Girard Desargues: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula científic |nom = Girard Desargues |taula_amplada = 250px |imatge = Gérard Desargues.jpeg |imatge_amplada = 240px |llegenda = Retrat modern de D...».
(Cap diferència)

Revisió del 13:16, 22 feb 2014

Infotaula de personaGirard Desargues
Biografia
Naixement21 de febrer de 1591
Lyon, França
Mort9 octubre 1661 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Lió Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perTeorema de Desargues
Activitat
Camp de treballGeometria, matemàtiques, arquitectura, geometria projectiva, estereotomia, linear perspective (en) Tradueix, gnomònica i escenografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Lió Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, enginyer, arquitecte, militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentArquitectura barroca i barroc Modifica el valor a Wikidata

Girard Desargues va ser un matemàtic francès del segle XVII, conegut, sobre tot, per ser el iniciador de la geometria projectiva.

Vida

Poc es coneix de la vida de Desargues. Fill d'una coneguda família de Lyon (el seu pare era notari a la vila i entre els seus ascendents hi ha notables polítics i jutges), probablement va estudiar en aquesta ciutat. La primera evidència de la seva activitat científica es datada el 1626 a París, quan proposa a l'ajuntament, juntament amb un conciutadà seu (François Villette), un sistema per fer servir l'aigua del Sena per a abastir la població.[1]

Tot i que s'ha afirmat que el 1628 va participar en el setge de La Rochelle, on va conèixer Descartes,[2] Taton diu que no existeixen evidències que donin suport a aquesta afirmació.[1]

En la dècada dels anys 30, mentre vivia a París sembla que va establir certa amistat amb els més principals matemàtics parisencs com Mersenne, Étienne Pascal, Roberval, Descartes i el jove Blaise Pascal. Un conegut mural de la Sorbonne[3] representa a quatre de ells en animada discussió a l'actual Place des Vosges de París. Però el mural va ser pintat el segle XIX o començaments del XX!.

A partir de 1648-1649 es va apartar de la vida matemàtica parisenca per a exercir com arquitecte. Va construir diverses mansions, tant a París com a Lyon, i algunes remarcables escales[1] que demostren el seu enginy constructiu.

No es coneix la data de la seva mort, només es pot constatar que el seu testament va ser llegit a Lyon el 8 d'octubre de 1661.[1]

Obra

Entre 1630 i 1649, mentre vivia a París, Desargues va fer imprimir diverses obres breus de geometria. Totes elles porten per títol projecte de..., exemple de..., esborrany de..., etc i no estan impreses com llibres sinó com fulles enquadernades.

La més important d'aquestes és el Brouillon Project d'une atteinte aux evenements des rencontres du cone avec un plan del que va fer imprimir cinquanta còpies l'any 1639. El llibre va tenir escassa influència i el 1680 ja havien desaparegut totes. Només en va sobreviure una crítica publicada per Jean de Beaugrand el 1640. Però el 1845 es va trobar un manuscrit del text copiat per Philippe de la Hire que va ser publicat per Poudra el 1864.[4]. En el segle XX es va trobar una de les cinquanta còpies originals a la Biblioteca Nacional de França que va ser editada per René Taton el 1951.[5] L'obra és curta (només 50 pàgines), però molt densa. Comença amb dibuixos de línies i gammes de punts d'una línia, considera involucions de sis punts (Desargues no utilitza o defineix una relació d'intersecció), dóna un tractament rigorós dels casos de distàncies infinites, i després passa a les còniques, demostrant que es poden discutir en termes de propietats que són invariants sota la projecció.[6]

Per això se l'ha considerat un pioner de la geometria projectiva, ja que quan es va inventar aquesta (Poncelet), es va fer partint de la geometria descriptiva, igual com havia fet Desargues que era deutor de la perspectiva,[7] a la que havia dedicat un altra obra el 1636: Example de l'une des maniéres universelles du S.G.D.L. touchant la practique de la perspective sans emploier aucun tiers point. de distance ny d'autre nature, qui soit hors du champ de l'ouvrage. En aquest cas per S.G.D.L. cal entendre Sieur Girard Desargues Lyonnois.[8]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Taton. Dictionary of Scientific Biography.
  2. Poudra, pàgina 13. Altres biògrafs també ho afirmen.
  3. Mural de la Sorbonne pintat per François Flameng (1856-1923).
  4. Poudra, págines 103 i següents.
  5. Hogendijk, pàgina 1.
  6. Veure l'article de Hogendijk.
  7. Nolla, pàgina 352.
  8. Field i Gray, págines 144 i següents.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Girard Desargues» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Taton, René Desargues, Girard Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.