Willa Cather

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilla Cather
Van Vechten - Willa Cather.jpg
Willa Cather, fotografia del 22 de gener de 1936
Biografia
Naixement 7 de desembre de 1873
Winchester, Virgínia
Mort 24 d'abril de 1947(1947-04-24) (als 73 anys)
Nova York
Causa de mort Trastorn neurològic
Nacionalitat Estats Units
Educació Universitat de Nebraska–Lincoln
Activitat
Ocupació Escriptora i dramaturga
Gènere artístic Novel·la, poesia
Llengua Anglès
Obra
Primeres obres Alexander’s Bridge
Obres destacables
One of Ours

IMDB: nm0146124
Modifica les dades a Wikidata

Willa Cather (Winchester, Virgínia, 7 de desembre de 1873[1][a]Nova York, 24 d’abril de 1947) va passar la infància a Nebraska, regió colonitzada per escandinaus i txecs, encara que ella venia de família d’irlandesos i alsacians. La seva formació fou dins d’aquesta població lluitadora, a més a més dels mestres que l’educaren amb Flaubert i Henry James, encara que ella es decantava cap a Hawthorne, Turgenev, Mérimée, Conrad i Stephen Crane. Un cop acabats els estudis universitaris a Nebraska, va dedicar-se a diferents oficis com periodisme, mestra i directora de revistes. Va viatjar dins i fora del país. El 1903 escriu poesia i la seva primera novel·la és Alexander’s Bridge, l'any 1912. Va ser amb l’obra O Pioneers! (1913) quan va trobar la seva maduresa. Després, el 1918, va publicar My Ántonia. I amb l'obra One of Ours (Un de nosaltres), l’any 1922, va guanyar el premi Pulitzer. Altres obres en són Death Comes for the Archbishop (La mort s'adreça a l’arquebisbe) l’any 1927, Shadows on the Rock (Ombres a la roca) l’any 1931, Not under forty (No abans dels quaranta) l’any 1936.

Estil i temes literaris[modifica]

Tot i que Cather va començar la seva carrera literària com a periodista, tendia a distingir entre el periodisme per un costat, que veia com un gènere primàriament informatiu, i la literatura pròpiament dita per un altre, que entenia com a forma d'art.L'obra de Cather sovint mostra tonalitats de nostàlgia, i els temes i motius literaris que tria sovint provenen dels seus records d'infantesa a les grans planes estatunidenques. Alguns crítics han acusat Cather de no estar en sintonia amb la seva època, així com de no voler experimentar prou amb tècniques novedoses, com podrien ser el monòleg interior.[2] Si més no, d'altres en van destacar l'ús d'altres tècniques estilístiques que li pertanyen, formant un estil propi.

En un assaig de 1920 sobre Willa Cather, H.L. Mencken es disculpava per haver insinuat que l'autora era poc més que una imitadora amb talent però irrellevant d'Edith Wharton. En destaca el protagonisme que hi té el "Mig Oest de les grans immigracions." Mencken descriu la novel·la My Antonia com un gran pas endavant per a la seva autora. "Vet aquí una novel·la planejada amb la màxima habilitat, i realitzada de manera veritablement admirable", en va dir. "Aquesta, en cas de no errar greument, ha estat la millor obra de ficció mai escrita per una dona als Estats Units."[3]

La novel·lista anglesa A. S. Byatt destaca que amb cada novel·la Cather reinventava la forma novel·lesca "per tal d'observar un nou món humà". Byatt identifica com alguns dels temes centrals de l'obra de Cather "la sortida i la posta del sol, la brevetat de la vida, la relació entre el dia i la ruptura del dia. aquell moment en què "el desig farà curt".[4] De manera preeminent a les seves novel·les de frontera, Cather escriu sobre "els terrors de la vida... i les seves belleses".[5] De manera semblant als personatges exiliats de Henry James, autor que havia tingut gran influència sobre Cather, la gran majoria dels personatges de l'escriptora viuen com si fossin immigrats en l'exili, "persones que proven de fer la seva vida en circumstàncies que els són estranyes".[6] Joseph Urgo, a Willa Cather and the Myth of American Migration, diu que Cather sentia certa connexió entre els "sentiments de no disposar d'una llar i de l'exili" propis dels immigrants i els seus mateixos sentiments d'exiliada quan va viure a la frontera.[7] Susan Rosowski va escriure que Cather fou "la primera en atorgar dimensions heroiques als immigrants a la literatura nord-americana."[8]

Notes[modifica]

  1. La data de naixement de Cather és confirmada per un certificat de naixement i una carta del 22 de gener del 1874 del seu pare, referint-se a ella. Mentre treballava en la revista McClure, Cather afirma que va néixer el 1875. Després de 1920, va afirmar el 1876 com el seu any de naixement. Aquesta és la data tallada en la seva tomba a Jaffrey, Nou Hampshire.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Woodress, James Leslie. Willa Cather: una vida literària, Omaha, NE: University of Nebraska Press, 1987, p. 516.
  2. Middleton, Joanne (1990). Willa Cather's Modernism: A Study of Style and Technique. Hackensack, New Jersey: Fairleigh Dickinson. p. 27, p. 36
  3. Mencken, H. L. "Willa Cather". The Borzoi 1920: Being a sort of record of five years' publishing. Alfred Knopf. 1920. pp. 28–31. Retrieved September 21, 2017.
  4. Byatt, A. S. (December 8, 2006). "American pastoral". Retrieved January 23, 2014.
  5. Acocella, Joan. Willa Cather and the Politics of Criticism. Lincoln: University of Nebraska Press, 2000, p. 5
  6. Acocella, Joan. Willa Cather and the Politics of Criticism. Lincoln: University of Nebraska Press, 2000, p. 6
  7. Urgo, Joseph R. Willa Cather and the Myth of American Migration. Chicago: University of Illinois Press, 1995, p. 17
  8. Rosowski, Susan. The Voyage Perilous: Willa Cather's Romanticism. Lincoln: University of Nebraska Press (1986), p. 45

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willa Cather Modifica l'enllaç a Wikidata
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,SA. 1963. Núm. registre: M 3843-63. Dipòsit legal: B 20872-63(I).