Nicola Cabibbo: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Nicola Cabibbo» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 03:17, 21 nov 2015
Nicola Cabibbo (Roma, 10 April 1935 – 16 August 2010) fou un físic italià, conegut pel seu treball en la interacció feble [1]. Cabibbo fou el president de l'Institut Nacional italià de Física Nuclear de 1983 a 1992, i de 1993 fins a la seva mort fou el president del Pontifical Acadèmia de Ciències[2].
Biografia
El treball més important de Cabibbo en la interacció feble va ser motivat per la necessitat d'explicar dos fenòmens experimentals:
- Les transicions entre amunt i avall quarks, entre electrons i neutrí d'electró, i entre muons i neutrí de muó tenir probabilitats similars d'ocórrer (i.e. amplituds similars); i
- Les transicions amb canvi en estranyesa tenien amplituds iguals a un quarta part d'aquelles sense canvi d'estranyesa.
Cabibbo va resoldre aquests assumptes, a partir del treball de Murray Gell-Mann i Maurice Lévy, postulant l'universalitat feble, la qual implica una semblança en la força d'acoblament feble entre diferents generacions de partícules. Va resoldre el segon problema introduint un angle de barreja θC (anomenat l'angle de Cabibbo), entre els quarks avall i estrany [3]. Les mesures modernes indiquen θC = 13.04°.
Abans que la descoberta de la tercera generació de quarks, aquesta feina va ser estesa per Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa al Cabibbo–Kobayashi–Maskawa matriu. Dins 2008, Kobayashi i Maskawa va compartir un mig del premi Nobel en Físiques per la seva feina. Alguns físics van tenir sentiments amargs que el comitè de premi Nobel fallat per premiar Gell-Mann, Levy, i possiblement Cabibbo per la seva part.[4][5] Va demanar una reacció en el premi, Cabibbo preferit per donar cap comentari. Segons les fonts tanquen a ell, tanmateix, sigui embittered.[6]
Més tard, Cabibbo va investigar aplicacions de supercomputers per adreçar problemes en física moderna amb els experiments SIMI 100 i SIMI 1000.
Cabibbo Intents suportats per rehabilitar filòsof italià executat Giordano Bruno, citant les disculpes damunt Galileo Galilei com a possible model per corregir les errades històriques fetes per l'església catòlica [7].
Va morir de problemes respiratoris en un hospital de Roma el 16 d'agost de 2010 a l'edat de 75. El 2011, l'Institut de Franklin li va atorgar amb la Medalla de Franklin del Benjamin en Físiques.[8]
Referències
- ↑ «Morto il fisico Cabibbo Gli fu negato il Nobel» (en italià). Corriere della Sera, 16-08-2010. [Consulta: 16 agost 2010].
- ↑ Maiani, Luciano (2010).
- ↑ Introduced by Murray Gell-Mann and Maurice Lévy, in M. Gell-Mann, M. Lévy «The Axial Vector Current in Beta Decay». Il Nuovo Cimento, vol. 16, 4, 1960, pàg. 705–726. DOI: 10.1007/BF02859738.
- ↑ 闫同民. «与2008年诺贝尔物理奖失之交臂的物理学家» p. 354–357, 2013.
- ↑ Valerie Jamieson. «Physics Nobel snubs key researcher». New Scientist, 07-10-2008. [Consulta: 6 novembre 2009].
- ↑ «Nobel, l'amarezza dei fisici italiani» (en italià). Corriere della Sera, 07-10-2008. [Consulta: 6 novembre 2009].
- ↑ «Un scientifique évoque la réhabilitation d'un théologien brûlé pour hérésie» (en francès).
- ↑ «Benjamin Franklin Medal in Physics». Franklin Institute, 2011. [Consulta: December 23, 2011].
Enllaços externs
- Cabibbo Biografia del Istituto e Museo di Storia della Scienza (italià)
- Parisi, Giorgio «Nicola Cabibbo». Physics Today, vol. 64, 2, 2011, pàg. 59. Bibcode: 2011PhT....64b..59P. DOI: 10.1063/1.3554322.Bibcode:2011PhT....64b..59P. doi:10.1063/1.3554322.