]

L'any 2019, va ser contractada pel canal internacional Actualidad RT per realitzar dotze especials, denominats com a Somnis i Malsons, inspirats en el “somni americà” i la problemàtica de Estats Units d'Amèrica, especialment a les comunitats llatines. Els temes aborden, entre d'altres, les diferències abismals entre els més rics i els més pobres, la immigració il·legal, la discriminació de raça i gènere - incloent les persones LGBTQ - el tràfic de persones, la drogoaddicció i els alts costos de la salut.[38][39]

Exili i asil als Estats Units[modifica]

Sortida de Colòmbia[modifica]

Virginia Vallejo i Pablo Escobar van sostenir una relació sentimental entre 1983 i 1987, marcada per llargues separacions. Per aquesta raó, a principis de juliol del 2006, la periodista va oferir a la justícia colombiana el seu testimoni en el procés contra l'exsenador i exministre de justícia Alberto Santofimio Botero, molt proper a Escobar, que estava sent jutjat per complicitat amb el narcotraficant al magnicidi de Luis Carlos Galán Sarmiento, comès pel Càrtel de Medellín el 18 d'agost del 1989.[40][41]

Diversos testimonis claus en el cas Galán havien estat assassinats abans que poguessin declarar. Per aquesta raó, el 18 de juliol de 2006, el Departament de Justícia va treure la periodista de Colòmbia en un vol especial de la DEA per protegir la seva vida, i pogués testificar en processos d'alt perfil al seu país i Estats Units. El vol de Vallejo a Miami es va convertir en notícia mundial; i, el 25 de juliol, el Canal RCN de Colòmbia va transmetre un vídeo casolà que ella havia enregistrat abans de la seva partida. Segons el mitjà, el programa va ser vist per catorze milions de persones i va obtenir una audiència superior al partit final de la Copa del Món de Futbol, el 9 de juliol de 2006.[42]

Estimant Pablo, odiant Escobar[modifica]

El 2007, Vallejo va publicar "Estimant Pablo, odiant Escobar", on descriu la seva relació romàntica de cinc anys amb el cap del Càrtel de Medellín; les raons del creixement explosiu de la indústria de la cocaïna a principis dels anys 80; els orígens de les organitzacions guerrilleres colombianes, com les FARC i l'ELN; el naixement de grups paramilitars, com el MAS (Mort a Segrestadors), Els Extraditables, i les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC); els enllaços entre els cartells de Medellín i Cali amb dictadors caribenys, i els presidents colombians Alfonso López Michelsen, Ernesto Samper Pizano i Álvaro Uribe Vélez;[43] la presa del Palau de Justícia el 1985, finançada pel Càrtel de Medellín; els motius de Vallejo per acabar la seva relació amb Escobar, el 1987;[44][45] els horrors del narcoterrorisme entre 1988 i 1993; i la persecució i mort del seu examant, el 2 de desembre de 1993.[46]

El llibre de Vallejo es va convertir en el número u en vendes a Colòmbia i els Estats Units en espanyol.[47]

Asil polític[modifica]

En arribar als Estats Units, el juliol de 2006, Vallejo va demanar immediatament asil polític.[48][49] Per atorgar-ho, en els quatre anys següents, el Departament d'Estat i la Cort d'Immigració de Miami van examinar la vida de la periodista i la seva trajectòria professional, i no van trobar cap investigació contra ella; només centenars d'amenaces de grups paramilitars, com els esquadrons "Águilas Negras", membres del govern del president Álvaro Uribe Vélez i mitjans de comunicació propietat o dirigits per la família del vicepresident Francisco Santos i el ministre de defensa Juan Manuel Santos Calderón.[50][51]

El procés d'asil de l'autora a la Cort d'Immigració de Miami contenia uns 800 folis. El 3 de juny de 2010, Virginia Vallejo va rebre la condició d'asilat polític, en virtut de la Constitució dels Estats Units i la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura, per la seva opinió política com periodista, i pels milers d'amenaces contra la seva vida i integritat col·locades sota el seu nom a Internet. Encara que la majoria d'aquestes van ser retirades dels motors de cerca posteriorment, romanen a la Cort d'Immigració de Miami.[52][53][54]

Testimonis[modifica]

Cas Palau de Justícia[modifica]

Virginia Vallejo va ser l'única persona que va poder explicar les raons de Pablo Escobar i el Càrtel de Medellín per finançar el assalt del Palau de Justícia, comesa pel grup subversiu M-19, a Bogotà, el 6 i 7 de novembre de 1985.[55] L'incendi de l'edifici i la massacre van conduir a la mort de més de cent persones, incloent onze magistrats de la Cort Suprema de Justícia, guerrillers del M-19, agents del govern i dotzenes de civils desarmats.[56][57][58][59] Per aquestes raons, la justícia colombiana va reobrir el procés i va exigir el testimoni sota jurament de la periodista i escriptora. Al juliol de 2008, al consolat de Colòmbia a Miami i davant un fiscal especialitzat, Vallejo va confirmar la veracitat dels esdeveniments detallats al seu llibre, al capítol "Aquell Palau a Flames".[60][61] Va precisar que, “encara que el M-19 i el Càrtel de Medellín havien estat els responsables de la presa, els militars havien estat els responsables de l'incendi, la massacre, i la desaparició forçada dels detinguts després de la represa de l'edifici”.[62][63]

Cas Luis Carlos Galán[modifica]

El 2007,[64] Alberto Santofimio va ser sentenciat a 24 anys de presó per la seva complicitat en l'assassinat del candidat presidencial Luis Carlos Galán Sarmiento, comès per Pablo Escobar i el Càrtel de Medellín, el 18 agost de 1989.[65][66] La sentència va ser apel·lada el 2008, i l'exsenador i exministre de justícia va quedar lliure.[67]

El juliol de 2009, la Fiscalia General de Colòmbia va exigir el testimoni de Virginia Vallejo a la reobertura Procés Galán. Al consolat de Colòmbia a Miami, i sota jurament, l'autora va confirmar els assenyalaments sobre el polític “com un instigador clau del magnicidi del senador i candidat presidencial”.[68]

El 2011, la Cort Suprema de Justícia va confirmar la sentència de 24 anys de presó a Alberto Santofimio Botero.[69]

Cinema i televisió[modifica]

La relació sentimental de Virginia Vallejo amb Pablo Escobar ha inspirat productes televisius de Ficció.

La pel·lícula Loving Pablo va ser inspirada en el llibre "Estimant Pablo, odiant Escobar", encara que el guionista va crear una adaptació molt diferent, amb situacions i personatges ficticis. L'actriu espanyola Penélope Cruz va interpretar el paper de Vallejo, i Javier Bardem el d'Escobar.[70] El llançament va tenir lloc durant el 74è Festival Internacional de Cinema de Venècia el 2017, i els protagonistes van ser nominats per als Premis Goya del 2018.[71][72]

Llibres[modifica]

Any Títol ISBN Editorial Altres
2007 Estimant a Pablo, odiant a Escobar 978-0-307-39174-2 Random House Mondadori Supervendes

Referències[modifica]

  1. ↑ «Virginia Vallejo, presentadora 1994».
  2. ↑ «Pablo Escobar's Ex-Lover Flees Colombia».
  3. ↑ El País. «El narcoestado soñado por Escobar tiene más vigencia que nunca», 13-10-2006. [Consulta: 19 març 2014].
  4. ↑ «Portades del llibre Loving Pablo».
  5. ↑ «Pel·lícula Loving Pablo a IMDB».
  6. ↑ «La casa de Virginia Vallejo a Miami».
  7. ↑ «RT estrena nou espectacle amb Virginia Vallejo».
  8. ↑ Geneanet. «Genealogia de Juan Vallejo Jaramillo». Arxivat de l'original el 13 de juliol 2018. [Consulta: 24 agost 2017].
  9. ↑ Genealogías de Colombia. «Arbre genealògic de Sofia Jaramillo Arango». [Consulta: 2 setembre 2017].
  10. ↑ Geneall. «Ascendència de Alonso Jaramillo de Andrade». [Consulta: 4 setembre 2017].
  11. ↑ Geneanet. «Genealogia de Eduardo Vallejo Varela». Arxivat de l'original el 12 de juliol 2018. [Consulta: 4 setembre 2017].
  12. ↑ «Ministres del segle XX – Primera part». Arxivat de l'original el 2017-09-19. [Consulta: 19 gener 2022].
  13. ↑ «Alejandro Vallejo Varela, escriptor i periodista». [Consulta: 25 maig 2020].
  14. ↑ «Gloria Gaitán parla del seu pare, Jorge Eliécer Gaitán».
  15. ↑ «Educació de Virginia Vallejo». Arxivat de l'original el 30 de juliol 2017. [Consulta: 24 agost 2017].
  16. ↑ «Vida de Jaime Jaramillo Arango».
  17. ↑ Geneanet. «Arbre genealògic de Vallejo García». Arxivat de l'original el 12 de juliol 2018. [Consulta: 4 setembre 2017].
  18. ↑ Geni. «Elvira Lleras Restrepo, notable educadora». [Consulta: 24 agost 2017].
  19. ↑ Genealogias de Colombia. «Genealogía de Fernando Borrero Caicedo». [Consulta: 23 agost 2017].
  20. ↑ Documentos de Arquitectura Moderna en América Latina 1950–1965. Catalunya: Institut Català de Cooperació Iberoamericana – Universitat Politècnica de Catalunya, 2004. ISBN 978-8-48573-617-1.  Arxivat 2017-01-31 a Wayback Machine.
  21. ↑ ; Estupiñan, Cristina «Virginia Vallejo: 'Voy camino a convertirme en una leyenda'». El Tiempo, 03-06-2014 [Consulta: 18 juny 2019].
  22. ↑ Fundación Konex. «Perfil de David Stivel». [Consulta: 4 setembre 2017].
  23. ↑ El Tiempo. «Produccions THOY», 03-08-2006. [Consulta: 5 setembre 2017].
  24. ↑ El Tiempo. «Va morir el xef Segundo Cabezas», 14-06-2012. [Consulta: 5 setembre 2017].
  25. ↑ El Tiempo. «El experto Sergio Arboleda», 14-09-2014. [Consulta: 5 setembre 2017].
  26. ↑ IMDb. «Colombia Connection (1979)». [Consulta: 5 setembre 2017].
  27. ↑ El Tiempo. «Va morir el director David Stivel» (en castellà), 21-09-1992. [Consulta: 5 setembre 2017].
  28. ↑ Caracol Radio. «Transmissió del casament de príncep Carles i lady Diana, 1981», 29-07-1981. [Consulta: 5 setembre 2017].
  29. ↑ «Entrevista a Pablo Escobar per Virginia Vallejo». Al Ataque, Gener 1983. [Consulta: 15 novembre 2017].
  30. ↑ «Virginia Vallejo a la dècada dels 80». Arxivat de l'original el 18 de març 2018. [Consulta: 2 setembre 2017].
  31. ↑ «El Show de Las Estrellas», 1984. [Consulta: 2 setembre 2017].
  32. ↑ «Arturo Abella, fundador de la televisió informativa a Colombia». Caracol Radio, 18-02-2006. [Consulta: 5 setembre 2017].
  33. ↑ «Portades de revista de Virginia Vallejo». Arxivat de l'original el 15 de gener 2017. [Consulta: 2 setembre 2017].
  34. ↑ «Sombra de tu Sombra», 1991. [Consulta: 2 setembre 2017].
  35. ↑ «Indiscretísimo», 1992. [Consulta: 2 setembre 2017].
  36. ↑ 6to Poder - El Nacional. «Nosotros los Inermes», 17-10-2010. [Consulta: 19 setembre 2017].
  37. ↑ «Cierre 'forzoso' de grupo editorial venezolano 6to Poder por medida judicial». El Nuevo Herald, 05-05-2015. [Consulta: 19 setembre 2017].
  38. ↑ «Episode 1 of "Sueños y Pesadillas"», 30-04-2019. [Consulta: 15 novembre 2021].
  39. ↑ «Virginia Vallejo entrevista a Isabel Allende».
  40. ↑ es.wikinews.org. «Examant de Pablo Escobar implica polític colombià en crim de candidat presidencial - Wikinoticias», 17-07-2006. [Consulta: 18 juny 2019].
  41. ↑ BBC News. «El baró de la droga colombià extradit», 04-12-2004. [Consulta: 18 juny 2019].
  42. ↑ Error en el títol o la url.United States Department of Justice. «», 26-09-2006. [Consulta: 18 juny 2019].
  43. ↑ The New York Times. «Colombian Leader Disputes Claim of Tie to Cocaine Kingpin», 03-10-2007. [Consulta: 18 juny 2019].
  44. ↑ VirginiaVallejo.com. «Testimoni de Virginia Vallejo». Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2013. [Consulta: 18 juny 2019].
  45. ↑ VirginiaVallejo.com. «Testimoni de Virginia Vallejo en Processos Històrics». Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2013. [Consulta: 18 juny 2019].
  46. ↑ The New York Times. «Head of Medellin Cocaine Cartel Is Killed by Troops in Colombia», 03-12-1993. [Consulta: 18 juny 2019].
  47. ↑ VirginiaVallejo.com. «Bestseller #1 in United States in 2007 & 2015». [Consulta: 25 maig 2018].
  48. ↑ El País. «Assassinat a Armènia Carlos Oviedo Alfaro», 19-04-2009. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2020. [Consulta: 18 febrer 2020].
  49. ↑ El Tiempo. «Miguel Rodríguez va manar assassinar esposa de Pallomari», 03-12-1995. [Consulta: 18 febrer 2020].
  50. ↑ «Periodista amenaçat per paramilitars per acusacions del president Uribe», 15-10-2007. [Consulta: 18 febrer 2020].
  51. ↑ «Human Right Watch diu que el president Uribe ha de respectar la justícia i els periodistes», 08-10-2007. [Consulta: 18 febrer 2020].
  52. ↑ «Un periodista colombià descriu amenaces i assetjament a W Radio, els Narcopresidents, part 6».
  53. ↑ «Un periodista colombià descriu amenaces i assetjament a W Radio, els Narcopresidents, part 3».
  54. ↑ «Programa de Jaime Bayly:Asil polític a Virginia Vallejo, minut 1:20».
  55. ↑ Virginia Vallejo descriu la participació de Pablo Escobar a la presa del Palau de Justícia a YouTube
  56. ↑ Latin American Herald Tribune. «Coronel Plazas Vega condemnat a 30 anys de presó per desapareguts del Palau de Justícia». Arxivat de l'original el 12 de juliol 2018. [Consulta: 18 juny 2019].
  57. ↑ President Álvaro Uribe defensa el coronel Plazas Vega, juny 9 de 2010 a YouTube
  58. ↑ El Espectador. «Jutge Maria Jara, des de l'exili, parla d'amenaces en contra». [Consulta: 18 juny 2019].
  59. ↑ Amnistía Internacional. «Colòmbia: Els autors d'abusos contra els drets humans no han de ser protegits». [Consulta: 18 juny 2019].
  60. ↑ Fiscal sobre el cas dels desapareguts en la presa i represa del Palau de Justícia viatja a Miami a escoltar Virginia Vallejo a YouTube
  61. ↑ Vallejo, Virginia. «Aquel palacio en llamas». A: Amando a Pablo, odiando a Escobar. México: Random House Mondadori, Setembre 2007, p. 227–251. ISBN 978-958-639-510-6. 
  62. ↑ Fiscalia. «Demanen condemna a militars (r) per desapareguts a la presa del Palau de Justícia». [Consulta: 18 juny 2019].
  63. ↑ La Red Independiente. «Estat reconeix responsabilitat en víctimes del Palau de Justícia». Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2013. [Consulta: 18 juny 2019].
  64. ↑ The New York Times. «Colòmbia: exministre culpable d'assassinat» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2019].
  65. ↑ BBC News. «Ex ministre colombià detingut per assassinat» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2019].
  66. ↑ The New York Times. «Candidato presidencial colombiano es asesinado en un mitin político» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2019].
  67. ↑ Entrevista a Alberto Santofimio. Pregunta Yamid, octubre 23 de 2008 a YouTube
  68. ↑ Fiscal escolta Virginia Vallejo als Estats Units a YouTube
  69. ↑ Equipo Nizkor. «Sentència que ratifica la condemna d'Alberto Rafael Santofimio Botero com a coautor responsable de l'assassinat de Luis Carlos Galán Sarmiento». [Consulta: 5 juliol 2020].
  70. ↑ IMDb. «Loving Pablo». [Consulta: 25 maig 2018].
  71. ↑ YouTube. «Javier Bardem i Penélope Cruz presenten 'Loving Pablo' al Festival de Venècia». [Consulta: 25 maig 2018].
  72. ↑ Premios Goya. «Nominacions a millor actor i millor actriu Premis Goya» (en castellà). [Consulta: 25 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Virginia_Vallejo&oldid=33200768»