Nicolai Hartmann: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m 1a ref i actu |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FVA|data = octubre de 2015}} |
|||
'''Nicolai Hartmann''' ([[1882]]-[[1950]]) va ser un filòsof nascut a [[Riga]] ([[Imperi Rus]]), però d'influència alemanya. Allà va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a [[professor]], especialment a la [[Universitat de Marburg]]. Es considera el principal descobridor de les [[propietats emergents]] i un dels autors més rellevants del segle XIX en ontologia. |
|||
'''Nicolai Hartmann''' ([[1882]]-[[1950]]) va ser un filòsof nascut a [[Riga]] ([[Imperi Rus]]), però d'influència alemanya. Allà va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a [[professor]], especialment a la [[Universitat de Marburg]]. Es considera el principal descobridor de les [[propietats emergents]] i un dels autors més rellevants del segle XIX en ontologia. Junts amb setanta intel·lectuals, e l 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari ''[[Völkischer Beobachter]]'' en favor de la concentració de tots els poders de la nació en la sola persona d'[[Adolf Hitler]] a l'ocasió del [[referèndum sobre el cap d'estat del Reich]].<ref>{{ref-llibre|pàgina = 46|títol = Wer sind wir? Auf der Suche nach der Formel des Menschen: Anthropologie für das 21. Jahrhundert - Mediziner, Philosophen und ihre Theorien, Ideen und Konzepte|nom = Gerhard |cognom = Danzer|editorial = Springer-Verlag|data = 2011|isbn= 9783642169939|llengua = alemany}}</ref> |
|||
Considerava que la [[realitat]] es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual, basant-se en [[Aristòtil]]. Entre aquests nivells es donen una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells. |
Considerava que la [[realitat]] es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual, basant-se en [[Aristòtil]]. Entre aquests nivells es donen una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells. |
||
En reformular les tesis de [[Kant]], va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la [[llibertat]] humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i per tant aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat |
|||
Entre els seus alumnes destaquen [[Borís Leonídovitx Pasternak]] i [[Hans-Georg Gadamer]]. |
Entre els seus alumnes destaquen [[Borís Leonídovitx Pasternak]] i [[Hans-Georg Gadamer]]. |
||
==Referències== |
|||
{{Referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Hartmann, Nicolai}} |
{{ORDENA:Hartmann, Nicolai}} |
Revisió del 00:16, 20 oct 2015
![]() |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Nicolai Hartmann (1882-1950) va ser un filòsof nascut a Riga (Imperi Rus), però d'influència alemanya. Allà va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal descobridor de les propietats emergents i un dels autors més rellevants del segle XIX en ontologia. Junts amb setanta intel·lectuals, e l 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari Völkischer Beobachter en favor de la concentració de tots els poders de la nació en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasió del referèndum sobre el cap d'estat del Reich.[1]
Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorgànic, l'orgànic, l'emocional i l'intel·lectual, basant-se en Aristòtil. Entre aquests nivells es donen una sèrie de lleis. La primera, anomenada de recurrència, indica que les categories inferiors es donen a les superiors però no a la inversa, és a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificació, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors són modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, són nítides i es produeix un canvi abrupte entre ells.
En reformular les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'existència de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptació era la clau de la seva força i per tant aquells valors més comuns i compartits són els que més força i cohesió donen a una comunitat
Entre els seus alumnes destaquen Borís Leonídovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer.
Referències
- ↑ Danzer, Gerhard. Wer sind wir? Auf der Suche nach der Formel des Menschen: Anthropologie für das 21. Jahrhundert - Mediziner, Philosophen und ihre Theorien, Ideen und Konzepte (en alemany). Springer-Verlag, 2011, p. 46. ISBN 9783642169939.