Òmicron Serpentis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicÒmicron Serpentis
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2Va[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra48,8603 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,2 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,76 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,228 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,13 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.790 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi20,4665 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−55,32 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−72,448 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar112,6 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−32,31 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6.600 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 41m 24.8727s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-13° 7' 28.901''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,35[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat42,6 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada518 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Òmicron Serpentis (ο Ser / 56 Serpentis) és un estel en la constel·lació del Serpent, situada en Serpens Cauda —la cua de la serp—.[8] Es troba a 173 anys llum del Sistema Solar.

Òmicron Serpentis és un estel de la seqüència principal de tipus espectral A2Va amb una temperatura efectiva de 8452 K. La seva lluminositat és 41 vegades superior a la lluminositat solar, sent per tant més lluminosa que altres estels semblants com ι Centauri o Alfa de la Corona Austral (α Coronae Australis), mes no tant com Chertan (θ Leonis), estel que sembla estar entrant en la fase de subgegant.

Amb un diàmetre un 80 % més gran que el diàmetre solar, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 112,6 km/s, 56 vegades més de pressa que el Sol.[9][10] Té una massa 2,10 vegades major que la massa solar.

Òmicron Serpentis presenta una metal·licitatconsiderablement menor que la solar ([Fe/H] = -0,35).

De 18 elements avaluats, alguns, com sodi, escandi i itri, són més abundants que en el Sol ([Na/H] = +0,45). No obstant això, la major part segueixen la mateixa pauta que el ferro, destacant l'exigu contingut d'estronci, amb prou feines un 15 % del trobat en el Sol.[11]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011. DOI: 10.1051/0004-6361/201016386.
  6. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  7. 7,0 7,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  8. Omicron Ser -- Variable Star of delta Sct type (SIMBAD)
  9. Omicron Serpentis (CADARS)
  10. Díaz, C. G.; González, J. F.; Levato, H.; Grosso, M. «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A143.
  11. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.