Yvan Colonna

De Viquipèdia
Infotaula de personaYvan Colonna
Yvan Colonna img 0525.jpg
Esbós d'Yvan Colonna Modifica el valor a Wikidata
Nom original(co) Ivanu Colonna
(fr) Yvan Colonna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata
Ajaccio (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 2022 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
15è districte (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Cargèse (Camí del Port) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBerger de Cargèse Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRamader de cabres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópastor d'ovelles, activista polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentNacionalisme cors Modifica el valor a Wikidata
Altres
PareJean-Hugues Colonna Modifica el valor a Wikidata
GermansChristine Colonna Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perterrorisme (1997)
Assassinat del prefecte Claude Érignac (1998) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
25 març 2022funeral (església llatina de Cargèse) Modifica el valor a Wikidata

Yvan Colonna (Ajaccio, 7 d'abril de 1960 - Marsella, 21 de març de 2022),[1] conegut amb el sobrenom del berger de Cargèse[2] (en català, el «Pastor de Cargèse»), fou un militant independentista cors,[3] condemnat a presó perpètua per l'assassinat del prefecte de Còrsega, Claude Érignac. Fou assassinat a cops a la presó on complia condemna per un pres gihadista, fet que va provocar un període de grans mobilitzacions i protestes a l'illa.[4]

Primers anys[modifica]

Va néixer a Ajaccio, Còrsega, l'any 1960, fill de pare cors i mare bretona, ambdós professors d'educació física. Estudiava a l'institu Fesch d'Ajaccio però, el 1975, la seva família es va traslladar a Niça.[5][6]

Després de completar el seu Baccalauréat (institut francès), va estudiar per convertir-se en professor d'educació física i esports. Va interrompre els estudis l'any 1981, i va fer el servei militar al cos de bombers de París. Posteriorment va tornar a Còrsega, i es va traslladar a Cargèse on més tard el seu germà va obrir un bar de platja. Allà es va dedicar a la ramaderia de cabres, una ocupació habitual a l'illa, comprant una finca l'any 1983 i un ramat de 180 caps de bestiar. A més a més, a partir de 1985 i durant alguns estius va fer de socorrista a la platja.[5]

Paper en l'assassinat del prefecte Érignac[modifica]

El 13 de desembre de 2007 Yvan Colonna fou condemnat a presó perpètua per l'assassinat del prefecte Claude Érignac, ocorregut el 6 de febrer de 1998 a Ajaccio, Còrsega.[7] L'atemptat fou dut a terme per un escamot de set membres, que van atacar Érignac quan sortia del teatre, disparant-li tres trets de 9mm al clatell. La mort del prefecte, màxima autoritat de París a l'illa, provocà una gran commoció entre la classe política francesa i els alts comandaments de l'administració, que desencadenà una ràpida resposta per esclarir els fets i detenir-ne els responsables. Aquesta investigació va acabar amb la detenció de diversos militants corsos, els interrogatoris dels quals van assenyalar a Colonna com a autor material de l'assassinat.[4] A la vegada, d'acord amb la versió policial, l'arma del crim, una pistola de la casa Beretta, havia estat utilitzada l'any anterior a l'atac a la gendarmerie de Pietrosella.[4] En aquesta acció en la que Colonna participà, s'atacà la gendarmerie de la ciutat, retinguent un grup de gendarmes que foren presos com a ostatges.[8] Així doncs, aquests fets foren utilitzats per les autoritats per relacionar a Colonna amb l'atemptat contra el prefecte, situant-lo com un dels principals sospitosos de l'investigació. Quan la policia anà a cercar-lo però, van descobrir que havia fugit, desencadenant la major persecució de la història de l'Estat Francès.

En un primer moment es va assumir que havia abandonat el país, concretament, que havia marxat a Amèrica del Sud. Tot i així, una càmera d’infrarojos instal·lada a una bergerie, una cabanya tradicional de pastors corsos, situada a les muntanyes de l'illa, va aportar proves que Colonna estava allà amagat, i que en efecte, mai havia sortit de Còrsega. Amb aquesta informació, fou finalment detingut el 4 de juny de 2003, quatre anys després de l'assassinat d'Érignac.[9] Va ser acusat d’assassinat i de pertinença a una organització terrorista, jutjat a París al tribunal antiterrorista, que va condemnar-lo a presó perpètua.

Ell sempre va negar les acusacions, denunciant haver estat víctima d'una injusta cobertura de premsa que l'havia condemnat abans de la publicació del veredicte. Els seus advocats també van denunciar irregularitats en el judici, com ara decisions esbiaixades i manca de proves. Entre les seves principals denúncies constava el fet que la policia no va cercar més sospitosos, cap dels testimonis no va reconèixer Colonna i no es van presentar proves materials. La reivindicació de la seva innocència, les ombres del cas i el fet que passés quatre any amagat a les muntanyes de l’illa el van convertir en un símbol del sobiranisme cors.

Al ser condemnat, Colonna fou qualificat com a DPS, Détenu particulièrement signalé. Aquest règim penitenciari, introduït a França el 1970, està relacionat amb el comportament que ha tingut el pres durant la detenció, les activitats que l’han portat a ser detingut, i el risc i antecedents de fuga.[10] Al mateix temps, permet al personal penitenciari utilitzar majors mesures de vigilància amb aquests presos.[10] La condició de DPS ha estat denunciat per l'Observatori Internacional de Presons, el qual ha asssenyalat que es tracta d'un règim d'excpeció coercitiu que viola els compromisos de França en matèria de Drets Humans.[11] A la vegada, per part del sobiranisme cors s'ha denunciat que l’Estat Francès ha utilitzat aquest règim penitenciari com a eina de repressió, sobretot a través de l’aïllament i la dispersió dels presos del FLNC. En el cas de Colonna, com que a Còrsega només hi ha el centre penitenciari de Borgo, el qual no està preparat per poder acollir presos en aquest tipus de règim de vigilància permanent, impedia que complissin condemna a l'illa, sent traslladat a presons del continent.

Dins la cultura popular[modifica]

A finals de 2007, el periodista polític i jurídic Dominique Paganelli i el dibuixant Tignous cobriren el (primer) judici d'Yvan Colonna, per al diari Charlie Hebdo.[12] Tots dos en treieren l'any següent la historieta El judici de Colonna. El llibre guanyà el Premi France Info del Còmic de notícia i de reportatge.[13]

Atac a la presó i mort[modifica]

El 2 de març de 2022, durant una sessió esportiva a la sala de peses del gimnàs del centre penitenciari d'Arles, Colonna va ser colpejat i estrangulat per Frank Elong Abé. L’home havia estat capturat a l'Afganistan per l’exèrcit nord-americà i detingut a la presó de la base de Bagram abans de ser extradit a França, on va ser condemnat a 9 anys per associació i conspiració per cometre terrorisme.[14] Greument ferit, Colonna va ser traslladat en estat greu a l'hospital d'Arles i posteriorment a la unitat de cures intensives de l'hospital Nord de Marsella.[15][16][17] L’atac s’hauria desencadenat a causa d’algunes expressions blasfemes pronunciades per Colonna contra l’Islam, però el nacionalisme cors va especular que l’assassinat es va encarregar des de l’exterior de la presó, assenyalant-ne l'Estat Francès com a responsable.

El 21 de març de 2022, després de tres setmanes en coma i en estat crític degut a les ferides de l'atac a la presó d'Arles, va morir a l'hospital Nord de Marsella on es trobava ingressat.[3][18]

« À Yvan Colonna partutu oramai à l'eternu,

À tè la Corsica Regina, À tè l'abbracciu di issa terra !

»
— Escrit que penjà Romain Colonna, diputat a l’assemblea de Còrsega,[19] i àmpliament estès com a text de condolència.

Reaccions a l'assassinat de Colonna[modifica]

En el moment de l'atac a Colonna, Còrsega es trobava en un moment molt crític. Malgrat que des del 2000 el PIB i l'ocupació han crescut, l'economia local continua estant dominada per quatre grans sectors: el turisme d’estiu, la construcció, l'immobiliari i el comerç minorista. Tots quatre generen creixement però amb un impacte ambiental important, i amb una oferta d'ocupació basada en llocs de feina precaris, poc qualificats i amb baixa remuneració.[20] Així doncs, més enllà de les frustrades demandes d'autogovern dirigides a París, la situació socioeconòmica de l'illa és greu: un de cada quatre habitants viu per sota del llindar de la pobresa; un de cada quatre joves d’entre 16 i 29 anys està inactiu o a l’atur; unes 24.000 persones (8,5% del total de la població activa) es troba sense feina, i un gran gruix de la població té feines estacionals condicionades per la temporada turística.[20] Així doncs, amb aquests antecedents, i després d’un temps de baixa activitat política als carrers, l’assassinat de Colonna va revifar les mobilitzacions a l’illa, desencadenant un cicle de protestes, manifestacions i disturbis. També, l’agressió i mort de Colonna van fer que els diversos sectors de l'independentisme cors, tradicionalment dividit i amb forts enfrontaments, fessin una treva política, fet que va facilitar l’organització d’una resposta combativa.[20] La pressió exercida pels manifestants fou de tal magnitud que va portar a l’Estat Francès a comprometre’s a donar al territori un règim d’autonomia (el que seria el primer d’aquest tipus en un país marcat pel seu fort caràcter centralista). A la vegada, el govern francès retirà la condició de presos DPS a Colonna i als presos condemnats amb ell per l'assassinat del prefecte Claude Érignac, fet que permetria el trasllat dels últims a presons corses.[20] Així i tot, per part del moviment sobiranista de l’illa les respostes de París es van llegir com mesures insuficient i que a més a més, arribaven molt tard, especialment la revocació de la condició de DPS.[20]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yvan Colonna
  1. Décugis, Jean-Michel. «Yvan Colonna est mort, trois semaines après son agression par un détenu radicalisé en prison» (en francès), 21-03-2022. [Consulta: 21 març 2022].
  2. «Mort d'Yvan Colonna: souvent nommé le "berger de Cargèse", qui était ce militant indépendantiste corse?» (en francès). MidiLibre.fr, 21-03-2022. [Consulta: 22 març 2022].
  3. 3,0 3,1 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA «Mor el líder independentista cors Yvan Colonna, dies després d'una agressió a la presó». 324. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA, 21-03-2022 [Consulta: 21 març 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Yvan Colonna i l’atemptat que va forjar una llegenda». elMón, 22-03-2022. [Consulta: 22 juliol 2022].
  5. 5,0 5,1 Tourancheau, Patricia «Yvan Colonna Le parcours d'un «patriote corse»» (en francès). Libération, 14-11-2007 [Consulta: 21 març 2022].
  6. Baele, Myriam «Qui est Yvan Colonna, l’homme dont les manifestants de Corse brandissent le portrait?» (en francès). RTBF, 14-03-2022 [Consulta: 21 març 2022].
  7. «Yvan Colonna condamné à la prison à perpétuité» (en francès). LeMonde.fr, 14-12-2007. Arxivat de l'original el 9 febrer 2008. [Consulta: 3 març 2022].
  8. «Colonna condamné à la réclusion criminelle à perpétuité» (en francès). Libération.fr, 14-12-2007. Arxivat de l'original el 8 setembre 2012. [Consulta: 3 març 2022].
  9. «Detenido en Francia Yvan Colonna, presunto asesino del prefecto de Córcega, Claude Erignac» (en castellà). El País, 04-07-2003 [Consulta: 21 març 2022].
  10. 10,0 10,1 «Qu'est ce que le statut de DPS, détenu particulièrement signalé» (en francès). Florence Rouas, advocat au Barreau de Paris, 14-03-2022. [Consulta: 22 juliol 2022].
  11. «https://www.lejdd.fr/Societe/quest-ce-quun-detenu-particulierement-signale-4099859» (en francès). Le Journal du Dimanche, 17-03-2022. [Consulta: 22 juliol 2022].
  12. «Yvan Colonna : un procès, un condamné, une BD». Corse Matin, 12-06-2008 [Consulta: 21 març 2022].
  13. Jean-Christophe Ogier. «2006-les-mauvaises-gens -d-etienne-davodeau_1764775.html Premi 20 anys de France Info: el 2006, "El Bad People" d'Etienne Davodeau», 18-07-2014.
  14. «El pres polític cors Yvan Colonna en estat greu després de ser atacat a la presó d’Arle». Vilaweb.cat, 03-03-2022. [Consulta: 3 març 2022].
  15. Bonifay, Sébastien. «Pour la famille d'Yvan Colonna, l'Etat devra "rendre des comptes"» (en francès). FranceTVInfo.fr, 02-03-2022. [Consulta: 3 març 2022].
  16. «Yvan Colonna violemment agressé en prison, entre la vie et la mort» (en francès). LeParisien.fr, 02-03-2022. [Consulta: 3 març 2022].
  17. «Yvan Colonna: révélations sur les circonstances de sa violente agression en prison, une enquête ouverte pour «tentative d’assassinat»» (en francès). LeMonde.fr, 02-03-2022. [Consulta: 3 març 2022].
  18. «Mor l'independentista cors Yvan Colonna arran d'una pallissa a la presó». Ara, 21-03-2022 [Consulta: 22 març 2022].
  19. «Romain Colonna: “L’assassinat d’Yvan Colonna catalitzarà el sentiment de lluita a Còrsega». Vilaweb, 22-03-2022 [Consulta: 23 març 2022].
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 «Còrsega es revolta». Marco Santopadre, Catarsis Magazin, 21-03-2022. [Consulta: 22 juliol 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Frédéric Charpier i Antoine Albertini, Les Dessous de l'affaire Colonna, éditions Presses de la Cité, 252 pàgines, 2007.
  • Jean-Pierre Larminier, Claude Erignac et Yvan Colonna : deux victimes pour une affaire d'État, éditions Jeanne d'Arc, 45 pàgines, 2008.
  • Roland Laurette, Yvan Colonna : L'innocence qui dérange, éditions L'Harmattan, 98 pàgines, 2011.
  • Vincent Le Coq, Colonna, anatomie d’un procés truqué, éd. Max Milo, 2011

Filmografia[modifica]