Vida a Tità: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 39: Línia 39:


Com a inconvenient per a l'existència de vida, s'ha argumentat l'aparent manca d'aigua líquida a la superfície de Tità ja que es considera quel'aigua és important no tan sols com a dissolvent en el tipus de vida que coneixem fins ara sinó que també perquè les seves propietats químiques són "especialment adequades per a promoure l'autoorganització de la matèria orgànica". Per això s'ha questionat si les perspectives de trobar vida en la superfície de Tità són suficients com per a justificar la despesa d'una missió.<ref>{{citar web | url = http://astrobiology.nasa.gov/focus-groups/current/origins-of-life/articles/comment-on-titan-first/ | títol = Comment on Titan First | dataaccès = 2011-04-18 | cognom = Pohorille | nom = Andrew | data = 2009-05-13}}{{en}}</ref>
Com a inconvenient per a l'existència de vida, s'ha argumentat l'aparent manca d'aigua líquida a la superfície de Tità ja que es considera quel'aigua és important no tan sols com a dissolvent en el tipus de vida que coneixem fins ara sinó que també perquè les seves propietats químiques són "especialment adequades per a promoure l'autoorganització de la matèria orgànica". Per això s'ha questionat si les perspectives de trobar vida en la superfície de Tità són suficients com per a justificar la despesa d'una missió.<ref>{{citar web | url = http://astrobiology.nasa.gov/focus-groups/current/origins-of-life/articles/comment-on-titan-first/ | títol = Comment on Titan First | dataaccès = 2011-04-18 | cognom = Pohorille | nom = Andrew | data = 2009-05-13}}{{en}}</ref>
==Formació de molècules complexes==

Encara que la sonda Cassini–Huygens no fou equipada per proveir de proves sobre [[biosignatura|biosignatures]] o complexos orgànics, mostrà un ambient en alguns aspectes similar als teoritzats per a una Terra primigènia.<ref name=Raulin2005>
{{citar publicació
|autor=Raulin, F.
|títol=Exo-astrobiological aspects of Europa and Titan: From observations to speculations
|any=2005
|publicació=Space Science Review
|volum=116 |issue=1–2 |pàgines=471–487
|doi=10.1007/s11214-005-1967-x
|bibcode=2005SSRv..116..471R
}}{{en}}</ref> Els científics pensen que l'atmosfera de la Terra primigènia era similar en composició a l'actual atmosfera de Tità, amb l'excepció important de la manca de vapor d'aigua a Tità.<ref>{{citar publicació| autor=Staff | data=October 4, 2010 | títol=Lakes on Saturn's Moon Titan Filled With Liquid Hydrocarbons Like Ethane and Methane, Not Water |publicació=ScienceDaily | url=http://www.sciencedaily.com/releases/2010/09/100921144133.htm | dataaccès=2010-10-05 }}{{en}}</ref> S'han desenvolupat moltes hipòtesis que proven de trocar el pas de l'evolució química a l'evolució biològica.

L' [[experiment de Miller i Urey]] i d'altres posteriors han mostrat que amb una atmosfera similar a la de Tità més la [[ultraviolat|radiació UV]], es poden generar molècules i polímers complexos. La reacció comença amb la [[dissociació química|dissociació]] del [[nitrogen]] i el metà, formant [[àcid cianhídric]] i [[acetilè]]. S'han estudiat profusment reaccions posteriors.<ref name=Raulin2002>{{citar publicació|publicació = Space Science Review|volum= 104|issue = 1–2|pàgines = 377–394|any= 2002|doi = 10.1023/A:1023636623006|títol = Organic chemistry and exobiology on Titan|author = Raulin F., Owen T.|bibcode=2002SSRv..104..377R}}{{en}}</ref>

A l'octubre de 2010, Sarah Horst de l'[[Universitat d'Arizona]] trobà cinc [[nucleobase|bases nucleïques]] – construint blocs d'[[ADN]] i [[ARN]] – entre els molts compostos produïts quan s'aplicà energia a una combinació de gasos com els de l'atmosfera de Tità. Horst també trobà [[aminoàcid]]s, els blocs construtors de les [[proteïna|proteïnes]]. Aquesta fou la primera vegada que es trobaren nuleobases i aminoàcids en un experiment d'aquestes característiques sense la presència d'aigua líquida.<ref>{{citar web| autor=Staff | data=October 8, 2010 | títol=Titan's haze may hold ingredients for life | publicació=Astronomy | url=http://www.astronomy.com/asy/default.aspx?c=a&id=10302 | dataaccès=2010-10-14 }}{{en}}</ref>

El 3 d'abril de 2013, la NASA ha anunciat que podrien sorgir [[compost orgànic|composts orgànics]] complexos a Tità basant-se en estudis que simulen l'atmosfera de Tità.<ref name="PhysOrg-20130403">{{citar web |autors=Staff |títol=NASA team investigates complex chemistry at Titan |url=http://phys.org/news/2013-04-nasa-team-complex-chemistry-titan.html |data=April 3, 2013 |publicació=Phys.Org |dataaccès=11 d'abril de 2013 }}{{en}}</ref>
==References==
==References==
{{Referències}}
{{Referències}}

Revisió del 22:57, 10 maig 2013

Vista multi-espectral de Tità

L'existència de vida a Tità, satèl·lit de Saturn, present o futura es troba actualment sota investigació científica.

Tità és molt més fred que la Terra, i sembla que a la superfície del satèl·lit hi manca aigua líquida; factors que fan que alguns científics considerin improbable la vida. No obstant això, al satèl·lit s'hi donen una sèrie de condicions favorables a la possibilitat que Tità pugui mantenir algun tipus de vida:

  • L'existència de llacs d'età i metà líquid a la seva superfície, així com l'existència de rius i mars ha fet que alguns models cientítics suggerissin la possibilitat que pugués existir vida al satèl·lit que no estigués basada en l'aigua.[1][2][3]
  • També s'ha suggerit que la vida podria existir en oceans subterranis d'aigua i amoníac.[4] Dades recents de la sonda Cassini han presentat evidències que a Tità podria tenir capes d'aigua líquida sota la capa de gel.[5]
  • Tità és l´únic satèl·lit natural conegut del Sistema Solar que té una atmosfera completament desenvolupada. L'atmosfera de Tità és espessa, químicament activa, i rica en composts orgànics; la qual cosa a permès especular sobre la possibilibat d'haver-se generat precursos químics de la vida al satèl·lit.[1][2][3]
  • L'atmosfera també conté hidrogen gas, el qual forma un cicle a l'atmosfera i a la superficie, que éssers vius semblants als terrestres metanogens es podrien combinar amb algun tipus de component orgànics (comn l'acetilè) per obtenir energia.[1][2][3]

Al juny del 2010, es detectaren anomalies en l'atmosfera prop de la superfície que podrien ser compatibles amb la presència d'organismes productors de metà; no obstant, aquestes anomalies també podrien ser causades per processos meteorològics o químics no relacionats amb la vida.[6] La missió Cassini–Huygens no estava equipada per captar proves de complexos orgànics o biològics.

Temperatura superficial

A causa de la seva distància al sol, Tità és molt més fred que la Terra. La seva temperatura superfícial és d'uns 94 K (−179 °C). A aquestes temperatures, l'aigua gelada ni es fon, ni s'evapora ni sublima, sinó que es maté sòlida.

Com a conseqüència del fred extrem i de la manca de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera, els científics han considerat Tità com a experiment per examinar teories sobre les condicions que hi havia abans de l'aparició de la vida a la Terra[7] No obstant no s'exclou la vida en un ambient de metà i età líquid, encara que el descobriment de l'existència d'aquest tipus de vida (encara que fos en forma primitiva) implicaria un canvi en la prevalència de la vida a l'univers.[8]

Teories antigues sobre la temperatura

Als anys setanta, els astrònoms trobaren inesperadament alts nivells d'emissions d'infraroig a Tità.[9] Una possible explicació fou que la superfície seria més calenta del que es pensava, a causa de l'efecte hivernacle. Algunes estimacions de la temperatura superficial s'aproximaven a les temperatures de les regions més fredes de la Terra. Hi havia, no obstant, una altra possible explicació per a les emissions infroroges: La superfície de Tità era molt freda, però la seva atmosfera superior s'escalfava a causa de l'absorció de llum ultraviolada de molècules com el età, etilè i l'acetilè.[9]

Al setembre de 1979, la sonda Pioneer 11, la primera sonda que sobrevolà Saturn i els seus satèl·lits, envià dades que mostraven que la superfície de Tità ere extremadament freda, i molt per sota de les temperatures generalment associades a la habitabilitat planetària.[10]

Temperatura futura

Tità podria esdevenir més càlid en un futur.[11] D'aquí a sis mil milions d'anys, quan el sol esdevingui un gegant vermell, les temperatures superfivials podrien ascendir fins els 200K (-70ºC), prou altes com per a sostenir oceans estables d'aigua i amoníac. Mentre la radiació ultraviolada solar disminueix, la boira de l'alta atmosfera s'empobriria, reduint-se l'efecte antihivernacle a la superfície i permetent que l'efecte hivernacle de l'atmosfera de metà jugués un rol més important. Totes aquestes condicions juntes podrien crear un ambient favorable per a formes de vida exòtiques, ja que aquest ambient perduraria durant alguns centenars de milions d'anys.[11] Això fou el temps necessari que calgué a formes de vida simples evolucionar a la Terra, tot i que la presència d'amoníac a Tità causés que les mateixes reaccions químiques es produissin de manera més lenta.[11]

Absència d'aigua líquida

Com a inconvenient per a l'existència de vida, s'ha argumentat l'aparent manca d'aigua líquida a la superfície de Tità ja que es considera quel'aigua és important no tan sols com a dissolvent en el tipus de vida que coneixem fins ara sinó que també perquè les seves propietats químiques són "especialment adequades per a promoure l'autoorganització de la matèria orgànica". Per això s'ha questionat si les perspectives de trobar vida en la superfície de Tità són suficients com per a justificar la despesa d'una missió.[12]

Formació de molècules complexes

Encara que la sonda Cassini–Huygens no fou equipada per proveir de proves sobre biosignatures o complexos orgànics, mostrà un ambient en alguns aspectes similar als teoritzats per a una Terra primigènia.[13] Els científics pensen que l'atmosfera de la Terra primigènia era similar en composició a l'actual atmosfera de Tità, amb l'excepció important de la manca de vapor d'aigua a Tità.[14] S'han desenvolupat moltes hipòtesis que proven de trocar el pas de l'evolució química a l'evolució biològica.

L' experiment de Miller i Urey i d'altres posteriors han mostrat que amb una atmosfera similar a la de Tità més la radiació UV, es poden generar molècules i polímers complexos. La reacció comença amb la dissociació del nitrogen i el metà, formant àcid cianhídric i acetilè. S'han estudiat profusment reaccions posteriors.[15]

A l'octubre de 2010, Sarah Horst de l'Universitat d'Arizona trobà cinc bases nucleïques – construint blocs d'ADN i ARN – entre els molts compostos produïts quan s'aplicà energia a una combinació de gasos com els de l'atmosfera de Tità. Horst també trobà aminoàcids, els blocs construtors de les proteïnes. Aquesta fou la primera vegada que es trobaren nuleobases i aminoàcids en un experiment d'aquestes característiques sense la presència d'aigua líquida.[16]

El 3 d'abril de 2013, la NASA ha anunciat que podrien sorgir composts orgànics complexos a Tità basant-se en estudis que simulen l'atmosfera de Tità.[17]

References

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Jia-Rui Cook, Cathy Weselby, NASA News release, "What is Consuming Hydrogen and Acetylene on Titan?", 2010, http://www.nasa.gov/topics/solarsystem/features/titan20100603.html (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Scientists Confirm Liquid Lake, Beach on Saturn's Moon Titan». Scientific American magazine, 30-06-2008.(anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Strange Discovery on Titan Leads to Speculation of Alien Life». Space.com Magazine, 07-06-2010.(anglès)
  4. ↑ Fortes, A. D. «Exobiological implications of a possible ammonia-water ocean inside Titan». Icarus, 146, 2000, pàg. 444–452. Bibcode: 2000Icar..146..444F. DOI: 10.1006/icar.2000.6400.(anglès)
  5. ↑ {{citar publicació|nom=Jia-Rui Cook, Dwayne Brown|publicació=NASA News release|títol=Cassini Finds Likely Subsurface Ocean on Saturn Moon|data=2008|url=http://www.nasa.gov/mission_pages/cassini/whycassini/cassini20120628.html(anglès)
  6. ↑ Chris McKay. «Have We Discovered Evidence For Life On Titan», 2010.(anglès)
  7. ↑ «Saturn's Moon Titan: Prebiotic Laboratory», August 11, 2004.
  8. ↑ Jonathan Lunine "Saturn’s Titan: A Strict Test for Life’s Cosmic Ubiquity" ( Proceedings of the American Philosophical Society), July 21, 2009 (Revised November 7, 2009)(anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 «Broca's Brain - the Romance of Science». Hodder and Stoughton. pp 185 - 187.(anglès)
  10. ↑ «The Pioneer Missions», March 26, 2007.(anglès)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Titan under a red giant sun: A new kind of "habitable" moon» (PDF).(anglès)
  12. ↑ Pohorille, Andrew. «Comment on Titan First», 13-05-2009.(anglès)
  13. ↑ Raulin, F. «Exo-astrobiological aspects of Europa and Titan: From observations to speculations». Space Science Review, 116, 2005, pàg. 471–487. Bibcode: 2005SSRv..116..471R. DOI: 10.1007/s11214-005-1967-x.(anglès)
  14. ↑ Staff «Lakes on Saturn's Moon Titan Filled With Liquid Hydrocarbons Like Ethane and Methane, Not Water». ScienceDaily, October 4, 2010.(anglès)
  15. ↑ «Organic chemistry and exobiology on Titan». Space Science Review, 104, 2002, pàg. 377–394. Bibcode: 2002SSRv..104..377R. DOI: 10.1023/A:1023636623006.(anglès)
  16. ↑ Staff. «Titan's haze may hold ingredients for life», October 8, 2010.(anglès)
  17. ↑ «NASA team investigates complex chemistry at Titan», April 3, 2013.(anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vida_a_Tità&oldid=11844743»