Zenòbia Camprubí i Aymar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Zenòbia Camprubí)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaZenòbia Camprubí i Aymar
Joaquín Sorolla - Retrato de Zenobia Camprubí.jpg
Retrat de Zenobia Camprubí, obra de Joaquim Sorolla.
Dades biogràfiques
Naixement 31 d'agost del 1887
Malgrat de Mar, Catalunya Catalunya
Mort 28 d'octubre del 1956
San Juan, Puerto Rico Puerto Rico
Causa de mort Càncer d'ovari
Activitat professional
Ocupació Escriptora, traductora
Dades familiars
Cònjuge Juan Ramón Jiménez
Pares Isabel Aymar Lucca i
Ramon Camprubí Escudero
Modifica dades a Wikidata

Zenòbia Camprubí i Aymar (Malgrat de Mar, 31 d'agost del 1887 - San Juan de Puerto Rico, 28 d'octubre del 1956) fou una escriptora i traductora, especialment de Tagore. El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui en fou secretària i col·laboradora. Signà sovint com a Zenobia Camprubí de Jiménez.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Dedicatòria de Juan Ramón Jiménez a Zenòbia

Els pares de Zenobia, un enginyer de camins català i una porto-riquenya de família culta i rica,[cal citació] es van casar a Puerto Rico i vingueren a viure a Barcelona. Tenien una caseta d'estiueig a Malgrat i allí va néixer la seva filla. Fou educada per la seva àvia i la mare dins d'una gran llibertat que qüestionava el rol que li havia estat assignat com a dona.[1] Va viure la seva infància entre Nova York, Madrid i Barcelona on va tenir ja tutors particulars. Va començar a escriure l’any 1902. Als 15 anys escriu en anglès per a la revista St. Nicholas Illustrated Magazine for Boys and Girls (1903).[1] El 1902 inicià la seva carrera literària escrivint el relat autobiogràfic Malgrat i en anys successius publicà alguns contes en anglès a revistes americanes.[cal citació]

Després de separar-se els seus pares, visqué als Estats Units des dels 18 als 22 anys. Va fer un curs de literatura anglesa a la Columbia University (1908-1909). Entrà en contacte amb el feminisme americà i llegí els clàssics anglesos i espanyols; també nasqué el seu interès per l'obra de Rabindranath Tagore.[cal citació] El 1909, després d'una estada als EUA tornen a Barcelona i a Madrid, on la coneixen com l'americanita. Coneix Juan Ramón Jiménez (1913) de qui havia traduït part de la seva obra a l'anglès. Torna a Nova York on es casa el 1916.[1]

L'any 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, que havia conegut a la Residencia de Estudiantes i, a partir d'aquell moment, la seva vida s'orientà en tres línies: ajudar el seu espòs en les tasques professionals (en seria traductora, correctora d'estil, secretària, agent...), continuar les traduccions de Tagore -amb la col·laboració del seu marit- i prestar suport a tota mena d'activitats socials: col·laborà amb El Ropero de Santa Rita i La Visita a Domicilio i el 1919 fundà a Madrid l'associació La enfermera a domicilio, un servei assistencial sense ànim de lucre. L'any 1926 es fundà el Lyceum Club Femenino i en fou elegida secretària.[cal citació]

Escriu un diari en espanyol on es recullen les seves impressions. Tornen a Espanya a Moguer a casa del poeta i viuen a Madrid (1916-1936), fins que s'exilien a causa de la guerra. Fa freqüents visites a Barcelona. Participa en projectes femenins com La enfermera a domicilio (1919) i és la secretària del "Comité para la Concesión de Becas a Mujeres Españolas en el Extranjero". Forma part del Comitè Internacional del Lyceum Club de Madrid (1926). En aquests anys té un negoci d'exportació de ceràmica als Estats Units i una tenda d'art popular que actua de punt de trobada de moltes dones adinerades i progressistes.[1]

El 1931 comença a patir una greu malaltia. Marxen el 1936, en esclatar la Guerra Civil, cap a Washington DC i d'allí a Cuba on ella no vol estar. Escriu un diari en anglès que durarà vint anys. Per primer cop tenen precarietat econòmica tot i viure a l'hotel. Participa en el Lyceum Club de La Havana (1937-1939). Treballa com a secretària, correctora, transcriptora i traductora del seu marit. Marxen el 1939 als Estats Units fins a 1950, on treballa com a professora de Literatura a la Universitat de Maryland mentre el marit entra en estats depressius, sense treball ni ingressos econòmics.[1] Zenòbia aconseguí plaça de professora a la universitat de Río Piedras.[cal citació] Mor el 1956 a conseqüència d'una operació del 1951 a Puerto Rico, on havien marxat perquè el seu marit es revifés.[1]

En el balanç de la seva obra cal destacar en primer lloc les traduccions de Rabindranath Tagore; encara que hom els ha retret les excessives llibertats respecte a l'original, segueixen sent les de referència pel que fa al castellà. Zenòbia Camprubí també se significà per l'impuls que donà a la difusió de la llengua i la cultura espanyoles als Estats Units, especialment quan treballà a la Universitat de Maryland.[cal citació]

Obres[modifica | modifica el codi]

Escrits de Zenòbia Camprubí[modifica | modifica el codi]

  • Camprubí, Zenobia. "Malgrat: relato autobiográfico" a Ateneu núm. 1 (primavera del 1992) [2]
  • Camprubí, Zenobia. Diario. Edició (traducció, introducció i notes) a cura de Graciela Palau de Nemes. Madrid / San Juan: Alianza Editorial i Universitat de Puerto Rico, 2006 (col·lecció Memoria). ISBN 8420697729
    • Volum I Cuba (1937-1938)
    • Volum II Estados Unidos (1939-1950)
    • Volum III Puerto Rico (1951-1956)
  • Camprubí, Zenobia; Palau de Nemes, Graciela; Cortés Ibáñez, Emilia (editora). Epistolario, 1948-1956. Madrid: Residencia de Estudiantes, 2009 (col. Epístola, 9). ISBN 9788495078674. 
  • Camprubí, Zenobia; Jiménez, Juan Ramón; Cortés Ibáñez, Emilia (editora). Diario de dos reciéncasados. Huelva: Universidad de Huelva, 2012 (col. Aldina, 41). 

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • Synge, J.M.. Jinetes hacia el mar. Madrid: Juan Ramón Jiménez y Zenobia Camprubí de Jiménez, 1920 (col. El Jirasol y la espada / traducciones de Zenobia Camprubí de Jiménez y de Juan Ramón Jiménez, 1). 

Traduccions de Tagore[modifica | modifica el codi]

[La majoria dels títols s'han publicat diverses vegades. S'indiquen únicament les primeres edicions, quan han estat localitzades]

Edicions de textos de Juan Ramón Jiménez[modifica | modifica el codi]

Textos referits a Juan Ramón Jiménez[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Unidad : cuaderno de textos de Zenobia y Juan Ramón y estudios juanramonianos Moguer: Ediciones de la Fundación Juan Ramón Jiménez, 1997- [Publicació semestral]
  • Ateneu. Revista Cultural de Malgrat i l'Alt Maresme Malgrat: 1992- [Publicació semestral]
  • Graciela Palau de Nemes La Guerra Civil en el "Diario" de una exiliada: Zenobia Camprubí de Jiménez
  • Antonio Portero Soro Eros y Thánatos: tres mujeres y un poeta La Orotava: Sofelguera, 2005
  • Congreso internacional en homenaje a Zenobia Camprubí Huelva: Artes gráficas Girón, 2001
  • Antonio Portero Soro Zenobia Camprubí: amor, lucha y esperanza Moguer: El Autor, 2000
  • Tomás Sarramia De Zenobia Camprubí a Rabindranath Tagore: reflejos de un epistolario a Por los caminos de los otro New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1997
  • Homenatge a Zenòbia Camprubí Malgrat de Mar: Ajuntament, 1994
  • Joan Figueres i Guíxols Zenòbia Camprubí i Aymar, quan la traducció és una vocació (??) 1990
  • Francisco Hernández-Pinzón Jiménez Mis recuerdos personales: Zenobia Camprubí en su trabajo gustoso Madrid: Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 1988
  • Arturo Echavarría, Yudit de Ferdinandy Zenobia Camprubí de Jiménez (1887-1987) San Juan: Universidad de Puerto Rico, 1987
  • Graciela Palau de Neves Inicios de Zenobia y Juan Ramón Jiménez en América Madrid: Fundación Universitaria Española, 1982
  • Tomás Sarramía Zenobia Camprubí: eslabón hispánico de Rabindranath Tagore New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1981

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zenòbia Camprubí i Aymar Modifica l'enllaç a Wikidata