Zona de conservació del Ngorongoro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zona de conservació del Ngorongoro
Ngorongo 2.jpg
Cartell
Dades bàsiques
Tipus àrea protegida
Característiques
Superfície 809.440 ha
Ubicació
Regió d'Arusha
Flag of Tanzania.svg Tanzània 3° 12′ 32″ S, 35° 27′ 46″ E / 3.20889°S,35.46278°E / -3.20889; 35.46278Coord.: 3° 12′ 32″ S, 35° 27′ 46″ E / 3.20889°S,35.46278°E / -3.20889; 35.46278
Zona de conservació del Ngorongoro situat respecte Tanzània
Zona de conservació del Ngorongoro
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Natural
Criteris (iv),(vii),(viii),(ix),(x)
Declaració 1979 (3a sessió)
Extensió 2010 (34a sessió)
Identificador 39
Regió Àfrica
Perill 1984-1989
Vistes
Elelphant in Ngorongoro.png
Elefant dins del cràter
Modifica dades a Wikidata

La zona de conservació del Ngorongoro (NCA) és una zona de conservació inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de 1979 i ampliat el 2010.[1] Està situat a 180 km a l'oest d'Arusha als altiplans dels cràters deTanzània. Dins s'hi troba el cràter del Ngorongoro, una gran caldera volcànica.L'àrea de conservació és administrat per l'Administració de la Zona de Conservació de Ngorongoro, una entitat del govern de Tanzània, i els seus límits segueixen el contorn de la Divisió de Ngorongoro de la regió d'Arusha.

Des del 2009 l'autoritat governamental ha proposat una reducció de la població de la zona protegida de 65.000 a 25.000. Hi ha plans que estan sent estudiats per a 14 més hotels turístics de luxe, de manera que poguim accedir a "la bellesa sense igual d'un dels santuaris de vida silvestre inalterada al món". Cap dels llocs de nivell directiu en l'àrea de conservació de Ngorongoro està encara en mans d'un membre dels pastors maasai locals.

Història i geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del nord de Tanzània

Segons evidències fòssils a la Gorja d'Olduvai diverses espècies d'homínids hi van viure fa tres milions d'anys. Els Mbulu[2] apregueren a la zona fa uns 2.000 anys i els Datooga cap al 1700.

Els Maasai van arribar al segle XIX.[3] L'Ngorongoro va ser nomenat pels Maasai com El-Nkoronkoro és a dir, el regal de la vida. Això es va deure al fet que estaven migrant d'Àfrica central per a un assentament permanent. Grans figueres del bosc de Lerai són considerades sagrades pels Maasai i Datooga.[4]

Els europeus no arribaren a la zona fins a 1892.[5][6]

La zona del Ngorongoro era originalment part del Parc Nacional del Serengeti quan va ser creat pels britànics el 1951.[7] També hi viuen persones.

Al sud i oest hi ha zones volcàniques altes. La Vall del Gran Rift fa de límit i impedeix les migracions d'animals.

Vida silvestre[modifica | modifica el codi]

Hi ha uns 25.000 grans animals molts d'ells ungulats vivint en el cràter.Entre els grans animals que hi ha s'hi troben els rinoceronts negres la població del qual ha decrescut de 108 del 1964-1966, entre 11-14 el 1995, el búfal africà, alguns hipopòtams, nombrosos ungulats uns 7.000 nyus blaus (Connochaetes taurinus), 4.000 zebres, i 3.000 gaseles Thomson,l'Eland, Gasela de Grant, l'Antílop aquàtic que es troben principalment prop del Bosc de Lerai.

El 2001 hi havia uns 62 lleons; també hi ha lleopards, elefants - en declivi - i uns 4.000 búfals del Cap.

A l'estiu grans ramats del Serengeti hi passen incloent 1,7 milions de Connochaetes taurinus, 260.000 zebres, i 470.000 gaseles.[8]

Panorama del cràter del Ngorongoro.
Panorama del cràter del Ngorongoro.

Cràter del Ngorongoro[modifica | modifica el codi]

El cràter és una gran atracció turísitica
El cràter és una gran atracció turísitica
Rinoceront negre dins el cràter

Aquest cràter és un gran caldera volcànica intacta. Es va formar fa de dos a tres milions d'anys, fa 610 metres de fondària i el seu terra cobreix 260 km².

Els lleons no surten del cràter i per això presenten problemes genètics de consanguinitat. Dins del cràter no hi ha alguns animals que sí que hi són fora, com és el cas de girafes i cocodrils.[9]

La pluviometria a sobrevent del cràter és d'uns 800 a 1200 mm anuals i està cobert per un estatge montà, en canvi a sotavent la pluja es redueix a 400-600 mm i hi ha praderies i matolls amb arbres com Euphorbia bussei. A la base del cràter hi ha una praderia oberta amb dues petites zones boscoses dominades per Acacia xanthophloea.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://whc.unesco.org/en/list/39
  2. Mbulu
  3. Northern Tanzania with Kilimanjaro and Zanzibar by Phillip Briggs 2006 page 197, 198 ISBN 1-84162-146-3
  4. Datago
  5. Northern Tanzania with Kilimanjaro and Zanzibar by Phillip Briggs 2006 page 198 ISBN 1-84162-146-3
  6. Africa's Great Rift Valley. Nigel Pavitt. 2001. pages 135-139. Harry N. Abrams, Incorporated, New York ISBN 0-8109-0602-3
  7. Robert M. Poole. «Heartbreak on the Serengeti» p. 4. National Geographic. [Consulta: 21 febrer 2008].
  8. C. Michael Hogan. 2009. Painted Hunting Dog: Lycaon pictus, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg
  9. 9,0 9,1 R.D. Estes, J.L. Atwood, A.B. Estes. «Downward trends in Ngorongoro Crater ungulate populations 1986-2005» (PDF). Biological Conservation (Elsevier), 2006. [Consulta: 21 febrer 2008].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona de conservació del Ngorongoro Modifica l'enllaç a Wikidata