Vés al contingut

Èson (pintor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÈson
Nom original(grc) Αἴσων Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAntiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGerros grecs, ceràmica de figures vermelles i Pintura en gerro àtic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ceramic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor de ceràmica de figures vermelles, pintor de vasos àtic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruitc. segle V aC Modifica el valor a Wikidata)
GènereEstil ric Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt de la Grècia clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPintor de Mídies Modifica el valor a Wikidata

Èson (grec antic: Αἴσων) fou un ceramista àtic, actiu entre 430 i 400 aC, en ceràmica de figures vermelles.

Descoberta

[modifica]
Teseu combatent el Minotaure: cílix àtic de figures vermelles anomenat «Copa d'Èson», Museu Arqueològic Nacional de Madrid (núm. inv. 11365)

L'historiador d'art anglès John Beazley fou el primer que estudià la ceràmica semblant a l'estil d'una copa del Museu Arqueològic Nacional de Madrid, que representen les gestes de Teseu en què figura la signatura "en grec antic: Αἴσων ⁝ ἔγραψεν". Va atribuir, per comparació estilística, una seixantena de peces a aquest pintor.

Estil

[modifica]

El seu estil es caracteritza per les figures clàssiques inspirades en les del Partenó, en un estil realista i ben diferenciat de l'utilitzat al temple atenenc. Les seues produccions es van exportar al sud d'Itàlia. Èson passà per diversos tallers, on va entrar en contacte amb altres pintors de renom. Va crear els seus primers treballs al mateix taller que el pintor de Codros. La diferència en la qualitat de les seues obres es deu probablement als seus freqüents canvis de taller. Dos lècits —el del Louvre i el del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes—, marquen clarament un punt d'inflexió en la vida de l'artista quan va abraçar el culte a Adonis. En el tercer taller, va treballar amb els pintors de Schuvalow i d'Eretria. Allí va pintar sobretot recipients tancats. Els tres artistes continuaren la tradició pictòrica de Polignot.

Obres

[modifica]
Càntir amb figures femenines i d'un sàtir, procedent de les excavacions de la ciutat italiana d'Espina. Metropolitan Museum of Art

En l'actualitat se li han atribuït 74 peces. Algunes en són:

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Beazley, John Davidson. Attic Red-Figure Vase-Painters (en anglès). 2a edició, 1963. 
  • Boardman, John. Attic Red Figure Vases: The Classical Period:: a Handbook (en anglès). Londres: Thames and Hudson, 1989. 

Enllaços externs

[modifica]