Vés al contingut

Whitmoreïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralWhitmoreïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe2+Fe3+
2
(PO₄)₂(OH)₂·4H₂O
EpònimRobert Whitmore (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Palermo No. 1 (pegmatita Palermo No. 1; Hartford Mine; GE Mine), Groton, Grafton Co., Nou Hampshire, Estats Units
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DC.15
Nickel-Strunz 9a ed.8.DC.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.11.20.1
Heys19.13.6
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10Å; b = 9,73(2) Å; c = 5,471(8) Å; β = 93,8°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial P2₁/c Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc-marró, verd-marró
Maclescomunes per reflexió én {100}
Exfoliacióimperfecta/regular - regular en {100}
Duresa3
Lluïssorsubadamantina, vítria
Diafanitattranslúcida
Densitat2,87(1) g/cm³ (mesurada); 2,85 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,670 a 1,676 nβ = 1,712 a 1,725 nγ = 1,745 a 1,850
Birefringènciaδ = 0,075 a 0,174
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 60° to 65°, calculat: 62°
Dispersió òpticafeble
Impureses comunesMn
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1974-009
Any d'aprovació1974
SímbolWhm Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La whitmoreïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'arthurita. Va ser anomenada en honor de Robert Whitmore, propietari de l'indret on va ser descoberta aquesta espècie mineral.[1]

Característiques

[modifica]

La whitmoreïta és un fosfat de fórmula química Fe2+Fe3+
2
(PO₄)₂(OH)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És poc freqüent trobar aquest mineral en forma cristalls pseudo-ortoròmbics aïllats de fins a 2 mm de forma prismàtica a acicular paral·lelament a [001], que mostren les cares {110}, {100}, {011}, {021}, {112}, amb terminacions en forma de cisell; generalment es troba en agrupacions en forma de ventilador, aerosols radials, i pilotes semblants a rebaves o mines navals.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la whitmoreïta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

Formació i jaciments

[modifica]

La whitmoreïta és un mineral secundari en zones complexes de pegmatites granítiques.[2] Va ser descoberta a la mina Palermo No. 1, a Groton (Nou Hampshire, Estats Units). També ha estat descrita a Alemanya, Austràlia, Bèlgica, el Brasil, els Estats Units, França, Itàlia, Polònia, Portugal, le Regne Unit, a República Txeca i Suïssa.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: siderita, trifilita, ludlamita, strunzita, laueïta, beraunita, mitridatita, ushkovita i òxids de Fe-Mn.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Whitmoreite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Whitmoreite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 28 maig 2018].