Volta a Tarragona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Volta Ciclista a Tarragona
Detalls de la cursa
Data maig-juny
Regió Catalunya Catalunya
Disciplina carretera
Competició amateur i sub-23
Tipus cursa per etapes
Organitzador Reus Ploms
Director de la cursa Josep Maria Maeso
Història
Primera edició 1908
Edicions 51 (fins al 2010)
Darrera edició Volta a Tarragona de 2010
Primer vencedor França Paul Mazan[1]
Darrer vencedor França Aurelien Ribet
Modifica les dades a Wikidata

La Volta a Tarragona és la prova ciclista per etapes més antiga que es corre a l'Estat espanyol. És alhora la tercera cursa per etapes més antiga del món, solament superada pel Tour de França i per la Volta a Bèlgica.[2] Tot i que històricament alguna etapa ha sortit dels límits provincials, generalment tots els quilòmetres se solen recórrer dintre de la província de Tarragona.

En l'última edició disputada el 2010 el guanyador fou el jove francès Aurelien Ribet. De fet, aquesta va ser l'última edició disputada, ja que al maig del 2011 es va anunciar que a causa de les dificultats econòmiques no es podria continuar.[2]

Història[modifica]

L'afició al ciclisme arribà a Tarragona de la mà del jove suís William Tarin, originari de Lausana. Aquest aficionat a l'esport s'instal·là a Tarragona el 1889, just quan comptava amb vint anys. Ell fou el màxim impulsor de l'organització de la primera competició ciclista per etapes de Catalunya i de l'Estat espanyol.

La primera edició, la qual s'anomenà Campionat de Catalunya i estava patrocinada per l'Hotel Continental de Tarragona tingué lloc l'any 1908. El guanyador fou el francès Paul Mazan,[1][3] germà del dues vegades campió del Tour de França, Lucien Petit-Breton. Aquella primera edició va constar de quatre etapes disputades en tres dies; el 6, 7 i 8 de desembre. Comptà amb la participació de 31 ciclistes, entre ells l'organitzador William Tarin, el recorregut tenia un total de 310 km amb les següents etapes:

La segona edició no es va disputar fins onze anys més tard, el 1919. Es va disputar el 22, 23 i 24 de juny d'aquell any, rebé el nom de Copa Justícia i Pàtria fent referència al final de la I Guerra Mundial. Aquesta va ser una edició que va tornar a ser controlada pels representants francesos, José Pelletier que l'any següent guanyaria la Volta a Catalunya en va ser el primer classificat, a més a més s'emportà dues de les quatre etapes.[4][5][6] Els 374 km d'aquella edició es van repartir amb les següents etapes:

La tercera edició fou el 1948, trenta-un anys després de la segona, fet que demostra l'extremada complexitat en l'organització d'una prova d'aquestes característiques. Les etapes d'aquella edició que acabà guanyant Bernat Capó van ser:

Palmarès[modifica]

Any Vencedor Segon Tercer
1908 FRA Paul Mazan Imperi Alemany Johann Hohe FRA Henri-André Carrère
1909-1918 No es disputà
1919 FRA José Pelletier TUN Ali Neffati Espanya Guillermo Antón
1920-1947 No es disputà
1948 Espanya franquista Bernat Capó Espanya franquista Josep Serra Espanya franquista Manel Costa
1949-1953 No es disputà
1954 Espanya franquista Bernardo Ruiz Espanya franquista Francesc Massip Espanya franquista Francesc Alomar
1955-1963 No es disputà
1964
1965
1966
1967
1968
1969 Espanya franquista José Manuel Fuente
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979 Espanya 1978-1981 Jesús Guzmán Delgado Espanya 1978-1981 Josep Lluís Laguía
1980 Espanya 1978-1981 Pedro Delgado FRA Pierre Le Bigaut
1981 Espanya 1978-1981 Josep Recio
1982
1983 Espanya Xavier Castellar Espanya Pello Ruiz Cabestany Espanya Antoni Girabent Montoya
1984 FRA Loïc Le Flohic
1985 Espanya Josep Pedrero Serrano
1986
1987
1988 FRA Philippe Dalibard FRA Pierre-Henri Menthéour Espanya José Mario Genesca
1989 Espanya Antonio Sánchez Espanya Ramón Antonio Rota Espanya Fernando Pinero
1990
1991
1992
1993
1994 RUS Nicolai Koudriavtchev RUS Serguei Ivanov Espanya Josep Jacob Viladoms
1995 RUS Serguei Ivanov RUS Dimitri Perfimòvitx FRA Philippe Le Peurien
1996 RUS Serguei Gritchenko Espanya Manuel Rodríguez RUS Edouard Gritsoun
1997 RUS Edouard Gritsoun NED Martin Van Steen Espanya Marc Prat
1998 RUS Denís Ménxov Espanya Eloy Coca Espanya Carles Torrent
1999 NED Wim Van Den Meulenhof Espanya Gonzalo Bayarri Espanya Tomàs Valls
2000 Espanya Rafael Fernandez RUS Faat Zakirov Espanya Xavier Tondo
2001 UKR Alexander Rotar Espanya Rafael Vilá Espanya Vicente Elvira
2002 Espanya Héctor Guerra Xile José Alfredo Medina Espanya Javier Ramírez Abeja
2003 Espanya Fernando Serrano Espanya Miquel Alandete Espanya Sergi Escobar
2004 Espanya Joaquín Jorge Soler Espanya Didac Cuadros Espanya Antonio López
2005 CRC Paulo Vargas Espanya Isidro Cerrato Espanya Óscar Vicente Garau
2006 Espanya Juan Carlos Cariñena Espanya Alberto Fernández USA John Devine
2007 USA John Devine[7] Espanya Luis Ángel Maté Espanya Francisco José Villalgordo
2008 Espanya Sergi Escobar Espanya Javier Ramírez Abeja Espanya Raúl García de Mateos
2009 FRA Colin Menc RUS Arkimedes Arguelyes FRA Jonathan Brunel
2010 FRA Aurelien Ribet USA Andrew Talansky FRA Thomas Lebas

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 (castellà) El Mundo deportivo, 10 de desembre 1908, Hemeroteca, pàg. 2.
  2. 2,0 2,1 «La Volta deja de pedalear» (en castellà). Diari de Tarragona. [Consulta: 28 juny del 2013].
  3. (castellà) El Mundo deportivo, 10 de desembre 1908, Hemeroteca, pàg. 1.
  4. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 1.
  5. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 2.
  6. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 3.
  7. «López, del Ávila Rojas, acaba quint en la ronda tarragonina». Web de El Pueblo de Ceuta. [Consulta: 14 octubre 2010].

Enllaços externs[modifica]